Sant Joan als ulls

He demanat permís al meu tio, Antoni Barber, per agafar aquesta foto del seu FBK. És del Dia des Be. A ca'l Bisbe. No me l'he poguda treure del cap des que la va penjar fa un parell de dies.

No sé què és Sant Joan. Fa vint-i-tres anys que intent explicar-ho als meus amics valencians i crec que encara no ho he aconseguit. Sant Joan té unes paraules molt pròpies i de mal traduir. Ells veuen els carrers plens de gent i els cavalls que boten. Han sentit parlar de la "juerga" i del gin amb llimonada... Però no sé si exactament Sant Joan és això.

Però, què és? Uns dies de bulla, de disbauxa? Uns dies per deixar-se anar, per beure més del compte, per cantar i desafinar, per fer botar els cavalls, per abraçar-te a gent que durant l'any no saludes....? No ho sé. Però em sembla que en essència, Sant Joan és la mirada d'aquests dos homes: els dos Caixers pagesos que són a punt d'entrar a la sala noble de Ca'l Bisbe. Encara no estan cansats, se'ls veu frescos i plens d'il·lusió perquè estrenen la festa. A través de la mirada dels Caixers es pot veure l'eixamplament del cor i es pot sentir com la pell de gallina travessa el vestit. A la mirada dels Caixers pagesos hi ha els versos del poeta que diu allò de l'ànima que batega, i hi ha el sons del tambor i el fabiol, i hi ha la il·lusió d'un fillet que ha tocat l'estel d'un cavall. És molt possible que Sant Joan només sigui això: una mirada, un gest, un sospir, una llàgrima, una manera de comptar els dies al calendari.