Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12422

Manifest de l'homenatge als republicans.

0
0

Aquest és el manifest que es va llegir ahir en l'acte d'homenatge als republicans en el monolit de la Plaça dels Seglars.

Un “visca la República” per recuperar el concepte de ruptura

Ens tornam a trobar, un any més, per retre homenatge als republicans que caigueren en defensa de la justícia i la llibertat. I quan parlam de republicans, parlam també de socialistes, comunistes, anarquistes i altrespersones que lluitaren per la llibertat.

En definitiva, ens tornam a trobar per homenatjar la República i el que va representar. Potser en aquest punt ni nosaltres mateixos ens posaríem d'acord sobre quina República reivindicam, i què reclamam quan tornam cridar fort un Visca la República o Visca la memòria dels republicans caiguts.

Han passat ja molts d'anys, i també ja han transcorregut uns quants anys, bastants, d'homenatges i celebracions entorn el 14 d'abril. Potser al principi tenia sentit que els actes fossin un reivindicació de les persones i fets històrics dels quals ens sentim hereus. Es tractava de rompre el silenci, de recordar, d'atrevir-se a pronunciar noms i fets en veu alta. La força d'aquells atreviments, però, amb el pas dels anys corre el perill de diluir-se en un perillós historicisme que poc a poc perd intensitat i s'acaba convertint en un ritual per irreductibles i nostàlgics.

Davant això, és la nostra responsabilitat fer justícia al que realment commemoram.

RUPTURA és la paraula que hem de cridar ben fort, acompanyada si voleu de visques a la República, a la memòria dels republicans, a una futura República, o al projecte polític que cadascun de vosaltres tengui en ment.

El 14 d'abril de 1931 s'inicià un procés de ruptura, que alguns volgueren disfressar de reformisme, però que al cap i a la fi havia obert la porta per al trencament amb la societat tradicional i la instauració d'un nou ordre de valors que anava camí de convertir-se en hegemònic. D'aquí, el cop del 36, del qual encara no ens hem recuperat.

Per això cal recuperar el concepte de ruptura. Quan ens acostam ja als 40 anys de la mort del dictador, cap de nosaltres pot ignorar el frau de la transició a la democràcia. Ens ho repeteixen any rere any les associacions per la memòria històrica, les víctimes del franquisme i les portades de tots els mitjans de comunicació amb les misèries informatives que ens regalen.

El “consens de la transició”, belles paraules per al que va ser en realitat, la imposició d'una reforma política en base al silenci, l'oblit i el travestisme polític. Tot estava més que controlat. Calia tan sols deixar passar els anys, desideologitzar la societat i decorar-ho tot de postmodernitat. Sort en tenim de les associacions de víctimes del franquisme, que amb dignitat renovada, ens recorden permanentment que les coses no són com les expliquen els llibres de text.

JESÚS GONZÁLEZ REGLERO, comissari de Leganés, torturador, botxí, escòria humana que recentment s'ha jubilat amb tot tipus de condecoracions a l'honor i al mèrit. Sis mesos ha tardat el govern a respondre una pregunta de l'oposició en la qual es demanava informació sobre aquest torturador dels darrers anys del franquisme. La resposta del govern, aquesta mateixa setmana és ben clara: “En contestación a la pregunta formulada por su señoría, el Gobierno manifiesta que no dispone de ninguna información relacionada con el objeto de la pregunta”.

No és que ara visquem una època de neofranquisme institucional. És que en realitat, mai vàrem fer res per a que el franquisme desapareixés ni a nivell sociològic ni a nivell de les estructures de l'estat.

Per això és necessari elevar la paraula Ruptura a tots els nivells. La crisi econòmica també ens ha permés visualitzar, d'una manera més clara que mai, com la transició va perpetuar les estructures de poder econòmic, que han gaudit de total impunitat, en connivència a un poder judicial mancat de tota independència respecte el poder executiu i legislatiu. Aquesta setmana també, el ministre de justícia, Gallardón, ha indultat un banquer que havia estat condemnat per robar 30.000 euros a un client. Aquesta és la seva justícia. La mateixa setmana que a Sevilla es desallotjaven les famílies que havien ocupat la Corrala de vecinas la Utopía, deixant en el carrer nombroses famílies per afavorir els interessos especuladors d'Ibercaja. Mentre, moltes famílies segueixen essent desnonades diàriament i els bancs tornen a invertir en especulació immobiliària i això se'ns presenta com un signe de recuperació econòmica.

Mentre parlen de democràcia pretenen ofegar el drets dels pobles a expresar-se amb el vot. Mentre retallen recursos a l'escola pública, les noves lleis d'educació del govern de l'estat ens imposen el seu model classista, centralista, i que vol arraconar encara més al català.

Necessitam la ruptura per recuperar els drets socials i polítics perduts amb un sistema econòmic depredador i un sistema polític corrupte, clientelar i desmobilitzador.

Necessitam la ruptura per enterrar el “Relat de la Transició”. Un “Relat” oficial construït sobre el silenci i el menyspreu cap a les víctimes del feixisme i cap a les generacions que no han tengut ocasió de conèixer d'on arrenca la manca total d'afecció de la nostra societat cap a la política i la cosa comuna. El silenci ens ha convertit en el que som. Cal recuperar la iniciativa del llenguatge, redefinir conceptes i construir nosaltres un nou discurs.

No hi ha hagut crisi, sinó robatori i estafa.

No hi ha hagut males pràctiques, sinó un sistema depredador i empobridor de les classes populars, i uns banquers i polítics que són gàngsters i lladres.

En homenatge als republicans morts, desapareguts o víctimes del franquisme. En homenatge a totes les persones que han patit la desinformació i desmemòria. Per totes aquelles que han lluitat per la llibertat.

Visca la República !

 

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12422

Latest Images