Els protagonistes són els Estats Units, d'una banda, i Rússia i la Xina, de l'altra.

   Els protagonistes són els Estats Units, d'una banda,  i Rússia i la Xina, de l'altra.

    Al 1941, els protagonistes eren els Estats Units, Anglaterra i la Unió Soviètica, d'una banda i Alemanya, Itàlia i el Japó, de l'altra.

   O,  posant com exemple una altra confrontació històrica, al 1936, les potències que intervenien decisivament a la guerra civil espanyola eren Itàlia i Alemanya, d'una banda, i la Unió Soviètica, de l'altra.

    Actualment,  Rússia i la Xina són les grans potències que constitueixen el mur de resistència contra l'imperialisme dels EUA. Per descomptat, hi ha molts altres països que, d'una o altra manera, intervenen al tauler d'escacs  mundial.

    Uns països, com els de l'UE, fan de comparses de la cavalcada ianqui (França i Anglaterra són els subimperis subalterns a l'Imperi). Els països que oposen resistència a l'imperialisme (com l'Iran o Veneçuela) no disposen d'altra clau on enganxar-se que Rússia i la Xina.

     Fet palès el joc mundial, vegeu el ridícul intel·lectual dels periodistes catalans (i de pretesos independentistes catalans) que fan com si visquessin a  un món de llibertats, de justícia i de drets humans (''la democràcia occidental'', en diuen). Són aquells que accepten l'explicació  que a Síria hi ha una revolta democràtica contra ''el dictador'' En Bashar al-Assad, i donen per suposat que ''Occident'' fa costat a l'oposició i que Rússia i la Xina fan costat al dictador.

   En conta d'aquesta crosta d'innocència hipòcrita, he pensat que seria bo difondre la formidable denúncia contra l'opressió que fa el nord-americà  En Paul Craig Roberts. Jo crec que pot servir per descrostar un poc.   Vegeu l'article Un nou començament sense la màscara beata de Washinton.  Un nou començament sense màscara hipòcrita de Washington