Tribunals sota sospita

Aquesta setmana parlam en un extens reportatge amb Catalina Riera, delegada d’Urbanisme, i Toni Planas, artiquetecte municipal encarregat de l’àrea de planejament urbanístic. En un moment determinat de la conversa, Planas afirma que els membres del Tribunal Provincial d’Expropiacions que barataren el valor del conegut solar “o són molt bons, o bé tenim un problema”. Catalina Riera, per part seva, es nega a creure que tot el procediment hagi estat correcte: “Aquí hi ha d’haver qualque error, hi ha qualque cosa que no quadra”. El Tribunal en qüestió va decidir en un primer moment que el solar de Torre Florida tenia un justipreu de 82.000 euros. Després del recurs interposat pels propietaris, aquesta quantitat pujà a catorze milions, deu vegades més del preu que n’havien pagat ells inicialment.

 

Els tribunals estan composts per persones i de les persones en podem tenir una idea que s’aproximi a l’excel·lència o que, per contra, s’elevi al nivell de repugnància més intens. Cadascú és cada qual, deia aquell. És per això que, igualment que podem pensar que el Tribunal Provincial d’Expropiacions és format per persones absolutament íntegres i responsables amb la seva professió i dedicació, també podríem pensar que és just el contrari. Què va passar entre el dia que el Tribunal, aplicant les mateixes lleis i reglaments, va decidir que el solar tenia un preu i el dia que va multipilicar aquest preu per 170? El primer fet irrefutable és que hi va haver un recurs per part dels propietaris. La resta segurament no ho sabrem mai. Hi ha cap dels membres d’aquest tribunal que tengui relació directa amb cap dels propietaris? Quan parlam de sumes tan importants de doblers, no és massa fàcil pensar també que una part pot servir per untar qualcú? Per què el Tribunal determina un preu que ningú, però ningú, pagaria per cap solar, però per cap, en cap indret, però en cap, de tot el nucli de Manacor? Quina relació manté el membre del col·legi d’arquitectes que forma part del tribunal amb l’arquitecte que assessora el grup de quatre propietaris? 

 

Les preguntes no són insinuacions. Sinó simplement preguntes. Perquè davant un cas que clama al cel com aquest, del tot incomprensible, del tot inexplicable, aquestes i moltes altres preguntes són de factura obligada. Les respostes? Potser volen dins el vent.