EL CAMÍ DELS PRESOS DE COVES BLANQUES (Divendres suspesa la conferència)

 En nom de l'organització del cicle Abril de República vos feim saber que la presentació del llibre "Veus Republicanes"per part de Margalida Capellà, prevista per aquest divendres, queda SUSPESA per motius de salut de l'autora.

Us esperam a l'excursió a Coves Blanques, dissabte 26 al matí,  a les 9,30 al Monument o la Plaça Miquel Capllonch, i a les 10,00 al camí de Coves Blanques a Cala Sant Vicenç. Podeu portar llinternes o frontals per entrar als tunells.

 

L'acumulació a les presons de Can Mir, Provincial, i Castell de Bellver de nombrosos detinguts, té com a consequència que les autoritats feixistes es plantegin, coincidint amb noves necessitats defensives de l'illa, traslladar els presoners a camps de concentració.

A partir de 1937 les presons estan massificades degut a la gran quantitat de presos sota detenció guvernativa, es a dir no sotmesos a cap judici, o amb causa sobreseïda. Aquesta circunstància convergeix amb una nova política defensiva encaminada a fotificar Mallorca. La construcció d'una xarxa de bateríes de costa implica dur a terme una millora de comunicació entre centres operatius, es a dir el bastiment d'accesos a la costa, construïnt noves carreteres. Per aquest treball són utilitzats els presos, e instal·lats els primers camps de concentració. El primer camp obert ho és prop del balneari de San Joan de la Fontsanta a Campos i a continuació es posen en marxa nous camps a Alcúdia, on es projecta la construcció d'un aeroport, com a Ses Salines, que ha de completar la cobertura aèria de l'illa juntament amb les bases d'hidroavions de Port de Pollença, i a Son San Joan.

Aquesta política defensiva té com a consequência que els camps de concentració estiguin situats a zones prop de les costes mallorquines. Així, en diferents periodes durant, i una vegada finalitzada la guerra, hi ha camps de concentració a "Son Muleta" (Sóller), Enderrocat (Regana), Sa Farineta i Son Cal·lar (Campos), Felanitx, Albercutx (Pollença), i La Victòria (Alcúdia).

Els camps de concentració es nodreixen, en bona part de presos guvernatius; però també, a mesura que avança la guerra, els processats amb edat militar passen a engrossar els batallons disciplinaris, que són enviats a fer treballs de gran duresa en els camps.

D'aquesta manera alhora que es desongestionen les presons, nomes resten detinguts a la Provincial i a Manacor; els militars disposen d'una mà d'obra gratuïta per assolir els seus objectius defensius. Peer una altra banda, la improvisada presó de Can Mir, es tanca, finalitzada la guerra, i els detinguts polítics són enviats a Formentera on es munta un altra camp de concentració, de condicions de vida duríssimes.

Informació de Fideus "La vida als camps de concentració".

A Pollença va haver tres camps de concentració, on republicans detinguts simplement per haver comés el delicte únic i exclusiu de ser fidels a la legalitat republicana democràtica van ser obligats a realitzar treball en obres públiques. És el que es denomina “els esclaus de Franco”.

Un camp al Port de Pollença de 1937 a  1939; els presoners van fer la carretera de la badia que uneix el Port de Pollença amb Alcúdia.

Altre a Albercutx  de 1937 a  1941 que van construir la carretera que va de la Creuta de Formentor a la Talaia d’Albercutx, on es va instal·lar una bateria antiàeria per defensar la base d’hidroavions.

I el tercer camp de concentració a la Cala Sant Vicenç que va ser obert ja a la postguerra, a 1940 i  va durar fins finals de 1942. La major part dels presoneres eren soldats republicans vinguts de la Península. La seva feina era construir un camí fins al lloc de Coves Blanques, on s’havia d’emplaçar una bateria de costa. Finalment no es va arribar a col·locar cap peça d’artilleria i tota la feina va ser inutil.  O sigui aquest camp de concentració a més d’una injustícia va ser una total inutilitat.

L'abril de 2005, l'Ajuntament de Pollença aixecà tres monument en record dels presoners dels camps de concentració a Pollença. «A la memòria dels presos republicans que, per mantenir-se fidels a la democràcia i a la llibertat, foren obligats —entre 1937 i 1940— a obrir camins com aquest».

A l'article "el hombre más valiente del mundo" podeu llegir el testimoni de Vicente Jiménez Bravo Jiménez Bravo que abans de arribar al camp de concentració de la Cala Sant Vicenç havia passat pels camps de concentració de les platges de França i pels camps de concentració nazis.

Foto aires de la serra mallorquina