Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12425

Presumpta democràcia

0
0

S'ha parlat molt de l'experiment televisiu -Operación Palace- de Jordi Évole. He de reconèixer que en un primer moment em va defraudar, tal vegada esperava que com ha fet altres cops destapés la trama i ens contés el que realment va succeir. Perquè si una cosa tenim clara la majoria dels ciutadans és que la història que ens han contada no és la real, o almenys queden moltes coses per contar. Posteriorment i després d'escoltar les explicacions de Jordi Évole pens que va aconseguir els seus objectius: per una part denunciar la manca de transparència que suposa que més de trenta anys després encara no es puguin consultar els arxius, i per altra banda fer reflexionar l'espectador sobre com resulta de fàcil manipular la informació.
He sentit dir que l'errada més gran del documental va ser la de triar a Garci com a presumpte director del cop d'estat, ja que tant els “fals cop d'estat” com el real semblen més propis d'una pel·lícula de Berlanga.
El que sembla més trist de tota aquesta història és comprovar com la presumptademocràcia que vivim avui en dia, s'ha construït sobre les mentides del 23 F. I dic mentides perquè qualsevol persona amb una mica d'objectivitat pot entendre que si tot fos com s'ha contat no hi hauria cap problema en desclassificar els arxius.

Una mostra més de què no vivim en una vertadera democràcia i de la desconnexió total dels polítics amb els ciutadans i la manca de respecte és el presumpte debat sobre l'Estat de la Nació.

Podríem definir debat com:

Un acte de comunicació, el debat serà més complet i complex a mesura que les idees exposades vagin augmentant en quantitat i en solidesa d'arguments. La finalitat directa d'un debat és exposar i conèixer les postures, bases i arguments funcionals de les diferents parts. Indirectament pot complir un rol d'aprenentatge i enriquiment per als que participen en un debat, els qui poden tornar-se a una altra postura, encara que ben no és ni un propòsit ni finalitat necessaris.
En aquest cas i
com tots els debats que es fan al congrés dels diputats o a la majoria de tertúlies de la televisió i la ràdio, és més una suma de monòlegs que un vertader debat, ja que no hi ha cap interès d'escoltar i molt menys treure conclusions del que diu l'adversari.
Encara més trist és comprovar com els successius monòlegs no van dirigits a explicar els ciutadans les pròpies actuacions, o els motius pels quals es pensa que el que fa l'adversari no és el correcte. El presumpte debat es planteja com un combat on el que l'únic que interessa es derrotar l'adversari. A més a més es planteja com un combat entre els dos grans partits, o pitjor encara, entre el president del govern i el presumpte cap de l'oposició. Tot això deixa com a simples comparses la resta de partits. Això fa que el que se suposa que hauria de ser un model de democràcia representativa no ho sigui en absolut. Tant sols és un trist simulacre, i on vertaderament es decideixen les coses és als despatxos i defensant els interessos d'una minoria.
F
a estona que els discursos polítics no van dirigits a les persones sinó a simples consumidors. L'objectiu principal no és crear un acte de comunicació i molt menys extreure un aprenentatge; l'objectiu és vendre una marca i poc importa si per aconseguir-ho s'ha de mentir i manipular. Això es reprodueix a tots els nivells tan és si es tracta d'un debat al congrés, un ple a l'ajuntament, un míting polític, una tertúlia o de l'ús dels mitjans d'Internet.
El documental de Jordi Évole venia a insinuar que el que va succeir el 23 de Febrer al congrés dels diputats va ser una obra de teatre. Pens que -tot i que amb menys efectes especials- el es segueix representat cada setmana no és una altra cosa.

Nos educan para ser productores y consumidores, no para ser hombres libres.

Jose Luis Sampedro

 

 

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12425

Latest Images