Ahir migdia, un segon dissabte de març però totalment de primavera, la geganta s’Àvia Corema de Maó va perdre el primer dels set peus de la quaresma 2014.
Els geganters poc després de les onze i mitja ja estaven as Pla de la Parròquia preparant per a la jornada, que és el mateix que començar a estrènyer les faixes, que la quarema ahir era el dia que més pesava (a cada peu que se li lleva més lleugera va). Els músics de la Banda de Música de Maó també preparant els seus estris de feina, els instruments, afinant i repassant la tradicional partitura que no hi podia faltar. Una altre, que era nova, el primer cop que participava en la festa, tot i que els nervis no van fer acte de presència, va ser la animadora “la senyora Garcia”, que la anirem coneguent al llarg de les set setmanes.
Poc abans de les dotze hores un ambient familiar omplia la plaça, la dels pares amb els fillets que no es volien perdre el que portaven quasi un any sense, la primera sortida de la Geganta de la quaresma. És així que en el moment en que els músics van engegar amb la melodia la geganta va alçar els faldons de terra i amb nou peus (contant els del geganter que hi va baix) va iniciar el camí cap a la Plaça del Carme.
La molta gent que poc abans havia pràcticament omplert la plaça per a veure-la sortir ara la seguia pels carrers del centre. Alguns fent palmes amb la música de la banda i altres, sobre tot els més petits que anaven a sobre de les espatlles dels pares, mirant tots els moviment i detalls de la comparsa, geganters, geganta, músics i la Sra. Garcia enfilant cap a la plaça escollida.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Un cop arribats al que havia de ser el centre neuràlgic de la festa la geganta va quedar plantada a la porta del mercat (antic convent carmelità) i la animadora pujà a la tarima des de on havia de engrescar als més petits.
Per primera vegada que en tinguem coneixement, una geganta, la de la quaresma de Maó, va “defecar”, o almenys és el que s’ens va indicar que havia aparegut en aquella plaça, la animadora va fer la broma sobre el tema i es va enfundar en uns plàstics per a recollir “el trofeu”. Les rialles dels més petits van ser les buscades i la broma va ser per recordar. Destacarem que la medalla apareguda era efectivament de mida gegant, propi de la presumpte responsable.
El moment més esperat estava per arribar i va ser quan per democràcia en menut es va escollir que la sabata que havia de perdre aquell dia la geganta seria la que porta la sabata de sevillana. Un petit seguidor de s’Àvia Corema va ser qui li va treure, la va mostrar al públic i la festa així va conèixer un dels moments més importants. Ja sols quedava ara fer el camí a la inversa i regressar a l’Ajuntament.
És curiós i de destacar que en altres situacions quan s’anuncia que la festa ja ha acabat lo normal és que tot-hom cap a casa. En el cas d’ahir i com sol ser habitual, el públic va voler acompanyar a la geganta de nou fins a l’Ajuntament, veurer-le pujar les escales i instalar-se se nou, fins dissabte que be, al balcó endret de les cases consistorials.
També direm que del tot no estava acabada la festa, doncs encara faltava que algú regués els arbres caramel·lés, per que aquest en la última setmana de quaresma donin el fruit desitijat, caramels.
Podreu trobar més fotografies al perfil de facebook: gegants mao, menorca.
També els vídeos de S’Àvia Corema a www.youtube.com/gegantsmao .
I tot lo referent als gegants de Maó a. www.gegantsmao.menorca.es
