Rèquiem per "Eu Moll"

Avui publicam un article de l'amic Marc Crespí, membre de l'Associació d'Usuaris d'Amarraments del Port de Pollença, parlant sobre els perjudicis que suposarà la privatització dels serveis portuaris al Moll. D'aquesta questió presentam una moció conjunta al proper Ple, per defensar la gestió pública del Port. La privatització ja ha mostrat els seus efectes a Cala Nova, on els preus dels amarraments han pujat molt sensiblement, expulsant del port als petits vaixells tradicionals per deixar lloc únicament a iots de luxe. A tot això encara no coneixem la opinió d'alguns grups que es diuen molt defensors del Moll, però que poca mobilització fan quan es tracta de defensar l'interès general.

Tal vegada sembla apocalíptic, però no hi ha dubte que el futur del Port de Pollençaés francament obscur, incert, com a mínim. No és pas una sensació recent, ve de lluny, amb factors que mica en mica han anat deteriorant aquest espectacular indret illenc.

Qui fa un grapat d’anys que coneix i gaudeix “eu Moll” i mira uns anys enrere, té una clara percepció de que part d’aquell encant que es respirava quan trepitjaves el Port de Pollença, s´ha perdut. No és la meva intenció centrar-me en el cúmul de possibles causes d’aquest empitjorament, com és un exagerat, ràpid i poc planificat creixement demogràfic, la actual crisi, la deixadesa institucional, etc, etc, sinó que, en la meva modesta opinió, hi ha un bon grapat de problemes que apunten a una defunció anunciada del Port de Pollença tal com l’hem conegut fins ara.

El que realment preocupa és el cor “d’eu Moll”, les seves instal·lacions portuàries i, fonamentalment la part de Ports de les Illes, que ha sofert dècades d’una nefasta gestió, d’una incomprensible deixadesa per part del Govern Balear i dels diferents partits que l’han governat, que ara, en una “voràgine” privatitzadora sense precedents, es vol deixar en mans de qualque empresa privada, que ens “salvi” aquest desgavell. Curiosament, no s’entén gaire com un Port que genera beneficis, i no pas pocs, ha de ser rescatat per l’empresa privada. Molts dels que ens sentim part integrant del Port de Pollença, ens demanem com és possible que unes instal·lacions que hem pagat entre tots, destinades a un servei PÚBLIC, ara, de cop i volta es poden convertir en un suculent negoci privat. Que no hi ha funcionaris que serveixin? O tal vegada l’empresari adjudicatari pretén cobrar el mateix que un funcionari de Ports? O tal vegada és que se pensen que els usuaris som beneits, que tenim una paciència infinita? Que potser volen acabar amb la TRADICIÓ MARINERA amb més solera de tot l’Estat Espanyol? On són els nostres trens d’alta velocitat?, les nostres infraestructures, i les inversions estatals que també hem pagat i seguirem pagant els illencs?

Hi ha imatges que efectivament diuen molt més que les paraules, no ens estranyi, doncs, que la fotografia no sigui d’un moment puntual de bonança meteorològica i que les embarcacions són a fer allò per el varen esser construïdes, navegar, sinó que és conseqüència de que els armadors de tota la vida i els que no també, ja no poden pagar uns preus estratosfèrics només per tenir amarrada a un PORT PÚBLIC, una embarcació que des de sempre s’ha utilitzat majorment per anar a fer un “capfico” o fer un ranxo de peix per dur a casa i, enlloc de fer-se a la mar, aquestes embarcacions, acaben ocupant un lloc destacat davall una figuera de la finca familiar, QUIN DESASTRE!!!

La intenció de l’actual Govern Balear és clara, privatitzar, privatitzar i privatitzar, el Port de Pollença i tots els que pertanyen a “Ports de les Illes Balears” i no ho fan a “Puertos del Estado” perquè no poden, per tant, aquesta imatge esquitxada de cartells de “se vende” i de ports semi-buits, pot ésser habitual, amb uns preus que al primer port públic privatitzat (Cala Nova) poden arribar als 3.500 euros/any, per una embarcació de 6,50 m. d’eslora, 5.000 euros/any per embarcacions que ronden el 8-9 m. d’eslora, i així successivament amb eslores superiors, és ben clar que una de les poques coses que podem gaudir els illencs, la mar, ja només estarà a tir de quatre adinerats, una autèntica llàstima.

En part, és el que té carregar-se de cop i volta classe mitjana d’un país, demonitzar-la i per més “inri” acusar-la falsament d’haver viscut per damunt les seves possibilitats, en canvi, la modesta classe política, aquesta que gestiona els diners de tots els contribuents de manera modèlica, que va més que “sobrada” en tots el sentits, ho fa tot extraordinàriament bé. Tal vegada esperen que eu Moll prosperarà a tota màquina si l’omplim de madrileños adinerats, russos o àrabs carregats de petrodòlars i mega-iots de luxe, fent fora a la gent que TOTA LA VIDA ha gaudit d’allò que forma part de la seva memòria vital. Idò ja podem començar a fer les maletes, senyors, que la cosa pinta malament!!

Seria ben hora que enlloc d’anar a cercar “Maries per la cuina”, els nostres dirigents polítics anessin per feina, per fer allò per el que també se’ls hi paga: RESOLDRE PROBLEMES.

El desgavell d’embarcacions d’esbarjo que hi ha fondejades defora de les instal·lacions portuàries, és bàsicament conseqüència de la nefasta gestió de Ports de les Illes Balears, apart dels ja esmentats preus abusius, de les seves interminables i patètiques llistes d’espera per obtenir un amarrament definitiu (que no gratuït), amb criteris ridículs que te fermen a una determinada eslora eternament, enlloc de fomentar el negoci nàutic, tant de embarcacions noves com de segona mà. Si ataquem el problema dels fondejos (diguem-ne) “inadequats” del Port de Pollença, sense que hi hagi una gestió de Ports de les Illes en condicions satisfactòries per a la majoria d’usuaris del Port de Pollença, malament anem!. Primer haurem d’arreglar lo de dedins del Port i després lo de defora, no?.

La solució, de totes formes és força complicada, no se poden arreglar dècades de desastrosa gestió en un curt espai de temps, però evidentment no passa per la privatització, passa per exemple, en separar la gestió de Ports i la d’Aeroports (que actualment és conjunta i, apart de la semàntica, no tenen res a veure l’una amb l’altra), una optimització de la gestió pública, un diàleg constant i constructiu amb els diferents valors actius que configuren el dia a dia del Port de Pollença, el foment de les activitats al Ports, la millora de les instal·lacions portuàries, el control absolut i transparent dels seus ingressos i despeses, d’incentivar al personal de Ports, de fomentar les activitats nàutiques d’esbarjo, etc. De què serveix tenir el PER, ser patró de iot o capità, (titulacions que són força costoses, difícils i complexes)si MAI te podràs comprar o mantenir aquella embarcació que modestament sempre has desitjat?

Per altra banda, amb aquest panorama, qui pot assegurar un futur per a la quantitat important d’empreses locals relacionades amb la nàutica i la pesca professional i recreativa? hauran tancar les portes?

És ben necessari sumar esforços i mirar pel bé comú dels illencs i també de la gent que ens visita, que ens dona de menjar en la majoria de casos, però a veure si d’una vegada deixam d’estar a la cua de tot i posam fil a l’agulla per millorar definitivament les coses, al manco per les generacions futures, que de cap manera se mereixen aquesta herència.

Marc Crespi Gómez

Associat a AUUAAPP i ADN