De pollencins va anar sa vetlada a Llubí

Ahir va ser una nit curiosa, amb molts tipus de sensacions. Malgrat no ho semblàs va ser un vespre ple d'aprenentatges.

S'ermita de Llubí mai hagués imaginat que estàs tan plena. A la fi vaig poder sentir als pollencins de Ballugall. A més de la grata sorpresa sonora, sabérem que estan a punt d'acabar la gravació del seu primer disc. I fa temps que no surt cap disc per ballar! N'estic ben contenta. Peces pròpies, bons arranjaments... els hi veig, i desig, un bon camí.

Sempre ha estat un tema latent el de la tradicionalitat dels instruments. I me deman jo, què és millor, dur ritmes de fora i adaptar-los per a què semblin mallorquins o emprar els nostrats amb variat instrumental? Per què està tan mal vist “contemporaneïtzar ” una música que és del poble? A vegades sonam amb el que tenim a mà, amb una botella, pegant cops a la taula, unes canyes mal posades, però i si tenim a l'abast altres instruments, per què no? Per a descobrir noves sonoritats s'ha d'experimentar.

Idò a mi, sense adonar-se, me varen fer un bon regal. Sentir una trompeta improvisant damunt una bulla, va ser espectacular. A més que sa qualitat de l'instrumentista Jaume Cerdà és brutal. Va ser molt suau, adaptat completament a la melodia, no és tothom que ho sap fer! (sabeu per qui ho dic) També sabem d'altres músics de ball de bot que ara els hi ha pegat per sonar un jazz molt “folk”.

És el moment de la fusió?

Vos deix un poc de música per a recordar i ambientar l'article. Amansalva: sonar moro.

Què contenta estic de tenir noves com aquesta, fins aviat amics!

Gràcies “Joans”.