Un nou retrocés per la qualitat de vida dels llucmajorers

Han passat ja uns mesos des de l’aprovació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, temps suficient per confirmar la nostra sospita que aquesta llei suposa un nou retrocés per la qualitat de vida dels llucmajorers.

Vagi per endavant que sempre hem estat favorables a introduir les mesures necessàries per racionalitzar i garantir la sostenibilitat dels ajuntaments. Favorables a definir amb claredat les competències que han d’assumir els ajuntaments i de cercar la manera de finançar-les adequadament, però sempre amb la prioritat de cobrir adequadament les necessitats dels ciutadans.

Mal finançament local

Els ajuntaments, que són l’administració democràtica més propera als ciutadans i ciutadanes, sempre han patit un pèssim finançament per part de l’Estat. Un problema agreujat a mesura que passen els anys i aquests es veuen obligats a assumir despeses que no són de la seva competència, però que formen part de les exigències dels ciutadans.

Malauradament aquesta no és la lògica de la nova llei de “racionalització i sostenibilitat de l’administració local”, sinó tot al contrari. Allò que fa no és altra cosa que aplicar els criteris de la política neoliberal del PP també als ajuntaments. És a dir aplica criteris tant sols de sostenibilitat econòmica, sense tenir en compte la sostenibilitat social, ni mediambiental ni cultural.

Pensam que per a qualsevol institució democràtica la prioritat són les persones; per tant, primer cal analitzar quines són les necessitats indiscutibles de la ciutadania i després cercar les formes i maneres de finançar-les.

Pèrdua de serveis als ciutadans

La filosofia de la nova llei és tot el contrari. Primer se parteix dels doblers que té l’ajuntament i si no són suficients per implementar determinats serveis cal desfer-se’n. Si l’Ajuntament de Llucmajor no pot mantenir l’escoleta, la residència o el centre ocupacional Molí d’en Gaspar se tanca o se traspassa a una altra institució. Sense tenir en compte que aquesta situació es podria resoldre fàcilment incrementant el finançament estatal cap als ajuntaments.

Així mateix, la nova llei introdueix una de les grans obsessions del PP, la recentralització. Tot al contrari de la filosofia dominant a la Unió Europea, basada en el principi de subsidiarietat, és a dir, que tot allò que es pot gestionar a l’administració més propera al ciutadà s’ha de fer.

De l’ajuntament al Consell, del Consell a la privatització.

D’entrada es parteix de la base que els serveis socials dependran, a partir del 2015, dels Consells Insulars. A part dels serveis socials, tots els ajuntaments que no puguin garantir uns comptes equilibrats, perdran les competències en temes educatius, culturals, mediambientals i d’altres. És evident que els comptes llucmajorers estan molt enfora d’estar equilibrats, per la qual cosa el risc de perdre el control sobre tots els serveis educatius, esportius, culturals, mediambientals... és més que evident.

Els serveis perduts per l’Ajuntament serien transferits a un Consell de Mallorca que no està en absolut en condicions d’assumir totes les competències municipals que li poden caure damunt. No oblidem que el Consell és l’única institució que no té cap mecanisme de finançament propi, sempre depèn d’altres instàncies.

A part de la contradicció que suposa veure com el PP s’ha passat els darrers anys buidant de contingut al Consell, ara resulta que pot assumir la majoria de competències dels ajuntaments mallorquins.

És raonable pensar que l’única opció del Consell, i així ho contempla la llei, serà la privatització d’aquests serveis. Són moltes les grans empreses, majoritàriament estatals que amb la fallida de la construcció estan esperant fer-se amb la gestió de residències, centres esportius, escoles de música o d’adults i no diguem dels residus, clavegueram i altres.

I amb això arribem al bessó de la nova llei. Les administracions més properes a la ciutadania perden poder, els grans poders econòmics en surten beneficiats i els ciutadans hi perden serveis o qualitat.

Defensam el municipalisme

Enfront de tot això, des del PSM ens reafirmam en la més estricta defensa del municipalisme. Defensem que davant la globalització neoliberal, l’acció política local és la base de la recuperació de la democràcia i de la presa de decisions per part de la ciutadania. I en aquest sentit els ajuntaments, les institucions democràtiques més properes als ciutadans i ciutadanes, han de poder fer front a les necessitats socials, mediambientals i culturals de milers de persones castigades per la crisi.

La crisi no pot ésser una coartada per reduir ni el poder ni el finançament municipal. Ben al contrari, que un dels camins per solucionar la crisi passa per donar més poder als municipis perquè puguin abordar les necessitats de la seva ciutadania i impulsar mesures de desenvolupament econòmic local. La crisi cal afrontar-la també des de l’economia local.

Jaume Tomàs i Miquel Serra

Regidors del PSM a Llucmajor