Potser seria un bon moment per a Miquel Rosselló i lactual direcció illenca dIzquierda Unida de rompre definitivament els llaços que els uneixen a Madrid i fer-ho públic, després de la normal conferència de militants, en una de les rodes de premsa que tan sovint convoquen els nostres antics companys de lAteneu Popular Aurora Picornell. Ben cert que aleshores, després daquesta ruptura pública, els articles que signen diàriament a favor d'un Bloc Nacionalista tendrien, nestam ben segurs, una mica més de credibilitat política. (Miquel López Crespí, setembre de 2006)
Actualment lantiga direcció carrillista dEsquerra Unida ha patit la crítica del sector anomenat Corriente Roja, liderat per Ángeles Maestro que els acusa dhaver mort el que restava sense liquidar de lherència del Partido Comunista de España. I per si encara mancava cap cosa, en la festa recent del PCE que s'ha celebrat a Madrid el secretari general daquesta organització, Francesc Frutos, i Felipe Alcaraz, president de la mateixa organització, també han aguditzat les contradiccions internes de lactual direcció dIzquierda Unida afirmant que laposta de dissolució del PCE dins IU ha estat un error dincalculables conseqüències polítiques. (Miquel López Crespí)
Esquerra Unida hauria de rompre amb Madrid
Per ara, en el debat de dissolució del PSM com a força política dins un bloc en el qual hi hauria els membres del Partido Comunista de España, tota lantiga direcció dels prosoviètics mallorquins, el PCB-PCPE que dirigien Miquel Rosselló, Josep Valero, Lila Thomàs, etc., els militants dEU, Verds i alguns independents, en aquest debat, repetesc, qui porta la iniciativa és, són, sens dubte, els personatges abans esmentats. Fa poc, lexdirigent del prosoviètic PCB-PCPE Josep Valero teoritzava la necessitat danar concretant aquesta nova organització política i, avui mateix, Miquel Rosselló continuava en la seva aposta a favor del bloc. Aposta que, començam a pensar, potser fins i tot és estratègica i no tàctica conjuntural com ens pensàvem fins fa poc.
Dic que potser podria ser lopció final per a la supervivència dels antics dirigents carrillistes i prosoviètics perquè ells també tenen maror de fons dins Izquierda Unida. Que ningú imagini que són només les organitzacions nacionalistes les que pateixen escissions i greus contradiccions internes! Ni molt manco! Precisament el PCE és una de les organitzacions dàmbit estatal més expertes quant a divisions, escissions, ruptura de partits i organitzacions i supervivència de la seva burocràcia dirigent (almanco una part de la que es va crear a recer de Santiago Carrillo i tota la vella guàrdia que exterminà els partits marxistes el POUM, per exemple- i liquidà tants i tants anarquistes de la CNT-FAI- en temps de la guerra civil). Durant els anys seixanta el PCE tengué desenes descissions, concretades en tots els partits comunistes que, davant labandonament de la lluita republicana, nacionalista i anticapitalista per part dels carrillistes, formaren diverses organitzacions revolucionàries.
Actualment lantiga direcció carrillista dEsquerra Unida ha patit la crítica del sector anomenat Corriente Roja, liderat per Ángeles Maestro que els acusa dhaver mort el que restava sense liquidar de lherència del Partido Comunista de España. I per si encara mancava cap cosa, en la festa recent del PCE que s'ha celebrat a Madrid el secretari general daquesta organització, Francesc Frutos, i Felipe Alcaraz, president de la mateixa organització, també han aguditzat les contradiccions internes de lactual direcció dIzquierda Unida afirmant que laposta de dissolució del PCE dins IU ha estat un error dincalculables conseqüències polítiques. Un error que ha fet dIzquierda Unida una organització completament enfeudada a la socialdemocràcia espanyola, el PSOE, sense cap altre objectiu que, a recer de Zapatero, preservar lesquifida representació que tenen a les institucions del règim i servir de reserva electoral del sector en teoria més esquerrà de lespectre polític espanyol.
Francesc Frutos i Felipe Alcaraz no estan dacord amb lactual direcció dIU que porta Llamazares i, fent pinça amb els militants de Corriente Roja, amenacen de tornar a reivindicar lespai que ells anomenen comunista. Els dos dirigents del PCE afirmen sense embulls que no ens agrada lactual forma dIzquierda Unida i, per tant, volem canviar-la. Tot plegat significa un atac frontal a les posicions més reformistes dins dIU.
En la reunió dels excarrillistes a Madrid, Frutos i Alcaraz han fet públiques les seves intencions de sortir de la clandestinitat a la qual havia reduït el Partido Comunista de España lactual direcció dIU. En un procés dautocrítica molt proper, pel que sembla, a les acusacions de liquidacionisme anticomunista explicades per la coordinadora de Corriente Roja Ángeles Maestro, els actuals dirigents del Partido Comunista, esmolant les llances contra Izquierda Unida, han dit, reconeixent lerror que va significat abandonar tota referència al socialisme i al comunisme dins IU: Estam en un procés especial. El Partido Comunista de España ha decidit sortir daquesta segona clandestinitat. La primera va ser amb Franco, la qual es coneix; la segona és sortir de la clandestinitat provocada pel nostre propi error. Havíem pensat que afeblir el partit o amagar-lo era un símbol de força pel que fa a Izquierda Unida, però pensam que ens hem equivocat.
Amb totes aquestes contradiccions internes no seria estrany que lantiga direcció carrillista de les Illes (PCE) que, pel que sabem, no té gaire bones relacions ni amb Corriente Roja de Ángeles Maestro ni amb lactual secretari general del PCE, Francesc Frutos, hagi decidit fer una passa endavant i, qui sap, hagi decidit refugiar-se ja per sempre dins lespai nacionalista i ecologista per a provar de subsistir uns anys més a les institucions. Si en un moment varen ser els Verds els que serviren als exdirigents del PCE per a sobreviure, ara, prop de lextraparlamentarisme més total i definitiu, han trobat en la crisi del PSM la solució a tots els seus problemes interns i de supervivència.
No mestranyaria que hi hagués certa dosi de sinceritat en aquesta aposta, la final i definitiva aposta dels exdirigents carrillistes de les Illes. Així com dins el PSM hi havia molta gent que no volia caure dins el parany dIzquierda Unida, com sha demostrat amb lescissió de Mateu Crespí i la constitució dEntesa per Mallorca, també podem afirmar que Izquierda Unida té els mateixos problemes interns. La marxa dEsquerra Unida de lexconsellera de Benestar Social Nanda Caro, les crítiques que els Valero, Cámara i Grosske han tengut i tenen per part de Corriente Roja destar supeditats al PSOE i en temps del Pacte acceptar les iniciatives de Maria Antònia Munar i UM, així ho demostra. Ara només mancava que un important sector del Partido Comunista de España també els atacàs per liquidacionistes. Qui sap si tots aquests problemes són els que finalment han decantat la fracció de Miquel Rosselló i Eberhard Grosske a anar tallant amarres amb els seguidors més fidels de Llamazares i de lespanyolisme més tronat. Però manca visualitzar com pertoca aquest canvi imaginari, una acció definitiva dels personatges de què parlam si volen guanyar credibilitat entre la militància i electorat esquerrà i sobiranista.
Potser seria un bon moment per a Miquel Rosselló i lactual direcció illenca dIzquierda Unida de rompre definitivament els llaços que els uneixen a Madrid i fer-ho públic, després de la normal conferència de militants, en una de les rodes de premsa que tan sovint convoquen els nostres antics companys de lAteneu Popular Aurora Picornell. Ben cert que aleshores, després daquesta ruptura pública, els articles que signen diàriament a favor d'un Bloc Nacionalista tendrien, nestam ben segurs, una mica més de credibilitat política.
Ciutat de Mallorca (28-IX-06)
La lluita per la unitat de les forces nacionalistes i progressistes
Lespectacle de divisió i continuats enfrontaments entre els grups nacionalistes no pot continuar de cap de les maneres. I per això, perquè lactual situació no pot continuar, és pel que, en el manifest de la Plataforma, hem dit: Entenem que la cooperació i la suma daquestes forces és indispensable per afrontar els reptes més immediats que sens presenten, i fem una crida als partits sobiranistes per tal que a les properes eleccions municipals i autonòmiques, i també a les generals, afrontin units la defensa dels interessos de la gent de Mallorca, les Illes Balears i els Països Catalans en conjunt". (Miquel López Crespí)
Una de les raons principals, per no dir lessencial, que ens ha portat a tots a tirar endavant aquesta iniciativa ha estat constatar els perills que són damunt el nostre poble si no fem una passa endavant quant a la necessària unitat de totes les forces sobiranistes de les Illes per tal dexigir un país més just, pròsper i sostenible, un millor estat del benestar. Lactual divisió del nacionalisme progressista, la política depredadora despeculadors i encimentadors, els casos de corrupció urbanística de tots coneguts, fan que hàgim destar alerta quant al perill que per a Mallorca representa continuar avançant per un model de desenvolupament salvatge i incontrolat que posa en perill no solament els nostres minvats recursos naturals sinó també, i això és molt preocupant, la supervivència duna col·lectivitat humana i cultural amb més de set segles dexistència. (Miquel López Crespí)
La Plaforma per la unitat nacionalista (un article de gener de 2007)
Aquesta setmana s´ha presentat al monestir de la Real la Plataforma per la unitat de totes les forces nacionalistes mallorquines. Una Plataforma unitària que se suma igualment a la iniciativa i manifest anomenat Sobirania i progrés presentat en acte públic el passat octubre a Barcelona. Es tracta davançar en el camí del reforçament de la societat civil mallorquina i de ser vigilants quant al funcionament de la democràcia. Com diu el manifest Crida per Mallorca que sha presentat a la Real: No pot ser que amb la meitat dels mallorquins i mallorquines en contra es duguin a terme polítiques que canvien la realitat social, econòmica i ambiental de Mallorca d´una manera radical i irreversible.
Entre els signants daquesta Plataforma per la unitat de totes les forces nacionalistes i per lautodeterminació hi podem trobar gent de totes les tendències nacionalistes i de totes les professions. Sense voler ser exhaustiu, ja que són més de cent els primers signants i prop de deu mil a nivell de Principat i País València, hi ha noms com els dels escriptors Jaume Santandreu, Joan Guasp, Llorenç Capellà, Bernat Nadal, Miquel López Crespí o Pere Morey Servera; el músic Antoni Roig, la filòloga i traductora Pilar Arnau, la soprano Fanny Marí, el sindicalista Llorenç Buades, els advocats Antoni Abad i Sebastià Frau, lhistoriador Arnau Company, els activistes socials Tomeu Martí i Josep Suàrez, la promotora de la Jove Orquestra Simfònica dels Països Catalans Magdalena González, els lingüistes Gabriel Bibiloni i Joan Lladomet, la professora Montserrat Alcaraz, el politòleg Òscar Aguilera, el professor Jaume Rado, el regidor independent de Binissalem Pere Daniel Pol...
Una de les raons principals, per no dir lessencial, que ens ha portat a tots a tirar endavant aquesta iniciativa ha estat constatar els perills que són damunt el nostre poble si no fem una passa endavant quant a la necessària unitat de totes les forces sobiranistes de les Illes per tal dexigir un país més just, pròsper i sostenible, un millor estat del benestar. Lactual divisió del nacionalisme progressista, la política depredadora despeculadors i encimentadors, els casos de corrupció urbanística de tots coneguts, fan que hàgim destar alerta quant al perill que per a Mallorca representa continuar avançant per un model de desenvolupament salvatge i incontrolat que posa en perill no solament els nostres minvats recursos naturals sinó també, i això és molt preocupant, la supervivència duna col·lectivitat humana i cultural amb més de set segles dexistència. Tots els signants de la Plataforma unitària presentada al monestir de la Real volem, com diu el nostre manifest, un creixement econòmic, territorial i social equilibrats. Per a nosaltres, la sanitat pública, leducació, les infraestructures diverses, o laccés a lhabitatge, entre daltres, passen per unes Illes Balears amb més capacitat de decisió i amb un finançament més just.
Però també és molt important laspecte unitari del nostre manifest Crida per Mallorca. Lluny dels interessos sovint egoistes i burocràtics de les cúpules dirigents dels partits de lesquerra oficial, a nivell de base, a nivell del poble i dels sectors nacionalistes més conscients se sent, potent, la crida a la necessària unitat de les forces de progrés. Lespectacle de divisió i continuats enfrontaments entre els grups nacionalistes no pot continuar de cap de les maneres. I per això, perquè lactual situació no pot continuar, és pel que, en el manifest de la Plataforma, hem dit: Entenem que la cooperació i la suma daquestes forces és indispensable per afrontar els reptes més immediats que sens presenten, i fem una crida als partits sobiranistes per tal que a les properes eleccions municipals i autonòmiques, i també a les generals, afrontin units la defensa dels interessos de la gent de Mallorca, les Illes Balears i els Països Catalans en conjunt".
No és de rebut ni presentable que partits amb tres dècades dhistòria es divideixin perquè uns guanyen unes primàries o un congrés. Lespectacle daquests mesos ha estat el més trist i lamentable que els mallorquins i mallorquines hem hagut de patir en molts danys i tot això just en el moment que els depredadors i encimentadors són més forts que mai. Què hem de fer amb tots aquests polítics que no escolten la gent del carrer, la veu dels sectors més dinàmics entestats en la preservació dels nostres minvats recursos naturals i senyes d´identitat? La Plataforma unitària que hem presentat a la Real vol, i això ho expressa en el seu manifest, tornar a emprendre amb il·lusió, força i coratge la feina que encara està per fer.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)