La Peixateria ha de ser un projecte del poble

“Programa:

Planta Baixa:

Oficina deTurisme, magatzems, banys adaptats.

Planta pis:

Sala Multifuncional

Planta Porxo:

Sala Multifuncional

Es podran proposar alternatives de distribució del programa a les diferents plantes, es valorarà la flexibilitat funcional de l'edifici.”

I els pollencins, no poden plantejar alternatives?. Perquè en un espai que hem viscut i vist degradar-se durant tants anys, situat en un lloc emblemàtic del poble, no hi poden ni tan sols expressar la seva opinió? Jo mateix, que vaig ser convidat a participar en el concurs com a arquitecte (encara que no m'hi presentaré per la incompatibilitat que això suposaria), hagués pogut opinar més sobre el projecte com a tècnic que no com a regidor electe d'aquest consistori. No en parlem ja com a ciutadà pollencí.

Ja al ple de març vaig demanar per escrit al Ple sobre el projecte de la Peixateria i la necessitat de tractar el que allà s'hi havia de fer. La resposta fou que ja ens havien dit el que s'hi volia fer (l'esquifit programa que he comentat abans) i que la resta ja es veuria amb els projectes que es presentassin. De voluntat de tractar i consensuar el projecte, cap ni una, ni a nivell de partits polítics ni molt manco amb els ciutadans. També vaig expressar que considerava que aquests projectes s'havien de triar en processos participatius, com es fa a Alcúdia a través de l'Agenda Local 21, o com s'ha fet a Esporles amb la Casa del Poble. Però l'actual Equip de Govern ja ha demostrat massa vegades que és al·lèrgic a parlar obertament dels projectes. Potser amb l'absurd pensament que si és una iniciativa exclusivament seva se'n podran penjar la medalla més fàcilment i vendre-ho de cara a les eleccions. Res més lluny de la realitat. Un equip de govern dialogant amb el seu poble i uns projectes assumits pels ciutadans són millors triomfs electorals que no uns polítics amb les cucales posades sense mirar enlloc més que als seus propis capricis. El "que es fa" és important, però quan es tracta de projectes municipals el "com es fa" es quasi tan important -o més-.

Ara el que cal és fer cas del moviment ciutadà que ha mogut el projecte de la peixateria. Perquè no hi ha res a perdre de repensar-ho bé. I no es tracta d'agafar al signants del manifest, intentar convèncer-los, mostrar-los el desgavell que hi ha dins aquell espai i així desactivar les protestes, una dinàmica força habitual en els governants. Del que es tracta és de fer un autèntic procés de participació ciutadana, explicar bé el que hi ha, el que es necessita, escoltar el que els pollencins desitgen i assimilar les bones idees que puguin sorgir. Un grup de persones preocupades pel futur d'un bocinet de l'espai i de la història de Pollença, ja és un valor en si mateix, en uns temps tant donats al m'enfotisme. Potser és cert que el que hi ha allà no val un ràvec arquitectònicament ni patrimonialment, però hi ha valors que van més enllà d'aquests paràmetres: la memòria col·lectiva, la infantesa de moltes persones, el respecte per l'espai públic... i tots aquest paràmetres haurien de ser tinguts en un projecte com aquest.

De les desaparegudes pedres, propietat de tots els pollencins, que formaven les bancades, n'hi ha per escriure un altre article que podríem omplir amb moltes misèries polítiques, però això és una altra història. Simplement, que les cerquin.

A la Peixateria, téntol, per favor.

Tomeu Cifre, regidor.

Veure el manifest i notícies de premsa relacionades al perfil de Facebook "Un téntol per a la Pescateria"

Per poc temps que perdessin fent-se la foto ja n'hi invertiren més que en esbrinar que n'opinaven els ciutadans de Pollença sobre aquest projecte.