És hora de que governi el poble

Avui publicam el parlament que va fer la nostra portaveu i candidata, na Marina Llobera, el dia de la seva presentació.

Tal vegada, algun de vosaltres es demani per què presentam ara un candidat? La raó és senzilla: nosaltres no improvisam, no feim fitxatges de darrer moment, ens agraden les coses ben fetes i sòlides. Som una assemblea que estam actius en tot moment i no només un mes abans de les eleccions.

I per què no feim primàries? La raó també és senzilla: perquè nosaltres no utilitzam trucs per donar aparença de democràcia. Nosaltres estam compromesos amb l'assemblearisme, l'horitzontalitat i la democràcia radical... L'assemblea ho decideix tot, no només quina persona sortirà a un poster, l'assemblea decideix la primera i tota la llista, decideix tot el programa, cada decisió, votació al ple, moció a presentar... En Pepe fa de punta de llança, però aquesta llança l'empunyam moltes persones i va cap allà on la dirigim.

Si me permeteu vos diré com veig la qüestió.

Fa falta una transformació social. És evident que això no funciona, i no pot funcionar, no es tracta de reformar o solucionar algun problema del sistema. El sistema és el problema. El sentit comú ens diu que el més net és canviar-lo per un altre. Això és una utopia? No és realista? El que és utopia és pensar que que aquest sistema es pot mantenir molt més temps. El que no és realista és pensar que es pot mantenir un sistema que exclou la majoria, que se sosté sobre l'explotació de mig món, que depreda persones i recursos naturals...

Si estau d'acord amb que cal un canvi de model, vos necessitam. I no em referesc a que necessitam el vostre vot (que també), sinó que vos necessitam a vosaltres. Si estau d'acord amb que cal un canvi de model, ens necessitam.

Perquè només hi ha una manera de canviar les coses: organitzant-nos.

Jo no en tenc cap dubte: els canvis van de baix a dalt. “La historia es nuestra y la hacen los pueblos”, deia n'Allende. I si repassam la història, així és. Els canvis no es donen espontaniament, ni perquè un grapat de polítics faci una llei. Els canvis es donen perquè el poble lluita, s'organitza, empeny fins que passa per damunt les institucions.

A Alternativa el partit com a institució ens serveix per tenir un peu dedins, per poder fer feina de control i perquè volguem o no la nostra veu té més ressò quan prové d'una institució “oficial”, però està clar que l'altre peu ha d'estar sòlidament trepitjant el carrer. La transformació ha de venir de la base, dels fonaments perquè sigui possible i perquè sigui sòlida i durable... I pens que aquesta ha de ser una prioritat per tots aquells que volem un canvi, que volem una democràcia real i una economia social, al servei de les persones i no dels bancs. No hi haurà canvi social perquè un partit governi, si no té una base forta i organitzada darrera. Hem de fer feina per construir, ampliar, reforçar aquesta base i tenir clar que el partit és un instrument, un mitjà, mai un fi en si mateix.

Hem de fer feina per superar i destruir aquells discursos molt habituals i tan intencionats que circulen i que interessa al sistema que circulin com “tanmateix, no podem fer res”. I tanmateix, els únics que podem fer alguna cosa som tots nosaltres. Junts.

Sabeu això que conten del bambú japonés? És un conte perdut, que el sistema ja l'ha assumit i l'empren per animar empresaris i inversors, però... què punyetes! Anem a recuperar-lo. Idò diuen que el bambú japonés quan el sembres està 6 anys sense créixer, i durant el setè, en sis setmanes, creix fins a 30 metres d'altura. No és que hagi estat sense fer res tot el temps, sinó que ha estat tot aquest temps creant un sistema d'arrels complex que li permet després aquest creixement. Aquest conte el conten per la qüestió de la paciència, però a jo m'agrada pel que passa davall terra: per la xarxa, pel sistema d'arrels, d'organització i comunicació, transversal... Hem de fer créixer aquest sistema d'arrels, estendre-lo, reforçar-lo... Tenim aquesta feina, cert, però no tenim altra alternativa, perque com canta Raimon ens estan posant el futur a l'esquena, ens l'estan robant cada dia que passa...

Voldria animar-vos a tots a participar: les assemblees són obertes a tothom. Voldria convidar-vos a implicar-vos en un projecte com n'hi ha pocs a Mallorca, un projecte polític que et permet, no anar a votar i haver d'esperar a veure si faran allò que jo voldria, sinó de dir directament què s'ha de fer.

D'aquí un any hi haurà eleccions municipals. Com us deia al principi, nosaltres no improvisam, perquè la política és allò més humà de l'humà, ens ho prenem seriosament, no ho tenim com un xiringuito, ni per aconseguir beneficis i hi dedicam hores de lleure, per tant, no improvisam. Falta un any i ara ens posarem a fer assemblees temàtiques, més obertes que mai (bé, en realitat tan obertes com sempre, però que ens agradaria que venguéssiu tots vosaltres), i anar elaborant el programa, el pla de futura gestió.

En fi, davant el panorama actual, només hi ha una alternativa, l'alternativa som tots noltros. Junts. Organitzats. Combatius. És hora que governi el poble, de la unitat popular, és l'hora d'entre tots construir l'alternativa.