Els protagonistes són els Estats Units, d'una banda, i Rússia i la Xina, de l'altra.
Al 1941, els protagonistes eren els Estats Units, Anglaterra i la Unió Soviètica, d'una banda i Alemanya, Itàlia i el Japó, de l'altra.
O, posant com exemple una altra confrontació històrica, al 1936, les potències que intervenien decisivament a la guerra civil espanyola eren Itàlia i Alemanya, d'una banda, i la Unió Soviètica, de l'altra.
Actualment, Rússia i la Xina són les grans potències que constitueixen el mur de resistència contra l'imperialisme dels EUA. Per descomptat, hi ha molts altres països que, d'una o altra manera, intervenen al tauler d'escacs mundial.
Uns països, com els de l'UE, fan de comparses de la cavalcada ianqui (França i Anglaterra són els subimperis subalterns a l'Imperi). Els països que oposen resistència a l'imperialisme (com l'Iran o Veneçuela) no disposen d'altra clau on enganxar-se que Rússia i la Xina.
Fet palès el joc mundial, vegeu el ridícul intel·lectual dels periodistes catalans (i de pretesos independentistes catalans) que fan com si visquessin a un món de llibertats, de justícia i de drets humans (''la democràcia occidental'', en diuen). Són aquells que accepten l'explicació que a Síria hi ha una revolta democràtica contra ''el dictador'' En Bashar al-Assad, i donen per suposat que ''Occident'' fa costat a l'oposició i que Rússia i la Xina fan costat al dictador.
En conta d'aquesta crosta d'innocència hipòcrita, he pensat que seria bo difondre la formidable denúncia contra l'opressió que fa el nord-americà En Paul Craig Roberts. Jo crec que pot servir per descrostar un poc. Vegeu l'article Un nou començament sense la màscara beata de Washinton.