Val al pena, esperar als cinquanta (al dia exacte que els fa) per debutar com a poeta, si un ho pot fer tan i tan bé com Esteve Miralles, que avui mateix treu, a Núvol i en edició electrònica i gratuïta, el recull Com si tinguessis temps. I l'entrevista amb què Núvol llança els versos també val molt la pena.
Segur que n'Esteve em deixa embellir aquest blog amb una de les peces, una que no porta més títol que un número entre parèntesi, que el situa dins de la sèrie "El foc crema".
(dos)
T’he vist mirar la plana dels horòscops,
buscar paraules que et revelin, fas
com si tinguessis temps de creuar ponts,
de prendre el sol en illes de l’Adriàtic,
platges de roca i pins.
T’he vist mirar els xiprers del cementiri;
t’he vist, el cap alçat, fent com si sí,
com si sabessis com mirar xiprers.
Tens un moquet aigualit que se’t perd.
T’he vist com te’l miraves, el paleta
que tancava la làpida amb ciment.
Has vist les roses, i el manat d’espígol.
He vist com te’l miraves. I un mar blau.
![[18/04] «La Justicia Humana» - «We have fed you all a thousand years» -...](http://www.estelnegre.org/fotos/martinezdubal.jpg)
![[13/04] «L'Alarme» - «L'Anarchie» - Atemptat contra Alfons XIII - «La Plèbe»...](http://www.estelnegre.org/fotos/congresido1930.jpg)
