Anarcoefemèrides del 23 de gener
Esdeveniments
Dibuix d'Hévizu del míting de la Boule-Noire imprés per Henri Dochy i publicat en el periòdic parisenc Le Monde Illustré del 5 de febrer de 1887
- Míting de«La Panthère
des Batignolles»:
El 23 de gener de 1887 té lloc a la Sala de la Boule-Noire,
al número 96 del bulevard Rochechouart de París
(França), un «míting
d'indignació»
organitzat pel grup anarquista «La Panthère des
Batignolles». El míting es
realitzà en honor de l'anarquista Clément Duval,
membre
del citat grup que el
12 de gener d'aquell any havia estat condemnat a mort per un robatori
al
domicili de Madeleine Lemaire i el seu posterior incendi i on un agent
de la
policia resultà ferit. L'acte tingué com a
secretari de
mesa Alexandre Murjas i
hi van intervenir Thévenin, Leboucher, Normand, Tortellier,
Hippolyte, Vertu,
Joanne, Brunot, Bebin, Ricouar i Louise Michel, entre d'altres. Durant
el
febrer de 1887 la pena de mort de Duval va ser commutada per la de
treballs
forçosos a perpetuïtat i enviat a la Guaiana
Francesa.
***
Portada d'un número de La Liberté
- Surt La Liberté: El 23 de gener de
1893 surt
a Buenos Aires (Argentina) el primer número del setmanari en
llengua francesa La
Liberté. Organe ouvrier, paraissant tous les lundis.
Fortament inspirat pel
periòdic Le
Révolté, de Jean Grave, era
de tendència kropotkinana antiorganitzativa i
anarcoindividualista, tot
reivindicant alhora l'ús de la violència. Els
editors van ser Joaquín Alejo
Falconnet (nascut Alexandre Falconnet i que es feia dir Pierre
Quiroule),Émile Piette (propietari de la Llibreria Internacional i que
havia dirigit un
periòdic homònim a Europa) i Alexandre Sadier.
Era l'òrgan d'expressió del grup
anarquista francès que es reunia a la Llibreria
Internacional del Buenos Aires.
Entre els seus col·laboradors va tenir Auguste Vaillant,
durant el temps que
residí a l'Argentina, i Jean Raoux. Estava orientat
gairebé a la situació
europea i entre el maig i juliol de 1894 no tractà cap tema
argentí. Des de
l'editorial se suposava que la revolució es desencadenaria a
Europa i després
seria seguida pels països americans. Van publicar en
fulletó A mon frère, le
paysan, d'Élisée Reclus.
En van sortir 13 números en 1893 i 26 en 1894;
l'últim fou el del 9 de setembre
de 1894 i aquesta publicació no va ser continuada per cap
periòdic en llengua
francesa.
Naixements
Paul Brousse fotografiat per Manuel
- Paul Brousse:El 23 de gener de 1844 neix a Montpeller (Llenguadoc, Occitània) l'internacionalista de la Federació del Jura, metge, militant anarquista i després socialista reformista, Marie Louis Paul Brousse. Sos pares es deien Victor Léon Brousse, professor agregat a la Facultat de Medicina, i Clotilde Catherine Étienne Bonnet. Va d'estudiar medicina i va militar en les files republicanes radicals fins a 1872, quan s'adhereix a la Internacional (AIT). En 1873 és condemnat a quatre mesos de presó, 50 francs de multa i suspensió dels seus drets civils per cinc anys arran de les seves activitats anarquistes a Montpeller, però el febrer aconsegueix fugir a Barcelona, on el 4 d'abril de 1873 fundarà amb Charles Alerini i Camille Camet el«Comitè de propaganda revolucionària socialista de França meridional», que publicarà un«Manifest» on s'anuncia la pròxima aparició del periòdic La Solidarité Révolutionnaire i explica que la seva finalitat serà difondre l'anarquisme al sud de França i donar fe de la naixent revolució espanyola perquè serveixi d'exemple als revolucionaris del seu país. Participarà en el Congrés de Ginebra de setembre de 1873, tot reivindicant l'anarquisme com a única manera d'organització possible. Ingressa aleshores en la Federació del Jura, participant en la redacció del seu Bulletin de la Fèdèration Jurassienne amb James Guillaume i P'otr Kropotkin. El 18 de març de 1877 pren part a Berna en una manifestació glorificant la Comuna, que acaba en enfrontaments amb la policia, i és condemnat a un més de presó. El 15 d'abril de 1879, després de la publicació d'un article publicat en el periòdic que dirigirà, L'Avant-Garde (1877-1878), titulat «Propagande par le fait» publicat l'agost de 1877 que justifica els atemptats d'Hoedel i de Nobiling –és la primera vegada que apareix el terme «propaganda pel fet» en la premsa llibertària i a partir d'aquí es popularitzarà entre els cercles anarquistes–, és de bell nou condemnat a dos mesos de presó i després expulsat de Suïssa. A França, en 1880, s'allunyarà de les concepcions anarquistes per militar en el Partit Obrer i, després d'una escissió, amb els anomenats possibilistes de la Federació dels Treballadors Socialistes de França (FTSF). En el Congrés Internacional de Londres, l'agost de 1886, juntament amb Jules Guesde, votarà l'exclusió dels anarquistes. D'aleshores ençà el seu nom estarà lligat al Partit Socialista, al reformisme i a l'electoralisme. Va estar casat en primeres núpcies amb Nathalie Landsberg, de qui enviudà, i en segones amb Julie Joséphine Aveline. Paul Brouse va morir l'1 d'abril de 1912 al seu domicili de Neuilly-sur-Marne (Illa de França, França), i va ser enterrat al cementiri parisenc de Père-Lachaise (divisió 97, cara al Mur dels Federats). Hi ha nombrosos hospitals a França que porten el seu nom.
***
Celso
Ceretti
- Celso Ceretti: El 23 de gener de 1844 neix a Mirandola (Emília-Romanya, Itàlia) el garibaldí, internacionalista anarquista i, després, polític socialista Celso Ceretti. Sos pares es deien Luigi Ceretti i Maria Malagodi. Quan tenia 14 anys s'enrolà com a voluntari en l'expedició de Giuseppe Garibaldi a Sicília. Es convertí en un dels acòlits més propers a Garibaldi i serví d'enllaç entre aquest i el moviment obrer. En 1871 participà a París (França) en la defensa de República francesa i de la Comuna i aquest mateix any creà a Mirandola la Societat Anticatòlica Republicana (SAR). Fou un dels fundadors de la Secció Italiana de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), de la qual va ser membre de la Comissió d'Estadística, i mantingué estrets contactes epistolars amb Mikhail Bakunin. Detingut per les seves activitats internacionalistes, l'11 de març de 1873, després de cinc mesos d'empresonament, va ser jutjat per «conspiració» i absolt. Aquest mateix any intentà, sense èxit, organitzar el II Congrés de la Internacional a Mirandola, però va ser prohibit per les autoritats. En 1876 dirigí l'expedició garibaldina de suport a la revolta contra la dominació turca primer a Hercegovina i després a Sèrbia, on demostrà la seva capacitat de comandament i el seu carisma de combatent. En 1886 fundà la Società dei Reduci Radicali (Societat dels Veterans Radicals). En 1888 patí un atemptat a ganivetades a París i l'ambaixada italiana acusà l'anarquista il·legalista Vittorio Pini de l'acció ja que determinats sectors del moviment anarquista estaven convençuts que Ceretti era un confident de la policia. En 1888 fundà i dirigí a Mirandola el periòdic socialista Il Sole dell'Avvenire (El Sol del Futur). En 1890 va ser el primer socialista en entrar en el Consell Municipal de Mirandola. Durant sa vida mantingué correspondència amb Giusseppe Garibaldi, Giussepe Mazzini, Mikhail Bakunin, Errico Malatesta i Andrea Costa, entre d'altres. Celso Ceretti va morir el 12 de gener de 1909 a Ferrara (Emília-Romanya, Itàlia). En 2007 Franco Verri publicà la biografia Celso Ceretti. Garibaldino mirandolese.
***
Foto
policíaca d'Auguste Schwartz (2 de juliol de 1894)
- Auguste Schwartz:
El
23 de gener de 1863 neix al XIII Districte de París
(França) l'anarquista
Auguste Schwartz. Sos pares es deien Louis Schwartz, marroquiner, i
Marie
Madeleine Zinte. Es guanyava la vida com son pare, treballant de
marroquiner.
En 1884 va ser sortejat per l'exèrcit, però es va
ajornar la seva incorporació
dos anys a causa de la seva feblesa i el consell de revisió
li donà una exempció
de tres anys per «hipertròfia del cor».
Des de 1887 treballà de marroquiner a
l'empresa «Ets Terray Merlin et Cie», al
número 55 del carrer Montorgueil de
París, i posteriorment amb un tal Dufresne, al
número 31 del carrer Cordeliers.
Des de febrer de 1891 els confidents policíacs reportaren la
seva freqüent presència
en les reunions públiques. El 22 de maig de 1891
assistí a una assemblea
anarquista al número 204 del carrer Saint-Maur, amb la
finalitat d'establir com
s'havia d'actuar en la concentració en memòria de
la Comuna de París del 24 de
maig al cementiri de Père-Lachaise. El 26 de març
de 1893 s'adherí al «Grup
Internacional» que es va crear als XIII i XIV Districtes de
París. A resultes
de la repressió exercida contra el moviment anarquista arran
del cas Ravachol,
decidí el maig de 1893 reconstituir el grup «Les
Enfants du Faubourg Merceau»,
que es reunia al restaurant «Aux Vendanges de
Bourgogne», al número 19 carrer
Pascal. El 28 de maig de 1893 assistí al míting
que se celebrà a la Sala del
Commerce, al número 934 del carrer Faubourg du Temple. Amb
cinc companys
anarquistes, per a no pagar els dos rebuts de lloguer que devia al
propietari,
abandonà furtivament l'habitatge que ocupava al
número 7 del carrer Simonet;
interceptat per la portera que li barrava el pas, trencà
tots els mobles que
guarnien l'allotjament. També havia viscut al
número 17 de l'avinguda Italie,
al domicili del sabater anarquista Sauteur. El seu nom figurava en un
llistat de
la Prefectura de Policia del 26 de desembre de 1893. El 30 de juny de
1894 el
prefecte de policia signà una ordre d'escorcoll del seu
domicili i
d'interrogatori sota l'acusació de«pertinença a associació
criminal». L'1 de
juliol de 1894, a les quatre de la matinada, el comissari de policia
del barri
de l'Estació es presentà al seu domicili, al
primer pis del número 1 del carrer
Cinq Diamants, però l'escorcoll resultà
infructuós, llevat de la fotografia
d'un grup d'obrers. Durant el seu interrogatori negà ser
anarquista i va
atribuir la seva detenció a la denúncia d'alguna
persona venjativa. L'endemà, 2
de juliol, va ser fitxat com a «anarquista» en el
registre antropomètric del
laboratori policíac d'Alphonse Bertillon. El 4 de juliol de
1894 va ser tancat
a la presó parisenca de Mazas i va ser posat en llibertat
dos dies després. Aquest
mateix 6 de juliol, una petició dels veïns del seu
barri dirigiren al jutge
d'instrucció una sol·licitud demanant la seva
llibertat. El 4 de juliol de 1895
el jutge d'instrucció Henri Meyer ordenà el
sobreseïment del seu cas. En aquestaèpoca estava casat sense infants. Desconeixem la data i el
lloc de la seva
defunció.
***
Alfonso
Martínez Rizo (ca. 1924)
- Alfonso Martínez
Rizo: El 23 de gener de 1877 neix a Cartagena
(Múrcia, Espanya) –algunes fonts
citen erròniament Caravaca (Múrcia,
Espanya)– el mestre racionalista, enginyer militar,
periodista, naturista i intel·lectual anarquista i
anarcosindicalista Alfonso
Martínez Rizo, que va fer servir el pseudònim Un Ingeniero Español. Son
pare, Isidoro Martínez Rizo, fou –a més
de maçó sota el nom de Cincinato,
cronista
de la ciutat de Cartagena, membre de la Reial Acadèmia de la
Història i amic
d'Isaac Peral– un republicà federal que
s'enfrontà a Cartagena als republicans
centralistes; sa mare, cosina de son pare, es deia Teresa Rizo
López. En 1895
ingressà en l'Acadèmia d'Enginyers Militars de
Guadalajara (Castella, Espanya);
en 1897 ascendí a segon tinent i a primer tinent dos anys
després, en 1905 va
ser nomenat capità, grau amb el qual va ser expulsat de
l'exèrcit per«professar idees lliures i fer propagandes en pro del
proletariat» –altres fonts
diuen que deixà voluntàriament la carrera
militar– el febrer de 1913 quan
estava destinat a la Companyia de Sapadors de Maó (Menorca,
Illes Balears).
Entre 1904 i 1906 col·laborà en la revista Madrid
Cienfífico. Coneixia el francès i
l'anglès. En 1913 residia a Melilla (Nord
d'Àfrica), on va fer de cronista per a diferents diaris, i
poc després
encapçalà una Agrupació de Joves
Bàrbars a Barcelona (Catalunya). L'agost de
1914 va ser tancat a la Presó Model de Barcelona per un
article publicat en el
diari El Progreso, del qual era
col·laborador, on s'injuriava el Kàiser
d'Alemanya. En 1916 demanà solidaritat amb
Joan Salvat Papasseit (Gorkiano),
condemnat a dos mesos de presó per un delicte d'impremta, en
el periòdic El Motín
de José Nakens Pérez. En
aquests anys col·laborà en periòdics
republicans, sobretot republicans radicals
i federals, i sembla que també va exercir de mestre
racionalista. El setembre
de 1921 s'allistà a Barcelona en el Terç
d'Estrangers de Melilla. En la dècada
dels vint visqué un temps a Madrid (Espanya). En 1924 era
corresponsal de la
revista gaditana España y
América en
Barcelona. En els mesos precedents a l'adveniment de la II
República espanyola
dirigí a Barcelona la col·lecció«Estrellas del Amor», biografies de dones
cèlebres, i l'editorial barcelonina Mar, en la qual va
publicar, en la
col·lecció «Divulgación
Sociològica», nombroses obres seves. El maig de
1931
fou un dels fundadors de l'Agrupació Espanyola d'Amics de
Catalunya, que
reivindicava una Catalunya federada amb la resta d'Estats
Ibèrics i que feia
costat l'estratègia de Francesc Macià i
Llussà. També en 1931 treballà a
Barcelona com a periodista i corresponsal de l'Agencia Internacional
Arco. Amb
el nou règim republicà, desenvolupà
una intensa tasca de divulgació de temes
científics i sindicalistes, treballà en
l'editorial Horizonte, participà en les
activitats de l'associació «Idealistas
Prácticos» i milità en el Sindicat
d'Obrers
Intel·lectuals de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) de Barcelona, que vicepresidí
entre 1932 i 1936. Entre abril de 1934 i juny de 1937 dirigí«Al día con la
ciencia», secció científica de la
revista Estudios.
Arran de l'aixecament feixista de juliol de 1936, combaté en
la «Columna Ascaso»–algunes fonts citen la «Columna
Durruti»– com a milicià,
tècnic militar i
cronista de guerra –fou corresponsal de Solidaridad
Obrera al front d'Aragó des dels
començaments–, fins que va ser enviat a la
rereguarda per mor de la seva edat, treballant com a enginyer en la«Compañia
de Ferrocarriles Madrid-Zaragoza-Alicante» (Companyia de
Ferrocarrils MZA) de
Barcelona, destacant la seva tasca en l'electrificació de la
línia
Barcelona-França. El 2 de setembre de 1937
assistí, com a vicepresident de
l'Associació Regional de Tècnics, a la
inauguració del Laboratori Confederal
d'Experimentacions de Barcelona. El gener de 1938 participà
en el Ple Nacional
Econòmic Ampliat de la CNT que se celebrà a
València. En 1939, amb el triomf
franquista, desaparegué. En els anys quaranta
reaparegué a Catalunya, on va oferir
el seu suport al moviment llibertari antifranquista,
col·laborant assíduament,
fent servir diversos pseudònims, en el periòdic Ruta, publicat a França.
Trobem articles seus en diferents
publicacions periòdiques, com ara Acracia,Biofilia, Cuadernos
de Cultura, Estudios,Helios, Juventud
Libre, Liberación,Orto, Revista
de Ambos Mundos, Ruta,Solidaridad Obrera, Tiempos
Nuevos, Tierra y Libertad,X-46,
etc. En els seus escrits analitzà les possibilitats
econòmiques necessàries per
a la realització del comunisme llibertari, i
tractà temes d'urbanisme –se li ha
adscrit a l'«urbanisme organicista»–
defensant la dualitat «ciutat-camp», de
naturisme, de nudisme i de qüestions científiques
en general. Reivindicà el
paper de l'anarcosindicalisme i de la federació de municipis
cenetista. Entre
les seves obres destaquen La aventura
marroquí, colonización, las minas de Oriente
(sd), Capitalismo. Crítica social
de la organización capitalista. Su
historia. Su presente. Su porvenir (sd), Cervantes
y el estatuto (sd), Las
cinco épocas culminantes en la transformación de
la historia: Roma, Inglaterra,
Rusia, Europa contemporánea (sd), Comunismo
(sd), Comunismo libertario (sd), Cooperativismo. Reivindicación social
sin
violencia, ni colaboración. Lucha en el terreno puramente
económico (sd), Europa
contemporánea (sd),
Fascismo. La tiranía fascista vista por el
obrero español (sd), Francia
(sd), La gran batalla interior
(sd), Inglaterra (sd), Laicismo (sd), Militarismo
Anacronismos que deben desaparecer (sd), Paritarismo
(sd), Parlamentarismo.
La tragicomedia de la democracia. Teatralidad parlamentaria. Tenores,
payasos y
jabalíes. El Político profesional. Los
códigos (sd), El paro
forzoso (sd), Pistolerismo
(sd), Postitución. 1º
Cómo se empieza, 2º
Cómo se vive, 3º Cómo se muere
(sd), La
República tres veces laica (sd), Resistencia
de materiales (sd), Roma
(sd), Sexualismo (sd), Sindicalismo El sindicato único. Su
significación. Su ideario. Su
actuación (sd), El
socialismo
español. Su ideario. Su fuerza. Sus hombres. Su
actuación (sd), Traficantes
de carne de mujer. Lo que
ninguna mujer debe ignorar (sd), La
trata de blancas (chulos, rameras y burdeles) (sd), Rutas heroicas. De España a
América (1926, amb Segundo Palazuelo), Anarquismo. Influjo del ideal libertario, su
historia, su definición, su importancia, sus efectos
(1931), El despertar de un pueblo. Apuntes a
vuela
pluma sobre el advenimiento de la República y sus causas
(1931), 1945, el advenimietno del comunismo
libertario. Una visión novelesca del porvenir
(1932), El Ama Niña
(1932), El amor
dentro de 200 años. La vida sexual en el futuro.
Visión novelesca de rebeldías
futuras (1932), La ciudad en el
porvenir comunismo libertario (1932), El
comunismo libertario expuesto por un ingeniero español
(1932), Desnudismo. Naturismo. Almanaque
(1932),Pacifismo impuesto por los pueblos, no
cencedido por los estados. Barcelona, sede de la Sociedad de Pueblos,
Ginebra
de la democracia (1932), El triunfo
de la pobreza (1932), El urbanista
del porvenir (1932), Federalismo.
Explicación de los estatutos federales de todas las
federaciones (1934), Agrarismo.
Antecedentes estadísticos.
Situación actual del campo español
(1936), Óbito (1936), ¡Venceremos!
(1936), Los Aguiluchos en Aragón
(1937), etc. Alfonso Martínez Rizo, sembla, que
morí en 1951 a Barcelona
(Catalunya), encara que alguns diuen, sense massa fonaments, que
marxà cap a
Mèxic.
***
Notícia
sobre la donació feta per Manuel Sésar Lloria
publicada en el periòdic tolosà Espoir del 24 de
desembre de 1972
- Manuel Sésar Lloria:
El 23 de gener de
1887 neix a Utiel (Plana d'Utiel, País Valencià)
l'anarcosindicalista Manuel
Sésar Lloria. Sos
pares es deien Miguel
Sésar i Margarita Lloria. Obrer
metal·lúrgic, quan tenia 16 anys
s'afilià al Sindicat de la
Metal·lúrgia de Barcelona (Catalunya) de la
Confederació Nacional del
Treball
(CNT), del qual va ser comptador durant la dictadura de Primo de
Rivera. En
1939, amb el triomf franquista, passà a França i
va ser internat en
diversos
camps de concentració. Durant l'Ocupació els
alemanys l'enviaren a
treballar de
metal·lúrgic en una base submarina.
Després de la II Guerra Mundial
s'establí a
Carcassona, on militant en la Federació Local de la CNT i el
novembre
de 1960
en va ser nomenat comptador. En 1968 era responsable de l'enviament de
paquets
i de la premsa. Manuel Sésar Lloria va morir el 23 de maig
de 1972 a
l'Hospital de Carcassona
(Llenguadoc, Occitània) i va llegar els seus estalvis (2.880
francs) al
fons«Pro Espanya» de la CNT.
***
Foto
policíaca de Leonida Mastrodicasa (1939)
- Leonida Mastrodicasa: El 23 de gener de 1888 neix a Ponte Felcino (Perusa, Úmbria, Itàlia) el destacat anarquista i anarcosindicalista Leonida Mastrodicasa, també conegut com Numitore. Fill de l'anarquista Liborio Mastrodicasa i de Rosa Santovecchio, començà a treballà molt jove a les fàbriques d'acer de Treni, on entrà en contacte amb el moviment anarquista. En 1906 fou un dels fundadors de les Joventuts Anarquistes de Ponte Felcino i patí les primeres detencions. Fou cridat a files en 1909, però desertà passats uns mesos i es refugià a Milà. En 1911 es beneficià d'una amnistia i tornà a Perusa, on treballà en un taller mecànic. Mobilitzat arran de l'aventura colonial de Líbia, desertà novament i s'exilià a Suïssa. En 1914, instal·lat a Ginebra, freqüentà el grup de Luigi Bertoni i col·laborà en el seu periòdic Il Risveglio. Quan esclatà la Gran Guerra, refusà tornar a Itàlia i fou novament declarat desertor. El novembre de 1919 fou detingut per les seves activitats llibertàries arran dels «Fets de Zuric», internat a la colònia penitenciària d'Obre i finalment expulsat de Suïssa. A Itàlia fou enviat a fer el servei militar i a començaments de 1920 novament desertà, però fou detingut dies després i destinat a Albània. Després d'haver agafat la malària i d'haver-se restablert, fou enviat el desembre de 1920 a un regiment d'Infanteria a Venècia, per a ser llicenciat el gener de 1921. Novament establert a Perusa, amb ajuda de son germà Maro, trobà una feina en la Società Industrie Areonautiche Meccaniche Italia Centrale (SIAMIC, Societat Industrial Aeronàutica Mecànica Itàlia Central). En aquesta època lluità activament contra la pujada del feixisme i fou perseguit l'abril de 1921 per«associació de malfactors i fabricació d'explosius», per la qual cosa va haver de viure amagat fins el novembre d'aquell anys quan en fou exculpat per manca de proves gràcies a les gestions d'Oro Nobili, advocat socialista de Terni. En 1922 s'instal·là a Milà i milità en l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI). El juny de 1925 participà a Gènova en el Congrés de l'USI. El maig de 1927 emigrà clandestinament a França amb l'ajuda d'un guia alpí que treballa amb son germà Maro a la Vall d'Aosta. D'antuvi a Marsella, on trobà nombrosos militants anarquistes (Giulio Bacconi, Angelo Diotallevi, Celso Persici, etc.), després s'instal·là a la regió parisenca (Alts del Sena), amb sa companya Linda Tellini i sa filla. Aleshores col·laborà en el periòdic La Lotta Umana, el gerent del qual era Séverin Ferandel i la direcció corria a càrrec de Luiggi Fabbri i que estava publicat pel grup «Pensiero e Volontà». Amb la transformació d'aquest grup en la Unione Comunista Anarchica dei Profughi Italiani (UCAPI, Unió Anarquista Comunista dels Pròfugs Italians), esdevindrà, amb Bernardo Cremonini i Camillo Berneri, el director del seuòrgan d'expressió, Lotta Anarchica (1929-1933), els gerents del qual foren Rebeyron i Alban Fontan. En aquesta època va fer servir nombrosos pseudònims (Mastro,P. Felcino, Maniconi, Nemo,Leomas, Leo), però el que tindrà més fortuna serà Numinatore. També col·laborà en Studi Sociali, realitzat a Montevideo per Luigi Fabbri; en Fede, dirigit per Virgilio Gozzoli i Henri Lequin en la gerència; i en L'Aduanata dei Refrattari, de Nova York. En 1933 fou membre del«Comitè Nacional per a les víctimes polítiques d'Itàlia» i de la Liga Italiana dei Diritti dell’Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home). Entre l'11 i el 12 de novembre de 1933 participà en la creació a Puteaux de la Federazione Anarchica dei Profughi Italiani (FAPI, Federació Anarquista dels Pròfugs Italians), de la qual esdevindrà un dels redactors del seu òrgan, Lotta Sociali (1933-1935), que defensà les tesis de la tendència partidària de la necessitat de l'existència d'una organització que aglutinés el moviment anarquista italià. El 22 de desembre de 1932 fou detingut amb la finalitat d'expulsar-lo, però finalment aconseguí un pròrroga renovable. En 1935 participà en les reunions amb altres organitzacions antifeixistes per portar a terme una campanya en favor del dret d'asil i entre l'1 i el 2 de novembre d'aquell any assistí al«Congrés d'Entesa» de Sartrouville que reuní una cinquantena de militants d'arreu de França, de Suïssa i de Bèlgica i que donà lloc al Comitato Anarchico d’Azione Rivoluzionaria (Comitè Anarquista d'Acció Revolucionària), els responsables del qual seran Camillo Berneri, Bernardo Cremonini, Umberto Marzocchi, Carlo Frigerio i Giuseppe Mariani. El 19 de gener de 1936 fou detingut per infracció al decret d'expulsió i condemnat a 15 dies de presó per utilització de documentació falsa, però novament obtingué autorització per restar a França i s'instal·là a Suresnes. Quan esclatà la Revolució espanyola, formà part, amb Virgilio Gozzoli i Umberto Tommasini, del comitè anarquista encarregat de reclutar voluntaris per lluitar a la Península. El novembre de 1936 marxà a Barcelona (Catalunya) i s'adherí a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), inscrivint-se en la Secció Italiana de la Columna Ascaso. Entre el gener i l'agost de 19 37 col·laborà en el periòdic Guerra di Classe (Barcelona, 1936-1937) i visqué amb Camillo Berneri. Després dels«Fets de Maig de 1937» i l'assassinat de Berneri i Francisco Barbieri a mans de sicaris estalinistes, passà a França. Entre el 25 i 26 de desembre de 1937 participà a Marsella en el Congrés Nacional dels Anarquistes Italians de l'Exterior, on es decidí la transformació de la Federació Anarquista Italiana (FAI) en Unió Anarquista Italiana (UAI) i on fou nomenat, amb Virgilio Gozzoli, director del seuòrgan, Il Momento (1938), el gerent del qual fou René Podevin. També fou corresponsal del Bolletine d'Informazione dell'UAI (1938-1939). Quan es desencadenà la II Guerra Mundial, per fugir una expulsió segura i ja malalt de tuberculosi, s'inscriví en la Legió Estrangera i participà en la defensa de París. El gener de 1941 fou detingut per la policia nazi i immediatament deportat a Alemanya amb altres anarquistes, com ara Giovanna Berneri, Angelo Diotallevi, Augusto Mione i Savino Fornasari. Internat al camp de concentració«Stalag 12D» de Trèveris (Renània-Palatinat, Alemanya), Leonida Mastrodicasa hi va morir, segons la policia, de tuberculosi el 20 de maig de 1942 i enterrat al cementiri del camp. Amb l'Alliberament, el govern francès el condecorà amb la Legió d'Honor a títol d'«heroi partisà» i acordà donar una pensió a sa companya considerada com a«vídua de guerra». En 1968 un carrer principal de Ponte Felcino fou inaugurat al seu nom.
Leonida Mastrodicasa (1888-1942)
***
Charles Bill segons la premsa de l'època
- Charles Bill: El 23 de gener de 1892 neix a Nancy (Lorena, França) l'anarcoindividualista, partidari de l'il·legalisme revolucionari, Charles Joseph Bill. Sos pares es deien Michel Bill, fuster, i Catherine Madeleine Gérardin. Ben igual que sos tres altres germans grans, fou fuster ebenista, vegetarià, antialcohòlic i anarquista a Nancy. A començaments de segle mantingué una estreta amistat amb l'anarquista Eugène Diudonné. En 1909 va ser condemnat a dos mesos de presó per «possessió d'armes i trencament d'objecte públic». Cap el 1911 vivia amb el company Charles Reinert al número 14 del carreró de la Madeleine. Quan el cas de la «Banda Bonnot» i durant el procés dels seus membres, assassinà el 4 de maig de 1912 a trets el fuster Charles-Auguste Blanchet a Neuves-Maisons (Lorena, França), qui hauria denunciat a la policia una falsa coartada d'Eugène Dieudonné. En fuita i desaparegut, l'1 de desembre de 1913 va ser condemnat per contumàcia a mort per l'Audiència de Meurthe i Mosel·la. Refugiat a Portugal, retornà a França quan esclatà la Gran Guerra. Allistat en l'exèrcit amb una cartilla militar falsa a nom de Charles Masson, va ser incorporat en l'Artilleria i va ser ferit al front en dues ocasions. El 4 de desembre de 1916 va ser denunciat per un soldat del seu batalló del 60 Regiment d'Artilleria que l'havia reconegut, detingut amb resistència al centre d'entrenament del camp militar d'Avord (Centre, França) i reclòs a la presó de Bourges (Centre, França). Jutjat de bell nou el 23 de març de 1917 pel Tribunal de l'Alt Marne per l'assassinat de Blanchet, va ser condemnat a treballs forçats a perpetuïtat. Charles Bill va morir el 18 de març de 1918 a la Presó Central de Poissy (Illa de França, França) i la seva defunció només es va fer pública a finals d'aquell mes.
***
Gustave
Lecointe
- Gustave Lecointe:
El
23 de gener de 1893 neix a Lumbres (Nord-Pas-de-Calais,
França) l'anarquista i
sindicalista, i després comunista i resistent antifeixista,
Charles Gustave
Josep Lecointe, conegut com Gustave Lecointe. Era
fill primogènit d'una
família minera nombrosa de sis germans. Sos pares es deien
Gustave Charles
Louis Lecointe, manobre i militant del Partit Obrer Francès
(POF), i Céline Célestine
Clémence Hermant, domèstica i filla de miner.
Quan tenia 13 anys quedà orfe de
pare. Es guanyà la vida amb la mateixa feina familiar, la de
miner, treballant
a pous de la conca minera de la zona (Montigny-en-Gohelle,
Nœux-les-Mines i
Billy-Montigny). En 1913 va ser cridat a files i va ser destinat, com a
fill
major de vídua, com a infermer a Lilla (Nord-Pas-de-Calais,
França). Entre el 7
de setembre de 1914 i el 29 de juliol de 1915 restà presoner
dels alemanys a
Salzwedel (Saxònia, Imperi Alemany; actualment
Saxònia-Anhalt (Alemanya). Va estar-se sis anys a
l'exèrcit,
lluitant a Egipte i a Palestina. Greument ferit a la part dreta del
cos,
quedant esguerrat de la mà dreta, després de la
Gran Guerra no pogué retornar a
la mina i treballà als acumuladors de l'empresa Chausson a
Asnières (Illa de
França, França) i durant dos anys com a ajudant
de farmàcia a Ivry (Illa de
França, França). En 1921 retornà a les
mines de Courrières (Nord-Pas-de-Calais,
França) i, com a mutilat de guerra, va ser empleat com a
trabucador a
l'exterior de la mina. Militant anarquista i sindicalista seguidor de
la
tendència anarcosindicalista de Benoît Broutchoux,
en 1922 s'integrà en la
Confederació General del Treball Unitària (CGTU)
i en 1924 s'afilià al Partit
Comunista - Secció Francesa de l'Internacional Comunista
(PC-SFIC). Va pertànyer
a la cèl·lula comunista de Montigny-en-Gohelle,
de la qual va ser nomenat secretari,
i després va ser secretari de la secció de
Carvin-Hénin (Nord-Pas-de-Calais,
França). En 1926 estudià en una escola de
secció del PC-SFIC i en 1927, amb Arthur
Ramette, va ser membre del Buró de la Secció de
Lens (Nord-Pas-de-Calais,
França). En 1928 va ser acomiadat de la mina i
hagué d'abandonar els seus
càrrecs orgànics. En 1929 va ser nomenat regidor
de l'Ajuntament de Montigny-en-Gohelle
i entre 1930 i 1935 va ser alcalde d'aquesta població.
Durant la seva gestió municipal
s'edità el periòdic L'Action Municipale
de Montigny-en-Gohelle. Organe du Conseil Municipal Communiste de
Montigny-en-Gohelle. En aquests anys participà
activament
en els moviments reivindicatius de la regió i va ser multat
en diferents
ocasions, sobretot per articles publicats a la premsa. Entre 1932 i
1935
treballà en una empresa d'obres públiques. L'1 de
març de 1935 va ser condemnat
pel Tribunal d'Apel·lació de Douai
(Nord-Pas-de-Calais, França) a 50 francs de
multa per «ultratges als bons costums». El 25 de
gener de 1936 va ser condemnat
pel Tribunal d'Apel·lació de Douai a tres mesos
de presó, amb llibertat
provisional, i 100 francs de multa per «provocació
a militars en un acte de
propaganda anarquista» arran d'haver distribuït
pamflets als reclutes en el
consell de revisió militar de Carvin. Desocupat en 1936,
esdevingué secretari
de l'Ajuntament de Drocourt (Nord-Pas-de-Calais, França) i,
a principis de
1937, va ser nomenat cap de l'edició del Pas-de-Calais del
periòdic L'Enchaîné,òrgan regional del PCF editat a Lilla, càrrec que
ocupà fins a 1939. El febrer
de 1940, en plena ocupació alemanya, va ser detingut amb
Nestor Calonne i
enviat a diferents camp d'internament, fins que pogué
fugir-ne, amb Calonne,
del camp de Dinha (Provença, Occitània).
Milità clandestinament amb Auguste Lecœur
en la direcció regional del PCF del Pas-de-Calais i
ambdós organitzaren entre
maig i juny de 1941 la gran vaga minera de la conca del Pas-de-Calais,
en la
qual va ser detingut per la policia francesa i lliurat a les forces
nazis
d'ocupació. Tancat a Lilla i a Huy (Lieja,
Valònia), aconseguí fugir-ne i
reprendre la direcció regional clandestina, animada
aleshores per Louis
Lallemand. En 1942 va ser nomenat delegat del Comitè Central
del PCF per a la
zona ocupada, participant en la creació de les unitats dels
Francs Tireurs
Partisans (FTP, Franctiradors Partisans) de la Resistència a
Bretanya, i
després de l'Est, esdevenint en 1943 un dels responsables
militars de la regió
parisenca. Després de participar l'agost de 1944 en els
combats per
l'alliberament de París, retornà a Pas-de-Calais,
integrant-se en el Comitè
Departamental d'Alliberament i en la Secretaria Federal del PCF,
càrrec que
ocupà fins a la seva mort. En 1945 va ser conseller general
del cantó de Carvin
i de l'Ajuntament de Montigny-en-Gohelle. Gustave Lecointe va morir
sobtadament
el 19 de juny de 1948 a Montigny-en-Gohelle (Nord-Pas-de-Calais,
França). Un
carrer de Montigny-en-Gohelle porta el seu nom.
***
Necrològica
de Josep Colls Villalonga apareguda en el periòdic
tolosà CNT
de l'1 de maig de 1955
- Josep Colls
Villalonga: El 23 de gener de 1898 neix a
Castelló d'Empúries (Alt Empordà,
Catalunya) l'anarcosindicalista Josep Colls Villalonga. Era fill de
Jaume Colls
i de Maria Villalonga. Militant de la Confederació Nacional
del Treball (CNT),
quan esclatà la Revolució de 1936 va ser membre,
en nom de la CNT, del Comitè
Revolucionari de Castelló d'Empúries i
s'encarregà de redactar una ponència
encarregada de dissenyar les noves normes sobre el treball camperol i
la
distribució dels productes agropecuaris catalans. En 1939,
amb el triomf
franquista, passà a França i acabà
instal·lat a Perpinyà (Rosselló,
Catalunya
Nord), on milità en la Federació Local de la CNT
de l'exili i en Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA). Sa companya fou Maria Puig. Malalt
durant
molt de temps, Josep Colls Villalonga va morir el 27 de març
de 1955 a
l'Hospital Civil d'Haut-Vernet de Perpinyà
(Rosselló, Catalunya Nord) i va ser
enterrat al cementiri d'Haut-Vernet de la població.
***
Necrològica
de Pere Archs Colomé apareguda en el periòdic
tolosà Espoir
del 16 de juny de 1974
- Pere Archs Colomé: El 23 de gener de 1900 neix a Ripoll (Ripollès, Catalunya) l'anarcosindicalista Pere Miquel Josep Archs Colomé. Era fill de Carles Archs Camps i de Magdalena Colomé Bou. Treballador fabril, l'abril de 1928 es casà a Ripoll amb Josepa Casas Perramon. Durant la dècada dels vint, per les seves activitats sindicalistes i llibertàries, es va veure obligat a passar a França. En 1931, arran de la proclamació de la II República espanyola, retornà a Catalunya. En 1932 va ser delegat de Ripoll en el Ple Regional de la Confederació Nacional del Treball (CNT) celebrat a Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya). En aquests anys col·laborà en el periòdic Sembrar, dirigit per Manuel Calafell Galí a Vic (Osona, Catalunya). El 17 d'octubre de 1936 va ser nomenat representant de la CNT, com a vocal d'abastaments, al Consell Municipal Revolucionari de Ripoll i aquest mateix en nom de la CNT fou membre de la Delegació Comarcal de l'Escola Nova Unificada del Ripollès. En 1937 va ser nomenat secretari del Comitè Comarcal de la CNT. En 1938 exercí d'alcalde de Ripoll durant uns mesos. Passà a França, en 1939, amb el triomf franquista i s'instal·là a Cunhaus. Durant l'ocupació participà en la reconstrucció clandestina de la CNT a Cunhaus, de la qual va ser un dels seus responsables després de la II Guerra Mundial. En 1960 va ser delegat al Congrés de Reunificació confederal celebrat a Llemotges (Llemosí, Occitània). Pere Archs Colomé va morir el 3 de febrer de 1974 a Cunhaus (Llenguadoc, Occitània).
***
Foto
antropomètrica de Hermann Hahn
- Hermann Hahn: El
23 de gener de 1907 neix l'anarcosindicalista Hermann Hahn. Obrer de la
construcció, milità en les
Syndikalistisch-Anarchistische Jugend Deutschlands
(SAJD, Joventuts Anarcosindicalistes d'Alemanya) i en la Freien
Arbeiter Union
Deutschland (FAUD, Unió de Treballadors Llibertaris
d'Alemanya). El març de
1937 va ser detingut a Wuppertal (Prússia, Tercer Reich;
actual Alemanya) sota
l'acusació d'«acció a favor de
l'Espanya revolucionària». Jutjat pel Tribunal
Regional
de Wuppertal, juntament amb un centenar de militats renans (August
Benner,
Kruscheid, Julius Nolden, Oberhamm, Hans Saure, Scmitz, Sickmann,
Sielmann,
Ernest Steinacker, Hermann Steinacker, Walter Tacken, etc.) processats
per«conxorxa d'alta traïció», va
ser condemnat a dos anys i mig de presó. Durant
el judici, quan el procurador li demanà si tenia alguna cosa
a dir, va
respondre a les acusacions amb foteses, fet que enfurí el
jutge. Després de ser
apallissat a la cel·la del Tribunal de Düsseldorf,
va ser torturat a la presó
de Duisburg i finalment va ser internat en un asil d'alienats d'Herford
i a
Münster. Segons les autoritats nazis, Hermann Hahn
esdevingué foll i va ser
traslladat al Sanatori Provincial i Asil de Galkhausen de Langenfeld
(Prússia,
Tercer Reich; actual Alemanya), on va ser assassinat (oficialment
patí«eutanàsia» amb una injecció
letal) el 13 d'agost de 1941.
***
Necrològica
de José María Téllez Troyano apareguda
en el periòdic tolosà Cenit del 19 de
febrer de 1991
- José
María
Téllez Troyano: El 23 de gener de 1907 neix a
La Carlota (Còrdova, Andalusia, Espanya)
l'anarcosindicalista José María Téllez
Troyano. Sos pares es deien José Téllez
i María Troyano. Milità activament en la
Confederació Nacional del Treball
(CNT). En 1939, amb el triomf franquista, passà a
França i s'establí a
Castellnou d'Arri, on formà part la CNT local. Sa companya
fou Carmen Segovia
Wals. José María Téllez Troyano va
morir el 22 de desembre de 1990 al Centre
Hospitalari Jean-Pierre Cassabel de Castellnou d'Arri (Llenguadoc,
Occitània) i
va ser enterrat dos dies després en aquesta localitat.
***
Notícia
de la detenció de Pedro Meca López i d'altres
companys
apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera
del 3 de juny de 1950
- Pedro Meca López: El 23 de gener de 1914 neix a Múrcia (Castellà, Espanya) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Pedro Meca López. Es guanyava la vida fent de representant de comerç i en 1933 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1934 va ser empresonat per la seva militància. Durant la guerra civil combaté el feixisme com a membre de la «Columna Ascaso» i després de la militarització va ser ascendit a tinent de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. Durant la postguerra milità en la clandestinitat i en 1944 va ser empresonat. Després entrà a formar part dels grups d'acció i el 27 de maig de 1949 va ser detingut a Barcelona (Catalunya). El 23 d'agost d'aquell any sortí en llibertat provisional, però el 3 de maig de 1950 va ser novament detingut durant una batuda i fou empresonat amb altres cenetistes d'antics grups desmantellats l'octubre de 1949. El 6 de febrer de 1952 va ser jutjat en consell de guerra, juntament amb una trentena de supervivents i col·laboradors d'aquests grups d'acció, i fou condemnat a 25 any de presó; altres nou companys no tingueren tanta sort i van ser condemnats a mort, dels quals cinc van ser afusellats el 14 de març d'aquell any al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
---
