221 radicals. Persecució ideològica

He de confessar que encara no he rebut cap notificació de l’Audiència Provincial de Balears i, per tant, tot lo que sé és lo que han dit es mitjans de comunicació. Pel que sembla, l’Audiència de Palma va admetre parcialment sa demanda que dos professors de s’Institut Joan Ramis i Ramis de Mahó (destacats membres del PSM) van interposar-me per coaccions, per amenaces, per injúries i per calumnies, arran d’un article publicat el passat dia 15 de setembre de 2013.

Sembla ser que l’Audiència va advertir que, com a molt, hi podria haver un delicte d’injúries i calumnies i, per tant, va rebutjar s’acusació de coaccions i amenaces, i va advertir que donat que es delicte d’injúries i calumnies és de caràcter subjectiu, havia de ser cada mestre o professor (aquells que s’havien sentit injuriats) qui ho havien de denunciar.

Van fer arribar a tots es professors una circular demanant sa seva col•laboració per adherirse a sa demanda. I per tal motiu, van utilitzar mitjans públics, com és es cas de correus electrònics oficials des centres educatius, que van fer servir per enviar s’esmentada circular (estarà bé analitzar sa legalitat d’aquest fet i descobrir-ne es responsables).

En tot cas, després d’aquesta crida, 221 docents van signar sa demanda. Un total de 221 sobre es 14.195 docents que hi ha a sa nostra comunitat autònoma, és a dir, un 1,55% des total. No hi van faltar, entre aquests docents demandants, càrrecs públics des partits d’esquerres, com és es cas des portaveu socialista a nes Consell Insular de Menorca, Joan Marqués, o sa portaveu del PSM també a nes Consell de Menorca, Maite Salord, o sa portaveu del PSM a s’Ajuntament de Ciutadella, Joana Gomila, a més d’altres afiliats a aquests partits i membres de sindicats ultracatalanistes. Una demostració clara de s'autèntica motivació d'aquesta demanda.

És important, per altra banda, destacar que una immensa majoria des docents va fer cas omís a sa cridada des sector més radical i extremista des docents. Són molts es que veuen clar que aquesta és una querella política, que té com a únic objectiu fer callar a aquells que pensam diferent i a aquells que mos hem posicionat de forma clara en contra d’utilitzar ses aules per fer política, en contra des catalanisme més bel•ligerant i a favor d’una escola oberta, lliure i moderna.

Poc a poc, aquest sector més radical i intransigent s’està llevant sa màscara. Anam descobrint, amb noms i llinatges, qui són. Prest en sabrem 221. Fins ara s’amagaven darrera una gran massa que els escoltava i seguia. Però de cada vegada estan més tots sols. Avui són incapaços de convocar una vaga. Avui són incapaços de mobilitzar es pares i mares. Avui estan desprestigiats i només els hi queda anar als jutjats a la desesperada, sabent amb seguretat que no obtindran cap resultat positiu.

Molts docents ja n’estan farts d’aquesta situació. Estan cansats d’aquest conflicte que alguns volen fer perdurar fins ses eleccions per motius purament electorals. Sa gran majoria de docents, que són excel•lents professionals, volen seguir donant classes amb normalitat, sense tensions artificials i sense polititzacions interessades. Només un petit reducte, per motivacions purament ideològiques i polítiques, pretén allargar de forma artificial aquest conflicte, important-los molt poc es perjudicis que es puguin ocasionar sobre ets alumnes. Afortunadament, de cada vegada són manco i estan més tots sols.