Fa uns dies vaig sentir per la ràdio que Nelson Mandela ha tornat a ser hospitalitzat per una recaiguda d’una infecció pulmonar que va patir fa uns mesos, tot i que en el moment d’escriure l’article havia millorat lleument, tot fa pensar que més prest que tard ens deixarà definitivament. Fa prop d’un any ja vaig voler fer-li un petit homenatge amb l’article :Nelson Mandela i el poder del perdó
La notícia de la seva recaiguda m’ha fet tornar a pensar en la necessitat que tenim els humans de cercar referències externes per reafirmar o definir els nostres valors.
És d’agrair que al llarg de la història haguem pogut gaudir de grans personalitats com el propi Nelson Mandela o Gandhi, que ens serveixen d’inspiració a tota la societat. L’altra cara de la moneda d’aquests lideratges tan forts és que es crea una forta dependència, el fet de convertir-los en mites i casi Déus els allunya de nosaltres. En certa manera ens fa menysprear les nostres capacitats i vivim esperant a que aparegui un altre líder que resolgui els nostres problemes.
Fa poc vaig veure per Internet un article El Gandhi que muy pocos conocen. Em va cridar l’atenció perquè tractava de desacreditar la figura de Gandhi, al·ludint a certes etapes de la seva vida i a certes frases que suposadament va dir, atribuint-li conductes sexistes i racistes. La meva primera reacció va ser la d’indignació tot i que l’article era bastant pobre per voler enfosquir la trajectòria d’un personatge com Gandhi. Però la veritat és que em va permetre seguir reflexionant sobre la necessitat que sovint tinc de cercar referents externs.
Tot i la mitificació d’aquests personatges, és clar que no deixen de ser humans, precisament penso que el més destacable d’aquestes grans persones és precisament la seva humanitat. Tot i aconseguir fites tan importants com derrotar el règim de l’apartheid o la independència de la India, crec que el més important és el seu exemple de lluita i superació, que segurament començaren a nivell intern.
Per altra banda, tots podríem anomenar una llarga llista de persones que al llarg de la història són recordades per la seva responsabilitat en grans crims i atrocitats. Persones que, tot i que ens costaria reconèixer-ho, segurament també varen tenir qualque llum a la seva vida. Fa poc vaig llegir que el problema que sorgeixin persones malvades no es tant el fet de que sorgeixin sinó que molta gent les recolza Hitler no hagués pogut dur a terme l’holocaust sense l’ajuda de milions de persones, de la mateixa forma que Mandela no hagués pogut derrocar l’apartheid ell tot sol .
Per molt poderosa que sigui una persona, el cert és que necessita d’altres per fer grans coses, tant positives com negatives. En certa manera tots tendim a culpabilitzar els poderosos dels mals del nostre món, sense adonar-nos que és gràcies a gent com nosaltres que aquests adquireixen el poder.
Hi ha dos grans forces que mouen aquest món i que sorgeixen de dintre de cada un de nosaltres. Mandela i Gandhi van fonamentar la seva vida en l’Amor i el Perdó. La força de Hitler, en canvi, va ser la Por. A cada moment tots tenim la possibilitat de triar quina força ha de guiar els nostres pensaments, les nostres paraules i les nostres actuacions. Segons la decisió que prenguem, en el futur sorgiran més Mandelas o, pel contrari, més Hitlers.
Tal vegada seria interessant deixar d’esperar a “salvadors” externs per tractar de millorar el món en el que vivim i tractar de treure el Mandela que tots duem dins.
Joan Cifre Cerdà
Del 23 al 30 es fa una crida a tota la ciutadania a un plebiscit ciutadà, "Plesbiscito Ciudadano".Al cas de Pollença els Indignats organitzen aquest plesbiscit, al seu perfil de facebook us podeu posar en contacte amb ells per ajudar i participar. Cal posar en marxa el major nombre d'urnes possibles, se necessita gent perquè aquesta acció sigui un autèntic èxit de la ciutadania.
