Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Postaleta i mentida (sobre un poema de Pere Pena)

0
0

No fa gaire, em vaig topar un text brillant en què Pedro Azara, arquitecte, historiador de l’art i professor universitari d’Estètica, deia que les zones turístiques són països de ficció, territoris de la mentida. Hi he pensat llegint “Portal de Porto Cristo”, un poema de Tanta terra, el darrer recull de versos de Pere Pena (Llibres del Segle), que s’interroga sobre la identitat d’aquests espais que es venen empaquetats a les agències de viatges. El poema, dit sia de passada, està dedicat als poetes mallorquins Sebastià Alzamora i Josep Lluís Aguiló.

Les “piscines” i els “mars transparents” són característics de centenars de resorts, però qualsevol mallorquí associaria les “coves amb orquestra” al Port de Manacor, altrament dit Porto Cristo. Resulta que Manacor és una de les localitats de Mallorca en què els anys foscos del s.XX varen ser més foscos. Com tots els pobles de l’illa, a més, mig amaga una memòria de tristor i episodis negres.

Si ens demanen qui som, ¿què respondrem? ¿Hem esborat tots els rastres del que érem abans d’esdevenir postaleta? ¿O el passat se’ns podreix com una pua d’eriçó, o com una estella, o com una tatxa rovellada, carn endins?

La hipnòtica imatge de les ovelles que giren en cercle, enmig de la tempesta, us servirà de mostra de les sorpreses felices que Tanta terra reserva al bon degustador de versos.

 

 

Postal de Porto Cristo

 

Si et pregunten qui ets,

                                    què respondràs?

¿Parlaràs de tancats i de cabanes,

del noguer ufanós sobre un llit d’ossos?

¿Els diràs la sentor de la llana esquilada,

les tietes solteres, els suïcidis?

¿O en lloc de safarejos inventaràs piscines,

mars transparents i coves amb orquestra?

En quina llengua els ho diràs?

 

Com un ramat al mig de la tempesta

que només gira en cercle, que no avança,

així fan les mentides. Cadascuna

busca la por de l’altra per cobrir-se,

anelles d’una pedra en un mar sense riba.

Si et pregunten qui ets, què respondràs?

Quantes vegades hauràs de negar-te,

per no estar sol?

                            De què t’avergoneixes?

 

¿I si una pua d’eriçó se’t clava al peu,

faràs com ells,

                        deixaràs que es podreixi

per ser més digne?

 

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images