Anarcoefemèrides
del 29 d'abril
Esdeveniments
- Surt O Movimento Operário: El 29 d'abril de 1917 surt a Lisboa (Portugal) el primer número del periòdic anarcosindicalista O Movimento Operário. Boletim da União Operaria Nacional. De periodicitat irregular, aquest òrgan de la Unió Obrera Nacional (UON), primera central sindical creada a Portugal, va ser redactat principalment per Alexandre Vieira i Evaristo Esteves, administrat per Manuel da Conceição Afonso i Alfredo Pinto, i editat per Ricardo Malheiro. Publicà un suplement arran de la vaga telegràfico-postal de 1917. En sortiren nou números, l'últim el març de 1918, més un segon suplement que aparegué l'octubre d'aquell any.
***
- Esclafament de la República dels Consells de Baviera: Del 29 d'abril al 2 de maig de 1919 a Munic (Baviera, Alemanya), l'exèrcit governamental contrarevolucionari --30.000 membres dels Freikorps-- dirigit pel socialdemòcrata Gustav Noske esclafa a sang i foc la República dels Consells de Baviera. L'ordre burgès és establert després de violentes lluites de carrer, una victòria militar que donarà lloc a més de 700 execucions sumàries. Els anarquistes implicats en aquesta revolució patiren sense contemplacions la repressió: Gustav Landauer fou assassinat el 2 de maig; Erich Mühsam, detingut el 13 d'abril, serà condemnat a 15 anys de presó; Ernst Toller, per haver respectat la vida d'hostatges, serà condemnat a cinc anys de presidi; Ret Marut (B. Traven), aconsegueix fugir i ha de recomençar una nova vida sota una altra identitat a Chiapas (Mèxic).
***
- Concert de Lafforgue: El 29 d'abril de 1956 se celebra a la Sala Pleyel de París (França) un festival en suport del periòdic anarcosindicalista de la Confederació Nacional del Treball (CNT) en l'exili Solidaridad Obrera. L'acte consistí en un concert de René-Louis Lafforgue, cantautor i actor llibertari francès d'origen basc. Lafforgue havia nascut en 1928 a Sant Sebastià (Guipúscoa, País Basc) en una família d'anarquistes bascos que, després de patir la guerra civil, s'exilià a França.
Naixements
- Henry Crozat de Fleury: El 29 d'abril de 1886 neix a Le Havre (Alta Normandia, Normandia) l'anarcoindividualista Henry Joseph Charles Jérôme Crozat de Fleury. Fill d'una família noble i benestant, sos pares es deien Pierre Arthur Auguste Crozat de Fleury, empleat al vaixell cabler MacKay-Bennett, i Marie Louise de Lagrange de Lagassan. Sa família volgué fer d'ell un funcionari model, però s'estimà més fer estudis de corredoria comercial i borsària i dedicar-se a les finances. Es declarà anarquista i vegetarià i freqüentà el cercle llibertari al voltant d'Albert Joseph (Libertad) i André Lorulot, participant en les xerrades populars celebrades al número 22 del carrer del Chevalier de la Barre de París, seu del periòdic L'Anarchie, i passant temporades a la Societat de Vacances Populars «Le Rayon de Soleil» (El Raig de Sol) de Châtelaillon (Poitou-Charentes, France), també coneguda com la«Plage Libertaire» (Platja Llibertària), i on entaulà estreta amistat amb el comerciant anarcoindividualista Pierre Cardi. En 1912 edità els fulletons: Comment on vous vole,Comment on vous ruine. De la finance au placement, Comment on doit s'enrichir i Orientation nouvelle et rationnelle de la finance et des affaires. També publicà el periòdic La Volonté, el lema del qual era «Treballarés prostituir-se». El 27 d'abril de 1912 va ser detingut acusat d'haver venut lletres de canvi i títols de propietat per valor de 27.340 francs provinents d'un robatori comès a Thiais (Illa de França, França) i del qual van ser acusats els membres de la«Banda Bonnot» Edouard Carouy i Henri Metge. La policia trobà a la seva casa situada en un barri aristocràtic parisenc nombrosos títols furtats, a més d'estatuetes de marfil que Carouy havia robat el 30 de maig de 1911 a l'estació de Saint-Germain-en-Laye (Illa de França, França). Jutjat per l'Audiència del Sena, va ser condemnat el 28 de febrer de 1913 per «complicitat de robatoris per encobriment» a cinc anys de reclusió, a 10 anys de residència forçosa assignada i a 2.000 francs de multa a pagar solidàriament amb Carouy i Metge, que van ser condemnats a treballs forçats a perpetuïtat. En 1920 publicà La cité idéaleou l'urbanisme social rationnel, amb un prefaci de Lucie Delarue-Mardrus.
***
- Albert de Jong:El 29 d'abril de 1891 neix a Amsterdam (Països Baixos) el militant anarcosindicalista i antimilitarista Albert Andries de Jong. Va descobrir les idees llibertàries gràcies a la influència de Domela Nieuwenhuis, esdevenint propagandista del seu periòdic Vrij Socialist, i quan Domela morí, en 1919, va publicar-ne l'autobiografia i ordenà els seus arxius. Orador i antimilitarista convençut, va militar activament contra la guerra i va organitzar amb Bart de Ligt el suport als refractaris. Ambdós seran condemnats en 1921 per «crida a la revolta». Amb Arthur Lehning van formar part de la Oficina Internacional Antimilitarista, la finalitat de la qual era coordinar les accions pacifistes. Taquígraf de professió, va treballar molt de temps en la redacció del setmanari De Syndikalist i va publicar nombrosos articles informant sobre l'anarcosindicalisme. En 1933 va acollir a Amsterdam els militants alemanys de la Freie Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors Alemanys), com ara el Dr. Gerhardt Wartenberg, que fugien de les persecucions nazis. En 1939, quan la declaració de guerra, va transferir al Regne Unit un capital que servirà en 1945 per editar el periòdic Buiten de Perken. Va ser ajudat per son fill Rudolf de Jong, continuador de l'obra de son pare i autor entre altres d'un llibre sobre la guerra d'Espanya i d'articles sobre el moviment llibertari holandès. Testimoni i actor de la història social d'Holanda, Albert de Jong restà fidel a l'ideal llibertari fins a la seva mort el 27 de juliol de 1970 a Heemstede (Holanda Septentrional, Països Baixos). Entre les seves obres podem destacar Van christen tot anarchist, en ander werk van F. Domela Nieuwenhuis (1910), Onderwerping of verzet? (1915), De praktijk van het antimilitarisme (1921), 25 jaar oorlog aan den oorlog (1904-1929) (1929), Het rapport-Welter van socialistisch standpunt beschouwd (1932) i Oorlog tegen Hitler Duitsland? (1933) El seu arxiu es troba dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
***
-
Séverin Férandel: El 29 d'abril
de 1896 neix a Barceloneta de Provença (Provença,
Occitània) el militant
anarquista i sindicalista
Séverin Férandel. Fill d'un mecànic de
bicicletes nascut a Autrecourt (Lorena,
França), va començar a militar de molt jove en el
moviment anarquista de la
regió occitana d'Alès i va participar en les
gires de conferències del minaireÉmile Soustelle dirigides als treballadors espanyols dels
centres miners. El 9
de març de 1918 es va casar a Seta. A
començaments dels anys vint va
col·laborar en el periòdic de Montpeller Le
Fouet, fundat per Vaillant,
i que va deixar de publicar-se el juny de 1922 a causa de la
detenció dels
principals col·laboradors arran d'una
manifestació contra la guerra a Besiers.
Com que coneixia a la perfecció l'anglès,
l'alemany i el castellà, farà feina
en una agència de viatges d'intèrpret abans
d'instal·lar-se a París en 1922 per
seguir un curs de l'Escola de Propaganda dirigida per André
Colomer sota
l'auspici de la Unió Anarquista (UA). El 25 de juny de 1922
assistirà al
Congrés de Sant-Etiève, que donarà
lloc a la Confederació General del Treball
Unitària (CGTU). Entre el 2 i el 4 de desembre de 1922
intervindrà en el III
Congrés de la UA a Levallois i en el IV Congrés
de la UA a París entre el 12 i
el 13 d'agost de 1923, on serà nomenat amb Pierre Lentente
administrador
delegat de Le Libertaire i participarà
en el
grup de Sébastien Faure, de qui era amic íntim.
En 1924 va esdevenir
responsable de les «Obres Internacionals de les Edicions
Anarquistes», fundades
el maig per militants de diverses nacionalitats (Ugo Fedeli, V.
Gozzoli, A.
Darcola, L. Olmedo, J. Bueno, Y. Walecki, Iacif, Shoulim, Sacha Piotr,
Sébastien Faure, etc.). En aquesta època va
portar la gerència de la revista
trilingüe (francès, italià,
castellà) La Revue Internationale Anarchiste.
En 1925 substituirà André Colomer en la
gerència dels últims números de La
Revue Anarchiste. Amb la seva companya Berthe Faber --que
esdevindrà més
tard companya de Francisco Ascaso--, portarà la
gerència de la Librairie
Sociale Internationale --rue des Prairies, 72, de París;
creada amb diners del
grup «Los Solidarios» i punt de trobada de l'exili
llibertari internacional--
fins el 1927, quan la va deixar per motius personals i va ser
substituït per
Nicolas Faucier, gerent de la Librairie Sociale que depenia aleshores
de la
Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR).
Arran del congrés de la Unió
Anarquista Comunista (UAC) d'Orleans del 12 al 14 de juliol de 1926,
serà
elegit membre de la comissió executiva. El 12 de febrer de
1927 va participar
com a delegat en la Conferencia Internacional que discutiria la
Plataforma
Organitzacional promoguda pel grup d'exiliats llibertaris russos de Dielo
Trouba (Makhno i Arshimov, entre altres). A resultes del
congrés de la UAC de París, entre el 30 d'octubre
i l'1 de novembre de 1927,
que va ser el congrés de l'escissió, va ser
elegit responsable de la Federació
del Midi de la nova organització: la Unió
Anarquista Comunista Revolucionària,
de la qual serà un ardent defensor. En aquest any
també serà un dels
responsables (amb Luigi Fabbri, Gobbi, Treni, Berneri i Ugo Fedeli) de
la
revista bimensual anarquista en italià publicada a
París La Lotta
Umana; del Bolletino del Comitato Internazionale di
Difesa Anarchica;
i de la publicació Primo Maggio. En
aquesta època va
col·laborar en Le Libertaire i en l'Encyclopédie
Anarchiste de
Sébastien Faure, així com als
periòdics Le Semeur contre tous les tyrans
i Terre Libre. Participarà
també com a tresorer, juntament amb Louis
Lecoin (secretari), en el Comitè de Defensa de Sacco i
Vanzetti i en el Comitè
Internacional de Defensa Anarquista (CIDA), creat el 1926 per demanar
el dret
d'asil per als anarquistes espanyols Ascaso, Durruti i Jover,
empresonats a
França per «complot contra el Rei
d'Espanya» i en perill d'extradició cap a
l'Argentina --uns 200 militants anarquistes peninsulars es trobaven
refugiats a
França amenaçats d'expulsió. En 1929
s'instal·larà a Mèxic, on
serà conegut com
a Severino Ferrandel, i s'adherirà al
Sindicat del Calçat. El 4 de
febrer de 1931 es va casar de bell nou amb una mexicana amb qui
tindrà dos
infants. Per aquesta època va haver de cessar la
militància pel perill
d'expulsió, però la va reprendre arran de la
Guerra Civil espanyola i després
amb el suport dels revolucionaris peninsulars exiliats. Durant els anys
40
participarà en la secció de la ciutat de
Mèxic de l'Aliança Garibaldi
d'exiliats italians antifeixistes i serà secretari
d'Acción Democrática
Internacional (ADI), que agruparà els nuclis d'antifeixistes
estrangers, i
participarà en el Congrés Antifeixista de
Mèxic --els dies 30 i 31 de gener i 1
de febrer de 1942--, juntament amb Joan García Oliver, on
s'enfrontaran els
nuclis comunistes i llibertaris pel control de l'exili
mexicà. També col·laborà
amb l'òrgan d'expressió antifeixista de l'ADI Libertad.
Séverin
Férandel va morir a Mèxic en 1978.
***
- Pedro Torralba Coronas:
El 29 d'abril de 1913 neix a Riglos (Osca,
Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Pedro Torralba Coronas.
Fill d'un
ferroviari, fins a la guerra civil va fer feina en diverses tasques
relacionades amb el ferrocarril i fou el responsable de les
línies telefòniques
entre Osca i Canfranc. En 1930 es trobava a Jaca aprenent l'ofici de
ferrer
quan es va produí l'aixecament militar republicà
de Fermín Galán Rodríguez i
d'Ángel
García Hernández. Força impressionat
per aquest fet, en 1932 s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Ayerbe. El gener
de 1936 presidí un
míting a Ayerbe, on intervingueren Vicente Ballester, Miguel
Chueca i Juan Arnalda.
El juliol de 1936, quan es produí el cop militar feixista,
ocupava la
secretaria de la CNT d'Ayerbe i es trobava a Osca, on demanà
al governador
civil la distribució d'armes per sufocar l'intent; amb molta
sort pogué arribar
a zona republicana. A Igriés s'incorporà a les
milícies de Barbastre. L'octubre
de 1936 s'allistà en la «Columna Roja y
Negra», amb la qual lluità durant tot
el conflicte bèl·lic. El febrer de 1937 fou el
representant d'aquesta columna
al front d'Igriés. Amb la militarització de les
milícies, fou nomenat
responsable d'Informació de la 127 Brigada Mixta,
càrrec que ocuparà fins al
final de la guerra a més de cap de la II Secció
de l'Estat Major. El març de
1939, al final de la contesa, s'encarregà de destruir a
Madrid els arxius
compromesos de la 127 Brigada Mixta. Amb el triomf franquista no
pogué sortir
de la Península, però fugi de la
detenció refugiant-se al domicili de son germà
a la localitat navarresa de Castejón de Ebro, on
visqué clandestinament. El 12
de març de 1947 aconseguí embarcar a Irun amb un
vaixell pesquer i arribar a
Hendaia, instal·lant-se a Kanbo. En 1985 ja vivia a Bordeus,
on fou el
responsable de l'«Amicale de la 127 Brigada Mixta».
Trobem col·laboracions
seves en Boletín de la Agrupación de
Militantes i en Solidaridad
Obrera. És autor del llibre De Ayerbe a
la «Roja y Negra». 127 Brigada
Mixta de la 28 División (1980). Pedro Torralba
Coronas va morir el 18 de
gener de 2003 a Bordeus (Aquitània, Occitània).
Pedro Torralba Coronas (1913-2003)
Defuncions
- Racho Karanov: El 29 d'abril de 1925 es assassinat a Kiustendil (Kiustendil, Bulgària) l'escriptor, professor i militant anarquista Radivoj Karanov, més conegut com Racho Karanov. Havia nascut en 1891 a Kiustendil (Kiustendil, Bulgària) i fou professor de l'institut d'aquesta localitat. Intel·lectual de primer ordre, ben aviat s'adherí a les idees anarquistes, essent un dels primers llibertaris búlgars que pertanyeren a la tendència de l'anarquisme organitzacional, social i revolucionari. Brillant orador i hàbil organitzador, el juny de 1919 fou un dels fundadors de la Federació Anarquista Comunista Búlgara (FACB). Com Gueorgui Sheitanov o Ivan Nicolov, entre 1924 i 1925, després del cop d'Estat feixista del general Ivan Valkov del 9 de juny de 1923, formà part del grup minoritari del moviment partisà del Front Unit (FU) i col·laborà estretament amb els comunistes en la resistència armada. Arran de l'atemptat amb bomba del 16 d'abril de 1925 a la catedral d'Sveta-Nedelya de Sofia, obra del FU, que desencadenà una obra repressiva sense precedents, va ser detingut com molts altres companys. Racho Karanov va ser assassinat per un escamot d'esbirros feixistes macedonis i militars el 29 d'abril de 1925 a Kiustendil (Kiustendil, Bulgària).
***
- Agustín GarcíaÁlvarez: El 29 d'abril de 1965 mor a Bordeus (Aquitània, Occitània) l'anarcosindicalista Agustín García Álvarez. Havia nascut el 21 d'abril de 1899 a La Felguera (Astúries, Espanya). En 1915 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) de La Felguera. En 1922 assistí a la Conferència de Saragossa d'aquest sindicat. El febrer de 1932 fou delegat pel Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT de La Felguera al Ple Regional confederal. El setembre d'aquell any representà la Federació Local de La Felguera de la CNT al Congrés Regional confederal. Abans de la guerra civil milità en el sindicat«El Porvenir de la Humanidad» del barri de Bidebieta de Basauri (Biscaia, País Basc). Durant el conflicte bèl·lic lluità a la zona de Bilbao enquadrat en el «Batalló Isaac Puente» de la CNT. Greument ferit al final de la guerra, fou evacuat a França on, com a excombatent del front nord, va ser hospitalitzat a Iparralde en un hospital reservat als bascos. Després fou internat al camp de concentració d'Argelers. Més tard, després d'una breu estada a Tolosa de Llenguadoc, s'instal·là a Bordeus. Amb l'Alliberament intentà emigrar als Estats Units, on son germà gran hi vivia, però li va ser denegat el visat per l'administració nord-americana. En 1946 era vocal de la Federació Local de la CNT d'Euskadi Nord de Bordeus. Contrari a les tesis de Martínez Prieto, fou partidari de la tendència reformista o col·laboracionista. Agustín García Álvarez va morir de càncer el 29 d'abril de 1965 a Bordeus (Aquitània, Occitània) i fou enterrat al cementiri de la Cartoixa d'aquesta ciutat al costat de sa companya.
Agustín GarcíaÁlvarez (1899-1965)
***
- Jehan Jonas: El 29
d'abril de
1980 mor a París (França) el cantautor i poeta
llibertari Gérard Béziat, més
conegut sota el nom artístic de Jehan Jonas.
Havia nascut el 12 d'agost
de 1944 a París (França). Son pare feia de
representant de teixits i sa mare,
que va abandonar el marit quan Gérard tenia dos anys i mig,
de secretaria, i es
va criar al barri perifèric parisenc de Levallois.
Després d'acabar els estudis
primaris en 1958 i de fer el servei militar a les oficines de l'Estat
Major a
Versalles, va treballar entre 1961 i 1963 en un taller
mecànic de l'empresa
estatal de ferrocarrils. Després de cantar
cançons seves i de Léo Ferré pels
carrers i terrasses de Saint Germain-des-Près i de
Montmartre, va ser admès com
a «autor» per la Societat d'Autors, Compositors i
Editors de Música (SACEM) amb
200 cançons i com a «compositor» en
1967. A partir de 1966 va començar a actuar
regularment en diversos cabarets parisencs, com ara «Chez ma
cousine», «La Tête
de l'Art», «La Fontaine des Quatre
Saisons», «L'Écluse»,«Port du Salut», etc.
Aquest mateix any va enregistrar el seu primer disc a EZ
gràcies al suport de
Lucien Morisse i serà comparat poèticament a
Villon i a Verlaine. A partir de
1967 començarà a actuar en festes, en gales de Le
Monde Libertaire i en
actes del moviment anarquista, i actuarà en diverses
ocasions amb Georges
Brassens i amb Léo Ferré. En 1968
coneixerà Jean Marie Vivier, amb qui
treballarà fins al 1978. A partir de 1975 actuarà
amb Eddy Schaff. Va escriure
novel·les policíaques per a la ràdio,
peces teatrals, guions cinematrogràfics i
obres pornogràfiques sota el pseudònim d'Henri
de Canterneuil.
Treballava amb una comèdia musical amb Eddy Schaff quan un
tumor cerebral se li
va manifestar. Setmanes després, el 29 d'abril de 1980,
Jehan Jonas va morir a
l'Hospital de la Salpêtrière de París
(França); segons el seu desig, les seves
restes van ser incinerades i escampades pel Sena des dels jardins del
Vert Galant,
en un acte on només van assistir els seus amics.
Cançons conegudes seves són La
couleur du papier, Le Manège, Mentalité
française, Comme
dirait Zazie, Flic de Paris, Garçon
donnez-moi, Je t'ai
promis, Le manège, Le
phare, etc. La seva obra –humorística,
irònica, cínica, compromesa, reivindicativa, que
crida a la revolta i a la
responsabilitat humana-- resta gairebé desconeguda a causa
de la censura. En
2005 va rebre el premi de l'Acadèmia Charles Cros i aquest
mateix any va sortir
el primer tom de les seves obres completes. A Vilafranca de
Lauragués
(Occitània) existeix una associació«Jehan Jonas Second Souffle» dedicada a la
seva memòria.
Jehan Jonas (1944-1980)
***
- Juan Peñalver
Fernández: El 29 d'abril de 1983 mor a Grenoble
(Delfinat, Occitània) l'anarcosindicalista Juan
Peñalver Fernández. Havia
nascut en 1905 a Corvera Alta (Corvera, Múrcia, Espanya).
Emigrà a Sant Feliu
de Llobregat (Baix Llobregat, Catalunya), on va fer de pagès
i s'introduí en la
literatura anarquista. En 1931 retornà a Corvera,
però fugí aviat a causa de la
constant vigilància de la Guàrdia Civil. Durant
els anys de la II República
participà activament en els cercles llibertaris i de la
Confederació Nacional
del Treball (CNT) del Baix Llobregat. El març de 1933 fou
delegat del sindicat
de Sant Feliu al Ple Regional de Catalunya de la CNT. El febrer de 1936
va ser
membre del Comitè de Defensa de Barcelona i fou delegat per
la Federació Local
de la CNT de Sant Feliu al Congrés de Saragossa d'aquell
any. El juliol de 1936
participà en les lluites de carrer contra els sollevats i
destacà en la defensa
de les col·lectivitats de Sant Feliu. El 21 de juliol de
1936 assistí al Ple
Regional on els delegats del Baix Llobregat, entre els quals es
trobava,
sol·licitaren la presa del poder per part de la CNT.
Després marxà al front
d'Aragó enrolat en la Columna Ortiz.
Encapçalà la Centúria
Peñalver de Letux, a
la comarca de Belchite, on formà part del Comitè
Antifeixista que engegà el
procés col·lectivista. Amb la
militarització de les milícies, tornà
a Sant
Feliu. A causa d'un accident laboral hagué de romandre mesos
enllitat ferit en
una cama. Després va fer feina en una escola barcelonina.
Durant la tardor de
1937 entrà en el Servei d'Investigació Militar
(SIM). En 1938 s'encarregà de
les col·lectivitats agrícoles del Baix Llobregat
i representà aquesta comarca
catalana en el Congrés Econòmic de
València. Amb el triomf feixista passà a
França i fou internat al camp de concentració
d'Argelers; després fou destinat
a les tasques de construcció d'un arsenal a Angulema
enquadrat en una Companyia
de Treballadors Estrangers (CTE). El maig de 1940, amb
l'ocupació alemanya,
marxà cap a Tolosa de Llenguadoc i es reuní amb
sa companya a Montpeller.
Després de residir un temps a Marsella, a finals de 1940
establí a Grenoble. En
1941 fou nomenat secretari de la V Regió. Després
de l'Alliberament fou nomenat
secretari de la Junta Española de Liberación
(JEL, Junta Espanyola
d'Alliberament). Fou membre de Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA). En
1947 fou delegat de Grenoble al II Congrés de la CNT i del
Moviment Llibertari
Espanyol (MLE) de Tolosa de Llenguadoc. En 1958 i 1962 va fer
conferències a
Grenoble. Durant els anys setanta fou el responsable de
l'Associació
Francoespanyola de Grenoble i sempre milità en la
Federació Local de la CNT
d'aquesta localitat. Trobem articles seus en Le Combat
Syndicaliste i Solidaridad
Obrera.
***
- José Navarro Muñoz: El 29 d'abril de 2007 mor a Barcelona (Catalunya) el militant anarcosindicalista José Navarro Muñoz, també conegut com Pepe Orto. Havia nascut el 12 de juliol de 1916 a Navas de la Concepción (Sevilla, Andalusia, Espanya). Orfe de pare quant tenia tres anys, va deixar l'escola als set per treballar de pastor i des de molt jove es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan les tropes feixistes van ocupar el seu poble en 1936 va marxar a Madrid, enrolant-se en la «Columna del Rosal»; amb la militarització va arribar a sergent i va combatre en diferents fronts. Després de la derrota es va exiliar al nord d'Àfrica (Casablanca) i va acabar en les companyies de treball a Bouafa i Bechar fins al desembre de 1942; l'any següent va treballar de rentaplats a Oudja i després es va traslladar a Casablanca. Quan va acabar la II Guerra Mundial va marxar a França a mitjans de 1946, residint a Tolosa de Llenguadoc fins al febrer de 1947. Després d'un temps, va passar clandestinament la frontera per lluitar contra el franquisme i durant un any va fer de cambrer a Sevilla, alhora que va intentar reconstruir la CNT a la capital andalusa. Fugint d'una batuda policíaca, va marxar a Madrid, on va fer feina en la construcció. El 24 de maig de 1948 va assistir a un Ple de Regionals a la Casa de Campo i poc després va ser detingut. Després de ser torturat durant vint dies, va ser internat primer a Ocaña i després a la presó del Dueso, on va passar 10 anys tancat d'una condemna de 25. Un cop alliberat, el 18 de juny de 1958, es va instal·lar a Barcelona a partir de 1960, amb el suport de José Torremocha i José Turón. Més tard va crear el grup d'afinitat «Perseverancia», amb Joaquim Arores, que va restar actiu durant els anys seixanta i fins al 1970. Després de la mort de Franco, va participar en el rellançament de la CNT i juntament amb altres veterans companys va llançar a partir de 1980 la revista anarquista Ideas. Obligats a canviar el nom de la publicació per coincidir amb el d'una revista de «labors de la llar» que ja estava registrada, passà a anomenar-se Orto, que encara continua publicant-se gràcies en gran mesura al seu afany. En 1997 va publicar Textos para una proyección libertaria, recull dels articles publicats en els primers 100 números d'aquesta revista.
José Navarro Muñoz
(1916-2007)
Actualització:
29-04-14