Diumenge passat, dia 21 de març, els amics de la Plataforma Antiautopista em varen convidar a un acció de reivindicació ecologista i de lectura de versos que es va fer a peu d'obra: és a dir, a peu de rotonda mastodòntica. Hi vaig llegir un poema que ja té anys (es va publicar el 2000 a Memòria del Jardí, però crec que el vaig fer devers el 1992) i al qual tenc un afecte especial. Té algun retoc petit i té una estrofa premium, que coneixereu fàcilment, afegida per a l'ocasió.
Oració de les bèsties
Oh, Senyor de les Bèsties,
que viviu a la plana i al pujol,
al tronc de l’olivera i al niu del rossinyol,
perdonau les molèsties.
Ja sabeu que és només de tant en tant
que venim a empipar-vos amb pregàries,
que ens són més necessàries
les hores de pastura, les de lluita sagnant.
I si tenim cap lleure
preferim rebolcar-nos per la pols
o aturar-nos a veure
el crepuscle tan dolç.
Però avui tenim queixa d’un primat,
del que parla cinc mil llengües estranyes,
del que camina redreçat,
del que va robar el foc que us crema a les entranyes.
No volem objectar
que usi el foc per rostir-nos: la vostra llei l’hi porta;
però juga ambles flames i farà
de l’arbre de la vida fusta morta.
Tant li fa tallar un pi de dos-cents anys
com fer ploure metzina,
com inundar les valls, o dessecar els estanys
o tancar tres dofins a una piscina.
I tant li fa eixamplar la carretera
que enfila Campos des de Llucmajor
sacrificant el camp de l'avior
al progrés de faiçó més barroera.
I embruta l’aigua de tauró i embruta
l’aire del falciot i del ropit,
i embruta la muntanya, la planura i la gruta
amb la negror que li omple el pit.
Alliberau-nos, doncs, d’aquest maligne
perill, d’aquest fill bord de l’entramat
de germans i germanes, salvau-nos del maligne
mamífer depilat.
O feu-lo que abandoni aquesta via
que ens ofèn i us ofèn
a Vós, i que retrobi l’harmonia
que el lliga a tots, i a tot, i a si mateix, amèn.