a l'ailla on d'aquí a uns dies tornaré

fa massa setmanes que aquest blog resta mut. i no sé per què. molta feina. res interssant a dir. sequera. calor. entreteniments. em costa trobar les paraules. tal vegada les vaig deixar oblidades a Ciutadella quan hi vaig anar per Sant Joan. tampoc no sóc gaire capaç en filar arguments assenyats. a veure si quan torni a l'illa em retrob amb els mots. els podria manllevar. fins i tot el podria robar. però no ho faig. no és falta d'inspiració, que em sembla que està sobrevalorada. és falta d'alguna cosa que està una mica més endins i que ara em fa vessa remenar i traure. la somnii, l'illa. l'enyor. i tanmateix sé que quan hi sigui em decebrà, em farà mal. o seré jo qui no sabré veure el que l'illa em proposa. seré jo qui no la sabré llegir. cada vegada em costa més detectar i desxifrar els senyals que em fa aquell trosset de terra. em deix bressolar per les onades dels tòpics, m'amar del salnitre i dels costums adotzenats. som feble i per a mi és còmode escoltar el cant de les sirenes. és més fàcil ser membre del cor que deixar-se anar penyassegat avall. és més agradable el tacte de l'arena blanca que els fiblons i les pues del càrritx. potser per això he deixat d'escriure al blog. potser per això tenc les ganes intactes de tornar a l'illa. de deixar-me enganyar. de deixar-me empastifar per la sal i pels tòpics. potser per això ara que és diumenge a València i bufa un vent que m'abrassa i m'abrusa m'he assegut a l'ordinador i he deixat anar els dits pel teclat en cerca d'una idea que perseguiré tot l'estiu. i tal vegada també tota la tardor i l'hivern i la primavera. tota la vida he de perseguir la idea que m'ha de permetre continuar lligant els mots que un dia vaig deixar oblidats a un racó de casa a l'illa on d'aquí a uns dies tornaré.