El mes de les Flors

Com cada mes transcribim en aquest medi el mateix article d'investigació sobre la cultura popular que també publiquem en la revista insular "útil". En la revista d'aquest mes parlem del mes de maig, ampli en tradicions florals, per lo que conegut també com el mes de les flors.

 

Des de fa alguns anys, amb la arribada de la primavera, es celebren a Maó les jornades anomenades Maó + Flors, que constitueixen tot un seguit d’activitats dedicades a l’art floral en les més diverses expressions.

Tot i que les jornades no fa ni una dècada que es celebren destaquen per la àmplia participació ciutadana i també, per ser al llarg de l’any una de les poques que no compten amb cap mena de component religiós.

No són poques les poblacions a rel de l’estat que, en el moment del cicle de la natura en que aquesta renaix, li dediquen festes utilitzant les flors com a símbol de la estació. També, coincidint la primavera amb la festivitat del Corpus, són populars les manifestacions florals que en diferents poblacions es preparen per a rebre el pas de la processó. Destaquen les catifes de flors, que són autèntiques obres d’art creades al terra del mateix carrer i en les que amb l’aromàtic component es dibuixen les més diverses representacions. Aquestes catifes són preparades bastants dies abans del pas del seguici, fent que els carrers de la població imitin a la natura (tot i que en alguns llocs ja s’utilitzen també flors de paper).

Algunes poblacions que en són ben populars per la elaboració de les catifes de flors són La Garriga (Vallès Oriental), on en el Diumenge del Corpus, un cop passada la processó, s’organitzen autèntiques batalles florals en les que els més petits són els encarregats de desmuntar en pocs minuts les obres creades a peu de carrer; o també Sitges, on les catifes són elaborades únicament amb clavells, que decoren també balcons i diferents racons de la població i que per la seva bellesa la festivitat del Corpus de Sitges és declarada com a d’Interès Turístic Nacional.

Conservant un origen ancestral, anterior al cristianisme, de la celebració de la arribada de la primavera fent us dels motius florals, trobem la celebració de “Los Mayos”, present encara a diferents poblacions de la Península Ibérica.

Els pobles més antics ja exaltaven la arribada de la estació de les flors, com el final d’un cicle i el renàixer d’una natura a la que li rendien culte. En la festa de Los Mayos, els joves del poble en la matinada planten al mig de la plaça“el mayo”, que és un tronc d’arbre ben alt, que ancestralment tindria un símbol fàl·lic (la primavera ha sigut sempre símbol de fecunditat) i també de connexió de la terra amb el cel. El tronc moltes vegades és decorat amb les també representatives flors.

En les antigues cerimònies es dansava i cantava en torn de l’arbre de maig com a ofrena a la deessa mare, la natura, per assegurar una bona collita o el que és el mateix la fecunditat que representa la estació. En la celebració de Los Mayos, on es segueix celebrant , els joves del poble canten a les jovenetes, que els reben ornamentades amb motius florals i esperant d’elles el mateix que es demanava antigament a la natura.

La església catòlica, en algun moment i com ja havia fet amb altres celebracions paganes, va voler assimilar la celebració reconvertint-la en la Fiesta de la Cruz de Mayo; fent que els càntics fossin a la Mare de Déu.

En el cas de l’illa de Menorca, tot i no conèixer cap precedent d’aquesta mena de celebracions, mai han faltat coincidint amb la arribada de la primavera les exposicions de ramells i flors organitzades per les entitats.

 

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es