Recordar i continuar lluitant

 Publicam la intervenció del nostre company en Pere Josep Coll als actes del passat 1 de maig. Sempre cal tornar a passar pel cor, recordar, a aquells que van lluitar per tots nosaltres.

Avui es dia 1 de maig, el dia del treballador, i desde Alternativa volem recordar la importància d'aquesta data, i així jo vos parlaré sobre els orígens d'aquesta celebració i el perque d'aquest dia i no un altre, ja que per desgràcia molta gent no coneix el motiu pel qual dia 1 de maig és el dia del treballador.

Ens hem de situar a la segona meitat del segle XIX als EUA. Un país en plena revolució industrial, on les jornades laborals podien ser eternes i on els treballadors ja s'organitzaven per defensar els seus drets. I la reivindicació més important era la de la jornada laboral de 8 hores. Així la Federació Americana del Treball trià l'1 de maig de 1886 per fer una vaga general i reclamar la jornada de 8 hores.

La vaga va ser un èxit, i molts treballadors ja van aconseguir la reducció d'hores de treball tan sols amb l'amenaça de vaga. Però no tots els empresaris varen cedir i a alguns llocs les protestes es van allargar. Un d'aquests llocs va ser Chicago.

Chicago era la segona ciutat dels EUA, a la que arribaven immigrants d'arreu del món i desocupats del camp per fer feina a les diferents fàbriques, alhora que es creaven viles i barris humils. El treballadors de Chicago eren probablement els que pitjor vivien del seu país, i amb aquest ambient a la ciutat també van anar adquirint força moviments com l'anarquisme o el socialisme.

Com hem dit a Chicago la vaga es va allargar, dia 2 la policia reprimí durament una manifestació, i dia 3 en un enfrontament entre vaguistes i esquirols durant una concentració, la policia disparà indiscriminadament morint 6 persones. Això tensà molt la situació, i com a protesta per aquests fets es convocà una concentració per dia 4 a la Plaça Haymarket. Unes 20000 persones hi acudiren, i la policia també els reprimí. Just en aquells moments un artefacte explosiu llançat per una persona sense identificar acabà amb la vida d'un policia. Va ser la resposta a la dura repressió d'aquells dies.

A partir d'aquests fet vuit anarquistes foren detinguts i acusats sense cap prova. I en un juduci sense cap garantia 3 foren condemants a cadena perpètua i 5 a morir penjats. L'11 de novembre de 1887 foren executats (un dicidí suïcidar-se a la pròpia cel·la).

Aquests fets varen tenir un fort ressò internacional, i les víctimes del procés varen passar a ser coneguts com els “Màrtirs de Chicago”. Dins aquest context al 1889 el Congrés Obrer Socialista de la II Internacional acordà per l'1 de maig una jornada de lluita reivindicativa per les 8 hores, i d'homentage als “Màrtirs de Chicago”. A l'estat espanyol la primera celebració va ser al 1890 (a Mallorca també).

Amb el pas del temps l'1 de maig s'ha anat instaurant (no sense dificultats, més repressió i prohibicions) a gran part del món. Evidentment el seu caràcter ha anat canviant i les reivindicacions han anat adaptantse a les diferents i noves necessitats que els canvis socials han suposat.

Poc a poc i ja sigui com a jornada festiva o de lluita la jornada de l'1 de maig s'ha imposat, sent la jornada festiva més universal, on coincideixen totes les cultures, llengües i religions, i tot això sent probablement l'únic dia festiu que no ha imposat un govern.

Per tant i ja acabant la meva intervenció, crec que és important i necessari que tots els treballadors coneixin el perque d'aquest dia, i que és valori el que molts obrers han lluitat al llarg dels anys per aconseguir una societat més digne, i recordar que els drets de la classe obrera no han brotat ni de la mà de Déu ni de la ma de l'amo. Els drets dels obrers han sortit de la lluita del obrers, i això no ho hem d'oblidar, i més en el món que avui ens toca viure, i on aquests drets estan més amenaçats que mai. Per tant és imprescindible que tots nosaltres recollim el seu testimoni i lluitem, per que per desgràcia encara hi ha molta feina per fer i molt camí per recórrer.