Des del cor d’una església, una noia cantava
el misteri del mar que solquen tantes naus,
el misteri dels homes perduts en terra estranya,
d’aquells que l’alegria ja havien oblidat.
Volant cap a la cúpula, la seva veu, cantava,
i un raig li resplendia per sobre el muscle blanc,
i la gent, en la fosca, mirava i escoltava
la seva roba blanca cantant en aquell raig.
I tothom confiava que hi hauria alegria,
que els vaixells reposaven ancorats a un port dolç,
que en una terra estranya aquells homes tenien
una vida més clara, un recer lluminós.
Era el raig de llum tènue, i la veu era blana.
Solament, imposant-se per davant de l’altar,
partícip dels misteris, el plor d’un nen s’alçava;
sabia que ningú no havia de tornar.
Agost del 1905
Preciositats com aquesta, a Venjança i altres poemes, d'Aleksandr Blok, en traducció d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente, i publicat per Adesiara. Una de les joies de la collita d'enguany.
Blok
![[13/04] «L'Alarme» - «L'Anarchie» - Atemptat contra Alfons XIII - «La Plèbe»...](http://www.estelnegre.org/fotos/congresido1930.jpg)
![[12/04] Atemptat contra Maura - Manifestació de llogaters - Congrés...](http://www.estelnegre.org/fotos/unioneanarchicavaldarnese.jpg)
