El treball

Publicam l'excel·lent intervenció de la nostra companya Antònia Cerdà als actes del passat 1 de maig.

Avui em toca parlar de treball i quin millor dia que dia primer de maig. Però no podem parlar de treball sense xerrar de capitalisme, ja que el capitalisme ha anat perfilant i definint el concepte de treball, per poder créixer i expandir-se. El capitalisme es caracteritza per l'acumulació de capital, i des del principi el treball va quedar sotmès a la lògica de l'eficàcia i de la rentabilitat. El treball es converteix en un simple mitjà i una mercaderia més. Però el treball no és una variable econòmica ni tampoc poc reduir-se a la definició com a despesa de força física i mental. El món del treball és un espai central de formació d'identitats i segueix sent un estructurador fonamental de la vida i del temps quotidià.

La crisi actual podria ser anomenada la crisi del treball. Avui en dia el treball és percebut com un bé escàs, com un bé en si mateix. La divisió en la classe obrera no s'articula en relació a qui posseeix el “bon” treball sinó en relació a qui té treball i qui no el té. La conseqüència és la reducció absoluta i relativa de tots els nivells de vida, juntament amb l'abandonament i destrucció dels espais urbans ocupats per les classes treballadores i els marginats. A més, el fet d'articular la divisió en la classe en relació a qui té treball i a qui no en té, fa que el qui té treball l'accepti qualsevol condició laboral sense cap pega i que interioritzi un discurs d'explotació.

El capitalisme posa l'accent damunt la flexibilitat i el treball es troba en una contradicció; flexibilitat implica una espècie de llibertat per modelar la nostra vida mentre el que succeeix en realitat és que la flexibilitat es tradueix en el treball com flexibilitat per poder canviar de llocs de feina constantment i una flexibilitat també atorgada a l'empresari per poder contractar i acomiadar de manera flexible. A més amb una reforma laboral que sostén i legitima aquesta idea.

La fortalesa del capitalisme descansa en la seva capacitat per traslladar als treballadors el pes de la crisi. La crisi actual representa una fase de la lluita de classe en què als treballadors els hi ha tocat la pitjor part; justament perquè la crisi no és una crisi terminal, sinó un llarg i violent període de reajustament del domini capitalista. L'activitat continuada de desprestigi de la política no és una activitat atzarosa, mantén a bon resguard l'activitat privada entesa com l'esforç de l'enriquiment personal. El concepte mateix del treballador és dissolt i substituït pel d'emprenedor: l'individu i la seva acció són les úniques explicacions del fer social. Aquest és el caldo de cultiu dels polítics, no tan sols de l'extrema dreta que es va estenent per tot Europa, absorbint les estructures de la social democràcia, gràcies a l'avorriment polític, que han aconseguit a través d'una ciutadania fortament desorientada. Aquestes noves transformacions polítiques i econòmiques fan que l'alienació no es doni de la mateixa manera: apareix transformada i assumida per un nou llenguatge com treball flexible, mitjançant la fictícia classe mitjà i la demonització de la classe treballadora. La demonització de la classe obrera tenia un objectiu clar: fer que la gent no es pensés amb termes de classe, la classe és un concepte marxista, és més l'amenaça no esta en l'existència de classes si no, en el sentiment de pertinença a ella. En només una dècada la manera en què es veia la classe va canviar, s'animava a la gent a ascendir socialment i a definir-se per quant es posseïa. Els pobres o aturats només podien culpar-se a ells mateixos. La demonització de la classe treballadora té una finalitat aplicar una doctrina de responsabilitat personal a tots els problemes que afecten la classe treballadora, ja sigui la pobresa, l'atur...

Davant aquest panorama, hem de tornar a construir el concepte de treball i posar-ho al lloc que es mereix, perquè precisament en les formes d'organització de treball apareix una alienació total, perquè el consentiment apareix com un mecanisme de control interioritzat. Si el treball és l'essència de l'home, si se sent realitzat en el treball, no podem acceptar l'alienació ni l'explotació i si no és així, si és un simple mitjà, una mercaderia, doncs hem de desmitificar-ho.

 Si us interessa el tema us recomanam  "CHAVS. La demonización de la clase obrera" d’Owen Jones,