La decència del pensar; In memoriam Francisco Fernández Buey.

 Un luxe, un article del nostre company en Tomeu Sales Gelabert sobre un gran pensador, comunicador i activista en Francisco Fernández Buey

La decència del pensar;

In memoriam Francisco Fernández Buey

Tomeu Sales

Aquest estiu farà ja dos anys que una de les llums més lúcides de l’Estat espanyol ens va deixar. Ens referim a Francisco Fernández Buey, filòsof, activista i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. A dos anys de la seva mort, alguns dels seus deixebles han editat un llibret amb un recull d’alguns dels seus textos breus, que compleix al mateix temps la funció de presentació i de record del qui va ser una de les ments més preclares de les que hem pogut gaudir. El llibre se titula Francisco Fernández Buey. Filosofar desde abajo. Ed. Catarata, 2014. Recomano la seva lectura i reflexió, tan per les problemàtiques abordades com per la manera en què ho fa. Llibre breu, clar, entenedor i compromès, com diu el títol sempre amb una mirada des d’avall de la societat. Llibre que recull una sèrie de textos breus, alguns més elaborats que altres, precedits d’una extensa introducció per part de Jordi Mir i Víctor Rios, deixebles i correligionaris en l’activisme. Introducció que ens ubica tan l’autor, la seva època com els problemes als quals va voler fer front.

La publicació d’aquesta obra ens recorda la significació i importància de la reflexió de Fernández Buey, a més de ser la nostra oportunitat per tornar a endinsar-nos en el seu pensament. Francisco Fernández Buey fou un filòsof compromès amb el moment històric que li tocà viure. Nasqué a Palència, però desenvolupà els seus estudis superiors a Barcelona. És allí on entrà a estudiar Filosofia a la U.B quan conegué el qui fou el seu principal mestre i referent, un altre insigne i oblidat filòsof marxista, Manuel Sacristán. Francisco prest entengué la necessitat de democratitzar la Universitat per fer d’ella un centre de reflexió i no pas una fàbrica d’expedició de títols. Membre fundador del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (1966), fou arrestat i engarjolat en vàries ocasions a la presó pel seu activisme. Mort el dictador, fundà i ajudà a néixer tota una sèrie de revistes de pensament crític com El Viejo Topo o Mientras Tanto. Home sensible amb la diferència i atent als altres, sempre entengué la necessitat de constituir una societat alternativa basada en formes diferents de produir, distribuir i consumir. Aquestes, segons ell, ja estaven present en la societat a través de les reivindicacions dels diferents moviments socials alternatius. En aquest sentit, Francisco Fernández reclamava atenció a aquests nous subjectes polítics i sobretot a les seves reivindicacions, com a portadors de noves esperances per un futur diferent i en clau emancipadora.

La seva trajectòria acadèmica i política són inseparables. Militant del PSUC, es convertí en Catedràtic d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. El podríem situar dins la corrent de pensament de la tradició marxista heterodoxa, sensible amb els problemes ecològics i feministes. Al llarg de la seva extensa i prolífica obra, feu una revisió de gran part dels pensadors marxistes, destacant els seus treballs sobre A. Gramsci. El 1998 prologà el Manifest Comunista de Marx per una edició especial commemorativa. Aquest pròleg fou l’inici d’una fèrtil discussió a Espanya sobre el paper i pensament del K. Marx a l’actualitat. Francisco Fernández defensava la necessitat d’apropar-se al pensament de Marx no de forma doctrinària, sinó com un clàssic del pensament. Una proposta crítica i emancipadora, arrelada en un determinat context històric i social, que encara era capaç de dir-nos qualque cosa del present. Una visió més històrica, reflexiva i oberta de Marx que culminaria en la seva famosa obra Marx (sin ismos), al 1998. Biografia intel·lectual bàsica per tot aquell que es vulgui acostar per primera vegada al pensament de Marx, partint de la idea de què Marx és quelcom diferent a tot el que s’ha pogut dir posteriorment d’ell (diferenciar el pensament de Marx del marxisme); un pensador il·lustrat i demòcrata radical. Un pensador sense partit, on en vida sols és va sentir còmode en un moviment, l’AIT, fundada en part per ell el 1864. Per Franscisco Fernández el que podem aprofitar de Marx en l’actualitat és la seva manera radical i compromesa de mirar la realitat. No tant el conjunt de propostes substantives que va proposar.

Així, el marxisme se converteix en un mètode crítico-emancipador d’anàlisis de la realitat. Vist d’aquesta manera, el marxisme no pot dur més que a una posició oberta que se converteix en una posició demòcrata radical. Obertura sempre guiada a partir d’un principi normatiu bàsic, la defensa de la igualtat. Igualtat que el du al compromís amb els més febles de la societat. Un compromís amb els d’avall per construir plegats noves maneres de viure i fer més habitable aquesta terra nostra. És en aquest sentit, que Francisco Fernández uní ètica i política. Per ell, ambdues són dues reflexions inseparables. L’ètica sense política és cega, la política sense l’ètica és un sense sentit perillós. La política no és res més que ètica social. Fou conscient que sols se pot tenir una actitud ètica en societat, per tant la virtut privada és inseparable de la virtut pública.

Atent i crític als canvis i contradiccions de la nostra societat, incorporà les preocupacions ecologistes i feministes a la seva reflexió. Obri un camí molt fecund dins la tradició marxista. La seva premissa fou la necessitat de formes diferents de produir, distribuir i consumir que garanteixin la viabilitat del Planeta al llarg termini, a més de lluitar contra qualsevol forma d’opressió patriarcal. La societat utòpica (la preocupació i el treball sobre la Utopia és una de les fites més destacades de Francisco Fernández Buey), que per irreal no deixa de ser necessària com a principi regulador de les nostres accions ha de consistir en alguna forma de societat radicalment igualitària. A més, d’incorporar de prest aquestes preocupacions, a partir del canvi d’era tematitza i recull tota una sèrie de reivindicacions dels moviments alterglobalitzadors, que segons ell mostren noves formes de contradicció social i emplacen a nous horitzons emancipadors.

Per acabar, dir que una de les preocupacions constant de Francisco Fernández Buey fou la necessitat d’una cultura científica i humanista, que rompés amb la especialització i segregació de les ciències socials i les humanitats respecte a les ciències naturals. Defensa un «racionalisme temperat» crític amb les posicions postmodernes i altament estetizants dominants en l’àmbit de les ciències socials i humanes en els darrers anys. La seva obra pòstuma precisament versa sobre aquesta qüestió i du per títol Para la Tercera Cultura. Ensayos sobre ciencias y humanidades (2013). Reclama la necessitat del coneixement de les ciències naturals per poder fer unes ciències socials il·lustrades i crítiques, a més de reivindicar un ciència amb consciència. Aquesta preocupació, juntament amb la sensibilitat front als nous moviments socials que anaven emergint (fou un dels primers teòrics a Espanya, juntament amb Jorge Riechman que teoritzar el nous moviments socials en un llibre famós del 1994 que du per títol Redes que dan libertad) el va dur als darrers anys a interessar-se i escriure sobre com hauria de ser la Universitat i la educació superior. Defensà una democratització de la Universitat i de tots els seus estaments, una perspectiva més interdisciplinari dels estudis superiors lluny de la hiperespecialització actual i un posicionament en contra del projecte Bolonya. Tan per la manera en què s’ha dut a terme, de dalt cap a baix, sense cap tipus de consens ni discussió, i per l’empobriment substantiu de les estudis superiors que suposa. Pla Bolonya, les conseqüències del qual ja sofreixen els alumnes.

En definitiva, recomano la lectura de l’antologia de textos de Paco Fernández Buey, tan pels qui coneixen a l’autor com pels qui s’apropen per primer cop a ell. Se tracta d’una lectura fàcil i accessible, carregada i amarada de compromís i rigorositat científica. Textos que ens ajuden a pensar críticament el present, des del compromís amb els que estan més avall. Bona lectura.

 Editorial Catarata