El nou ordre mundial està a punt.

                       El nou ordre mundial està a punt.

     El nou ordre mundial significarà l'establiment d'un món multilateral, en el sentit que restarà liquidat l'ordre mundial actual, monopolar,  d'hegemonia dels Estats Units. El nou ordre mundial implicarà la fi de l'imperialisme dels Estats Units i de les potències europees  (França i Anglaterra mantenen actius els dispositius de la seva època imperial, i són els principals agents imperialistes  d'Europa).

    L'Índia s'adhereix al bloc de Rússia i de la Xina.

   La sol·licitud formal de l'Índia per a ser membre de la Organització  de Cooperació de Xangai (OCS),  a Duixambe, 13.09.2014, representa el fracàs més estrepitós de la diplomàcia nord-americana. 

   Contra els pronòstics de Washington, l'Índia (que se suposava que formava bloc amb els EUA contra la Xina), als darrers anys se'n ha anat allunyant del ''protector''  ianqui (L'Índia desobeí, a 2013, l'ordre de minvar la compra de petroli de l'Iran). L'Índia no amaga la seva estratègia mundial: Rússia ha esdevingut  el seu principal proveïdor d'armament. I, per més inri, vaixells de guerra dels dos països han fet maniobres conjuntes a l'oceà Índic.

     Està previst que el Pakistan ingressi ben prest a l'OCS. L'Iran ha fet la sol·licitud d'entrada, però de moment és a l'espera; només participa com a observador.  Vegeu la informació a la web Cap a un nou ordre mundial.

        Al 1840, Londres era el taller del món, i, al 1940, el taller del món s'havia traslladat als Estats Units.

     Acabada la II Guerra, la Unió Soviètica es mostrà capaç de competir amb el colós ianqui. Però el bipolarisme mundial s'acabà, de sobte, al 1990, amb la desfeta de l'URSS.

    Filòsofs i economistes declaraven que era la fi de la història, en el sentit que, escombrat el socialisme, el sistema capitalista esdevenia universal i etern.

    Però aquestes declaracions eren producte d'un somni reaccionari. En sentit contrari al que ells pensaven, la història s'orientava cap a un nou ordre mundial multilateralista; un nou ordre, on els EUA i les potències europees de l'oest deixarien de configurar un món a la seva imatge.

    En contra de les previsions dels mitjans ''occidentals'', a començaments del nou segle, la Xina havia esdevingut la primera potència industrial del món, i, al 2014, es reconegué oficialment que la Xina era el primer exportador mundial, sobrepassant a l'Alemanya. O sigui, que la Xina havia esdevingut el taller del món.

   Si no enguany serà l'any que ve que la Xina esdevindrà la primera economia mundial, superant els EUA.

   Els 40.000 economistes-filòsofs han fet el cuc de l'orella malalt repetint sense aturall que l'èxit econòmic del gegant asiàtic era debut a que aplicava el sistema capitalista. I afegien la cantilena de la ''la mà d'obra barata xinesa''. Però no explicaven com així els EUA i Anglaterra havien deixat d'ésser el taller del món, com així havia minvat la seva capacitat industrial a partir dels anys 60.

     Mà d'obra barata n'hi ha arreu del món, però és un factor que no influeix per res en el desplegament econòmic dels països. Allò que determinà el salt apoteòsic de l'economia xinesa no fou la mà d'obra barata, sinó  els enginyers barats, els directius empresarials barats, els consellers de les empreses barats, els directors de banca barats, els alts càrrecs de l'Administració barats, etc. D'aquesta barator no en parlen mai  els mitjans capitalistes. Però la clau que explica el sorgiment de la nova civilització xinesa ha sigut la revolució social engegada pel PCX.  En trenta anys, la Xina subdesenvolupada esdevingué un país  avançat en tots els ordres.

   Per entendre la cosa:  Al 1936, foren les amples masses pageses les que conformaren l'exèrcit de Mao Zedong. En contra dels dirigents del PCX, En Mao va deixar de banda la revolució proletària i va promoure una guerra contra l'ocupant japonès i contra els oligarques. Fou a aquesta proposta de guerra a la que s'afiliaren els pagesos.

  Fou el Partit Comunista Xinès el responsable de portar a terme la nova estratègia d'En Deng Xiaobing, encetada al 1978; estratègia que comportà un creixement inaudit dins la història mundial.

   En Marx va cometre errors garrafals; i un del més notoris va consistir en suposar que el procés de l'economia seguia una mena de determinisme semblant als processos de la física. I encara més fatal és el seu l'etnocentrisme: En Marx donava com a determinant la subordinació d'Orient a Occident.

   En un escrit anterior, jo deia: Podem constatar una altra errònia llei del materialisme dialèctic de Karl Marx.  Els grans canvis històrics i el desenvolupament dels grans processos econòmics al segles XIX i XX no s'han acomodat al suposat mecanicisme de la llei de l'acumulació del capital de Marx. Segons aquesta llei, s'esdevé un creixement inacabable del capital i de les empreses capitalistes, així com del nombre de treballadors; es dona per suposat que, necessàriament, les grans empreses absorbiran o eliminaran a les petites empreses. Aquests enunciats mecanicistes foren fets des d'una radical concepció etnocentrista. Per a Marx, era inconcebible l'aparició de  burgesies no europees capaces de desafiar a la burgesia establerta, l'europea. Per veure una cita, En Marx escrigué: Així com (la burgesia) ha fet el camp dependent de la ciutat, ha fet els països bàrbars i semibàrbars dependents dels civilitzats, els pobles pagesos dependents dels burgesos, l'Orient d'Occident (El Manifest del Partit Comunista, pàg. 19).

    En contra de les prediccions d'En Marx, els països d'Àsia han sigut capaços d'un desplegament que ha posat en crisi l'hegemonia d'Occident. Per a l'autor del Manifestés inconcebible que un petit país asiàtic com és Corea del Sud pugui esdevenir líder mundial en construcció de vaixells (Corea ocupa el segon lloc en el rànquing mundial, a darrera de la Xina).

     Sobre la qüestió plantejada, podeu veure el meu post  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri.

   Segons han declarat repetidament, Washington segueix una estratègia segons la qual els Estats Units ha de mantenir la seva hegemonia econòmica basada en les indústries d'alta tecnologia, i d'alta tecnologia militar. Washington dóna per suposat la superioritat dels seus centres d'investigació d'alta tecnologia i d'alta tecnologia militar.

   Però hem de veure que aquesta suposició és gratuïta.

    Al 2004, l'opinió pública nord-americana restà alarmada al publicar-se les estadístiques sobre la promoció d'enginyers. Amb la publicació de l'informe de la Universitat de Duke de 2004 (Durham, Carolina del Nord), que comparava el nombre d'enginyers entre els Estats Units i l'Índia i la Xina, sembla que les elits ianquis  van quedar espantades. Segons l'informe (el qual fou amplament difós als mitjans de comunicació), el nombre de graduats anuals en enginyeria era de 70.000 als EUA enfront dels 600.000 de la Xina i els 350.000 de l'Índia.

    La pretesa superioritat nord-americana  en ciència i en alta tecnologia és propaganda que Washington encarrega de propagar als mitjans ianquis.

     Com era de preveure, no fou el cas que la Xina restés resignada a desentendre's de la investigació científica i tecnològica. Per descomptat, el gran país comunista disposa de més universitats i de més centres d'investigació d'alta tecnologia que els EUA. Com a exemple indicatiu vegeu la web La Xina estudia tecnologia sebmarina de velocitat d'hipersònica.

   L'estratègia d'En Xiaobing inclogué l'adopció del confucianisme com a moral social, de manera que el govern xinès promou el pacifisme i porta una estricta política de no intervenció en els assumptes interns dels altres països.  Aquesta estratègia fa que Pequín no denunciï l'agressivitat de l'imperialisme ianqui. Però aquest pacifisme xinès  no comporta una renúncia  a desplegar unes forces militars que assegurin la defensa del país. Actualment, el pressupost de defensa de la Xina és el segon més gran del món, darrera del nord-americà.

   Tot i que la despesa militar nord-americana és formalment tres vegades superior a la xinesa, l'exercit xinès fa palès que el seu ritme de creixement tecnològic supera el dels ianquis.  La Xina - i també Rússia - ha fet saber que la pretensió de Washington d'aconseguir la immunitat militar per mitjà de l'Escut Antimíssils era un mer somni. Per altra banda, la despesa invertida en la tecnologia de la Cúpula de Ferro es menja una bona part del pressupost de defensa, la qual cosa  fa que s'equiparin de cada vegada més les capacitats de guerra entre els dos països.

    Com a mostra de l'alt grau de la tecnologia bèl·lica xinesa  podeu veure les web Els míssisl supersònics xinesos deixen absolet el sistema de defensa dels EUAL'amenaça de l'alta tecnologia xinesa.

    I encara més orientador és l'informe de la web La Xina fa proves secretes del míssil hipersònic.

     Als anys 90, Washington estava encantat amb el camarada Gorbatxov. Tot i que els russos votaren a favor de la continuïtat de l'URSS, En Gorbatxov  va propiciar la seva desfeta.

  Segons el programa de Washington, les empreses industrials i financeres  de Rússia havien d'anar a parar en mans d'uns pocs centenars  de grans oligarques, de manera que l'Estat rus, en realitat, serien aquests oligarques, a la manera com s'esdevé actualment a Ucraïna; és a dir, havia de ser una ruïna d'Estat.

   Però l'arribada al poder d'En Vladímir Putin, al 2000, va significar l'aturada del desmantellament de l'Estat rus.  En Putin va iniciar la reconstrucció de l'Estat. En Putin va anul·lar el poder dels oligarques i va desfermar una mena de guerra secreta contra ells (Molts d'aquests acabaren a la presó o a l'exili). 

    Amb el lideratge d'En Putin, Rússia no solament esdevenia  ''economia emergent'' (que deia la premsa capitalista), sinó que recuperava les grans estructures socialistes de l'època soviètica. Respecte al creixement de l'economia russa podeu veu les estadístiques a la web Russian economy since fall of Soviet Union. De fet, Rússia ha recuperat l'estatus de gran potència mundial.

       Mentre els EUA, la UE i el Japó continuen amb una economia estancada o en recessió, Rússia no ha interromput el seu ascens com a potència econòmica i industrial (Segons el Banc Mundial, Rússia ha esdevingut la cinquena economia mundial, sobrepassat a Alemanya. Podeu veure la web Rússia, cinquena economia mundial).

  D'immediat, Washington va considerar que En Putin era l'enemic a batre. En tot moment, va procurar intervenir en la política interna de Rússia amb l'objectiu de despenjar a Putin de la presidència de la Federació Russa. Per altra banda, els mitjans capitalistes dels EUA i de la UE iniciaren una campanya contra En Putin que dura fins avui.

     Tesi primordial:  Actualment, allò que determina el procés històric mundial (i afecta, per tant, a tots els països del món) és la confrontació entre el bloc multilateralista i l'imperi ianqui juntament amb els seus aliats subordinats.

  Que resti clar: Contra la corrupció informativa dels mitjans ''occidentals'', no és el cas que es doni una confrontació d'imperis. Els mitjans corruptes han fet com si no sabessin que l'Índia ha fet la sol·licitud per  formar part de l'OCS.

    L'estratègia del multilateralisme és clara: acabar amb la pràctica d'intromissió de l'imperi ianqui.

    Actualment, Rússia fa de punta de llança del bloc multilateralista, però, per descomptat, la gran potència del bloc és el gegant xinès.

         L'OECD té previst que la Xina serà la primera economia mundial a l'any 2016 (Vegeu l'informe La Xina, primera economia mundial al 2016).

   Que resti clar:  Rússia, la Xina i l'Iran no tenen Estats vassalls.

    S'ha de saber: La major part de països de l'Àsia, d'Àfrica i d'Amèrica són clarament partidaris del multilateralisme.

   S'ha de saber: Els mitjans capitalistes a tot temps   parlen de la crisi econòmica mundial, però la veritat és que la crisi és quasi exclusiva d'Europa, Estats Units, Canadà i el Japó; i, pel contrari, la crisi no afecta a la major part de països de la resta del món (I la Xina continua mostrant els seus inaudits índex de creixement, situats entre el 7 %  i el 8 %).