T'hi esperam a la Plaça dels Seglars

T'has d'animar a venir. Avui recordam, reivindicam... i presentam el nostre candidat. A més a més hi haurà picada, refresc i l'actuació musical de Jonny on the rocks.

T'hi esperam! A les 19:00 h a la Plaça dels Seglars a Pollença 

El Dia Internacional dels Treballadorsés la festa reivindicativa del moviment obrer mundial. Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta a la II Internacional celebrada a París el 1889, en homenatge als Màrtirs de Chicago: Michael Schwab, Louis Lingg, Adolph Fischer, Samuel Field, Albert R. Parsons, Hessois Auguste Spies, Oscar Neebe i George Engel. Però avui voliam fer el nostre petit homenatge a una dona, a Lucía Eldine González coneguda com Lucy Parsons, militant i vídua d'un dels executats; Albert R. Parsons.

 Lucy Parsons va néixer en 1853 en Johnson Country, Texas. Lucía solia dir que era filla d’una mexicana i d’un indi creek, i es considerava mexicana. Probablement era filla d'esclaus de Texas, es va convertir en una de les líders anarquista dels Estats. Al 1878 va començar a redactar articles sobre diversos temes;  sobre els sense sostre, els desocupats, els rodamóns, els veterans de la Guerra Civil i sobre el paper de la dona en la construcció del socialisme. També va contribuir a formar la Unión de Dones Treballadores de Chicago, la mateixa que en 1882. A més, va participar en la fundació de la International Workin People’s Asociation (I.W.P.A), d’idees anarquistes, que promovia l’acció directa contra els capitalistes.

En 1885, en plena efervescència per la jornada de vuit hores, va ser molt activa en l’organització de les costureras de la indústria maquiladora . Col·laborava amb articles per al periòdic L’Alarma que editava A.Parsons. En una nota publicada el 3 d’abril de 1886, va denunciar que els negres eren víctimes només perquè eren pobres, plantejant que el racisme desapareixeria inevitablement amb la destrucció del capitalisme.

Després de l'execució del seu espòs, Lucía va seguir recorrent el país, organitzant a les treballadores i escrivint en periòdics sindicals. Va publicar la revista Freedom. A Revolutionary Anarchist-Communist Monthly i  The Liberador. Al juny de 1905 va estar present en la constitució de Treballadors Industrials del Món (IWW, per les seves sigles en anglès). En aquella oportunitat va manifestar:

 “He pres la paraula perquè cap dona ha respost, i assec que no estic fora de lloc per a dir a la meva manera algunes poques paraules sobre aquest moviment. Nosaltres, les dones d’aquest país, no tenim cap vot, ni encara que desitgéssim utilitzar-lo, i l’única manera d’estar representades és prendre a un home per a representar-nos. Vostès els homes han fet tal embolic en la representació de nosaltres que no tenim molta confiança en preguntar-los; i jo em sentiria rara al demanar-li a un home que em representi. No tenim cap vot, només el nostre treball… Som esclaves dels esclaus Ens exploten més despietadament que als homes. Allà on els salaris han_de ser reduïts, els capitalistes utilitzen a les dones per a reduir-los, i si hi ha qualsevol cosa que vostès els homes han de fer en el futur, és organitzar a les dones”.

El 15 de desembre de 1911 va realitzar un balanç sobre els efectes de la publicació “Els famosos discursos dels Màrtirs de Haymarket”, declarant que ja havia venut 10.000l còpies al mateix temps que anunciava una sisena edició de 12000 exemplars. En 1913, als 60 anys d’edat, va ser detinguda per la policia de Los Àngeles. Un article seu dedicat als Màrtirs de Chicago, escrit en 1926, finalitzava amb les següents paraules: “Descansin, camarades, descansin. Tots els matins són seus!”.

Als 89 anys, Lucía seguia activa, quan la mort la va sorprendre a Chicago a l’incendiar-se la seva casa en 1942. Finalitzaven 62 anys d’activisme feminista i politicosindical, però àdhuc morta la policia la seguia considerant una amenaça, doncs els seus documents personals van ser confiscats.

Informació treta del Dit a  la nafra