"Els membres del tribunal d'expropiacions o bé són molt bons o bé tenim un problema"

 

 

 

Com una amenaça constant, com una bomba de rellotgeria a punt d'esclatar, Manacor compta actualment amb prop de 240.000 metres quadrats de zones verdes que podrien estar amb la mateixa situació que el famós solar de la Torre Florida. D'aquests, 180.000 es troben a la zona de Son Fangos i les Tapereres, 40.000 a la mateixa Torre Florida i 13.000 al voltant de la zona del Cilindro, una altra zona on, curiosament, els propietaris tornen a tenir els mateixos quatre llinatges que els de la Torre Florida: Nadal, Mascaró, Suasi i Lliteras.

Un dels fets que determinen l'esclat de la bombolla verda és l'establiment del sostre poblacional. Si inicialment el sostre poblacional manacorí era de 180.000 habitants, ara ha passat a ser de 125.000. Si parlam del nucli estricte, la reducció passa de 80.000 a 47.000 habitants. Ara mateix, segons explica l'arquitecte municipal responsable del planejament, s'està adaptant el planejament a aquesta reducció del sostre, "però no sols en funció de les zones verdes, que també, sinó en funció d'equipaments, abastiment d'aigua, sol per a habitatge, etc.". És a dir, una vegada feta aquesta revisió del planejament segons la reducció del sostre poblacional, hi haurà hagut també una reducció proporcional de zones verdes. Cal tenir present que amb la normativa actual, no hi ha uns terminis temporals per arribar al sostre poblacional que s'estableixi. Els terminis, en tot cas, s'establirien si en el PGOU, si qualque dia s'arribàs a aprovar. Planes també recorda que el sostre poblacional, precisament, "està pensat per no arribar-hi mai, mai s'ha d'assolir la capacitat de població màxima, perquè si s'assolís ja no hi hauria capacitat de creixement". És per això que Planes es marca l'objectiu d'elaborar "un pla general realista, que vagi acompanyat d'un estudi econòmic i financer". 

El destí final de qualsevol tros de terreny que hagi estat declarat zona verda és que sigui públic. Planes explica que hi ha dos tipus de zones verdes. Les locals, que són les que estan pensades per servir a la gent que viurà a la nova zona urbanitzada, i les de sistema general, pensades per al gaudi de tota la població del nucli. La llei del sòl estableix que a cada habitant (no real, sinó del sostre poblacional) li corresponen 5 metres quadrats de zona verda. Amb el sostre per al nucli de Manacor de 80.000 habitants, es necessitarien 400.000 metres quadrats, que són els que estan dibuixats a les normes subsidiàries. Per Planes, aplicant el sentit comú, si el nucli de Manacor té actualment 25.000 habitants, hi caldrien 150.000 metres quadrats de zona verda, una quantitat sensiblement a la que ara està prevista. Per l'arquitecte municipal, "les DOT estableixen els metres de zona verda a partir de la capacitat en punta, és a dir, a partir de la població màxima prevista en el sostre poblacional", una situació a la qual teòricament, com hem apuntat abans, no s'arriba mai. És a dir, diu Planes, "ens fan comprar més coses de les que necessitam". I també la llei del sòl que preveu aprovar el Parlament de les Illes Balears pròximament, preveu aquesta capacitat en punta. 

Què ha de fer un ciutadà que es trobi amb uns terrenys grafiats amb la qualificació de zona verda? "Esperar que l'administració actuï", diu Planes. La zona verda pot acabar sent pública de dues formes: "contra territori" o "contra expropiació". En el primer cas, els urbanitzadors cedeixen una part dels terrenys urbanitzats a canvi del dret d'urbanitzar-los. En el segon cas és l'Ajuntament qui, de manera unilateral, expropia els terrenys en funció del preu de mercat. La primera expropiació de zona verda data de principis dels anys 2000 i afectà el Molí d'en Beió. L'Ajuntament pagà per aquells terrenys un milió vuit-cents mil euros per uns 10.000 metres quadrats. 

 

Pot passar, però, que l'Ajuntament no faci els deures, és a dir, no exerceixi el dret d'expropiació en els cinc anys que estableix la normativa. En aquest cas, serà el mateix propietari qui exigirà a l'Administració que executi l'expropiació. 

Planes respon que "la llei no es pensava que les zones verdres es puguin comprar o es puguin vendre". Així doncs, feta la llei, feta la trampa. En referir-se al preu final establert pel Tribunal Provincial d'Expropiacions, Planes considera que el solar de Torre Florida "està sobrevalorat" i apunta que "ni de rondes cap a dedins trobaríem una valoració com aquesta per a cap solar". 

 

Per part seva, la delegada d'Urbanisme, Catalina Riera, fa una crida al sentit comú, perquè "aquí hi ha d'haver qualque error, hi ha qualque cosa que no quadra", i afegeix que "vull veure si qualcú compraria aquests terrenys per catorze milions d'euros". La delegada recorda que "ja aprovàrem una moció, amb el suport de tots els grups municipals, perquè els propietaris acceptassin la valoració dels tècnics municipals". Riera recalca que la moció té el suport de tots els grups: "És tot el municipi que ho demana".  

És un organisme que compta amb un representant de cada grup municipal a l'Ajuntament, excepte Coalició per Manacor (l'agrupació del batle Pastor), que n'hi aporta dos. A més, també comptarà amb la presència i participació del secretari municipal i dels tècnics pertinents. La ponència estarà activa fins que hi hagi una proposta de planejament. Aquesta proposta, segons explica Catalina Riera, "té l'objectiu d'adaptar-nos a la nova llei". Així, doncs, la ponència servirà per debatre aquesta qüestió i funcionarà com un òrgan participatiu, amb l'objectiu de treballar "amb el màxim de consens per arribar tan lluny com sigui possible". 

Segons Antoni Planes, "encara hi ha molta de gent que té expectativa", molta de gent que encara veu possibilitats d'enriquir-se amb el sòl i els seus canvis de preu. Planes explica que "l'expectativa és molt cara per als municipis". Per què? Perquè saber que podràs construir sis habitatges que no hi han estat mai, i que no se sap si hi seran, implicarà una reserva de gairebé cent metres quadrats de zona verda, que haurà de pagar l'administració local. 

Els mateixos propietaris del solar de Torre Florida en tenen un altre, una mica més gros, devora la caseta del Cilindro, arran de la carretera que va a Porto Cristo. El tribunal d'expropiacions va establir que aquest solar hauria de ser expropiat per l'Ajuntament per un preu de 141.000 euros. Els propietaris ho han duit al Contenciós i en demanen 41 milions d'euros. En recordam els noms: Nadal, Mascaró, Suasi i Lliteres. Cal recordar, també, que Sebastià Nadal, administrador únic de Goramendi, SL, va remetre una carta a l'Ajuntament on, de manera molt ambigua, afirmava que no pretenia enriquir-se a costa de les arques municipals. Mentrestant, no retirava el recurs al contenciós reclamant 41 milions d'euros pel solar de devora el Cilindro.

La diferència primordial entre la valoració inicial de 82.000 euros pel solar de Torre Florida i els 14 milions de valoració final rau en la consideració del sòl. La primera valoració entén que el sòl és en situació rural. La segona, entén que és sòl urbanitzat. Tanmateix, per Toni Planes, el problema podria raure en el jurat. "És un òrgan que es reuneix un dia a la setmana i resol expedients que fa mesos que es treballen als ajuntaments, i si ho poden fer és perquè o bé són molt bons o bé tenim un problema". 

 

Catalina Riera torna a mantenir que "el Govern hauria de posar sentit comú a tot això, perquè aquestes decisions del Tribunal d'Expropiacions estan condemnant els ajuntaments a mort, perquè no tenen en compte el sentit real d'una expropiació". En aquest sentit, cal remarcar que casos com el de Manacor no són aïllats i s'han reproduït a municipis com Bunyola, Santanyí, Calvià, Palma o Pollença.