Uns pressuposts millors eren possibles.

Fa pocs dies la majoria absoluta del partit popular ha aprovat en solitari els pressuposts del 2014, i amb l’expressió “en solitari” no només me referesc al fet que tota l'oposició hi ha votat en contra, sinó que un altre pic els comptes municipals s'han elaborat sense tenir en compte l'opinió de la gent.

Pressuposts participatius

Els pressuposts participatius són aquells en els quals els ciutadans tenen l'oportunitat d'aportar suggeriments sobre com s'han de gestionar els recursos econòmics de la corporació local. Però convocar la gent per copsar la seva opinió a l'Ajuntament de Llucmajor és una acte que només entenen en temps d'eleccions. Efectivament, asfaltar els carrers i sentir xerrar de participació ciutadana han esdevingut prova inequívoca que arriben les eleccions, i com que encara són enfora, els pressuposts de 2014 s'han cuinat entre uns pocs. Ells els cuinen i se'ls mengen i nosaltres pagam. Però a part de la meva queixa per les formes d'elaborar els pressuposts, el fons no és gaire millor.

Pagar molt a canvi de no res

Segurament el tema de l'IBI a Llucmajor mereix un article monogràfic. Que l'esperada revisió cadastral que redueix el valor dels nostres habitatges entre un 25-30% se reflecteixi al rebut de la contribució amb una ínfima baixada, que no superarà en el millor dels casos el 3%, sembla una presa de pèl. Enguany se preveu recaptar més de 15 milions només amb l'impost de béns immobles (IBI): mai s'havia recaptat tant. Ho podem comparar amb el 2007, any anterior a la penúltima revisió cadastral, on se recaptava, per aquest concepte, poc més de 7 milions d'€. Avui se recapta més del doble per aquest concepte i per ser honestos hem de dir que la població durant aquest període també ha crescut però a un ritme no tan elevat. La població els darrers 7 anys ha augmentat el 12% i la recaptació per IBI el 108%. Però la ferida encara és pitjor perquè tota societat a canvi de pagar impostos espera rebre per part de les institucions uns serveis, unes inversions, unes millores, un manteniment. En aquest camp el fracàs és més estrepitós. No hi ha res de nou, cap novetat, cap inversió, cap manteniment visible que justifiqui el pagament d'impostos. La partida en inversió és 1,5% del pressuposts.

Deute sense control

Hem dit que els ingressos de l'Ajuntament estan en màxims històrics i que, en canvi, no hi ha cap inversió, ni cap novetat prou significativa a l'horitzó. I on van, idò, els ingressos?

Dels 35 milions de despeses pressupostat el 2014 més de 10 milions se'n van a pagar als bancs, entre la quantitat destinada a amortització de deute i els corresponents interessos. I és que el deute continua essent enorme, 51 milions d'€ a uns interessos brutals. A més aquesta mateixa situació, que més del 25% del pressuposts se'n vagi cap als bancs no ha de variar fins com a mínim el 2022. He demanat en diferents ocasions quin va ser el causant d'aquest forat, però encara no he rebut més resposta que el “eren altres temps” o “el municipi va créixer”; en tenir informació més rellevant vos la faré arribar. Una reflexió: vos imaginau com podia ser Llucmajor sense aquesta llosa del deute i dels interessos?

Hi ha alternatives

El ajuntaments, normalment, aproven els seus pressuposts durant els mesos de novembre/desembre de l'any anterior. Però a Llucmajor mai ha estat possible fer-ho quan pertoca, amb totes les incomoditats que provoca la pròrroga del pressupost anterior pràcticament un trimestre. Però aprovar els pressuposts ben entrat l'any té un avantatge i és que disposam de la liquidació de l’any anterior tancat. Aquesta liquidació ens informa al detall de quin ha estat el grau de compliment del pressupost anterior, la qual cosa permet ajustar al màxim el pressupost següent.

I amb aquesta informació a la mà, el PSM de Llucmajor va elaborar una sèrie de propostes, amb fonament en la liquidació 2013, que instaven a baixar l'IBI un 10% i a doblar el capítol d'inversió. Tot i donar-nos la raó en els nostres càlculs, tot i agrair-nos l'esforç per les nostres propostes, aquestes varen acabar, com tantes altres, al poal dels fems. I tot, gràcies al vot del PP.

Uns altres pressuposts eren possibles, uns pressuposts fets per i per a la gent. Un pressuposts per suavitzar la càrrega fiscal dels llucmajorers. Uns pressuposts per augmentar sensiblement la partida d'inversions i millores. Però haurem de seguir esperant. I demanant i proposant fins que faci falta.