50 aniversari de s'Estol, macro ballada!

Què sou vius? Com estau? Espotonats? Ca! No pot ser mai! Vos escric des des meu llit amb ses cames a l'aire després d'estar untades amb alcohol de romaní i oli d'àrnica per a recuperar-me. Quin mal de bessons... Però amb una rialla d'orella a orella! Quanta satisfacció!

S'Estol des Gerricó està d'enhorabona! 50 anys no són totes les agrupacions que ho poden celebrar. Perquè no a tothom els hi cau tort fer anys, mirau-los, sonen melassa! Quants més en fan millor sonen.

Ahir feren i férem història. D'ençà que vaig per plaça no record altre ballada tan bona ni tan llarga. I en podem estar contents de sa quantitat de balladors que hi havia, omplíem ben be tot el parc de Felanitx. Què és ben gros!

Vull destacar sa magnifica organització. Va començar d'hora i no va haver aturades que mos fessin agafar fred. Al primer grup jo deia: - Bé, no importa ballar-les totes que encara queden nou grups més! Però m'aturava per anar a saludar i qualcú me treia a ballar o perquè aquesta jota m'agrada... res, que no vaig descansar gaire. A més, me va arribar més d'un comentari en pla: “Estic súper cansada però ballaria deu hores més!” i és cert.

Jo no sé si era s'equip de música (cal dir que hi havia molt bon tècnic!) s'ambient de sa plaça, la festa, però tots els grups, sobretot en començar Sarau fins al final sonaren molt molt alegres, xalests i amb molta energia.

Al principi passàvem pena de de sí qualque grup faria bullanguera perquè com que tenien poc temps... però varem poder gaudir de tres bulles molt actives sense cap incident important. Com a “massa” respectuoses, que no vull dir que no ho hagin de ser, mem si m'enteneu, sinó que un poc de picardia no fa mal i més si és per gaudir des ball.

Faig estar a un pèl de posar una enquesta a mem quina seria sa peça més repetida. Però aquestes setmanes he tengut moltes feines i se va quedar en es pensament i no ho vaig fer. Idò em va sorprendre molt, molt gratament. Crec que sa cançó que més es va repetir varen ser ses Boleres airoses, dues o tres vegades. Però cap grup va sonar ses típiques que jo hagués posat a s'enquesta com haguessin estat: bolero de Santa Maria o fandango de l'Amo de Son Carabassa ,per exemple.

Moltíssimes cares conegudes, cares noves, i això que en varen faltar, per jo, gent molt important que no pogué ser, catxin! Sinó ja hagués estat perfecte! No pot ser tot. Torna haver molt de jovent i gent més gran que aguanta bé una ballada, sí es que és molt sa! Mallorquins orgullosos de sentir #lonostro. Sí, això! Això és lo nostro. Jovent festejant amb un ball, una mirada, i què n'és de seductora una jota o un fandango. Ja ho diuen clar Música Nostra (nostra i tan nostra!):

"Si mos pega sa cantera,

no mos podreu aturar,
i mos morirem ballant,

Fins aviat amics!