Obra Cultural Balear o com fer del català un negoci

L’Informe 85/2013 del Compte general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears corresponent a l’exercici 2011 va posar de manifest una sèrie d’irregularitats en la concessió d’una subvenció de 100.000 euros per part de la Conselleria d’Educació i Cultura en favor de l’Obra Cultural Balear (OCB).

El mateix informe diu, textualment, que “a l’expedient no queden suficientment acreditades les raons que impedeixen l’aplicació dels principis de publicitat i concurrència”. És a dir, es va donar una subvenció de 100.000 euros de forma directe, a dit, sense justificar, sense lliure concurrència. Una subvenció que, fins i tot la Intervenció General de la CAIB “va fiscalitzar de disconformitat”.

La Sindicatura, a l’anàlisi d’aquesta subvenció, fa un llistat prou significatiu d’incidències, que entre d’altres qüestions, diu que es passen despeses generals de l’entitat com a justificants de la subvenció, factures que es passen com a despesa sense justificar el seu pagament, factures que no posen l’objecte a que es refereixen, etc. Una subvenció, a més, aprovada amb una resolució de dia 25 de maig de 2011, tres dies després que els partits del Pacte perdessin les eleccions.

L’Obra Cultural Balear va tenir molta entrada a l’anterior Govern i a la resta d’administracions públiques governades per l’esquerra, no només per l’import desmesurat de les subvencions rebudes, es calcula que podrien sobrepassar els 6 milions d’euros; sinó perquè es van fer els ulls grossos a l’hora de comprovar en que es gastaven els doblers públics rebuts i, com és el cas, se li van concedir subvencions en temps de descompte, sense lliure concurrència i violentant la normativa, amb l’objectiu de beneficiar aquesta entitat.

L’Obra Cultural Balear és una entitat que ha sabut fer del català un negoci. El català, en el fons, ha estat l’excusa per fomentar el nacionalisme i el sobiranisme a les Illes Balears, basta llegir els seus objectius a la seva pròpia pàgina web. Una entitat que ha volgut monopolitzar la nostra llengua, que és de tots, per posar-la al servei del nacionalisme més radical. I ha fet del català bandera política per provocar l’enfrontament.

I tot açò ha trobat un terreny abonat entre els partits d’esquerres que, estant en el Govern, no han fet més que obrir l’aixeta de la caixa pública per regar de milions d’euros a aquesta associació ultracatalanista i així gratificar-los per la feina bruta en favor dels seus deliris ideològics .

Un negoci, el del català, que va ser molt lucratiu per aquesta associació. Segons apareix a les memòries de la pròpia entitat, la OCB rebia entre 1 i 1,5 milions d’euros, cada any, de les institucions públiques. Una autèntica animalada, sobretot si el pressupost global de l’entitat tot just era d’entre 1,4 i 1,7 milions d’euros. Més del 80% del seu pressupost provenia dels nostres imposts! Una suma que podria ser, fins i tot, major si tenim en compte entitats filials de la pròpia OCB, creades al seu entorn, i que exprimien, encara més, les exhaustes arques públiques.

Lògicament el negoci se’ls ha acabat. Han passat de rebre 1,5 milions d’euros cada any de les administracions públiques a just uns 30.000 euros, segons el seu pressupost de 2013. És normal, per tant, que aquesta entitat, que ha vist com el seu negoci ha minvat de forma tant significativa (han passat de pressupostar de 1,7 milions d’euros a just uns 300.000) sigui la que encapçali totes les manifestacions catalanistes, portant pancartes i megàfons, i cridant com els que més.

Però el que ha quedat molt clar és que el català no és el motiu d’aquestes mobilitzacions, açò és el que manco els preocupa; el que els mou de veritat a manifestar-se és el negoci tant lucratiu que havien muntat amb l’excusa del català i que ara s’ha esfumat.