Moltes vegades escoltem dir que els gegants són coses per al·lots, pels més petits. El cert és que a n’aquests els entusiasma, volten tota la ciutat darrera ells, durant tot l’any esperen les Festes de la Mare de Déu de Gràcia per a poder veure a n’en Tomeu i na Guida, els Gegants de Maó, contemplar els altres gegants de Menorca i la novetat de cada any, les figures gegantines que arriben de fora de l’illa per a fer les festes amb nosaltres. Tot i així també sempre hem defensat que aquelles dues enormes figures de cartró i fusta, que ja porten vuitanta anys entre nosaltres, són molt més, són un patrimoni de la ciutat, independentment de la edat de cada un dels que els contempla.
Fem aquesta introducció a l’article d’avui en el que comentarem el taller que s’ha duït a terme a la Residència Geriàtrica del C.I.M, en el que els residents, tots ells perteneixents a la “segona infància” han compartit amb els monitors de la Colla deGeganters de Maó. La experiència ha estat enriquidora per les dues parts i si ho tinguesim que resumir en unes poques paraules diríem que ha quedat ben demostrat que el tema dels gegant “no te edat”.
Va ser el més de març en que en sessions de poc més o menys una hora i mitja, els dissabtes a la tarda, vàrem començar els tallers, a la mateixa residència. El taller que en el dia d’ahir va acabar la edició per enguany i que passat l’estiu continuarà, ha consistit en que els residents puguin conèixer les tècniques del cartró pedra, amb les que es pot fer un gegant.
Concretament el que s’ha fet és una comparsa de capgrossos, tipus casolà, però que veient el resultat ningú diria que els vertaders artistes de la obra, les senyores de la residència, era la primera vegada que ho feien.
La tècnica que es va escollir és la mateixa que ja hem aplicat en altres tallers que hem fet, que és la més accessible per a persones que volen conèixer els materials i ho fan per primera vegada. Primerament es van omplir unes bosses de fems amb paper de diari, es van arrodonir, se lis va anar aplicant capes a sobre de paper de diari i les últimes de cartró pedra. Un cop ja amb el cartró eixuts i amb les formes del nas, orelles etc. Ja fetes es va treure el paper i la mateixa bossa de l’interior del cap-gros ja acabat i el resultat és el que podem veure en les fotografies.
La veritat és que la satisfacció que podem tenir quan voltem amb els gegants pels carrers i contemplar les cares dels més petits, és gran, però el treballar en tallers per la gent més major no te preu i és de justícia que els que pot ser no poden sortir al carrer a voltar darrera els gegants també puguin conèixer el fet geganter des de casa seva, la residència geriàtrica.
Com hem comentat passat l’estiu els tallers tornaran començar, en aquesta ocasió per a seguir treballant en un projecte que també ha començat aquest any, el de la “amigueta d’en Miquelet es Salero” i del que anirem informant en propers articles.