Uns creuen que creuen, i uns altres creuen que no creuen

Aquest de la fotografia és el polonès Stanislaw Jerzy Lec, de qui la Wikipedia diu que va ser uns dels aforistes (amb perdó) més influents del segle XX. El vaig conèixer gràcies al compte de twitter de Gómez de la Sorna, un d'aquests perfils misteriosos que convé seguir però que fan ràbia perquè no saps qui són. He aconseguit la traducció al català dels seus enlluernadors Pensaments despentinats (Edicions Brosquil, 2002). Les novetats editorials duren el que duren, i aquest volum, ja us ho dic, només el trobareu si us submergiu al món de les llibreries on-line de segona mà. Per si fracassau, us en deixaré un 1%: una dotzeneta de devers 1.200. Ja veureu que són espectacularment bons.

Obre't Sèsam - vull eixir!

Ens acostar-nos a la veritat, ens allunyem de la realitat.

Algunes zebres s'estarien fins i tot en una gàbia, per tal de passar per cavalls blancs.

La Terra - aquest punt sota el signe d'interrogació!

Vaig perdre la fe en la paraula, però me l'ha retornada la censura.

No es pot mirar la veritat als ulls - perquè només en té les conques.

L'ésser humà és sempre solament un epígon dels personatges dels seus propis somnis.

La política no és cosa meva. Només sospito que ella em considera cosa seva.

Sóc tan ateu com ho pot ser un poeta.

Quan el simi es va riure del seu primer reflex en l'aigua, llavors va néixer l'ésser humà.

Uns creuen que creuen, i uns altres creuen que no creuen.

No deu ser que morir-se és només una tradició?