Ida, el cinema Ciutat i John Coltrane

Ida és segurament és un dels films més fascinants que he vist aquests darrers anys. Segurament l'escena jazzística en la que un grup toca Naima de John Coltrane és una de les més poètiques que he vist darrerament. Després, Ida és un mirall de víctimes i botxins, del nazisme i del comunisme, de l'extermini jueu i de la repressió exercida pel comunisme de després de la segona guerra mundial. Ida és el cinema en grans lletres. Fins fa pocs dies era possible veure aquesta obra mestra al meu cinema de referència i de que sóc soci, el Cine Ciutat, que té cada vegada més una millor programació. Enhorabona i gràcies!