En un mon que ja fa tants d’anys que volta, cada cop hi queden menys coses per a inventar. És així que en ocasions a partir d’una idea podem crear un projecte i que aquest en el seu desenvolupament gaudeixi de la màxima acceptació, enorgullint-nos del que hem creat. Pot succeir que un dia descobrim, que la mateixa idea ja l’havien tinguda altres persones abans i que dit projecte en algun altre lloc ja es ve desenvolupant des de fa un tems de manera similar.
La Geganta s’Àvia Corema de Maó i la tradició que en pocs anys en ha derivat arriba sobre una idea de la que va ser regidora de Festes de l’Ajuntament de Maó Cristina Garriga. La bona acceptació de la geganta prest seria coneguda fora de l’illa; des de l’altre banda del Mediterrani també prest ens arribarien notícies d’altres gegantes representatives de la Quaresma.
La primera la trobem a Rubí (Província de Barcelona) i és propietat de l’Esbart Dansaire. A la geganta se la coneix per a la Vella Quaresma, tot i que també te un nom propi que és el de “l’Esperanceta”. Al igual que la popular geganta de Maó destaca per tenir set peus, diferint però que en aquest cas la trobem acompanyant pels carrers del poble al seguici fúnebre de l’enterrament de la sardina.
A la població de Valls (Tarragona) va ser l’entitat Unió Anelles de la Flama la que a l’any 1988 presentà la seva Geganta de la Quaresma. Aquesta mai ha deixat de comparèixer a la Plaça durant el dimecres de cendra i la seva funció és la de tancar amb la seva presència el període de disbauxa carnavalera.
La geganta és una vella geperuda i antipàtica, que en una ma porta el característic bacallà i en l’altre un cistell amb verdura (que durant la quaresma vendrà a substituir a la carn) del que hi penja’n també set arengades.
Un cop a la plaça, la geganta, al ritme dels timbals, dona quaranta nou voltes sobre si mateixa, simbolitzant els dies que resten per l’acabament de la quaresma. Després queda exposada a les portes de l’Ajuntament, on sol rebre la visita de les escoles fins que és retirada amb la arribada del dissabte de glòria.
A la població d’ Ullastrell (província de Barcelona) des de l’any 1999 tenen la geganta Serralavella. A la figura no li falta ni el característic bacallà en una ma, tampoc un cistell, ni es set peus representatius de les set setmanes d’abstinència.
La geganta participa cada any en una celebració que porta el seu mateix nom i que es celebra començant el quart dimecres de quaresma i fins el diumenge. La festa de la Serralavella és hereva d’una antiga tradició que consistia en una capta que feia la mainada que anava amb un cistell per les cases, per a dipositar-hi el que en podien recollir després d’haver-hi cantat la cançó de la Serralavella. Després amb una serra partien en dos un tronc, que simbòlicament representava la quaresma i que aquesta ja havia arribat a la seva meitat.
Avui amb la Serralavella convertida en geganta, durant la seva festa es segueix cantant la cançó:
Serra la vella un plat d’escudella,
Serra la velló un plat d’escudelló,
Serra la vella un plat d’escudella,
Serra la velló un plat d’escudelló.
Set setmanes de Quaresma,
només hem pogut menjar
arengades rovellades,
mongetes i bacallà.
Carnestoltes quinze voltes
i Nadal de mes en mes,
tots els dies fossin festa
la Quaresma mai vingués
Serradors que esteu serrant
el poble us està aclamant!
Buscarem per tot arreu,
tot allò que ens demaneu
Mestressa, porteu cansalada
que la serra està esmussada.