Anarcoefemèrides
del 29 d'abril
Esdeveniments
Portada del primer número d'O Movimento Operário
- Surt O Movimento Operário: El 29 d'abril de 1917 surt a Lisboa (Portugal) el primer número del periòdic anarcosindicalista O Movimento Operário. Boletim da União Operaria Nacional. De periodicitat irregular, aquest òrgan de la Unió Obrera Nacional (UON), primera central sindical creada a Portugal, va ser redactat principalment per Alexandre Vieira i Evaristo Esteves, administrat per Manuel da Conceição Afonso i Alfredo Pinto, i editat per Ricardo Malheiro. Publicà un suplement arran de la vaga telegràfico-postal de 1917. En sortiren nou números, l'últim el març de 1918, més un segon suplement que aparegué l'octubre d'aquell any.
***
Gustav Noske, amb capell bolet,
dirigint la repressió
- Esclafament de la República dels Consells de Baviera: Del 29 d'abril al 2 de maig de 1919 a Munic (Baviera, Alemanya), l'exèrcit governamental contrarevolucionari –30.000 membres dels Freikorps– dirigit pel socialdemòcrata Gustav Noske esclafa a sang i foc la República dels Consells de Baviera. L'ordre burgès és establert després de violentes lluites de carrer, una victòria militar que donarà lloc a més de 700 execucions sumàries. Els anarquistes implicats en aquesta revolució patiren sense contemplacions la repressió: Gustav Landauer fou assassinat el 2 de maig; Erich Mühsam, detingut el 13 d'abril, serà condemnat a 15 anys de presó; Ernst Toller, per haver respectat la vida d'hostatges, serà condemnat a cinc anys de presidi; Ret Marut (B. Traven), aconsegueix fugir i ha de recomençar una nova vida sota una altra identitat a Chiapas (Mèxic).
***
Cartell
de l'acte
- Míting per Sacco i
Vanzetti: El 29 d'abril
de 1927 se celebra a la Casa del Poble de Buenos Aires (Argentina) un
míting en
suport dels anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, condemnats
a mort
als Estats Units. L'acte, organitzat pel Comitè
d'Agitació Pro Llibertat de
Sacco i Vanzetti, comptà amb els parlaments d'Aldo Aguzzi,
Rodolfo González
Pacheco, Miguel Ramos i Horacio Elite Roqué, entre d'altres.
Aquest Comitè
d'Agitació publicà, entre maig de 1926 i setembre
de 1927, set números del
butlletí Agitación, un dels
diversos òrgans de la campanya per
l'alliberament dels dos militants anarquistes italoamericans.
***
Propaganda del concert apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 15 de març de 1956
- Concert de Lafforgue: El 29 d'abril de 1956 se celebra a la Sala Pleyel de París (França) un festival en suport del periòdic anarcosindicalista de la Confederació Nacional del Treball (CNT) en l'exili Solidaridad Obrera. L'acte consistí en un concert de René-Louis Lafforgue, cantautor i actor llibertari francès d'origen basc. Lafforgue havia nascut en 1928 a Sant Sebastià (Guipúscoa, País Basc) en una família d'anarquistes bascos que, després de patir la guerra civil, s'exilià a França.
***
Cartell
de l'acte
- Anarchica Toscana:
El 29 d'abril de 2011 se
celebra al Cenacolo degli Agostiniani d'Empoli (Toscana,
Itàlia) una
conferència i un espectacle musical, dins del marc de les
celebracions del
centenari de la mort del propagandista anarquista Pietro Gori, sota el
nom
d'«Anarchica Toscana». La conferència
portà com a títol «Origini e tradizione
del movimento anarchico in Toscana tra '800 e '900. La crisi di fine
secolo e
il ruolo degli anarchici», que va ser llegida per Franco
Bertolucci, director
de la Biblioteca Franco Serantini, i per Emanuela Minuto, investigadora
universitària. L'esdeveniment acabà amb un
espectacle musical a càrrec de la
banda popular de carrer florentina «I Fiati
Sprecati», que tocà música
balcànica i cançons socials en homenatge al
Primer de Maig.
Anarchica Toscana (29 d'abril de 2011)
Naixements
Foto policíaca de Paul Rabouin (23 d'abril de 1892)
- Paul Rabouin: El 29 d'abril de 1860 neix a Ouzouer-sur-Loire (Centre, França) l'anarquista Paul Pierre Augustin Rabouin. Era fill de François Donatien Rabouin, taberner, i de Victorine Pierrette Varry, tendera. Es casà amb Valérie Augustine Proudhomme, de qui enviudà amb un infant. Es guanyava la vida fent de cavallerís a la Companyia de Tramvies de Choisy-le-Roi (Illa de França, França) i de jornaler. Vivia al número 15 del carrer Épinettes de Choisy-le-Roi, on a començament de la dècada dels noranta rebia la premsa anarquista i amb sos germans PierreÉmile i Victor, i sa germana Émile, animava un grup de joves. El 30 d'abril de 1892 va ser detingut preventivament, com molts altres companys, entre ells son germà Victor, abans de la manifestació del Primer de Maig; en l'escorcoll de casa seva es va trobar una col·lecció voluminosa de cançonetes i de romanços. El 28 de febrer de 1894 va ser novament detingut en una altra batuda. En aquestaèpoca vivia en el número 26 del carrer Saint-Louis de Choisy-le-Roi. El 17 d'agost de 1899 es casà al IX Districte de París amb l'infermera Henriette Queyrie. En aquesta època treballava de cambrer en un restaurant i vivia al número 70 del carrer La Boétie de París. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
***
Notícia
de la detenció de Michel Sala apareguda en el diari
parisenc Le
Petit Moniteur Universel del 13 de desembre de 1882
- Michel Sala: El 29
d'abril de 1864 neix a
Viena del Delfinat (Delfinat, Arpitània) l'anarquista Michel
François Sala. Era
fill de François Sala, teixidor anarquista, i de Marie
Blanc, jornalera. Es
guanyava la vida treballant de mosso en una botiga a Viena del
Delfinat. Fills
d'una família anarquista, era el major de dos germans, tots
membres de la
Federació Revolucionària de la Regió
de l'Est (FRRE). Va ser delegat, amb
Eugène Fages i Louis Genet, com a membre del grup anarquista«Les Indignés» de
Viena del Delfinat, a una reunió anarquista internacional
celebrada entre el 13
i el 14 d'agost de 1882 a Ginebra (Ginebra, Suïssa), convocada
per la Federació
del Jura, que refermava la necessitat de la propaganda pel fet. Durant
la
primavera de 1882, ben igual que altres companys (Ebersoldt, Jourdy,
Martin,
Monnet, Zuida, etc.), participà en la subscripció
popular per regalar un «revòlver
d'honor» a l'anarquista Pierre Fournier, jove obrer sense
feina de 19 anys que
el 24 de març de 1882 disparà a Roanne (Forez,
Arpitània) contra el seu patró
Bréchard i que fugí cap a Suïssa. Entre
l'1 de setembre i el 30 de novembre de
1882 va estar contractat en una tenda lionesa on arribava la seva
correspondència. En aquesta època la policia
reportà que diàriament visitava el
cafè explotat per l'anarquista Bordat, situat al carrer
Moncey. A resultes de
les violentes manifestacions dels miners de Montceau-les-Mines
(Borgonya,
França) durant l'agost de 1882 i dels atemptats amb
explosius de Lió
(Arpitània) d'octubre d'aquell any, va ser detingut el 8 de
desembre de 1882,
juntament amb Joseph Bruyère (Émile
Clavel), sota la identitat d'Alain
Léger. Es va veure implicat en l'anomenat«Procés dels 66», el qual
s'engegà el 8 de gener de 1883 al Tribunal Correccional de
Lió. Dies després,
el 19 de gener, va ser condemnat a un mes de presó, 200
francs de multa i cinc anys
de privació dels drets cívics, civils i familiars
per projectar un atemptat contra
un jutge d'instrucció lionès. En 1884 va ser
cridat a files per a fer el servei
militar, però si li va concedir una pròrroga. En
1887 figurava, ben igual que
son pare, en una llista d'anarquistes de Viena del Delfinat. A finals
dels anys
noranta militava en el grup anarquista «Les
Cerises», que comptava amb una
vintena de membre. Divorciat de Florentine Monet, al final de sa vida
treballava de manobre i viva al número 45 de la Grand-Rue de
la Guillotière de
Lió. Michel Sala va morir el 8 de desembre de 1927 a
l'Hôtel-Dieu del II
Districte de Lió (Arpitània).
***
Notícia
de la detenció de Jules Lelong apareguda en el diari
parisenc La
Liberté del 3 de maig de 1907
- Jules Lelong: El
29 d'abril de 1877 neix al
XVIII Districte de París (França) l'anarquista i
antimilitarista Jules Pierre
Joseph Lelong. Era fill d'Adrien Joseph
Ghislain Lelong, empleat
de comerç, i de Marie Célestine Emélie
Mirguet, bugadera. El 5 de setembre de
1899 es casà a Saint-Ouen (Illa de França,
França) amb la parisenca Augustine
Louise Poutrieux. En aquesta època vivia al
número 147 del carrer de la
Chapelle de Saint-Ouen i treballava d'empleat de comerç.
Vidu, el 27 de febrer
de 1904 es casà a Saint-Ouen amb la planxadora parisenca
Marie Amélie Delplanke.
En aquesta època vivia al número 5 del carrer
Voltaire de Saint-Ouen i encara
treballava d'empleat de comerç. A principis de segle
treballava d'impressor i
era secretari general del Sindicat de Minervistes. El 2 de maig de
1907, després
d'estar amagat uns dies a la Borsa del Treball, va ser detingut sota
l'acusació
d'haver aferrat pels carrers de París durant la nit del 22
al 23 d'abril el
cartell antimilitarista «Aux soldats», signat per
l'«Agrupació Lliure de
Propaganda Antimilitarista», on s'incitava els soldats a la
desobediència, i
tancat a la presó parisenca de La Santé. En
aquesta època vivia al número 80
del carrer de la Chapelle de Saint-Ouen. El 24 de juny de 1907 va ser
jutjat
per l'Audiència del Sena juntament amb altres 11 companys
antimilitaristes i
tots van ser absolts dos dies després. En 1909
formà part del Comitè de Defensa
Social (CDS) de París. Durant els anys deu fou membre del
grup anarquista del
XVIII Districte de París i de «Les Amis du
Libertaire». En aquesta època vivia al
número 29 del carrer Villa Biron de Saint-Ouen i treballava
d'impressor. Durant
la Gran Guerra, en la primavera de 1916, va ser mobilitzat en la 23
Secció
d'Infermers Militars. El gener de 1918 era membre del Sindicat
d'Impressors
Tipogràfics. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.
***
Marguerite
Greyval
- Marguerite Greyval: El 29 d'abril de 1878 neix al XVII Districte de París (França) l'artista dramàtica i editora llibertària Marguerite Gabrielle Jeanne Marie Glandard, coneguda com Marguerite Greyval o Marg Greyval. Sos pares es deien Alexandre Louis Glandard, empleat comercial, i Marie Aline Pareaux. Actriu en diversos escenaris parisencs (Déjazet, L'Européen, Théâtre des Mathurins, etc.), va pertànyer a l'elenc oficial del Théâtre Antoine de París. Treballà especialment amb el director teatral Firmin Tonnerre (Firmin Gémier), amb qui creà Poil de carotte, i amb Ida Rubinstein. Destacà com a declamadora a cabarets i per a la «La Muse Rouge», societat de cantautors composta per poetes i cantants revolucionaris. Dirigí l'«Édition Greyval», al 75 del passatge Brady del X Districte de París, on publicà obres socials, musicals i poètiques de gran qualitat. Interpretà nombrosos cançonetistes i lletristes anarquistes, entre ells Marius Brubach, Gaston Couté –d'aquest va enregistrar en 1928 el seu Le discurs du traineux–, René-Paul Groffe, François-Henri Jolivet, Jean-Paul Monteil Xavier Privas i Jehan Rictus. Col·laborà activament amb la societat de producció cooperativa «Le Cinéma du Peuple», amb el «Théâtre du Peuple», amb «La Chanson du Peuple», amb «La Chanson de París», amb «L'Avenir Social», amb el«Groupe de Propagande par la Chanson» i amb l'agrupació artística de Montmartre«La Vache Enragée», entre altres propostes culturals i polítiques. Participà en nombroses actes a benefici de Le Libertaire, de La Patrie Humaine, de la Unió Anarquista (UA) i d'altres actes anarquistes (solidaritat amb els presos, etc.), sindicalistes, antimilitaristes i socialistes. El seuúltim domicili va ser al número 10 del carrer Jean-Baptiste Dumas del XVII Districte de París. Marguerite Greyval va morir el 22 de febrer de 1933 d'una pneumònia a l'Hospital Cochin del XIV Districte de París (França) i va ser enterrada al cementiri de Levallois-Perret (Illa de França, França), després d'haver tingut exèquies religioses el 25 de febrer a l'església de Saint-Jacques-du-Haut-Pas. En 2015 Alain Renault publicà la biografia Une diseuse de Gaston Couté: Marguerite Greyval (Patrimoine du spectacle).
Marguerite
Greyval
(1878-1933)
***
El
jove Magí Marcé Segarra quan treballava de
manyà
- Magí
Marcé Segarra: El 29 d'abril de 1880 neix a Vilanova i
la Geltrú (El
Garraf, Catalunya)
l'anarquista i
anarcosindicalista, i
després polític republicà,
Magí Pere Marcé Segarra –a vegades el
seu segon
llinatge citat erròniament Marcet–,
que va fer servir el pseudònim Magín
Vidal Ribas. Sos pares es deien Magí
Marcé
Mestres, jornaler, i Teresa
Segarra Lluís. Estudià amb els clergues de les
Escoles Pies i a l'Escola d'Arts
i Oficis de Vilanova i la Geltrú, mentre feia d'ajudant de
filador de son avi.
Amb 12 entrà a fer feina d'aprenent de manyà a
Cal Minaire, petit taller
metal·lúrgic de Sabadell propietat de la
família Balsach i posteriorment va fer
feina a Cal Francesc i als Tallers Desveus. Aviat
començà a militar en el
moviment llibertari, i tingué com a companys de lluita
destacats militants, com
ara Teresa Claramunt Creus, Francesc Layret Foix, Joan Peiró
Belis, Ángel
Pestaña Núñez, Salvador
Seguí Rubinat, etc. Amb només 13 anys, va ser
detingut
per la seva suposada complicitat en l'atemptat del 23 de setembre de
1893 a la
Gran Via de Barcelona contra el seguici del general Arsenio
Martínez Campos. En
1901 es casà amb Àngela Tomàs, amb qui
tingué dues filles, Solidaritat i
Benvinguda, i un fill, Benvingut. En aquests anys
col·laborà regularment en el
quinzenal anarquista El Trabajo
(1897-1912), portaveu de la Federació Obrera de Sabadell
(FOS). Participà
activament en la vaga general de 1902. En 1905 signà un
manifest de rebuig i
protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de
Vilanova i la Geltrú.
El 15 de juliol de 1907 va ser detingut després de
l'atemptat de Mateu Morral
Roca contra Alfons XIII i va romandre en presó incomunicada
fins el maig de
1908 sota l'acusació de convinença amb
l'anarquista Joan Rull Queraltó i per
possessió d'un petit torn que la policia assegurava
s'emprava per fabricar
bombes. Poc abans dels fets de la «Setmana
Tràgica» de 1909, s'afilià de manera
efímera a l'Agrupació Socialista de Sabadell
(ASS) i tingué un paper destacats
en aquests fets en aquesta població. Fugint de la
repressió s'exilià a París
(França), on, amb col·laboració de
Rossend Vidal Bosch i Antoni Fabra Ribas, va
escriure uns articles sota el títol «La revolt
ouvrière a Espagne» publicats en
el diari L'Humanité, que
van ser
traduïts al castellà en 1910 per Luis Simarro
Lacabra i publicats sota el títolEl proceso Ferrer y la opinión
europea.
A París va romandre dos anys. En tornar a Sabadell,
abandonà la militància
socialista i retornà al moviment llibertari, moment en el
qual es creava la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Entre juliol i el
desembre de 1910
participà activament en les anomenades «Vague de
Seydoux», participant en
diversos mítings. En un d'aquests mítings es va
comprometre a abandonar el seu
ofici de manyà si no s'aconseguia la jornada de nou hores,
promesa que va
complir poc després. Entre el 30 d'octubre i l'1 de novembre
de 1910 representà
la Unió Metal·lúrgica de Sabadell en
el congrés de constitució de la CNT
celebrat a Barcelona. Jugà un paper important en les
campanyes per la llibertat
de diversos obrers empresonats amb el suport de la Lliga dels Dret de
l'Home. En
1911 col·laborà en Solidaridad
Obrera.
Arran de la vaga general revolucionària del 18 de setembre
de 1911 convocada
per la CNT en protesta de la guerra del Marroc, va ser detingut.
També
participà en la vaga intersectorial de juliol de 1913, fet
pel qual va ser
detingut i acusat d'atiar la rebel·lió. A
començament de 1916 va ser detingut en
un míting per l'augment salarial a Madrid (Espanya) i el
desembre d'aquell any
va ser empresonat després de la seva participació
en una vaga general convocada
per la CNT i la Unió General de Treballadors (UGT). En
aquests temps es dedicà
a la venda ambulant a domicili de cafè, però
acabà traspassant el negoci a son
nebot del Cafè Líric i arrendant el
cafè «El Diluvio», que posteriorment
prengué el nom d'«El Trolley», a la
cruïlla de la carretera de Barcelona i la
de Rubí, lloc de trobada destacat de l'esquerra local i que
esdevingué refugi durant
la vaga revolucionària de 1917. Per mor d'aquests fets, va
ser jutjat en rebel·lia,
però el 30 de novembre de 1917 va ser amnistiat. En aquest
local, que regentà
durant molts d'anys, el Bloc Obrer i Camperol (BOC) llogà
una part de l'immoble
des de la seva creació. Forma part del Círcol
Republicà Federal (CRF), secció
sabadellenca del Partit Republicà Democràtic
Federal (PRDF), en la candidatura
de la Coalició d'Esquerres Republicanes (CER) a les
eleccions d'abril de 1931 i
participà en l'alcaldia. L'1 de febrer de 1934, en
representació del CRF, va
ser nomenat alcalde per unanimitat del consistori, del qual
formà part, a més
del PRDF, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i un representant de
la Unió
Socialista de Catalunya (USC), i un per primera vegada una dona, Fidela
Renom
Soler, del CRF, assolia una regidoria municipal. Poc mesos
després, aquest
consistori va ser suspès per l'autoritat militar a
conseqüència dels «Fets
d'Octubre» de 1934. En aquests anys mantingué una
gran enemistat amb Josep Moix
Regàs. Amb el triomf de les esquerres a les eleccions del 16
de febrer de 1936,
retornà a l'alcaldia, però per motius de salut
abandonà el càrrec l'abril
d'aquell any i va ser substituït per Joan Miralles Orrit. El
gener de 1939,
quan el triomf franquista era un fet, passà a
França. A finals de 1940 retornà
a Catalunya gràcies a l'aval de l'alcalde franquista Josep
Maria Marcet Coll,
que argumentà que durant la guerra havia acollit i protegir
a casa seva
persones perseguides per mor de les seves creences; jutjat en consell
de
guerra, el seu cas va ser sobresegut. Després d'un temps
vivint a Barcelona,
s'instal·là definitivament a Sabadell. Amb
problemes cardíacs, Magí Marcé
Segarra va morir el 2 de febrer –algunes fonts citen
erròniament el 3 de febrer–
de 1967 al seu domicili de Sabadell (Vallès Occidental,
Catalunya) i va ser
enterrat en aquesta població. A partir del 22 de desembre de
1993 una plaça del
barri de Can Feu de Sabadell porta el seu nom.
Magí Marcé Segarra
(1880-1967)
***
Arnold
Bontemps (ca. 1936)
-
Arnold Bontemps: El 29
d'abril de 1884 neix al XX Districte
de París (França)
el
periodista i propagandista anarquista,
sindicalista i antimilitarista, i després polític
socialista i francmaçó,
Arnaldo Egidio Vincenzo Bontempi, més conegut com Arnold Bontemps. Sos pares, d'origen
italià, es deien Louis Napoléon Egidio
Marie Bontempi, empleat d'ideologia garibaldina, i Mérope
Innocenta Maria
Ortori, modista. D'antuvi es guanyà la vida de diferents
maneres, com ara de
torner o de corredor en llibreria. Instal·lat a Alger
(Algèria), entre 1902 i
1904 col·laborà en els periòdics
parisencs Le
Libertaire, Le Réveil de
l'Esclave
i L'Homme Libre. Entre el 29 de
setembre i el 4 d'octubre de 1903 va fer una gira de
conferències per la zona
de Marsella (Provença, Occitània) amb
l'anarquista Francis Prost. El 5 de
febrer de 1904 el seu nom figura en el Control General d'Anarquistes
Residents
a Algèria. En aquesta època vivia al
número 8 del carrer Bad-Azoun d'Alger. Va
ser membre del Grup de Propaganda Llibertari (GPL), que es reunia a la
Universitat
Popular (Casa del Poble). El 28 de febrer de 1904 va fer la
conferència
contradictòria «Socialisme et Anarchie»,
organitzada pel GPL. També fou l'administrador
responsable del periòdic anarquista d'Alger Le
Réveil de l'Esclave. Journal libertaire syndicaliste,
que publicà dos
números el juny de 1904, i en el qual va
col·laborar. El juny de 1904 va fer
una xerrada per al Sindicat de Sastres d'Alger, parlà en una
reunió sobre la
vaga del Sindicat de Treballadors del Suro i prengué la
paraula en una
conferència del regidor municipal Célestin
Aprosio del grup «Le Prolétaire»
sobre el socialisme i el comunisme celebrada a la Borsa del Treball.
L'estiu de
1904 s'instal·là a la metròpoli–el juny de 1908 va ser esborrat dels registres
policíacs algerians. L'agost de 1904 va ser detingut a
París sota l'acusació de«cops i ferides» i el setembre d'aquell any,
després d'una estada a Barcelona
(Catalunya), va ser detingut en una batuda policíaca a
Saint-Denis (Illa de
França, França). L'octubre de 1904
participà en diversos mítings
antimilitaristes organitzats per la Joventut Sindicalista de
París. El 28 de
desembre de 1905 va ser condemnat per l'Audiència del Sena
de París, juntament
amb altres 27 membres (Jean Bousquet, Amilcare Cipriani,
Roger-Alexandre Gibot,
Gustave Hervé, Eugène Bonaventure Vigo, Georges
Yvetot, etc.) de l'Associació
Internacional Antimilitarista dels Treballadors (AIAT), pel cas del«Cartell
Roig» («Aux Conscrits»), el qual feia una
crida als conscrits a la insurrecció
en cas de mobilització, a un any de presó i a 100
francs de multa. Purgà la
pena a la presó parisenca de La Santé i el juny
de 1906 va ser posat en
llibertat provisional, juntament amb una desena d'altres condemnats, i
amnistiat
un mes més tard. El 22 d'abril de 1917 fundà, amb
Georges Clairet, el setmanari
il·lustrat anticlerical d'extrema esquerra Le
Bloc. En aquests anys treballà de periodista a
París en diversos periòdics
(Le Bonnet Rouge, Bonsoir,Le Cri Sportif, Le
Drapeau
Rouge, Floréal,Marianne, Notre
Temps, París-Soir,Le Petit Journal, Le
Peuple, Le Populaire, Le Progrès de Bel-Abbès,Le Progrès Civique, Le Quinzaine, Le
Quotidien,La Revue Républicaine, Le Soir, La Vie
Socialiste, etc.) i va ser un dels primers cronistes
esportius de la premsa parisenca. El 27 de febrer de 1923 es
casà al XVII
Districte de París amb la parisenca Marie Élise
Salomé Madeleine Bilger. En
aquesta època vivia al número 10 del carrer
Paradis de París. Decantat cap el
socialisme, s'afilià a la Secció Francesa de la
Internacional Obrera (SFIO). El
22 d'abril de 1928 es presentà a les eleccions per la
Federació Socialista del
departament d'Alier per la circumscripció de Lapalisse
(Alvèrnia, Occitània),
però no va passar a la segona volta. Patí una
campanya xenòfoba a causa dels
seus orígens italians. El 20 d'octubre de 1929 fou candidat
a les eleccions al
Senat i l'1 de maig de 1932 a les legislatives. Seguidor del corrent
neosocialista de Pierre Renaudel, en 1933 abandonà l'SFIO i
participà en la
creació del Partit Socialista de França (PSF),
del qual va ser membre del seu
Consell Central, i en 1935 de la Unió Socialista Republicana
(USR). En els anys
trenta fou membre del Sindicat de la Premsa Esportiva i president de la
seva
Comissió de Festes. Durant els anys del Front Popular
participà en la Sotssecretaria
d'Estat d'Esports i de Lleure de Léo Lagrange, especialment
en el
desenvolupament de l'esport i del turisme popular. En 1938 va ser
elegit inspector
d'esports i de lleure. L'1 de març de 1942 va ser cessat pel
govern feixista de
Vichy. Durant l'Ocupació formà part de la xarxa
resistent «France au Combat».
Després de la guerra, a més de rebre diverses
condecoracions (Legió d'Honor,
Creu de Guerra, Medalla de la Resistència), va ser
reintegrat com a inspector
d'educació física i d'esports. L'1 de setembre de
1944 va ser nomenat
provisionalment inspector general de tercera classe, però
abandonà les funcions
dos mesos després. En 1948 va ser tasques per al Ministeri
de l'Educació
Nacional encapçalat per Yvon Delbos. En 1945
participà en la fundació de la
societat «Les Éditeurs de
France-Documents» i dirigí els serveis
polítics del
diari La Dépêche de Paris.
Francmaçó,
va pertànyer a la maçònica
Associació Fraternal de Periodistes (AFP) i a la
Lògia «La
Fidélité», a més de
col·laborar en la publicació
maçònica Vendémiaire.
Va ser autor de diversos
fullets, com ara Le football (1933,
amb Marcel Banide) i Le catch as catch
can (1939, amb Albert Arnaud i Félix Miquet) i va
fer el prefaci del llibre
d'Irène Popard Gymnastique
harmonique et
rythmique (1945). Arnold Bontemps va morir el 21 d'agost de
1953 al seu
domicili, al número 20 del carrer Laugier, del XVII
Districte de París (França)
i va ser enterrat, després d'un servei religiós,
el 25 d'agost al cementiri de
Pantin (Illa de França, França).
***
Foto policíaca de Henry Crozat de Fleury (28 d'abril de 1912)
- Henry Crozat de Fleury: El 29 d'abril de 1886 neix a Le Havre (Alta Normandia, Normandia) l'anarcoindividualista Henry Joseph Charles Jérôme Crozat de Fleury. Fill d'una família noble i benestant, sos pares es deien Pierre Arthur Auguste Crozat de Fleury, empleat al vaixell cabler MacKay-Bennett, i Marie Louise de Lagrange de Lagassan. Sa família volgué fer d'ell un funcionari model, però s'estimà més fer estudis de corredoria comercial i borsària i dedicar-se a les finances. Es declarà anarquista i vegetarià i freqüentà el cercle llibertari al voltant d'Albert Joseph (Libertad) i André Lorulot, participant en les xerrades populars celebrades al número 22 del carrer del Chevalier de la Barre de París, seu del periòdic L'Anarchie, i passant temporades a la Societat de Vacances Populars «Le Rayon de Soleil» (El Raig de Sol) de Châtelaillon (Poitou-Charentes, France), també coneguda com la«Plage Libertaire» (Platja Llibertària), i on entaulà estreta amistat amb el comerciant anarcoindividualista Pierre Cardi. En 1912 edità els fulletons: Comment on vous vole,Comment on vous ruine. De la finance au placement, Comment on doit s'enrichir i Orientation nouvelle et rationnelle de la finance et des affaires. També publicà el periòdic La Volonté, el lema del qual era «Treballarés prostituir-se». El 27 d'abril de 1912 va ser detingut acusat d'haver venut lletres de canvi i títols de propietat per valor de 27.340 francs provinents d'un robatori comès a Thiais (Illa de França, França) i del qual van ser acusats els membres de la«Banda Bonnot» Edouard Carouy i Henri Metge. La policia trobà a la seva casa situada en un barri aristocràtic parisenc nombrosos títols furtats, a més d'estatuetes de marfil que Carouy havia robat el 30 de maig de 1911 a l'estació de Saint-Germain-en-Laye (Illa de França, França). Jutjat per l'Audiència del Sena, va ser condemnat el 28 de febrer de 1913 per «complicitat de robatoris per encobriment» a cinc anys de reclusió, a 10 anys de residència forçosa assignada i a 2.000 francs de multa a pagar solidàriament amb Carouy i Metge, que van ser condemnats a treballs forçats a perpetuïtat. En 1920 publicà La cité idéaleou l'urbanisme social rationnel, amb un prefaci de Lucie Delarue-Mardrus. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
***
Albert de Jong
- Albert de Jong:El 29 d'abril de 1891 neix a Amsterdam (Països Baixos) el militant anarcosindicalista i antimilitarista Albert Andries de Jong. Va descobrir les idees llibertàries gràcies a la influència de Domela Nieuwenhuis, esdevenint propagandista del seu periòdic Vrij Socialist, i quan Domela morí, en 1919, va publicar-ne l'autobiografia i ordenà els seus arxius. Orador i antimilitarista convençut, va militar activament contra la guerra i va organitzar amb Bart de Ligt el suport als refractaris. Ambdós seran condemnats en 1921 per «crida a la revolta». Amb Arthur Lehning van formar part de la Oficina Internacional Antimilitarista, la finalitat de la qual era coordinar les accions pacifistes. Taquígraf de professió, va treballar molt de temps en la redacció del setmanari De Syndikalist i va publicar nombrosos articles informant sobre l'anarcosindicalisme. En 1933 va acollir a Amsterdam els militants alemanys de la Freie Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors Alemanys), com ara el Dr. Gerhardt Wartenberg, que fugien de les persecucions nazis. En 1939, quan la declaració de guerra, va transferir al Regne Unit un capital que servirà en 1945 per editar el periòdic Buiten de Perken. Va ser ajudat per son fill Rudolf de Jong, continuador de l'obra de son pare i autor entre altres d'un llibre sobre la guerra d'Espanya i d'articles sobre el moviment llibertari holandès. Testimoni i actor de la història social d'Holanda, Albert de Jong restà fidel a l'ideal llibertari fins a la seva mort el 27 de juliol de 1970 a Heemstede (Holanda Septentrional, Països Baixos). Entre les seves obres podem destacar Van christen tot anarchist, en ander werk van F. Domela Nieuwenhuis (1910), Onderwerping of verzet? (1915), De praktijk van het antimilitarisme (1921), 25 jaar oorlog aan den oorlog (1904-1929) (1929), Het rapport-Welter van socialistisch standpunt beschouwd (1932) i Oorlog tegen Hitler Duitsland? (1933) El seu arxiu es troba dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
***
Séverin
Férandel
-
Séverin Férandel: El 29 d'abril
de 1896 neix a Barceloneta de Provença (Provença,
Occitània) el militant
anarquista i sindicalista
Séverin Férandel. Sos pares es deien Louis
Célestin Férandel, mecànic de
bicicletes, i Marie Rosalie Grac. Va començar a militar de
molt jove en el
moviment anarquista de la
regió occitana d'Alès i va participar en les
gires de conferències del minaireÉmile Soustelle dirigides als treballadors espanyols dels
centres miners. El 9
de març de 1918 es va casar a Seta (Llenguadoc,
Occitània) amb Marie Chaubert. A
començaments dels anys vint va
col·laborar en el periòdic de Montpeller Le
Fouet, fundat per Vaillant,
i que va deixar de publicar-se el juny de 1922 a causa de la
detenció dels
principals col·laboradors arran d'una
manifestació contra la guerra a Besiers.
Com que coneixia a la perfecció l'anglès,
l'alemany i el castellà, farà feina
en una agència de viatges d'intèrpret abans
d'instal·lar-se a París en 1922 per
seguir un curs de l'Escola de Propaganda dirigida per André
Colomer sota
l'auspici de la Unió Anarquista (UA). El 25 de juny de 1922
assistirà al
Congrés de Sant-Etiève, que donarà
lloc a la Confederació General del Treball
Unitària (CGTU). Entre el 2 i el 4 de desembre de 1922
intervindrà en el III
Congrés de la UA a Levallois i en el IV Congrés
de la UA a París entre el 12 i
el 13 d'agost de 1923, on serà nomenat amb Pierre Lentente
administrador
delegat de Le Libertaire i participarà
en el
grup de Sébastien Faure, de qui era amic íntim.
En 1924 va esdevenir
responsable de les «Obres Internacionals de les Edicions
Anarquistes», fundades
el maig per militants de diverses nacionalitats (Ugo Fedeli, V.
Gozzoli, A.
Darcola, L. Olmedo, J. Bueno, Y. Walecki, Iacif, Shoulim, Sacha Piotr,
Sébastien Faure, etc.). En aquesta època va
portar la gerència de la revista
trilingüe (francès, italià,
castellà) La Revue Internationale Anarchiste.
En 1925 substituirà André Colomer en la
gerència dels últims números de La
Revue Anarchiste. Amb la seva companya Berthe Faber–que
esdevindrà més
tard companya de Francisco Ascaso–, portarà la
gerència de la Librairie
Sociale Internationale –rue des Prairies, 72, de
París;
creada amb diners del
grup «Los Solidarios» i punt de trobada de l'exili
llibertari internacional–
fins el 1927, quan la va deixar per motius personals i va ser
substituït per
Nicolas Faucier, gerent de la Librairie Sociale que depenia aleshores
de la
Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR).
Arran del congrés de la Unió
Anarquista Comunista (UAC) d'Orleans del 12 al 14 de juliol de 1926,
serà
elegit membre de la comissió executiva. El 12 de febrer de
1927 va participar
com a delegat en la Conferencia Internacional que discutiria la
Plataforma
Organitzacional promoguda pel grup d'exiliats llibertaris russos de Dielo
Trouba (Makhno i Arshimov, entre altres). A resultes del
congrés de la UAC de París, entre el 30 d'octubre
i l'1 de novembre de 1927,
que va ser el congrés de l'escissió, va ser
elegit responsable de la Federació
del Midi de la nova organització: la Unió
Anarquista Comunista Revolucionària,
de la qual serà un ardent defensor. En aquest any
també serà un dels
responsables (amb Luigi Fabbri, Gobbi, Treni, Berneri i Ugo Fedeli) de
la
revista bimensual anarquista en italià publicada a
París La Lotta
Umana; del Bolletino del Comitato Internazionale di
Difesa Anarchica;
i de la publicació Primo Maggio. En
aquesta època va
col·laborar en Le Libertaire i en l'Encyclopédie
Anarchiste de
Sébastien Faure, així com als
periòdics Le Semeur contre tous les tyrans
i Terre Libre. Participarà
també com a tresorer, juntament amb Louis
Lecoin (secretari), en el Comitè de Defensa de Sacco i
Vanzetti i en el Comitè
Internacional de Defensa Anarquista (CIDA), creat el 1926 per demanar
el dret
d'asil per als anarquistes espanyols Ascaso, Durruti i Jover,
empresonats a
França per «complot contra el Rei
d'Espanya» i en perill d'extradició cap a
l'Argentina –uns 200 militants anarquistes peninsulars es
trobaven
refugiats a
França amenaçats d'expulsió. En 1929
s'instal·larà a Mèxic, on
serà conegut com
a Severino Ferrandel, i s'adherirà al
Sindicat del Calçat. El 4 de
febrer de 1931 es va casar a la Ciutat de Mèxic amb la
mexicana Carmen Guerreo, amb qui va tenir dos
infants. Per aquesta època va haver de cessar la
militància pel perill
d'expulsió, però la va reprendre arran de la
Guerra Civil espanyola i després
amb el suport dels revolucionaris peninsulars exiliats. Durant els anys
40
participarà en la secció de la ciutat de
Mèxic de l'Aliança Garibaldi
d'exiliats italians antifeixistes i serà secretari
d'Acción Democrática
Internacional (ADI), que agruparà els nuclis d'antifeixistes
estrangers, i
participarà en el Congrés Antifeixista de
Mèxic –els dies 30 i 31 de gener i 1
de febrer de 1942–, juntament amb Joan García
Oliver, on
s'enfrontaran els
nuclis comunistes i llibertaris pel control de l'exili
mexicà. També col·laborà
amb l'òrgan d'expressió antifeixista de l'ADI Libertad.
Séverin
Férandel va morir a Mèxic en 1978.
***
Necrològica
de Manuel Figueroa Lires apareguda en el periòdic
tolosà Espoir
del 15 de maig de 1978
- Manuel Figueroa Lires:
El 29 d'abril –el
certificat de defunció cita l'1 de maig– de 1901 neix a Noia (la
Corunya,
Galícia) l'anarcosindicalista
Manuel Figueroa Lires. Sos pares es deien Francisco Figueroa i Cecilia
Lires.
Fins els 19
anys treballà de pescador a Noia i després
marxà cap a la Corunya, on conegué
sa futura companya, Emerenciana Patiño Hermida, amb qui
tindrà quatre infants.
A la Corunya començà a militar en la
Confederació Nacional del Treball (CNT).
Es posà a fer feina com a cuiner als vaixells mercants i
pesquers i quan el cop
militar feixista de juliol de 1936 es trobava a Belfast (Ulster,
Irlanda) i
retornà a la Corunya, que havia caigut a mans franquistes.
En aquesta ciutat
constituí un comitè clandestí que
evacuà per mar nombrosos militats de la zona.
Després embarcà amb sa companya i altres 21
militants llibertaris a bord d'un
vaixell pesquer i desembarcà a Brest (Bretanya).
Immediatament retornà amb sa
família a la Península i restà a
Barcelona (Catalunya) al servei de la CNT fins
el final de la guerra. Quan el triomf franquista era un fet,
creuà els Pirineus
i va ser internat en diversos camps de concentració, per
després passar a
treballar en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) que va ser
destinada a realitzar treballs de fortificació a la«Línia Maginot», fet que
aprofità per ajudar a la Resistència antinazi.
Fet presoner pels alemanys, va
ser internat a Estrasburg (Alsàcia, França) i
deportat al camp de concentració
de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) i
després al de Gusen (Alta Àustria,Àustria). El maig de 1945, després de
l'alliberament del camp per les tropes
aliades, retornà a França i treballà a
les mines hulleres de La Grand Comba, on
s'havia instal·lat sa companya quan aquesta sortí
dels camps de concentració, i
on milità en la seva Federació Local de la CNT.
Malalt amb greus complicacions
cardíaques, Manuel Figueroa va morir el 28 de gener de 1978
al seu domicili de La Grand Comba
(Llenguadoc, Occitània) mentre dormia, víctima
d'un infart de miocardi, i va
ser enterrat dos dies després en aquesta localitat.
***
Necrològica de Patricio Guijarro Mateo apareguda en el periòdic parisenc Cenit de l'1 de novembre de 1994
- Patricio Guijarro Mateo: El 29 d'abril de 1907 neix a Alcuneza (Sigüenza, Guadalajara, Castella, Espanya) –algunes fonts citen erròniament Oviedo (Astúries, Espanya)– l'anarcosindicalista Patricio Guijarro Mateo.Amb sos pares, Pablo Guijarro Alcón, jornaler, i Eustaquia Mateo Izquierdo, emigrà a Catalunya. Instal·lat a Menàrguens (Noguera, Catalunya), s'afilià de ben jovenet a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Arran de l'aixecament feixista de 1936, lluità a diferents poblacions lleidatanes. Amb Ramón Liarte Viu, participà en la reorganització de la comarcal de Camarasa i de Tremp. Va ser un destacat membre de la fàbrica col·lectivitzada «La Sucrera del Segre» a Menàrguens on treballava. En 1938 compartí vida amb la militant anarcosindicalista Maria Mestre Gibert, que destacà en la defensa de la col·lectivitat quan fou atacada pels estalinistes. Amb el triomf feixista, passà els Pirineus i fou tancat al camp de concentració de Setfonts fins al febrer de 1940. Després va fer de calderer en una fàbrica d'aviació de Tolosa de Llenguadoc i s'instal·là a Ausevila Tolosana (Llenguadoc, Occitània). El juny de 1940, amb l'armistici, fou tancat, amb sa companya, a Argelers i a Barcarès fins a l'octubre de 1941, quan passà a fer de pagès a Saint-Croix de Quintillargues fins al desembre de 1943. Fou cridat pels alemanys a Montpeller per integrar-se en el Servei de Treball Obligatori (STO), però no es presentà i restà a Castèlnòu de Les (Llenguadoc, Occitània) amagat per l'alcalde. Amb l'Alliberament, s'instal·là amb sa companya a Castèlnòu de Les, on treballà de soldador, i ambdós s'afiliaren a la CNT de Montpeller. En 1946, com a secretari de Propaganda de la Regional, va fer un míting a Montpeller. Patricio Guijarro Mateo va morir el 24 de juliol de 1994 a l'Hospital de Montpeller (Llenguadoc, Occitània) –algunes fonts citen erròniament Castèlnòu de Les (Llenguadoc, Occitània).
***
Necrològica
de Víctor Pamplona Rodríguez apareguda en el
periòdic
tolosà Espoir
de l'11 d'octubre de 1970
- Víctor Pamplona Rodríguez: El 29 d'abril de 1910 neix a Madrid (Espanya) l'anarcosindicalista Víctor Pamplona Rodríguez. Sos pares es deien Eugenio Pamplona i Eusebia Rodríguez. En 1939, amb el triomf franquista, aconseguí passar al Nord d'Àfrica i s'instal·là a Casablanca (Marroc). Després de la II Guerra Mundial milità en la Federació Local de Casablanca de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Posteriorment va ser repatriat amb sa companya Luisa Sanchiz i dos fills a França i s'instal·là a Pou, on milità en la Federació Local de la CNT d'aquesta localitat. Víctor Pamplona Rodríguez va morir el 29 de maig de 1970 a la Residència «Les Hespérides» de Pau (Aquitània, Occitània).
---
![[19/07] Resposta al cop feixista - Míting de commemoració de la Revolució...](http://www.estelnegre.org/documents/premsa/exilio/exilio02.jpg)
![[19/07] Resposta al cop feixista - Míting de commemoració de la Revolució...](http://www.estelnegre.org/fotos/castellari.jpg)
![[06/07] Míting revolucionari - Bouisson - Hinaut - Chaumelin - Baracchi -...](http://www.estelnegre.org/fotos/bouissonlouis.jpg)
![[06/07] Míting revolucionari - Bouisson - Hinaut - Chaumelin - Baracchi -...](http://www.estelnegre.org/fotos/jacquart.jpg)
![[06/07] Míting revolucionari - Bouisson - Hinaut - Chaumelin - Baracchi -...](http://www.estelnegre.org/fotos/goldschildalbert.jpg)
![[06/07] Míting revolucionari - Bouisson - Hinaut - Chaumelin - Baracchi -...](http://www.estelnegre.org/documents/bianchini/bianchini01.jpg)
![[06/07] Míting revolucionari - Bouisson - Hinaut - Chaumelin - Baracchi -...](http://www.estelnegre.org/fotos/rauzier.jpg)
![[06/07] Míting revolucionari - Bouisson - Hinaut - Chaumelin - Baracchi -...](http://www.estelnegre.org/fotos/andreujosep.jpg)