Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 10493

El món constata la feblesa de l'Imperi.

0
0

  

                         

                            El món constata la feblesa de l'Imperi.

 

 

 

     Al dir ''l'Imperi'', ens referim al sistema de domini imperial mundial que manté els Estats Units d'Amèrica, sistema de domini que manté i que pretén ampliar en tot moment.

 

      Amb l'esfondrament  de la Unió Soviètica, es proclamava la fi de la història donant per inqüestionable la bonior del capitalisme.

 

    Allò que no deien els predicadors de la bondat capitalista era que, a partir de 1990, el nou ordre mundial seria comandat pels EUA.  No en deien res dels mals provocats per l'imperialisme nord-americà.

 

    Resumint la cosa:  els EUA restava com a única gran potència mundial (els països europeus restaven com aliats subordinats a l'Imperi). Però, en contra de les previsions dels experts, arreu del món sorgiren forces que no acceptaven el diktat de Washington.

 

  En contra del previst, l'Imperi va haver d'ampliar els seus pressuposts de guerra, i l'OTAN es va estendre de l'Atlàntic al Pacífic. Washington hagué de crear fins a 16 agències d'intel·ligència  (d'intel·ligència de guerra bruta) amb l'objectiu de satisfer els objectius imperials.

      Des de començament de segle, les grans forces multilateralistes (les que s'oposen a l'ordre mundial de l'Imperi) feren palès el seu creixement econòmic i polític. 

    Els mitjans occidentals, acomodats als eslògans de  Washington, les denominaven - i les denominen encara ara -, a aquestes grans forces, països emergents (Uns països encabits a l'acrònim BRICS, en referència al Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-Àfrica).   Vegeu la barra d'aquests mitjans:  qualificaven d'''emergent'' a la Xina, quan ja havia esdevingut la primera potència industrial del món. Continuen parlant de ''de mà d'obra barata xinesa'' i s'esforcen per ocultar la grandiositat de la civilització comunista xinesa.

    A desgrat seu, Rússia també figurava com a país emergent. Sota la direcció del govern de Vladímir Putin, Rússia inicià un procés accelerat de recuperació en quasi tots els ordres (Podeu veure les estadístiques  de creixement econòmic de Rússia a la web Russian economy since fall of Soviet Union).

    Sobre la confrontació econòmica i política  entre els dos blocs mundials podeu veure el meu post  La Xina, Rússia i l'Iran desafien l'Imperi; fan anar un món multilateral.

 

   A l'època del president Obama, les setze agències d'intel·ligència ianquis han demostrat la seva notable eficiència, han demostrat ésser capaces de desfermar greus complots de desestabilització a països que s'oposaven a l'estratègia política de Washington.

 

  Els darrers exercicis han sigut els de Líbia, l'Egipte i Síria. Síria ha pogut resistir l'escomesa, tot i l'immens desplegament de materials de desestabilització. Síria s'ha lliurat d'un decret de l'ONU d'exclusió aèria degut al veto de Rússia i de la Xina al Consell de Seguretat. El govern de  al-Assad ha pogut resistir gràcies al suport de Rússia, la Xina i l'Iran.

 

    Arribats aquí, a manera de preàmbul, passo a exposar la qüestió principal d'aquest escrit.

 

     S'ha de suposar que el president Obama va aprovar el projecte (secret) de desestabilització de Ucraïna.   En efecte, al novembre del 2013 començaren les manifestacions a la plaça Maidan de Kiev exigint un acord econòmic amb la Unió Europea.

 

     Segons els experts, aquesta revolució taronja fou possible gràcies a la intervenció decisiva de les formacions ultranacionalistes ucraïneses (neonazis).

 

    S'ha de saber:  Les agències secretes ianquis engreixaren aquestes formacions feixistes.

 

    Tesi: Aquestes formacions feixistes pogueren actuar impunement (criminalment) per causa de la feblesa de l'Estat d'Ucraïna.

 

    Tesi: Mentre a Rússia En Putin reconstruïa acceleradament el poder de l'Estat tot escapçant l'oligarquia russa, a Ucraïna, pel contrari, els magnats s'apropiaren dels recursos de l'Estat. És a dir, l'Ucraïna actual està repartida entre els clans oligàrquics que operen com a senyor feudals. Aquests magnats tenen les terres, les fàbriques, el comerç, els mitjans de comunicació i vertaders exèrcits privats.

 

    S'ha de saber: Les corporacions capitalistes i les formacions d'extrema dreta són aliats naturals.

 

   A Rússia, en canvi, la política del president Putin va determinar el retorn a la propietat de l'Estat de les majors grans empreses i de la gran banca. A la Rússia actual és impossible la formació de cercles de magnats contraposats al govern.

 

     S'ha de saber: A la Rússia actual, les ONG subvencionades des de l'estranger són obligades a inscriure's com a organitzacions no russes (Per entendre'ns: USAID i altres organitzacions han desaparegut del mapa rus).

 

 

   Anem per feina.

 

     Els mitjans ''occidentals'', al tractar del conflicte ucraïnès,  usen les expressions els rebels pro-russos, els pro-russos. És una manipulació perversa del llenguatge.

 

    S'ha de saber:  Els denominats pro-russos són, en realitat, russos, gent d'ètnia russa. El territori del Donbass i d'altres del sud i de l'est d'Ucraïna a més de parlar en rus, la majoria són d'ètnia russa, són russos.

 

   Tesi:  No és el cas que es donés una russificació linguística a Ucraïna, sinó que l'Ucraïna actual és un Estat multiètnic de manera que la majoria de població del Sud i de l'Est són  d'ètnia russa.

 

    S'ha de saber:  Els habitants de Donetsk i de Lugansk van votar majoritàriament  a favor de la independència i de la unió amb la Federació Russa, a la manera de Crimea.

 

 

   Vist això, podem passar al tema central d'aquest escrit.

 

      Hem de suposar que la unió de Crimea a la Federació Russa i la revolta de les regions del Donbass han desbaratat el pla imperial d'incorporar Ucraïna a la Unió Europea i a l'OTAN.

 

    Tan bon punt Washington va veure que la situació se li descontrolava, va encetar una campanya de criminalització de Rússia, campanya acompanyada d'amenaces i de sancions.

 

   Els grans mitjans ianquis i els de la UE en tot temps fan com si els moviment polítics de Crimea i del Sud-Est d'Ucraïna fossin producte de l'imperialisme rus. Aquests mitjans corruptes fan com si no existissin les poblacions (i la seva voluntat política) de Crimea i del Donbass; donen per fet que la revolta d'aquestes poblacions són obra de les manipulacions d'En Vladímir Putin.  

 

    Darrerament,  Washington ha empès els seus aliats per a que també sancionin Rússia. Els països de la UE, subordinats dels EUA, van fer unes moderades sancions contra interessos russos (Persones i empreses).

 

    Alhora que, a manera d'amenaça, es desfermava una enorme exhibició de força militar de l'OTAN just a tocar de les fronteres russes.

 

    Sens dubte, el president Obama volia espantar Rússia.

 

 

       La resposta russa a les provocacions no es va fer esperar. Com es sabut, Rússia ha imposat tot un seguit de sancions econòmiques als 28 països de la UE, Noruega, els Estats Units, Canadà, Austràlia i el Japó.

 

     Rússia feia saber a la Unió Europea i al món que era una gran potència i una gran potència econòmica. Es feia palès que els països de la UE estaven en una situació de feblesa en front de Rússia.

 

     Rússia feia saber que no es despentinava a l'hora  d'imposar severes sancions als EUA.

 

   El president Putin, en unes declaracions a Yalta, 14.08.2014, feia saber que les sancions imposades a la Unió Europea i als EUA no eren solament contramesures de càstig. Explicava que significaven molt més: Que s'havia creat una oportunitat òptima per un salt en el desenvolupament de la producció agrària russa i de les indústries agro-alimentàries. Argumentava el president que Rússia és la nació més extensa del món, i que allò propi era fer produir la terra russa, que Rússia tenia l'abast l'autosuficiència alimentària i, fins i tot, convertir-se en país exportador d'aliments.

 

    En Vladímir Putin  destacava que  s'iniciava el canvi històric mundial, en el sentit que la nova relació amb els països que han de satisfer demanda alimentària  de Rússia era un triomf de la racionalitat (i no un simple accident); feia veure que allò racional és que Rússia intensifiqui els intercanvis econòmics amb els països amb els que  manté bones relacions (S'ha de saber: Polònia, Letònia, Estònia, Lituània i Ucraïna,  exportadors d'aliments a Rússia, sostenen una bestial campanya contra la llengua i la cultura russes).

    Les mesures dels EUA i els seus subordinats europeus contra Rússia els produeixen ben pocs beneficis econòmics, més aviat perjudicis. Com deia el primer ministre hongarès, sancionar Rússia era com disparar-se al peu.

   

      Les mesures polítiques i econòmiques desplegades pel president Putin no són sinó l'aplicació sistemàtica de les normes que han de regir  el nou ordre mundial multilateral.

 

 

     Els Estats Units té poder per desestabilitzar  petits països aïllats, i per envair-los militarment.  Però,  com s'ha vist, no ho pot fer amb Rússia. 

 

        


Viewing all articles
Browse latest Browse all 10493

Latest Images

Trending Articles