Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 10345

“Amb aquest cicle de concerts, Studium Aureum vol prendre el pols musical a la ciutat de Manacor”

Previous Myotragustorn
0
0
Parlam amb Carles Ponsetí (Palma, 1957), director d’aquesta agrupació 
musical que estrenarà a Manacor aquesta setmana un cicle de tres concerts 
 
 
 
- Com, quan i amb quins objectius neix Studium Aureum?
- És tracta d’una agrupació que neix a l’empara d’una fundació. La seva llavor és de l’any 1982, ja en fa més de trenta. Inicialment, va néixer com un cor de cambra, però amb el pas del temps, ha anat assolint una plantilla més amplia, amb solistes (vocals i instrumentals), i també amb la participacióen representacions teatrals i espectacles musicals. A Palma, fa set anys que tenim una programació estable. Es tracta d’un compromís amb el públic, amb l’objectiu de crear una tendència i proposar una continuïtat i superació.  La nostra és una oferta plural i diferent. Aquestes temporades estan totalment finançades per la gent que acudeix als concerts i es fan sense suport institucional. Creim que la difusió i l’èxit de la nostra tasca dins la crisi és prou important. 

- Com arriba l’oportunitat d’actuar a Manacor?
- Ha arribat un moment que Manacor disposava del magnínic edifici del nou auditori i pensàrem de fer-hi no la temporada completa però sí una minitemporada per prendre el pols a la ciutat de Manacor. Sabem que no hi ha una tradició, però pensam que s’ha de sembrar per recollir. És un repte, però també és un risc. Hem volgut posar una llavor. 

- Heu parlat d’abonats. Com funciona aquest sistema?
- La fundació és sense ànim de lucre. Es paguen les despeses i el que es pot pagar a la gent que actua. És cert que tenim un grup humà molt gros, però també amb una gran dosi de solidaritat i voluntarietat. La fundació va néixer amb l’aportació inicial d’un capital mínim per part d’algunes persones. Jo mateix vaig donar tota una biblioteca, i disposam també d’un piano de coa i un orgue de la nostra propietat.  Tenim ara mateix uns dos-cents abonats. A banda d’això, cal dir que a part del concert sempre oferim unes xerrades on explicam les peces que tocarem des del punt de vista musical i estètic. 

- De quina plantilla de músics estam parlant?
- Depèn molt del programa. En tot cas, podem oscil·lar entre les trenta i les seixanta persones. En el primer concert que farem a Manacor serem al voltant de quaranta.

- Heu dit que feis una oferta plural i diferent. En quin sentit?
- Oferim un repertori molt infreqüent, que no per això deixa de ser interessant. Repertori molt infreqüent, que no per això deixa de ser interessant. L'organitzam per cicles i per unitats, com ara aquest que encetarà el cicle de Manacor, sobre la família Bach, des de J. S. Bach, als seus fills i parents passant també per  persones que hi han conviscut.  A banda d’això, cal dir també que cuidam molt els programes de paper. Són editats, i són col·leccionables amb estudis i comentaris sobre les peces, amb quadres i litografies de l'època i informació de qualitat.

- Quina acollida esperau a Manacor?
- Sabem que el costum fa les coses. S'ha de començar. Ho feim amb humilitat, però amb un producte que creim que és de qualitat, i a un preu molt raonable. No esperam una acollida massiva, però sí anar sembrant a poc a poc. Si Manacor troba que ha de tenir una continuitat, en tendrà els pròxims anys.

- Per tant, teniu oberta la porta per a pròximes edicions.

- No ens hem volgut precipitar, tot pot canviar i modificar-se. Ens interessa la relació amb la gent del concert i per això farem un piscolabis al final del tercer concert. Volem rompre la frontera escenari-públic, per saber quina valoració fan de la nostra proposta.

- Parlau-nos del programa que fareu a Manacor.

- El primer concert el titulam "A l'entorn de la família Bach", coincidint, a més, amb el tres-cents aniversari del naixement d'un dels fills de Bach. Hi haurà dues obres totalment instrumentals, la Suite d'en Simenó, un concert per a violí, també bastant conegut, de Johannes Sebastian Bach. I també un motet, un arranjament, que és una obra un poc estranya, que va agafar d'un mestre seu. De Karl Filipe Manuel, farem una cantata, recuperada recentment, per a solistes cor i orquestra. El segon concert girarà entorn d'una obra mestra: El messies, de Haendel. És una oportunitat per sentir aquest oratori, amb una versió basada en les darreres recerques musicològiques. Oferim, en aquest cas, una varietat de solistes bastant grossa. El tercer concert serà al voltant de Mahler i el darrer romanticisme. 

- En quin moment creus que es troba la música clàssica

Fer valoracions sempre és molt difícil. Som a una època de crisi, això significa que no hi ha doblers per donar suport a la cultura. Pagar un 21 per cent d'IVA per partitures o instruments ja és absurd. Ara bé, això fa una neteja, i la gent gasta en coses que realment valguin la pena. També ens serveix per estimular la creativitat. Nosaltres no hem confiat mai en subvencions, que la gent cregui i es motivi per ella mateixa. La cultura no significa un negoci, encara que per a molts sí. Guanyar doblers en això és possible, però no sempre es fa a partir d'un producte de qualitat. El públic, aquí, ha de saber discriminar.

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 10345

Latest Images