Sanitat pública & oferta complementària

 Avui publicam un article d'en Joan Martorell Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

En teoria, a la nostra Comunitat Autònoma, gaudim de una Sanitat Pública i  gratuïta. Axó es una veritat a mitges.

Començant per haver de paga un percentatge del preu del medicaments que retirem de la farmàcia, topats per alt, per els jubilats, ja podrem dir que no es totalment gratuïta.

Emperò on es sagnant, es quant tenim la necessitat de ingressar uns dies a Son Espases, per exemple. Veritablement el pacient esta molt ben servit, no li falta de res, en don fe. La amabilitat del personal de  infermeria, metges, etc. Insuperable.

Ingressem el malalt i el reben a planta en tota la amabilitat del món, es veritat. La  acompanyen a la habitació, li proporcionen tot el necessari i l’assabentaran de tot lo que vindrà i del procés a que serà sotmès. Fins aquí tot be, de veres.

Es costum de moltes famílies, al manco al primers dies,  acompanyà al pacient durant un temps. Axó vol dir viure dins el recinte Hospitalari .

El acompanyant, , a de prendre un cafè en llet el mati acompanyat de una pasta (3.50 euros).  A mig dia dinarà de menú (12 €), a mitja tarda una botella d’aigua (1.50€) i a la nit, tendra que sopar una mica (9 €). Si te el cotxe aparcat, pe exemple 8 hores, seran 10 €, aproximadament.

En total, aquest senyor/a acompanyant haurà gastat aquest primer dia 35 euros, com a mínim.

Si el familiar, espòs o fill/a, estan ingressats una setmana, el cost de serà de 280 euros.  Hem de tenir en compte els desplaçaments del domicili particular a l’hospital, que no son de franc.

Tots els beneficis que dona aquestes necessitats ineludibles, van a para a la oferta complementaria que exploten empreses privades que han llogat un local al voltant del HOSPITAL o bé una concessió dins el recinte hospitalari, i si han instal·lat  bars, supermercats, llibreries, etc. I apliquen uns preus de mercat, com si de una zona turística es tractes.

 Resulta que si la acompanyant esta al atur, el pacient te una pensió normal, posarem de 850 euros mensuals. En cas de que sigui la esposa la acompanyant i no cobri jubilació , ja me direu com podran arribar a final de mes estant ingressats i  suportar aquestes despeses diàries.

Aquest es un tema que me preocupa, perquè diàriament freqüent diferents departaments de Son Espases i aquesta petita historia que he contada, te cara i ulls i es repeteix cada dia amb moltes persones. Escoltes lo que comenten, van a comprar un entrepà i el parteixen per la meitat, amb el  botelló de aigua, fan el mateix. Els preus que apliquen els comerços tant dins, com fora del edifici, son abusius i no estan a la altura del 95% de les persones que estan allà, al igual que el preu de l’aparcament.

Ara que es temps que el partits polítics comencen la campanya electoral per les Europees, ja no aturaran fins a les municipals i autonòmiques, es hora de que els ciutad@ns aportem (sense que mos ho demanin) idees, projectes, es dir, tot tipus de suggeriments, per tal que els tinguin en compte dins els programes electorals.

Estava pensant, per justificar la proposta que seguidament faré, lo següent:

Tots sabem que els familiars dels militars tenen dret a passar uns dies de vacances, amb les seves famílies, a la Base Militar del Port de Pollença, a un preus irrisoris, simbòlics, quasi de forma gratuïta. La diferència entre lo que paguen i lo que val la seva estada, va a càrrec dels pressupostos del Estat, que vol dir a càrrec de  tots els ciutada@ns.

Perquè no fer el mateix dins la Sanitat Pública?. Seria convertir els menjadors dels Hospitals Públics com si fossen “menjadors socials”, on per una mòdica quantitat, l’acompanyant del malat pogués alimentar-se de forma assequible.

Ja sé que lo que diuen els polítics mai es compleix, ni programa, ni paraula, res de res. Emperò jo no perd la esperança que mes bé aviat tindrem qualque grup que governarà i donarà la sorpresa de mirar per el Poble i no deixarà que algú faci negoci damunt la desgràcia dels altres.

Del nostre vot depèn.

Joan Martorell Campomar