Quantcast
Are you the publisher? Claim or contact us about this channel


Embed this content in your HTML

Search

Report adult content:

click to rate:

Account: (login)

More Channels


Showcase


Channel Catalog



Channel Description:

Articles recents del Bloc de BalearWeb

older | 1 | .... | 59 | 60 | (Page 61) | 62 | 63 | .... | 465 | newer

    0 0

    Los que dicen que  Adolfo Suárez y el Rey trajeron la democracia a España - que en estos días son legión - no sólo hacen una afirmación absurda e inadmisible en cualquier Facultad de Historia o de Ciencias Políticas, también insultan a la ciudadanía en general y a los demócratas por convicción en particular.

    Adolfo Suárez y Juan Carlos de Borbón no fueron franquistas buenos que un día decidieron regalarle la democracia a un pueblo pasivo y alelado. La realidad es que, en los años 70, el anhelo democrático se había infiltrado en amplias capas de la ciudadanía, del movimiento obrero, de la cultura, de la universidad, de la juventud, de la propia Iglesia Católica y, también, de un empresariado deseoso de remover los obstáculos que impedían nuestra integración en Europa. En este marco, la  protesta social, sindical y política avanzaba incontenible y es por éso que los intentos de mantener el franquismo en base a un reformismo sin sustancia (como el protagonizado por Arias Navarro en vida del propio dictador) se demostró que estaban condenados al fracaso. De ahí que no se pueda afirmar con verdad que al pueblo español nadie le regalara nada.

    Adolfo Suárez y Juan Carlos de Borbón han representado históricamente, como Fraga y tantos otros,  a este sector del franquismo que tuvo la lucidez de aceptar la realidad y de propiciar una transición democrática radicalmente distinta a la "Revolución de los claveles" portuguesa; es decir, una transición sin ruptura democrática, con hegemonía política de la derecha y sin  cuestionar los intereses de la oligarquía económica ni los equilibrios de la guerra fría. La Monarquía, manteniendo como Jefe del Estado a la misma persona que Franco designó para el cargo, ha sido la expresión más viva de esta continuidad y el símbolo de que los que vivieron bien con el franquismo podían aspirar a seguir haciéndolo en la recién nacida democracia.

    Cada uno puede opinar lo que quiera sobre las bondades o perversiones de este modelo y sobre los hipotéticos beneficios de una ruptura democrática que algunos impulsamos y que nunca llegó a producirse. Pero lo que es inadmisible, lo que es un insulto a la Historia y a los demócratas de este país, es hacer creer que la democracia fue un régimen otorgado y que son más susceptibles de admiración los que se las arreglaron para estar en el poder durante el franquismo y durante la democracia que los que arriesgaron su vida, su libertad, su familia y sus bienes para luchar, en todo momento y sin fisuras, contra todo tipo de opresión.

    En estos momentos de homenajes desmedidos, de amarillismo periodístico y de desvirtuación interesada de la historia, es a  los que de verdad hicieron posible y necesaria la democracia, a los que se organizaron, a los que se manifestaron, a los que se comprometieron, a los que perdieron su empleo, a los que pasaron miedo, a los torturados, a los que fueron a la cárcel, a los asesinados, a los que, de entre ellos, estuvieron ayer en las Marchas por la Dignidad y a los más jóvenes que hoy recogen con honor su espíritu, su coraje y su legado, es a ellos y a ellas a quienes va hoy mi recuerdo y mi más sentido homenaje  


    0 0

    Ahir al matí la Geganta de la Quaresma, la popular s’Àvia Corema de Maó, va perdre el tercer peu d’enguany.

    Una variant referent als dos dissabtes anteriors va ser el temps, que tot i no ser en absolut de fred, no va ser tampoc tan primaveral com en les jornades anteriors, de fet al poc de estoixada la geganta fins i tot faria aparició una pluja, primaveral, però pluja.

    La plaça escollida en la jornada d’ahir va ser la del Príncep, que al ser suficientment gran deixaria que el públic, menut però nombrós, pogués fer un cercle ben gran per a no perdre detall del que anava a ocórrer. De fet poc s’ho imaginava la vella quaresma, que en la jornada d’ahir (que al no ser de les més caloroses, ja la començaria amb el reuma típic de la edat) la de coses que li anaven a succeir.

    La animadora , la Senyora Garcia, va engrescar als més petits fent les bromes amb les que cada dissabte aconsegueix posar-se als més petits a la butxaca. En la jornada d’ahir però, abans de treure la sabata a la geganta, es va permetre pujada dalt una escala de posar-li un nas de pallasso, unes pestanyes postisses i fins i tot unes flors en el cap, mudant així la imatge habitual de la figura. Direm en aquest cas un detall que ve a conta, que tot i que la geganta va ser creada en el seu moment per a representar a una vella amb pomes agres, molt contràriament el que li hem aconseguit trobar sempre és més be una cara entranyable. Aquesta però en el matí d’ahir, per les arts de la Senyora Garcia, es transformaria per a uns moment en una una figura ben diferent de lo habitual.

    la Geganta s'Àvia Corema de Maó, amb la animadora la Senyora Garcia, que cada dissabte al matí acompanyats de la Banda de Música de Maó surten a passejar per la ciutat.

    El moment va arribar, el de treure la sabata, que prèvia votació popular es va encarregar un fillet de entre el públic de treure-li.

    Ja sols quedava passat aquest moment el de la tornada capa a redossa.

    Un fet que també podem destacar és el de la nova tradició arribada fa pocs anys a propòsit de les sortides de s’àvia corema, el de regar els arbres caramel·lers. Cada setmana de tornada de tota la comitiva a l’Ajuntament encara queda el de regar tan simpàtics arbres, doncs els fruits que promet per a l’últim dia ben valen la tasca de jardiner.

    La setmana que ve, novament a les dotze del migdia la Geganta s’Àvia Corema amb la Colla de Geganters de Maó, la Senyora Gargia i els membres de la Banda de Música de Maó sortiran del Pla de la Parròquia per anar cap al ja “quart peu” de la quaresma.

    Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

    www.youtube.com/gegantsmao


    0 0

    Normal021MicrosoftInternetExplorer4Al darrer ple no va haver temps de contestar precs i preguntes, avui comentam precs, preguntes i dels anteriors plens  que encara no haviam publicat.

    - Fa molt de plens que ens diuen que la reunió per valorar el Festival seria immediata, al ple de desembre ens van dir que seria abans de reis però els reis fa temps que van a tornar a Orient i continuam sense fer la reunió sol·licitada.

    El batle va dir que la reunió es faria en gener però finalment es va fer fa uns dies, on ens van fer arribar la liquidació de despeses de 2013. Sobre el Festival 2014 la informació que ens han donat és que es celebrarà només durant el mes d'agost, que s'elimina el cicle de literatura i que els doblers estalviats es destinaran als concerts, es planteja de nou la possibilitat de fer un concert a Alcúdia, es continuarà amb el cicle de cinema. En referència a la programació artística s'ha parlat del compositor de bandes sonores de cinema , Marco Beltrami, l'Orquestra simfònica que oferiria una concert de càmera amb una versió de Gustav Mahler sobre "El cant de la terra" al costat d'una projecció de l'obra del pintor Joan Bennàssar...

     

    - Al ple de juliol el batle va dir que els informes que s'havien de fer respecte a l'auditoria, aprovats per unanimitat al ple de febrer ja es trobaven en marxa. Segon CiU al mes d'agost, fer aquests  informes a la màxima brevetat possible era imprescindible per pactar amb el PP. En breu arribarem a complir un any de l'aprovació de la realització d'aquests informes i continuam esperant aquests informes. Quan es deixaran de riure de les decisions d'aquest ple?

    Al mes de gener el batle va contestar que els informes d'Intervenció i Secretaria estaven pràcticament acabats, que faltava contrastar-les...

    Fa més d'un any, al mes de febrer de 2013,  que es va aprovar per unanimitat la nostra moció (volem que l'auditoria sigui pública i útil)  per fer aquests informes. Segon CiU al mes d'agost del 2013, fer aquests  informes a la màxima brevetat possible era imprescindible per pactar amb el PP... Hem demanat a nombrosos plens per aquest informes i la nostra paciència s'ha esgotat. Ens agrairia publicar l'auditoria acompanyada dels informes però si no arriben els infomes la publicarem sense els mateixos.

    - Com es troba el contracte d’arrendament de l’aparcament de "la Renault" ? Ara que es va millorar l'aparcament de Can Conill no pensen que seria moment de fer una reunió entre tots els grups per reflexionar sobre els aparcaments existents i els arrendaments que pagam tan a la Renault com a Can escarrintxo?

    El batle va contestar que els aparcaments fan falta.

    Es veu que amb el canvi d'equip de govern el batle ha canviat d'opinió  a aquest tema ja que anteriorment havia la idea de deixar de pagar l'aparcament "de la Renault" una vegada fet l'aparcament del pavelló i l'accés al mateix des del poble. Caldria fer un estudi seriós sobre la necessitat o no d'aquest aparcament i si compensa el que es paga pel mateix, a l'igual que sobre l'infrautilitzat Can escarrintxo.

    - Respecte a les denúncies que es van fer a la passada legislatura sobre l'obertura d'un camí a Fartàritx tenen informació de com es troben? Ens han arribat informacions sobre tales a la finca tenen alguna notícia de les mateixes?

    Va respondre el batle; l'expedient per a la legalització del camí a la Conselleria de Medi Ambient  ha passat tots els tràmits. Respecte a les tales enviarà al zelador.

    - Han fet o pensen fer alguna cosa en referència al procés de privatització del Port que ha anunciat Ports de les Balears pel 2014.

    El batle va respondre que els plecs estaven en marxa i cada port serà diferent.

    - Radio Taxi Pollença es segueix anunciant a internet com un servei oficial de l'Ajuntament de Pollença. Han aclarit ja alguna cosa del vet a alguns taxistes del qual els vam informar fa mesos.

    Va respondre la regidora de turisme; ja els havien dit que llevessin i tornarien a insistir. S'ha reunit amb dos dels afectats i ha intentat que els tornin a admetre, no pot fer res més ja que surt de la seva competència.

    El tema de la pàgina web segueix exactament igual

    - Respecte a la poda dels pins del passeig Voramar, que pateixen més l'envestida del vent, ens van dir que no eren prioritaris però ens podien dir més o manco quan es té prevista la seva poda.

    Sense resposta

    - S'han reunit ja amb la Conselleria de medi ambient per tractar el tema del Centre de Turisme Ornitològic de la Gola?

    Respon la regidora de turisme; té sol·licitada una reunió però encara no l'han donat cita, espera que una o dues setmanes li donen

    - Han obtingut ja resposta a la seva petició de la reunió de la Junta Rectora de l'Albufereta?

    Resposta regidora de turisme; al mes d'octubre li van dir que farien una reunió abans de final d'any, després li van dir en gener... I encara espera.

    Aquestes dues respostes demostren el poc interès del PP pel medi ambient i per aquesta part fonamental del patrimoni natural del municipi.

    - Ens podien informar el batle i el regidor d'educació de les reunions que han realitzat amb representants de la Conselleria d'educació; la primera amb la comunitat educativa del IES Clara Hammerl i la segona amb representants d'apimas de Pollença? A aquestes reunions el regidor d'educació i batle van defensar els acord del ple i del consell municipal escolar?

    Va respondre el batle; a la primera reunió va anar tot sol i va intervenir per fer les reunions i que els afectats expressessin els seus dubtes. Només van fer referència a temes que eren competència municipal.

    A cap de les reunions ni el batle ni el regidor han defensat el que s'ha aprovat el ple. Una demostració més de que es riuen dels acords del ple que els mateixos voten i que aquestes reunions només van ser propagandístiques.

    - Ens podien informar de com està funcionant la línia verda; queixes rebudes, estat de solució de les mateixes...

    Sense resposta

    - Ens arribat queixes de l'estat de neteja en que es troba l' abeurador de Sant Isidre, podrien fer-ho net?

    Sense resposta

    - En referència a l'acord de la Junta de govern del 3 de desembre de resolució de la sol·licitud de l'arxiver bibliotecari, en relació a la nòmina del mes d'octubre, ens consta que a altres administracions públiques, com la Conselleria d'educació i a altres municipis (Inca i Sa Pobla) la interpretació de l'apartat 4a de les mesures per a la reducció del dèficit públic que fan és diferent a la que s'ha fet a Pollença i es fa el complement de les retribucions fins al 100% no només durant els dies d'hospitalització o intervenció quirúrgica sinó durant tota la baixa ocasionada por la intervenció (el que ens sembla el més lògic). Podien demanar als Ajuntaments citats si el que indicam és cert i fer l mateixa interpretació?

    No ens van respondre al ple però sembla  que el regidor de personal proposarà canviar la redacció de l'apartat assenyalat per pagar el complement de les retribucions fins al 100% no només durant els dies d'hospitalització o intervenció quirúrgica sinó durant tota la baixa ocasionada por la intervenció.

     


    0 0

    Joaquín María Bover en su Diccionario bibliográfico de las publicaciones periódicas de las Baleares (1862) realiza un seguimiento del periódico que se edita en la imprenta de Felipe Guasp, el cual bajo diversos títulos que va cambiando según las circunstancias políticas, es el único periódico que consigue una continuidad temporal larga.

    • De 01/11/1814 a 29/05/1815: Diario Balear (en BVPH Hay también algunos números de las etapas de 1816 y de 1823)
    • De 01/04/1816 a 17/03/1820: Diario Balear
    • De 18/03/1820 a 20/09/1820: Diario constitucional de Palma (en BVPH No completo)
    • De 21/09/1820 a 31/12/1822: Diario constitucional político y mercantil de Palma (en BVPH)
    • De 01/01/1823 a 06/11/1823: Diario constitucional de Palma (en BVPH)
    • De 07/11/1823 a 23/08/1836: Diario Balear (en BVPH)
    • De 24/08/1836 a 31/12/1837: Diario constitucional de Palma de Mallorca (en BVPH Atención: la ficha equivoca el siglo)
    • De 01/01/1838 a 31/12/1838: Diario constitucional de Palma
    • De 01/01/1839 a 30/09/1839: Diario constitucional
    • De 01/10/1839 a 31/07/1845: Diario constitucional de Palma
    • De 01/08/1845 a 31/12/1850: Diario constitucional de Palma de Mallorca
    • De 01/01/1851 a 31/12/1851: Diario constitucional de Mallorca
    • De 01/01/1852 a 30/11/1856: Diario de Palma (en BVPH)
    • De 01/12/1856 a 31/08/1861: El mallorquín
    • Desde 01/12/1861 Diario de Palma

    En 1862, al publicarse el Diccionario de prensa de Bover, seguía publicándose el periódico de Felipe Guasp con el nombre de "Diario de Palma".

    Faltan en la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (BVPH) muchos años, pero también hay los de temporadas en que fue la única publicación permitida en las islas. El hecho que utilizara títulos parecidos produce alguna confusión, quedando agrupadas los de épocas distintas, máxime cuando sólo quedan algunos números sueltos.

    ¿Cómo continuó desde 1862? No lo sé, y no sé dónde encontrar información. Bover realizó una buena labor que creo no ha tenido continuidad. En la "Gran Enciclopèdia de Mallorca" hay información sobre la prensa, pero está en orden alfabético, difícil de seguir al faltar el orden cronológico. Tendré que buscar más información.

    Sobre este periódico ya realicé las siguientes entradas: El 'Diario Balear' (1814 - 1820); Los diarios constitucionales de los años 1820 - 1823 y El día en que Felipe Guasp cambió la cabecera de su periódico.


    0 0

    Avui matí la meua amiga Xelo Miralles feia una sèrie de tuits on agraïa moltes coses a certa gent. A mi m'ha fet l'efecte que allò sonava a comiat, però ella m'ha dit que estem en un final d'etapa i ha volgut posar en una mena de llista les persones que ens farem costat en la que comença. Un bon amic, membre del comitè d'empresa, m'ha confessat que avui se n'ha adonat de la presència d'unes flors a casa seua. Això no tindria cap importància si no fos perquè ja fa deu dies que la seua dona les va portar. Un altre membre del comitè d'empresa es preguntava a twitter si seria capaç de tornar a la "vida real" després de vora tres anys de viure dins una olla a pressió. Alguns companys estan satisfets perquè l'aprovació de l'ERO els allibera per a iniciar noves aventures lluny d'aquesta casa que projecta un perfil tan allargat dins la nostra memòria.

    Supòs que aquests sentiments, o molt semblants, els estem vivint bona part dels 1600 treballadors de Radiotelevisió Valenciana que, ara ja sí, des de les dotze de la nit passada, estem desvinculats de la casa. És una sensació molt dolorosa, una molèstia, com l'arena dins les sabates o una ungla mal tallada. Alguns estem en una mena d'estat de xoc reincident. Aquella sensació de buit que provoca que quan et penses que tot s'acaba, tot torna a començar. El que hem viscut durant el mes que ha durat la negociació de l'ERO ha representat una mena de regressió en el "tractament de cura i rehabilitació" que havíem iniciat després del tancament de Canal 9. I el tancament va trencar el ritme de la la rehabilitació a que ens havíem sotmès els despatxats ara fa un any. Així és que ara els nostres cossos i els nostres esperits tornen a ser fràgils. I tot i aquesta fragilitat hem d'estar alerta, perquè després del sainet que es va viure ahir a Burjassot, ens hem d'esperar el pitjor a l'hora de la comunicació personal del nostre comiat. Haurem d'estar pendents de l'arribada d'un burofax amb la carta. La segona, per a mil de nosaltres.

    Durant prop de tres anys hem estat sotmesos a tortures psicològiques i vexacions de tot tipus. Ens hem sentit incompresos, hem estat baquetejats, ens han pegat. Uns, per unes coses i altres, per les contràries. Hem fet tot el possible per explicar als valencians què estava passant i per què, qui són els culpables de la desfeta, etcétera. I no sé si ho hem aconseguit gaire. Potser si, perquè molts ciutadans van sortir al carrer a demanar que no es tanqués Canal 9. Gràcies, de tot cor. Aquí estem, encara, arreplegant les restes del naufragi, intentant reconstruir una nova nau amb el que es pugui aprofitar de l'antiga. Aquí estem preguntant-nos cap a on enfilar la proa i amb quins companys de viatge volem fer la travessia. Bé, jo en tenc cap dubte. A mi m'agrada el vermell.

    El "roig jupetí" que és tendència i que queda tan bé a les fotos quan el llueixen aquest grup incansable de companys que han fet visible la nostra reivindicació. Anit també eren a Burjassot, sostenint el salvavides perquè els membres del comitè d'empresa no s'ofegassin de dolor després de signar aquest ERO. El segon ERO.

    Aquests som nosaltres. Som els 1600 treballadors de Radiotelevisió valenciana. Som els que ens repartirem prop de cent milions d'euros a canvi de deixar de treballar en un mitjà de comunicació públic que era perfectament viable. Ens pagaran en dos terminis més de setze mil milions de pessetes que no han anat ni a l'ensenyament ni als hospitals, com va dir el president Fabra el cinc de novembre del 2013. No n'hi havia de causes econòmiques en el tancament de Canal 9. No n'hi havia.


    Warnning: Do NOT Get Caught While Searching!!
    Your IP : - Country : - City:
    Your ISP TRACKS Your Online Activity! Hide your IP ADDRESS with a VPN!
    Before you searching always remember to change your IP adress to not be followed!
    PROTECT YOURSELF & SUPPORT US! Purchase a VPN Today!
    0 0
  • 03/24/14--21:39: Torneig de Futbol

  • 0 0

    [24/03] Benoît - Campion - Tapia - Cano - Paradela - Farvo - Cobos - Ocaña - Digeon - Lombardozzi - Florentino de Carvalho - Jelinek - Prior - Ryner - Salomone

    Anarcoefemèrides del 24 de març

    Naixements

    Charles Benoît (29 de setembre de 1911)

    - Charles Benoît: El 24 de març de 1878 neix a Rouen (Alta Normandia, França) el militant socialista revolucionari i després anarquista Charles Benoît. Va ser educat per Bazire, un lliurepensador adherit al Partit Socialista Revolucionari (PSR), successor del Comitè Revolucionari Central de caràcter blanquista. De molt jove ja militava en el moviment sindical i en la Unió Comunista Revolucionària (UCR) de Rouen, i amb 16 anys ja participava en les vagues. En 1895 es va adherir a la Federació Socialista del Sena-Inferior. Va ser un dels secretaris de la Unió Departamental, creada en 1896. Assistí al Congrés de París de 1900 de la Federació Socialista en representacio de dos grups del PSR, de la UCR de Rouen i de L'Avenier Social, de Saint-Étienne-du-Rouvray. A Rouen va ser perseguit en 1902 per haver organitzat una conferència antimilitarista destinada als reclutes; sa mare, vídua, que regentava un cafè, es va veure obligada a liquidar l'establiment i fugir amb son fill a París. En aquesta ciutat Benoît trobarà els anarquistes i particularment Jean Grave i el seu periòdic Les Temps Nouveaux, a qui aportarà la seva ajuda realitzant tasques administratives sense cobrar. Cap al 1910 crearà un grup de«propaganda pel fullet», del qual serà secretari, i s'ocuparà activament de la difusió dels llibrets editats pels periòdics de Jean Grave Le Révolté, La Révolte i Les Temps Nouveaux, que eren un excel·lent mitjà de propaganda gràcies al seu baix preu o a la seva gratuïtat. En 1912 va participar activament amb André Girard i Guérin en la campanya del «Comitè de Defensa Social en favor del soldat Rousset», testimoni de l'assassinat d'Aernoult per un oficial. Durant la Gran Guerra, Charles Benoît prendrà una posició contrària Jean Grave i el«Manifest dels Setze» dins del «Grup Suport Mutu dels Temps Nouveaux» --on figuraven entre d'altres André Girard, A. Mignon, Hasfeld, Garnery, Paul Signac, Péricat...-- i del qual serà tresorer. També publicarà La Paix par les Peuples per fer costat la campanya antimilitarista. En 1916 va formar part del Comitè d'Acció Internacional contra la Guerra i el juliol d'aquell any va realitzar una important gira de conferències antimilitaristes contra la Gran Guerra. En aquests anys també serà membre el grup pacifista Unió Federativa de Transformació Social. A partir del gener de 1918 col·laborarà amb nombrosos antics redactors de Les Temps Nouveaux (Émile Masson, A. Girard, A. Mignon, J. Mesnil, Frédéric Stackelberg, Fernad Desprès, Alzir Hella, Martinet, Genold, etc.) en la revista mensual L'Avenir International, publicació dirigida per J. Béranger i André Gurard i que serà favorable al procés revolucionari rus. En aquesta època va col·laborar en el periòdic La Plèbe, editat per Alignier i que reagrupava militants llibertaris, sindicalistes i socialistes oposats a la guerra. El 9 d'abril de 1919 va ser nomenat vicepresident de la secció Monnaie-Odéon de la Lliga dels Drets de l'Home. Cap al 1925 s'adherirà a la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), on restarà fins a la seva mort. A partir de 1931 va col·laborar en la revista Plus Loin, animada pel doctor Marc Pierrot. L'1 de febrer de 1927 va ser esborrat del «Carnet B» dels antimilitaristes. En aquests últims anys militarà poc i només es reunirà amb els vells llibertaris i sindicalistes revolucionaris, alhora que farà tasques de comptable i de venedor de llibres de bibliòfil. Charles Benoït va morir el 19 de març de 1950 a París (França) i va ser incinerat al columbari del cementiri parisenc de Père-Lachaise.

    Charles Benoît (1878-1950)

    ***

    Léo Campion

    - Léo Campion:El 24 de març de 1905 neix al barri de Montmartre de París (França), de pare belga i mare parisenca, l'artista anarquista, lliurepensador, pacifista i francmaçó Léo Louis Octave Campion. En 1923 parteix cap a Brussel·les, on farà amistat amb el llibreter de vell anarquista Marcel Dieu, més conegut com Hem Day, qui l'introduirà en la francmaçoneria. El 7 d'abril de 1930 va ser iniciat a la lògia «Les Amis Philanthropes» de Brussel·les. Esdevindrà secretari de «Libre Pensée» de Brussel·les. Entre 1930 i 1936 va col·laborar com a caricaturista en el periòdic de Brussel·les Le Rouge et le Noir i va començar la seva carrera de cantautor. En 1933, com a secretari de la secció belga de la Internacional de Resistents a la Guerra (WRI), torna, amb Hem Day, la seva cartilla militar, fet que el portarà a un procés el 19 de juliol de 1933 on Léo Campion ridiculitzarà les autoritats judicials i militars a l'estil d'Ubu Rei. Brussel·les és el refugi de nombrosos proscrits, com ara Durruti i Ascaso, amb qui Léo tindrà una sòlida amistat --en 1930 va publicar a Brussel·les un llibre sobre aquests militants anarquistes: Ascaso et Durruti. Durant l'ocupació, torna a França però, fitxat com a objector de consciència, és internat amb altres antifeixistes al camp de concentració d'Argelers. Després de l'Alliberament, triomfarà a França com a cantant, actor de teatre, director de cabaret i productor artístic, realitzant moltíssimes gales de suport en favor de la Federació Anarquista i serà sempre una gran ajuda en el moviment llibertari. És també autor de algunes obres humorístiques, com ara Le petit campion illustré, i obres sobre la francmaçoneria (Sade franc-maçon,Le drapeau noir, l'équerre et le compas). Va ser fundador i primer Gran Mestre de la «Confrérie des Chevaliers du Taste Fesses» (Confraria dels Cavallers Tastadors de Culs). Léo Campion va morir el 6 de març de 1992 a París (França) i es troba enterrat al cementiri de Saint-Ouen, a prop de París. En 2004 es va crear un «Cercle Maçònic i Llibertari Léo Campion».

    ***

    Simón Tapia Colman

    - Simón Tapia Colman: El 24 de març de 1906 neix a Aguarón (Saragossa, Aragó, Espanya) el músic i compositor anarquista Simón Tapia Colman --també citat com Tapia-Colman. Fill d'un músic clarinetista. Quan tenia sis anys ja tocava el violí en les festes del poble i amenitzava els descansos dels jornalers. Apadrinat pel periodista i compositor de sarsueles Juan José Lorente Millán, aconseguí una beca de la Diputació de Saragossa per estudiar música a l'Escola Municipal de Música. Quan tenia 11 anys ja feia concerts al teatre Parisiana de Saragossa, amb obres de Paganini i Sarasate. Instal·lat a Madrid, estudià amb Julio Francés, concertino de l'Orquestra Simfònica madrilenya, i amb Conrado del Campo i Francisco Calés al Real Conservatori. Novament becat, marxà a París, on estudià a partir de 1924 en la càtedra de composició de Vicent d'Indy. En tornà creà una orquestra i el «Quartet de Corda Colman» i fou membre de l'orquestra del teatre Apolo de Madrid. Quan esclatà la guerra ja pertanyia al moviment llibertari. A finals de 1936 fou nomenat instructor de Tir a les casernes Fermín Salvochea de Barcelona per formar les columnes de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El gener de 1937 ingressà, com a integrant del Grup Hispània, en la Federació barcelonesa de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El juliol de 1937 assistí a València al Ple Peninsular de la FAI en representació del Comitè Regional de Catalunya. En acabar la guerra passà els Pirineus i acabà al camp de concentració de Sant Cebrià, del qual fugí; apressat, fou internat al camp d'Agde. Aconseguí embarcar a l'«Ipanema» i el 7 de juliol de 1939 arribà al port de Veracruz, s'establint-se a Mèxic. Al país asteca desenvolupà una important tasca musical: professor i director del cor del Colegio Ruiz de Alarcón, director del Ballet Español d'Ana Maria, violinista de l'Orquestra Simfònica Nacional de Mèxic, programes radiofònics de comentaris musicals (Música de España), fundador i director del Cor de Mèxic, director del Cor de la Comissió Federal d'Electricitat, professor i director del Conservatori Nacional de Mèxic, catedràtic d'Història de la Música i d'Organologia, investigador musical de l'Institut Nacional de Belles Arts, catedràtic d'Estètica de la Universitat Iberoamericana, membre de l'Institut Mexicà de Ciències i d'Humanitats, etc. Nacionalitzat mexicà, es casà amb Esperanza Alcázar, filla del cardiòleg del president Lázaro Cárdenas del Río, amb qui tingué vuit fills, tots vinculats amb la música, especialment sa filla Silvia Tapia (Prisma). En 1956 fou el primer representant de Mèxic al qual la BBC londinenca li estrenà una simfonia amb l'Orquestra de Manchester, dirigida aleshores per Hugo Ringold. Aquest mateix any rebé el premi de la Unió de Cronistes de Teatre i Música de Mèxic. En 1989, mig segle després del seu exili, viatjà a Saragossa, convidat per la directora del Conservatori de la ciutat, i rebé un homenatge a la Sala de Música del Palau de Sástago. Fou autor de més de dues-centes obres, algunes força conegudes (Una noche en Marruecos,Leyenda gitana, Estampa de Iberia,Sísifo, etc.), que s'han publicat en forma de llibre-disc sota el títol Obra sinfónica completa de Simón Tapia-Colman. També publicà centenar d'articles de crítica musical de diverses publicacions mexicanes. Ha estat enquadrat en l'anomenada«Generació Musical de 1927», al costat de Rodolfo Hallfter, Gustavo Pitaluga, Jesús Bal y Gay, Adolfo Salazar i Pilar Bayona, entre d'altres. Simón Tapia Colman va morir víctima d'un càncer, poc abans de concloure la seva òpera en tres actes Iguazú, el 13 de febrer de 1993 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic). Fou l'últim compositor exiliat arran de la Guerra Civil espanyola que quedava a Mèxic.

    Simón Tapia Colman (1906-1993)

    ***

    Benjamín Cano Ruiz (1947)

    - Benjamín Cano Ruiz: El 24 de març de 1908 neix a La Unión (Murcia, Espanya) el dibuixant, pintor, mestre i editor anarquista Benjamín Cano Ruiz --va fer servir el pseudònim Ben-Karius. Havia nascut en una família llibertària molt humil --sos germans Tomás Francisco i Juan van ser destacats militants anarquistes-- que per motius econòmics emigraren al País Valencià i a Barcelona (Catalunya). Des de molt infant, malalt d'asma, es dedicà al món de l'art (poesia, pintura, etc.) i ja adolescent començà a militar en el moviment anarquista. En les Joventuts Llibertàries destacà com a editor de periòdics i de llibres i com a pedagog seguidor de Francesc Ferrer i Guàrdia. Instal·lat a València, en 1927 participà en la fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En aquesta època polemitzà amb Progreso Fernández sobre el plataformisme revolucionari rus («Plataforma d'Arshinov»). Fugint de la policia valenciana, tornà a Barcelona i en 1929 s'exilià a París, on aprengué francès i freqüentà els cercles anarquistes i destacats militants (Sébastien Faure, Nestor Makhno, Émile Armand, etc.). Més tard marxà a Alger amb sos germans i sa mare on visqué de la pintura de manera bohèmia, venent estampetes, il·lustracions i quadres pels carrers i tavernes. Amb l'establiment de la II República espanyola tornà a la Península. Entre 1931 i 1932 va fer de mestre racionalista a Gavà (Baix Llobregat, Catalunya). En aquests anys milità en les Joventuts Llibertàries i realitzà diversos mítings (Castelldefels, Gironella, Sabadell, l'Hospitalet de Llobregat, etc.). En aquesta època fou detingut a Alacant per participar en una vaga, però fou alliberat poc després. Durant les jornades de juliol del 1936 participà en els combats i fou membre del Comitè Revolucionari d'Alacant. En 1937 ocupà la secretaria de les Joventuts Llibertàries de Sant Gabriel (Alacant), alhora que treballava com a mestre racionalista. En 1938 fou secretari de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, va fer de mestre en una escola racionalista del Poble Nou de Barcelona i dirigí Ruta fins al final de la guerra. Introduït en el món editorial per Elías García, publicà Tiempos Nuevos i la revista infantil Porvenir. En 1938 també va fer conferències a València i a Barcelona. Fou nomenat secretari general de la Federació Regional Catalana d'Escoles Racionalistes (FCER), contrària al governamental Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). A començaments de 1939 fou nomenat director de Solidaridad Obrera, l'últim abans de la desfeta. Amb el triomf feixista passà els Pirineus i pogué eludir els camps de concentració, establint-se a París i vivint amb l'anarquista romanès Ionesco Capatzana. Amb Capatzana edità en 1939 la revista Artistocratie. Revue mensuelle d'art et de littérature, rédigée en français, espagnol, roumain et esperanto, on van col·laborar Eugen Relgis i Gérard de Lacaze-Duthiers. A la capital gala travà amistat amb el científic llibertari Paraf-Javal i amb Jean Grave. Amb l'entrada dels alemanys a França fugí cap al sud i finalment pogué embarcar a Bordeus cap a Mèxic, dues hores abans que els nazis prenguessin el port. A Mèxic treballà en diversos oficis (pintor de parets, corrector, venedor de perfums que ell mateix feia, etc.) i amb Patricio Redondo i altres mestres intentà muntar escoles racionalistes, però el projecte fracassà a causa del boicot comunista. Es relacionà amb el grup editor de Renovación (Efrén Castrejón, Nicolás T. Bernal, Jacinto Huitrón, la vídua de Ricardo Flores Magón, etc.). Acabà muntant una impremta que esdevingué l'editorial«Ideas». Destacà en el sector més anarquista de l'exili llibertari americà, editant Solidaridad Obrera (1952) i dirigí Tierra y Libertad. En 1964 també dirigí a Mèxic Mundo Editorial. Mantingué una famosíssima polèmica amb Josep Peirats sobre el tema del determinisme i el voluntarisme. Publicà --amb el suport de Víctor García, Ángel J. Cappelletti, Tomás Cano Ruiz, José Muñoz Congost, Ismael Viadiu-- la traducció castellana de l'Enciclopedia Anarquista, de la qual només sortiren els dos primers toms, en 1970 i 1983, respectivament. Com a anarquista no congenià amb l'anarcosindicalisme. Durant sa vida va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries, com ara Adarga,Cenit, Espoir, Faro,Humanidad, Ideas-Orto, Inquietudes,Liberación, El Nacional,Nervio, A Plebe, Ruta,Simiente Libertaria, Solidaridad Obrera,Tierra y Libertad, etc. Publicà nombrosos llibres, alguns signats com Ben-Karius, i diverses antologies sobre figures destacades de l'anarquisme mundial, com araLa vida amorosa de Lord Byron (1952), La enseñanza laica ante la racionalista. La Escuela Moderna (1960, amb Costa Iscar), Ronda de la luna. Cuento (1960, amb Campio Carpio), Discusiones sobre ¿qué es el anarquismo? (1960, amb Formós Plaja), Excursión sobre los fundamentos del anarquismo. Albores del anarquismo (1961, amb George Woodcock i introducció de Víctor García), Determinismo y voluntarismo. Polémica (1966), Marxismo y anarquismo (1972),Ricardo Flores Magón (1976),William Godwin. Su vida y su obra (1977), La moral del apoyo mutuo (1977),El pensamiento de Pedro Kropotkin (1978), El pensamiento de Malatesta (1979),El pensamiento de Miguel Bakunin (1979), El pensamiento de Ricardo Mella (1979), Narraciones y cuentos anarquistas (1979, amb Salvador Hernández), El pensamiento de Sebastián Faure (1980),La obra constructiva de la Revolución española (1982, amb altres), ¿Qué es el anarquismo? (1985, amb pròleg d'Ignasi de Llorens), etc. Sa companya fou Maria Rossell Rossell, filla d'una família anarquista de Rubí (Vallès Occidental, Catalunya), que col·laborà en Tierra y Libertad de Mèxic. Benjamín Cano Ruiz va morir el 5 d'abril de 1988 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic) i fou enterrat l'endemà al Panteó Espanyol del Districte Federal.

    Benjamín Cano Ruiz (1908-1988)

    ***

    Álvaro Paradela Criado pronunciant una conferència (1957)

    -Álvaro Paradela Criado: El 24 de març de 1911 neix a La Corunya (Galícia) el metge, escriptor bilingüe (gallec i castellà) i militant anarcosindicalista Álvaro Paradela Criado, també conegut com Amaro Orzán. Quan estudiava Medicina a Santiago de Compostel·la s'afilià a l'anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT) i n'ocupà la secretaria del Sindicat de Sanitat de Santiago de Compostel·la. Entre 1932 i 1933 es doctorà en Medicina a Madrid. En aquestaèpoca va col·laborar amb l'Escola Racionalista de Ferrol i en els seus «Cursets Populars» i a partir de 1934 començà a col·laborar en Solidaridad Obrera de La Corunya. En 1935 realitzà conferències al«Centre d'Estudis Socials Germinal» (CES Germinal). Fou també professor d'educació física i s'especialitzà en natació, dirigint durant uns anys el «Club do Mar» de San Amaro. Durant la postguerra exercí la medicina al servei nocturn d'urgències de Santo André (La Corunya) fins al 1957, a Teixeiro (Curtis) entre 1957 i 1960 i a Freixeiro (Narón) fins a la seva mort, alhora que portava una vida periodística i literària d'allò més activa, publicant en nombrosos periòdics (ABC,Andarax, Arcano, Bahía,Ferrol Diario, Grial,El Heraldo de Vivero, La Noche, Poesía Española, Poesía Hispánica, La Región,La Voz de Galicia, La Voz de Ortigueira, etc.). Durant els anys seixanta participà en la «Societat Cultural Recreativa CACEM» i es mostrà molt contrari al «Cartelón», conjunt de normes d'obligat compliment d'aquesta institució.És autor d'Estaticario (1969), Sabencias (1969), Casi cuentos para desentontecer (1970),La Galicia que duele (1971), Media ducia de contos (1972), Irmaus tolos (1973), entre d'altres. Fou el creador el terme Ferrolterra. Durant sa vida guanyà nombrosos premis, com el«Pérez Lugín» i el«Fernández Latorre» de periodisme o el de l'associació«O Facho». Álvaro Paradela va morir el 13 de desembre de 1979 a Freixeiro (Narón, La Corunya, Galícia) atropellat per un cotxe. En 1994 es creà a Ferrol un premi de narrativa que porta el seu nom i a Freixeiro una plaça també està dedicada a la seva memòria.

    ***

    Augusta Farvo

    - Augusta Farvo: El 24 de març de 1912 neix a Milà (Llombardia, Itàlia) la propagandista i militant anarquista Augusta Farvo. Quan es casà amb Erminio Pricchi, relació que durà molt poc, obrí en plena època feixista un quiosc de periòdics al mateix centre de Milà, a la Via Orefici, amb vistes al Duomo. Durant la Resistència, ajudà nombrosos militants antifeixistes, tant anarquistes com comunistes, i participà en els combats de l'Alliberament com a membre de la brigada partisana anarquista «Bruzzi-Malatesta». Durant la postguerra, el seu domicili de la Via Passarella es convertí en la seu del Centre Anarquista i del Centre Esperantista i el seu quiosc de diaris es convertí en el lloc de distribució milanès per excel·lència de la premsa anarquista italiana i internacional. Albergà al seu domicili nombrosos companys i durant els anys cinquanta entaulà una estreta amistat amb el guerriller anarquista català Josep Lluís Facerías, amb qui li agradava jugar a cartes. Durant els anys seixanta acollí militants del moviment Provo i en els setanta les noves generacions de companys anarquistes. Arran de l'atemptat de la Piazza Fontana, el 12 de desembre de 1969, la mort de Giuseppe Pinelli i l'empresonament de Pietro Valpreda, el seu domicili fou un lloc de trobada i de reunió de les diverses campanyes de contrainformació que es desencadenaren contra les maniobres manipuladores de l'Estat italià. Entre el 13 i el 20 d'octubre de 1971, amb Fernando del Grosso, portà a terme una vaga de fam a la Porta San Giovanni de Roma per aconseguí que es fixés definitivament una data per al procés dels companys tancats per la bomba de la Piazza Fontana. Malalta d'Alzheimer, la seva última activitat anarquista fou participar en els funerals del seu gran amic Pietro Valpreda, organitzats pel «Circolo Anarchico Ponte della Ghisolfa» el 8 de juliol de 2002. Augusta Farvo va morir el 20 de maig de 2003 a Milà (Llombardia, Itàlia) i fou incinerada dos dies després al cementiri milanès de Lambrate amb l'assistència de nombrosos companys i companyes del moviment llibertari.

    Augusta Farvo (1912-2003)

    ***

    Llorenç Cobos Lluy poc abans de la seva mort [Arxiu Xicu Lluy]

    - Llorenç Cobos Lluy: El 24 de març de 1919 neix a la Vila d'Eivissa (Eivissa, Illes Balears) l'anarcosindicalista Llorenç Cobos Lluy –citat de diferents maneres Lorenzo Covas, Covos Lluis, etc. Sa mare es deia Francesca Lluy Rebaje i tenia tres germans (Lluïsa Cobos Lluy, Vicent Lluy Rebaje i Francesc Lluy Rebaje). Residia al carrer Llibertat del barri de sa Penya de la Vila d'Eivissa. De jovenet treballà de sabater al taller d'en Paco des Marió. Milità a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Amb el triomf franquista, pogué creuar els Pirineus i va ser reclòs al camp de concentració d'Argelers i el 28 de novembre de 1939 hi sortí per integrar-se en la Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) Núm. 123. També va passar pel camp de concentració de Vernet. El juliol de 1941 va ser destinat a treballar a Brest (Bro Leon, Bretanya) a les fortificacions del Mur de l'Atlàntic. En qualitat de«presoner per mesures de repressió» va ser enviat, el 22 de febrer de 1942, juntament amb altres 296 presoners republicans espanyols, a l'illa d'Aurigny, a l'arxipèlag anglonormand del canal de la Mànega, aleshores ocupada pel nazis, i confinat al camp de Norderney fins a l'agost de 1944. Posteriorment, amb altres 19 presos, va ser traslladat al Fort Régent de l'illa de Jersey, on restà fins el final de la II Guerra Mundial realitzant tasques de sabotatge. Instal·lat a França, treballà durant molts d'anys com a cuiner en un col·legi de Saint-Germain-en-Laye (Illa de França, França). Posteriorment va residir aÉvecy (Baixa Normandia, França) i a Megève (Cantó de Sallanches, Arpitània). Tingué un fill, Laurent, de sa companya Gabrielle Poisson. Llorenç Cobos Lluy va morir el 2 de juliol de 1976 a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord), ciutat a la qual s'havia traslladat uns mesos abans. Un nebot seu, Xicu Lluy Torres, publicà pòstumament en 2013 el llibre Els nostres deportats. Republicans de les Balears als camps nazis, on explica la història del seu familiar.

    Llorenç Cobos Lluy (1919-1976)

    ***

    Ocaña fotografiat per Daniel Campos

    - Ocaña: El 24 de març de 1947 neix a Cantillana (Sevilla, Andalusia, Espanya) el pintor naïf, activista per l'alliberament dels drets dels homosexuals i llibertari José Pérez Ocaña. Ja de molt jove comença a pintar i, després de reconèixer la seva homosexualitat i reivindicar-la, en 1971 abandonà el seu poble natal a causa de la intolerància i la marginació a la qual es va veure sotmès. Establert a Barcelona (Catalunya), es guanyà la vida com a pintor de parets; però en aquesta ciutat pogué expressar el seu art i les seves idees transgressores d'una manera més lliure. Es relacionà amb diversos autors plàstics d'aleshores (Nazario, Camilo, Copi, etc.) i artistes (Enric Majó, Ventura Pons, Jesús Garay, etc.). Va viure a la Plaça Reial de la capital catalana, on tenia instal·lat un altar amb una imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció plena de flors al balcó. Era força conegut a les Rambles barcelonines, on es passejava transvestit sense pudor amb robes que barrejaven la religiositat típica andalusa amb les estètiques més avantguardistes; tampoc no tenia cap emperò en despullar-se integrament en mig del passeig --en 1976 per aquest motiu fou jutjat per«escàndol públic» per la justícia franquista i la seva «Llei de Perillositat i Rehabilitació Social». Muntà diverses exposicions pictòriques en diversos locals (bars, llibreries, galeries, museus, etc.), espectables (teatrillos) i«processons», on mostrà la seva estètica kitsch particular i original (ventalls, verges, beates, vídues, vetlles de difunts, ploraneres, cementiris, esglésies, escolans, àngels, flors, mantellines, peinetas, faralaes, saetas, etc.). El 27 d'octubre de 1978 realitzà un gran mural a la Bodega Bohemia de Barcelona i el febrer de 1980 un altre per al col·legi públic La Esperanza de Cantillana. Milità en el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Llibertari o«llibertatari», com li agradava definir-se, va participà activament en diversos actes culturals promoguts pel moviment anarquista (Jornades Llibertàries Internacionals de juliol de 1977, etc.) i per la Confederació Nacional del Treball (CNT). Ocaña va morir el 18 de setembre de 1983 en un hospital de Sevilla (Andalusia, Espanya) a conseqüència de les complicacions mèdiques sorgides de les greus cremades patides una setmana abans en un desgraciat accident produït quan la seva disfressa de Rei Sol, feta amb paper i teles, se li calà foc per mor d'unes bengales durant una festa infantil al seu poble natal. Les seves obres les signà sota el nom d'Ocaña,Pérez i Ukania (son segon llinatge enàrab). En 1978 el director català Ventura Pons li dedicà la seva primera pel·lícula, Ocaña, retrat interminent, on el pintor parla en primera persona sobre la seva vida. El dibuixant Nazario li retré un homenatge en el seu còmic Alí Babá y los 40 maricones (1993). En 1985 Andrés Ruiz López obtingué el Premi Nacional Calderón de la Barca de dramatúrgia per Ocaña, el fuego infinito i Marc Rosich escrigué l'obra teatral Copi i Ocaña al Purgatori (2004). Sa família posseeix gairebé tota la seva obra pictòrica, de la qual exposa una part en un bar de la seva propietat.

    Anarcoefemèrides

    Defuncions

    Émile Digeon

    -Émile Digeon:El 24 de març de 1894 mor a Trèbes (Llenguadoc, Occitània) el periodista socialista revolucionari, responsable de la Comuna de Narbona, lliurepensador i després llibertariÉmile Digeon. Nascut el 7 de desembre de 1822 a Limós (Llenguadoc, Occitània), va ser deportat amb son pare a l'Àfrica arran del cop d'Estat de 1851, però aconsegueix evadir-se i reprèn la lluita a França. El 31 de gener de 1871 participa en el Comitè de Salut Pública de Carcassona. El 12 de març, al Club de la Revolució de Narbona, declara: «La revolució és la pau per l'abolició dels exèrcits permanents, és la supressió dels imposts pel petit propietari i pel jornaler.» Quan es va saber de la insurrecció parisenca, el poble de Narbona va envair l'Ajuntament el 24 de març i va distribuir armes. Digeon proclamarà la Comuna de Narbona, que durarà fins al 31 de març, i organitzarà la lluita, però l'exèrcit reprendrà el poder. Detingut l'1 d'abril, jutjat el 13 de novembre i alliberat. En 1883 es presenta a les eleccions a Narbona com a «candidat anarquista» (!). Col·laborarà en el periòdic L'Insurgé iés l'autor del manifest: La Commune de Paris davant les anarchistes (1885). Va ser amic personal de Louise Michel, Auguste Blanqui, Jules Guesde i Louis Blanc. En 1957 els Arxius Nacionals de París va comprar documentació d'Émilie Digeon que es conserva sota el nom «FonsÉmile Digeon».

    ***

    Inocencio Pellegrini Lombardozzi

    - Inocencio Lombardozzi: El 24 de març de 1908 mor a l'hospital de Puno (Puno, Perú) el propagandista anarquista i sindicalista Inocencio Pellegrini Lombardozzi, que va fer servir nombrosos pseudònims (Leonardo DAK, Juan Cualquiera, I. P. Revolucionario, Jean Le Tremardier, etc.). Fill d'una família italiana benestant i instruïda que havia emigrat a l'Argentina, son pare era apotecari. En 1901, procedent de Mendoza (Argentina), marxà cap a Xile. A Santiago (Xile) s'integrà en els grups anarquistes locals i visità la tolstoiana «Colònia de Pío IX». Col·laborà, amb articles, cròniques, contes, poesies, etc., en els principals periòdics anarquistes de Santiago i de Valparaíso. En 1902 fou membre de la redacció del periòdic La Luz, de Valparaíso. Per a aquest diari i per a la Federació Internacional de Resistència (FIR) va fer una gira de propaganda aquell any. Destacà com a orador i com a organitzador de grups de propaganda i de sindicats de resistència. A mitjans de 1902 creà a Valparaíso, amb Juan B. Figueroa, Marcial Lisperguer i altres, el Grup d'Estudis Socials «Los Caballeros de la Vida», de tendència anarcoindividualista i antiorganizacionista. En 1903 fou un dels redactors i també director del periòdic ¡La Protesta del Panadero!,òrgan del gremi de forners, i atià la vaga de les fleques d'aquell any, fet pel qual va ser tancat més de mig any a la presó de Santiago. Durant el seu empresonament, en el qual va patir tortures i del qual va sortir molt malmenat, col·laborà enLa Protesta Humana de Buenos Aires. També trobem textos seus en nombroses publicacions anarquistes, com L'Agitatore,El Faro, Justicia,La Protesta, Tierra y Libertad, etc. Després formà part del grup editor d'El Marítimo, de la Combinació Mancomunal d'Obrers d'Antofagasta. L'octubre de 1903 va ser expulsat de Xile i passà al Perú, instal·lant-se a Lima. A començament de 1905 constituí el grup de propaganda anarquista «Por la Idea» i després creà a Trujillo, amb E. H. Altamirano, Eugenio Llaque, Francisco S. Chang, L. Basauri, Julio Reynaga, José M. Moreno i J. Caramutti, el Centre d'Estudis Socials «Luz». A Perú participà en nombroses lluites socials a diferents poblacions (Pomalca, Catacaos, Piura, Trujillo, Guadalupe, Lima, etc.). Entre el 16 de juliol de 1906 i el 23 de setembre de 1906 dirigí el periòdic El Morro, de Piura. Inocencio P. Lombardozzi va morir el 24 de març de 1908 a l'hospital de Puno (Puno, Perú), quan projectava un viatge propagandístic a Bolívia.

    ***

    Florentino de Carvalho

    - Florentino de Carvalho: El 24 de març de 1947 mor a Marília (São Paulo, Brasil) el propagandista i pedagog anarquista Primitivo Raimundo Suárez Alves, també citat per la seva versió en portuguès de Primitivo Raymundo Soares, però més conegut sota el nom deFlorentino de Carvalho. Havia nascut el 3 de març de 1883 --algunes fonts citen erròniament 1871 i 1879-- a Campomanes (Astúries, Espanya). Sos pares es deien José Suárez i Francisca Alves. Quan tenia sis anys emigrà amb sa família a São Paulo (São Paulo, Brasil). Son pare era un comerciant i mestre catòlic que el matriculà al col·legi religiós del Sagrat Cor de Jesús d'aquella ciutat amb la perspectiva que acabés ordenant-se sacerdot. Sense cap vocació, en 1898 s'allistà, fugint del seminari, en la Força Pública (policia) de São Paulo, però, després de llegir A conquista do pão de Piotr Kropotkin, abandonà en 1901 el cos amb el grau de sergent. Poc després s'instal·là a Santos (São Paulo, Brasil) --aleshores anomenada la «Barcelona brasilera»--, on va fer feina carregant i descarregant al port i, més tard, a causa de la seva fràgil salut, de tipògraf, alhora que militava en el grup local de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Fugint de les persecucions per la seva militància, emigrà a l'Argentina. A Buenos Aires fundà una escola segons el model de Francesc Ferrer i Guàrdia. En 1910 va ser expulsat de l'Argentina i posat en un vaixell amb destí a Espanya, però aconseguí evadir-se gràcies a un grup d'estibadors del port de Santos i s'instal·là en aquesta ciutat sota el nom de Florentino de Carvalho. Juntament amb León Antonio Vidal, Carlos Zaballo i Garrido Gutiérrez fou un dels propagandistes llibertaris més destacats al Brasil d'aleshores. En 1911 va ser expulsat amb destí a Portugal i l'any següent també arran de la vaga d'estibadors portuaris. Fou assidu dels congressos obrers i impartí nombroses conferències. Fundà i dirigí diverses escoles a diferents Estats brasilers (Rio Grande do Sul, Minas Gerais i São Paulo) i creà la Universitat Popular de Cultura Racional i Científica de São Paulo. Publicà articles en diferents periòdics (A Plebe, O Libertario,Germinal! - La Barricata,A Obra, Nova Era, Arte e Vida, O Comentario, Prometeu,Renascença, A Rebelião, La Guerra Sociale, Revista Liberal, A Voz do Trabalhador, etc.), alguns dels quals dirigí. Fou partidari de la creació d'una organització purament anarquista, però s'oposà a l'anarquisme exaltat. En 1917 formà part, amb Edgard Leuenroth i Gigi Damiani, del Comitè de Defensa Proletària (CDP). En 1920 fou un dels primers anarquistes a denunciar la dictadura bolxevic i s'oposà durament a la creació del Partit Comunista del Brasil (PCB). En la dècada dels vint fundà amb Fábio Luz, José Oiticica, Carlos Dias i altres, el col·lectiu de propaganda anarquista «Os Emancipados». El seu domicili es transformà en una mena de posada anarquista de fugitius i exiliats, on es feien cursets, reunions i vetllades de teatre social, amb el suport de sos germans Maria Antonia, Matilde, Manolo i Pilar, sa madrastra Paulina Soares i son nebot Arsénio Palácio, tots militants llibertaris. Durant la dictadura d'Artur Bernardes fou detingut amb altres companys i ficats en un vaixell de càrrega amb ordre de desembarcar-los al primer país que els acceptessin, però com que aquest fet no es donà, visqueren durant uns mesos en alta mar. És autor de Da escravidão à liberdade (1927), A guerra civil de 1932 em São Paulo (1932) i Anarquismo e sindicalismo (2008, pòstum); i deixà nombroses obres inèdites (Crise do socialismo, Filosofia do sindicalismo, Revolución española, A revoluçao de 24, Sintese de una filosofia anarquista --fou destruït el manuscrit a la impremta per la policia--, Constituçao socialista libertaria --idem--, Os anarquistas e os movimentos politicos, etc.). Florentino de Carvalho va morir el 24 de març de 1947 en una petita hisenda de Marília (São Paulo, Brasil) on encara feia de mestre racionalista. En 2000 Rogério H. Z. Nascimento publicà la biografia Florentino de Carvalho, pensamento social de um anarquista.

    Florentino de Carvalho (1883-1947)

    ***

    Wilhelm Jelinek

    - Wilhelm Jelinek: El 24 de març de 1952 mor al camp de Bautzen (Lusàcia) el militant anarcosindicalista alemany Wilhelm Jelinek (Willi Jelinek). Havia nascut el 25 de desembre de 1889 a Alemanya i va viure a Zwickau, una ciutat industrial de Saxònia. Membre de la Unió General de Treballadors i col·laborador del setmanari Proletarischer Zeitgeist (L'Esperit dels Treballadors), editat a Zwickau entre 1922 i 1933. En maig de 1945és un dels sis membres de la Unió General de Treballadors de Zwickau que va poder sobreviure de la Gestapo; altres 27 van morir. En aquesta part d'Alemanya, que aleshores quedaria sota control militar soviètic després de la victòria de l'Exèrcit Roig sobre els nazis, Jalinek intentaria fer renéixer l'organització contactant amb els subscriptors de Proletarischer Zeitgeist que tenia d'una llista que havia pogut amargar. Però les autoritats russes unificarien sota el nom d'SED (Partit Socialista Unificat) totes les forces d'esquerra per fer un gran partit sota el seu jou. Elegit pels obrers com a president del comitè d'empresa de la fàbrica on treballava, Jalinek també va ser membre del sindicat FDGB, però des del moment que va començar a denunciar les maniobres dels comunistes i de la dictadura del proletariat, esdevé un enemic a abatre. El 10 de novembre de 1948 és detingut amb sa dona i son gendre, i seran interrogats sobre els seus lligams amb el company Willy Huppertz de Mulheim, a qui Jalinek havia lliurat la llista d'abonats al setmanari. Transferit a l'antic camp nazi de Sachsenhausen, on ara són internats els opositors al règim comunista, s'ajuntarà als nombrosos anarquistes detinguts al novembre de 1948 i a la primavera de 1949. Però per mor de la seva activitat clandestina a l'interior del camp, que havia aconseguit reagrupar els companys, serà transferit al camp de Bautzen, on les condicions encara són més dures i que donaran lloc el març de 1950 a una revolta desesperada. Jelinek intentarà fer passar informació a l'Alemanya de l'Oest sobre les condicions miserables de milers de detinguts. El 20 de març de 1952, la seva filla constata que es troba bé de salut en una visita, però quatre dies després morirà en circumstàncies desconegudes.

    ***

    Notícia de la detenció de Ramón Prior Ríos apareguda en el periòdic madrileny "La Libertad" del 14 de juny de 1924

    - Ramón Prior Ríos: El 24 de març de 1964 mor a Foix (País de Foix, Occitània) l'anarcosindicalista Ramón Prior Ríos. Havia nascut en 1898 –altres fonts apunten a 1894– a Xeldo (Alt Palància, País Valencià). Emigrà a Barcelona (Catalunya) i milità en el Sindicat de Metal·lúrgica i en el Sindicat del Vidre de la Confederació Nacional del Treball (CNT) durant els anys del pistolerisme. En 1919 fundà el Sindicat Únic de Soneixa (Alt Palància, País Valencià) que s'adherí a la CNT. El 13 de juny de 1924, quan treballava en la Siderúrgica del Mediterrani de Sagunto (Camp de Morvedre, País Valencià), va ser detingut, juntament amb Modesto López Marco i José Bagán Alcover, i acusat de maquinar un complot contra l'empresa. En 1925 va ser empresonat per la dictadura de Primo de Rivera a València i un cop lliure s'exilià a França. En 1931, arran de la proclamació de la II República espanyola, retornà a Soneixa on reprengué la militància. Durant els anys bèl·lics, participà en la col·lectivitat de Soneixa i lluità com a milicià en la «Columna de Ferro» al front de Terol. En 1939, amb el triomf franquista, va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, pena que fou finalment commutada per la de 30 anys de reclusió, que purgà, en part, en el camp de treball de Belchite (Saragossa, Aragó, Espanya). A començaments dels anys quaranta aconseguí la llibertat condicional i participà en la lluita clandestina llibertària amb els grups de defensa de la CNT fins l'any 1949 que s'exilià a França, on milità en l'anarcosindicalisme fins a la seva mort.

    ***

    Georgette Ryner

    - Georgette Ryner:El 24 de març de 1975 mor a París (França) l'escriptora, poetessa i pedagoga anarquista Georgette Ryner, filla del filòsof anarcoindividualista Han Ryner. Havia nascut el 7 de gener de 1895 a Nogent-le-Rotrou (Centre, França). Va col·laborar en nombrosos periòdics llibertaris, com araLe Semeur, de Barbé;L'En Dehors, d'Émile Armand;Ce qu'il faut dire, de Louis Louvet;Liberté, de Lecoin;Le Monde Libertaire;La Grife;Contre-courant;Cahiers des Amis d'Han Ryner; etc. El 24 d'octubre de 1927 es casà amb l'intel·lectual anarcoindividualista Louis Simon. Consagrada a la pedagogia com son company, va fer classes a diverses poblacions (Briançon, Pontlevoy, Pithiviers, etc.) i va enviar ajuda als infants algerians en 1966 sota l'assistència de «Terre des Hommes». Entre els seus llibres podem destacarDans la ronde éternelle: poèmes en prose(1926),Han Ryner: homme libre(1928, amb altres), Adolescente passionnée(1968) iQuiêtes-vous, mes enfants?: journal d'une maman(1975). Georgette Ryner va morir el 24 de març de 1975 a París (França) i el 28 de març fou enterrada al cementiri parisenc de Montparnasse. Deixà una important obra i textos autobiogràfics inèdits.

    ***

    Franco Salomone

    - Franco Salomone: El 24 de març de 2008 mor a Savona (Ligúria, Itàlia) l'anarquista Franco Salomone. Havia nascut el 5 d'abril de 1948 a Celle Ligure (Ligúria, Itàlia). De ben jovenet començà a militar en el grup anarquista«Pietro Gori» de Savona (Ligúria, Itàlia) i entaulà una estreta amistat amb Umberto Marzocchi. Després entrà a formar part del a Federazione Anarchica Giovanile Italiana (FAGI, Federació Anarquista Juvenil Italiana) i quan aquest es dissolgué amb altres companys fundà el grup anarquista«Bakunin». Durant els anys seixanta i setanta, amb altres companys, participà en la reestructuració del corrent comunista llibertari dins del moviment anarquista italià, reivindicant posicions de l'anomenat «anarquisme de classe» i del «plataformisme». Fou un dels promotors de l'Organització Anarquista Lígur (OAL), que agrupava l'Organització Revolucionària Anarquista (ORA) de Savona (antic grup anarquista«Bakunin»), l'Organització dels Comunistes Llibertaris (OCL) de Gènova i els grups comunistes llibertaris de Sanremo i d'Imperia. Va fer la vida entre França, on milità en la Unió dels Treballadors Comunistes Llibertaris (UTCL), i Itàlia i fou un dels organitzadors de diversos congressos obrers llibertaris realitzats en aquells anys. Afiliat a la Conferedazione Generale Italiana del Laboro (CGIL, Confederació General Italiana del Treball), durant els anys vuitanta fou un dels responsables del sector de Sanitat, lluitant especialment entre els treballadors dels hospitals. Entre 1997 i 2003 exercí de secretari general del sector de l'Administració Pública de la CGIL. En 2003 s'afilià a la Federació dels Comunistes Anarquistes (FdCA). Després de molts d'anys malalt, Franco Salomone va morir el 24 de març de 2008 a Savona (Ligúria, Itàlia) i tres dies després fou incinerat i enterrat a la tomba familiar del cementiri de Savona. El 30 d'octubre de 2010 es va inaugurar a Fano (Marques, Itàlia) el Centre de Documentació «Franco Salomone» que recull el seu arxiu i el de la FdCA.

     Escriu-nos

    Actualització: 24-03-14


    0 0

    Fent tornar monàrquics uns militants fins aleshores republicans; atacant el marxisme revolucionari i rebutjant l'herència revolucionària de Lenin i els grans clàssics del socialisme científic; destruint el que restava de partit dels treballadors per a convertir el P"C"E en un simple front electoral democràta-radical -sovint dirigit per fills d'antics dirigents feixistes- sense cap mena d'unió amb el comunisme; propiciant -com es veuria de seguida- la signatura de tota mena de pactes antipopulars -Pacte de la Moncloa- que carregava damunt l'esquena del poble tot el pes de la crisi capitalista; desgastat per haver estat anys i més anys lluitant contra les experiències més avançades del moviment obrer -la democràcia de base, el consellisme, la unitat obrera enfront la divisió sindical; defensant la "sagrada unitat d'Espanya" que consagraria aviat la Constitució; lluitant aferrissadament per fer oblidar l'heroica lluita guerrillera dels anys 50 i 60 contra el feixisme, les tortures i assassinats de la dictadura contra el poble de totes les nacions de l'Estat (qüestió tabú per al carrillisme)... el carrillisme poca cosa podia fer ja per a la burgesia que no hagués fet en els darrers deu anys. La seva legalització era el pagament que el sistema donava pels seus inestimables serveis a la causa de la consolidació de la reforma monàrquica i capitalista. (Miquel López Crespí)


    EL CARRILLISME (PCE) I L'ABANDONAMENT DE LA LLUITA PER LA REPÚBLICA EN TEMPS DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA. (I)



    Santiago Carrillo i Adolfo Suárez, el darrer dirigent del "Movimiento Nacional", el mateix que va legalitzar els carrillistes. La direcció del carrillisme espanyol (PCE) va ser l'encarregada de desactivar la lluita republicana, atacar els principis del socialisme i lluitar contra l'independentisme de les nacions oprimides de l'estat. Una feina bruta que, evidentment, no haurien pogut portar endavant solament els partits de la burgesia i el franquisme reciclat (UCD).

    L'onze d'abril de 1977, la monarquia borbònica, la burgesia espanyola, els sectors reformistes del franquisme d'acord amb els EUA (i evidentment, amb la CIA), legalitzaven el P"C"E carrillista. Amb el temps tots sabríem les brutors dels pactes Carrillo-franquisme. La "unitat sagrada" del P"C"E amb la monarquia de Juan Carlos. Però en aquell moment -setmana santa de 1977- encara no sabíem -malgrat ja intuíem quelcom- de tota la putrefacció de Carrillo i els diferents comitès de direcció provinciales que li donaven suport.

    Nosaltres - l'OEC- no vèiem tan pròxima la nostra legalització. Els partits comunistes que no acceptàvem la reforma érem sistemàticament silenciats i marginats. Premsa, ràdio i televisió no en volien saber res, de comunistes i republicans. Per a nosaltres, els militants d'OEC, aquella havia estat una setmana de molta feina. Record repartides de fulls per s'Arenal, amb Antònia Pons i altres companys i companyes. Repartides de fulls i revistes de les COA (Comissions Obreres Anticapitalistes) amb Domingo Morales i els camarades del front obrer per Llucmajor, Inca i Lloseta. El P"C"E, com tots ja havíem imaginat, seria l'únic partit amb etiqueta de "comunista" que es podria presentar legalment a les eleccions del 15-J. Els altres partits comunistes (OEC, PTE, MCE, POUM, AC, etc) ens hi hauríem de presentar camuflats sota la ficció d'unes agrupacions d'electors. Al Principat, l'aliança entre AC, POUM i OEC s'anomenava FUT (Front per la Unitat dels Treballadors). A les Illes, on hi havia implantació ni d'Acció Comunista (AC) ni del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), els comunistes ens presentàrem sota la disfressa de FTI (Front de Treballadors de les Illes). Nosaltres (l'Organització d'Esquerra Comunista) no seríem legalitzats fins passat l'estiu del 77, quan ja la reforma s'havia anat consolidant. La banca capitalista només oferí préstecs, milions de pessetes, als partits del consens amb el franquisme reciclat. Tan sols qui acceptà la monarquia, la unitat d'Espanya i el manteniment dels aparats d'Estat heretats del franquisme, pogué participar-hi amb un mínim de possibilitats. Premsa, ràdio i TVE jugaren fort a favor de P"C"E, AP, PSOE i UCD, que -juntament amb les organitzacions nacionalistes de la burgesia basca i catalana- eren els partits amb el suport del capitalisme internacional -la Trilateral- i l'imperialisme nord-americà.



    L'escriptor Miquel López Crespí s'acomiada de la seva mare moments abans d´entrar a la presó de Palma (Mallorca). La legalització dels carrillistes va comportar una major repressió i criminalització dels comunistes (OEC) que no havien pactat amb els franquistes reciclats.

    Els comunistes d'OEC -a part de no estar legalitzats- no rebérem ni una pesseta de cap banc. A Mallorca, la campanya la férem amb dues-cents mil pessetes -ajut econòmic dels militants. Els partits d'ordre abans esmentats funcionaven -per a pagar propaganda- amb desenes i centenars de milions. La dreta (UCD), per exemple, a més de tots els diners de la banca, disposava de tota la xarxa administrativa del franquisme i de la majoria de mitjans de comunicació.

    La victòria del franquisme reciclat (UCD) era d'esperar. Igualment el relatiu enfonsament del carrillisme també es veia venir. La burgesia ja tenia, amb el PSOE, el partit que en els propers anys havia de servir per a portar a terme una de les reconversions econòmiques més dures i antipopulars de tot Europa. El P"C"E, es a dir, el carrillisme, ja s'havia cremat molt fent acceptar als seus militants tot el que els havia fet acceptar (el primer dia de la legalització, Carrillo els va fer besar la bandera de Franco, entronitzant-la en la primera reunió legal que feia el Comitè Central del P"C"E d'ençà la guerra civil).

    Fent tornar monàrquics uns militants fins aleshores republicans; atacant el marxisme revolucionari i rebutjant l'herència revolucionària de Lenin i els grans clàssics del socialisme científic; destruint el que restava de partit dels treballadors per a convertir el P"C"E en un simple front electoral democràta-radical -sovint dirigit per fills d'antics dirigents feixistes- sense cap mena d'unió amb el comunisme; propiciant -com es veuria de seguida- la signatura de tota mena de pactes antipopulars -Pacte de la Moncloa- que carregava damunt l'esquena del poble tot el pes de la crisi capitalista; desgastat per haver estat anys i més anys lluitant contra les experiències més avançades del moviment obrer -la democràcia de base, el consellisme, la unitat obrera enfront la divisió sindical; defensant la "sagrada unitat d'Espanya" que consagraria aviat la Constitució; lluitant aferrissadament per fer oblidar l'heroica lluita guerrillera dels anys 50 i 60 contra el feixisme, les tortures i assassinats de la dictadura contra el poble de totes les nacions de l'Estat (qüestió tabú per al carrillisme)... el carrillisme poca cosa podia fer ja per a la burgesia que no hagués fet en els darrers deu anys. La seva legalització era el pagament que el sistema donava pels seus inestimables serveis a la causa de la consolidació de la reforma monàrquica i capitalista.


    Tant per a la monarquia com per al capitalisme, comptar amb un P"C"E domesticat era una necessitat urgent que venia de molt lluny. Lluís Maria Xirinacs ho explica a la perfecció en el seu llibre La traïció dels líders (volum II). Ara ja no són un secret per a ningú, els contactes Carrillo-Juan Carlos-Suárez. D'ençà el 1977 s'han escrit multitud de llibres de memòries i ja és un lloc comú saber dia a dia com va anar el pacte entre el franquisme reciclat i la pretesa oposició. Sorprenentment, el rei Juan Carlos en persona conta que fou el primer de connectar amb Santiago Carrillo en vista a la futura legalització del P"C"E, ja en l'any 1974, quan encara només era príncep i quan tot el règim hi podia estar radicalment en contra. (Miquel López Crespí)


    EL CARRILLISME (PCE) I L'ABANDONAMENT DE LA LLUITA PER LA REPÚBLICA EN TEMPS DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA. (II)



    La direcció del PCE defensant la monarquia i la bandera que havia guanyat la guerra a la República el mateix dia de la legalització (Carrillo és el segon per l'esquerra). El carrillisme va ser essencial per acabar amb la lluita republicana i la memòria històrica en temps de la transició. Posteriorment va ser necessari per acabar amb el comunisme i va estar a l'avantguarda de la lluita contra l´independentisme i en la defensa de l'economia mercat capitalista signant tota mena de pactes contra els inteerssos dels treballadors (Pacte de la Moncloa, per exemple). La direcció carrillista s´ha enriquit en aquests darrers trenta anys de servei a la monarquia i al capitalisme.

    Tant per a la monarquia com per al capitalisme, comptar amb un P"C"E domesticat era una necessitat urgent que venia de molt lluny. Lluís Maria Xirinacs ho explica a la perfecció en el seu llibre La traïció dels líders (volum II). Ara ja no són un secret per a ningú, els contactes Carrillo-Juan Carlos-Suárez. D'ençà el 1977 s'han escrit multitud de llibres de memòries i ja és un lloc comú saber dia a dia com va anar el pacte entre el franquisme reciclat i la pretesa oposició. Sorprenentment, el rei Juan Carlos en persona conta que fou el primer de connectar amb Santiago Carrillo en vista a la futura legalització del P"C"E, ja en l'any 1974, quan encara només era príncep i quan tot el règim hi podia estar radicalment en contra.

    Són divertides les temeroses frases que sobre aquesta qüestió n'iniciaren la confidència a José Luis de Vilallonga, dinou anys després.

    - "La veritat és que no sé si t'hauria d'explicar això. Encara avui és un tema tan delicat... Hi ha gent que quan s'assabenti que jo ja pensava legalitzar el Partit Comunista essent encara príncep d'Espanya... Diran... no ho sé... Diran que em disposava a enganyar-los... a trair-los" (Arreu, p.2).


    Coberta del llibre de Miquel López Crespí No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc). El llibre narra la història oculta de la transició, les traïdes del PCE a la causa republicana i la lluita de l’esquerra alternativa en defensa del socialisme, la república i l’autodeterminació.

    Explica [pàgs. 218-224 de La traïció dels líders (II)] que conegué Nicolae Ceaucescu, president de la Romania socialisto-degenerada, a les festes commemoratives del xa de l'Iran a Persèpolis. Aleshores el líder romanès li digué que coneixia molt bé Carrillo, estiuejant a Romania.

    Hom se n'adona com, finalment!, funcionà la política de reconciliación nacional [amb els sectors liberals del feixisme i el capitalisme]. D'ençà l'any 1956, el P"C"E s'havia especialitzat a llançar missatges envers el feixisme i uns hipotètics sectors democràtics del capitalisme. No res de bastir un partit de classe, un partit marxista-leninista en camí d'anar agrupant l'avantguarda més combativa dels treballadors, la pagesia, la intel.lectualitat antifeixista.

    Com a oient i corresponsal de l'emissora de Carrillo (Ràdio Espanya Independent, record a la perfecció les continuades prèdiques democràtico-burgeses d'allò que, en teoria, hauria d'haver estat una emissora comunista, leninista, al servei d'un canvi radical de la societat d'explotació capitalista. Però la política de Carrillo havia trobat un bon oient: el futur rei d'Espanya, el príncep Juan Carlos. Tot un èxit de la política de col.laboració de classes carrillista, tenir per seguidor el futur rei d'Espanya, malgrat mai no funcionàs la famosa Huelga Nacional General Pacífica!

    Per no perdre el fil dels esdeveniments seguirem punt per punt la magnífica descripció que Lluís Maria Xirinacs fa d'aquests primers contactes del P"C"E amb els enviats personals de Juan Carlos.

    "A la primavera de 1974 convocà [el príncep] 'un amic molt íntim' -creiem que es tractava de Manuel Díez Alegría, ambdós de pura corda pro-ianqui- 'i de qui no diré el nom, puix que no crec que li agradi veure's barrejat públicament en aquesta història'. Li féu l'encàrrec de sondejar només verbalment Carrillo, en el més absolut secret. No li agradava la missió. 'Li vaig explicar que era l'únic en qui podia dipositar tota la meva confiança', va dient el rei. El juny del 74, via Europa, volà el missatger a Bucarest. Endebades lliurà una carta de presentació del príncep d'Espanya. Fou detingut durant dos dies. Finalment, el rebé Ceaucescu. De viva veu li féu avinent que comuniqués al seu amic Carrillo que el futur rei d'Espanya legalitzaria el partit comunista si Carrillo confiava en ell i no s'hi oposava. El missatger tornà quinze dies després d'haver partit".

    Gregorio Morán ens conta encara moltes més coses de les que en el seu moment havia confessat el rei a Vilallonga. Vejam què diu d'quest afer l'ex-ministre d'Afers Estrangers del PSOE: "Quan el tinent general Manuel Díez Alegría, aleshores cap de l'Alt Estat Major, féu un viatge a Romania, no suficientment explicat al Generalíssim, fou destituït fulminantment. Ningú que conegués Díez Alegría i les coordenades intel.lectuals i polítiques en què es movia un cap de l'exèrcit, no fóra capaç d'imaginar-se aquest home enfilant contactes amb forces antifranquistes en l'estranger i menys encara amb Santiago Carrillo i el Partit Comunista" (Arreu, p.2).

    Totes aquestes provatures, contactes, missatges, cartes, etc., servien per a anar perfilant el tipus de transició que finalment es faria a l'Estat, sota la direcció política total i absoluta del gran capital i dels aparats d'Estat i personal heretat del franquisme.

    En el llibre de José Luis de Vilallonga (El Rey, p. 105 i ss.) podem anar seguint, punt per punt, el desenvolupament del fulletó que portaria, l'abril del 77, a la legalització del carrillisme (P"C"E).

    "Un mes o dos abans que Juan Carlos d'Espanya fos definitivament nomenat cap d'Estat (1975), un ministre romanès entrà clandestinament a l'Estat espanyol, ajudat pels comunistes. Fou avisat l'intermediari a Madrid i finalment es veié amb el príncep. Ceaucescu responia: 'Carrillo no mourà un dit fins que no sigueu rei. Després caldrà concertar un termini, no gaire llarg, perquè es faci efectiva la vostra promesa de legalització'".

    El rei digué a Vilallonga: "Vaig respirar tranquil per primer cop des de feia temps. Carrillo no llançaria la seva gent al carrer".

    Ben cert que el carrilisme feia tot el possible per a controlar el poble i que aquest no posàs en qüestió cap de les herències del franquisme (aparats d'Estat repressius, monarquia, unitat d'Espanya, sistema capitalista, etc).


    El pacte secret monarquia-carrillisme s'anava concretant en la pràctica. Encara mancaven quatre mesos perquè Carrillo entronitzàs públicament la bandera de la monarquia en totes les seus del P"C"E, fent callar i expulsant tots els militants republicans i marxistes-leninistes. L'ala més corrompuda i podrida del carrillisme, somniant poltrones, l'escalfor del poder, anava tirant al fems, ara la bandera de la revolució socialista, ara la republicana o la de la llibertat de les nacions oprimides; més endavant arribaria el torn al leninisme, al tipus d'organització per cèl.lules... en la desfeta, l'herència històrica del P"C"E es fonia com un bocí de sucre dins un tassó d'aigua, només en olorar sous institucionals, poder personal. Més endavant el carrillisme esdevingué l'avantguarda de la lluita contra les assemblees obreres, la democràcia directa, el consellisme, i de tota política popular antipactes i de resistència enfront la crisi capitalista. (Miquel López Crespí)


    EL CARRLLISME (PCE) I L'ABANDONAMENT DE LA LLUITA PER LA REPÚBLICA EN TEMPS DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA. (i III)



    L'esquerra revolucionària era a l'avantguarda de la lluita per la República i el socialisme en el mateix moment què el carrillisme (PCE) pactava amb el franquisme reciclat el repartiment de sous i poltrones. Just en el moment en el qual els oportunistes cobraven els primers sous del nou règim sorgit de la reforma, els comunistes d´OEC eren perseguits i demonitzats. Josep Capó, Miquel López Crespí i Jaume Obrador anaven a la presó just en el moment que els venuts començaven a cobrar els primers sous de la monarquia.

    A Mallorca, la direcció del PCE manava donar la mà a la policia armada que ens apallissava. A Madrid, després de la sangonosa matança d'advocats laboralistas (Atocha, 23/24-I-77), el P"C"E, al posterior enterrament dels advocats, ordenà el silenciament dels crits espontanis de "España, mañana, será republicana", "Fascistas, vosotros sois los terroristas", i féu fent estripar -mitjançant el seu servei d'ordre- totes les banderes republicanas que els militants i sectors populars, espontaniament, havien portat a la manifestació.

    A poc a poc, el pacte secret monarquia-carrillisme s'anava concretant en la pràctica. Encara mancaven quatre mesos perquè Carrillo entronitzàs públicament la bandera de la monarquia en totes les seus del P"C"E, fent callar i expulsant tots els militants republicans i marxistes-leninistes. L'ala més corrompuda i podrida del carrillisme, somniant poltrones, l'escalfor del poder, anava tirant al fems, ara la bandera de la revolució socialista, ara la republicana o la de la llibertat de les nacions oprimides; més endavant arribaria el torn al leninisme, al tipus d'organització per cèl.lules... en la desfeta, l'herència històrica del P"C"E es fonia com un bocí de sucre dins un tassó d'aigua, només en olorar sous institucionals, poder personal. Més endavant el carrillisme esdevingué l'avantguarda de la lluita contra les assemblees obreres, la democràcia directa, el consellisme, i de tota política popular antipactes i de resistència enfront la crisi capitalista.


    La lluita republicana en temps de la transició va ser impulsada per partits com l'OEC, MC, PTE, PCE(ml), PSM, AC, LCR i molts d'altres grups revolucionaris que varen ser perseguits i criminalitzats pel franquisme reciclat i pels dirigents del PCE, principalment.

    Però la legalització -som a començaments de 1977- encara no s'ha esdevengut. El termini pactat amb Ceaucescu per a legalitzar el P"C"E, "no gaire llarg", fou d'un any i mig. Xirinacs diu (pàg. 219 del llibre La traïda dels líders): "Arias no era de la corda del Rei. I Carrillo esperà, amb Arias pacientment i amb Suárez d'una faiçó intel.ligent i ardida". Els pactes, a partir d'ara, es faran amb el franquisme reciclat, directament. La línia directa amb la monarquia borbònica s'establiria així: Juan Carlos-Suárez-José Mario Armero. I quan un pensa que aleshores -i ara també!- el carrillisme acusava els partits autènticament comunistes de ser agents del franquisme! Fa feredat comprovar tanta putrefacció política en uns dirigents!

    El rei, Suárez i Carrillo -mitjançant Armero- ho pactaren tot a partir de setembre de 1976. Establits els contactes permanents amb la monarquia, esdevingut el P"C"E peça clau -momentània- per a acabar amb el republicanisme a l'Estat i amb qualsevol força política autènticament comunista o revolucionària, "Armero presenta [escriu Xirinacs a les pàgs 219-224], de seguida, unes quartilles de Carrillo a Suárez en les quals li feia avinent que no volia 'girar la truita', que calia un govern provisional de reconciliació nacional de la dreta, el centre i l'esquerra. Si no es podia fer immediatament (que fàcilment renuncià Carrillo a un govern provisional!), exigí al govern Suárez que legalitzés tots els partits (també, ben fàcilment, renunciaria a això), que fes eleccions a corts constituents i que, mentrestant, governés per decret-llei d'acord amb l'oposició (condició igualment oblidada). També demanà un passaport per tornar a l'Estat espanyol acollit a la llei d''amnistia' del juliol. Això ho explicà Alfonso Osorio, que contra Suárez veia impossible la legalització del PCE mentre fos vigent l'article 172 del codi penal tot just reformat (14-VII-76), que vetava el pas als partits 'que, sotmesos a disciplina internacional, pretenguin instaurar un règim totalitari', expressament inclòs a suggeriment d'Osorio per evitar la legalització del PCE. Osorio patia el contagi de l'anticomunisme visceral característic de la gent de la CIA".



    Propaganda republicana a Palma (Mallorca) en temps de la transició. Els cartells eren dibuixats i pintats per l'escriptor Miquel López Crespí.

    A partir d'aquests estrets contactes, la iniciativa de la reforma del règim aniria a parar completament a mans de Suárez i els reformistes del franquisme. L'antic aparat franquista (exceptuant els quatre nostàlgics del búnker) jugà tot el que volgué amb l'oposició Dividí i enfrontà els diversos grups. S'assistí llavors a l'espectacle vergonyós de veure com destacats membres dels organismes unitaris (especialment P"C"E i PSOE) negociaven en secret amb Suárez per a mirar de perjudicar el soci. Carrilllo fou el que s'oferí més a la baixa, molt més a la baixa que Felipe González! I, com no podia ser d'una altra manera, en un determinat moment, el PSOE -saltant-se les promeses unitàries de la Platajunta- també abandonà Carrillo.

    Vejam què diu Xirinacs, al respecte: "El 8 de desembre, en el seu congrés, Felipe González va dir públicament: 'No farem tota la nostra lluita en funció de la legalitat del Partit Comunista'.

    Començaven aleshores -d'acord amb Suárez i els reformistes del règim- les provocacions de Carrillo per a fer veure als militants que ell, el Secretari General, lluitava aferrissadament per la legalització del P"C"E. Foren els dies de la perruca -Carrillo entrà clandestinament a l'Estat disfressat amb una perruca. Després féu una conferència de premsa clandestina. Ara ja era a l'Estat. Els contactes amb el règim serien directes, sense necessitat d'intermediaris. A la pàgina 22 de La Traïda... podem llegir: "...Suárez... contra el parer del seu vice-president Osorio, celebrà, el diumenge 27 de febrer [1977], una reunió directa, també secretíssima, amb Carrillo en el xalet d'Armero. A part d'Osorio, només la coneixien el Rei i Torcuato Fernández Miranda. Vuit hores. El resultat? Carrillo acceptava la bandera vermella i groga (renunciava a la bandera republicana) i la monarquia borbònica. Cap de les dues coses no eren encara acceptades pel PSOE. Franco ens imposava la monarquia i eternitzava la seva victòria sobre la legalitat republicana.

    'En aquest afer, el poble ni hi tindrà res a dir. La Itàlia postbèlica (1945) havia estat consultada i votà república. Què haurien votat els pobles de l'Estat espanyol si haguessin estat consultats? Però Carrillo no es parà aquí. Prometé, com ho havia fet anys abans a Juan Carlos, que no hi hauria vagues generals i que defensaria la unitat d'Espanya. Més papista que el Papa. Morán comentà que disgustaren a Suárez les contínues expressions de Carrillo: 'Si Déu vol', 'que Déu ens ajudi'. Encara més. Carrillo pregà a Suárez que no deixés enverinar els conflictes. Ell s'oferia com negociador, com a 'fre de les agitacions'.

    'Ací, al meu entendre, va consumar-se la traïció del P"C"E de Carrillo als pobles de l'Estat espanyol i a la classe treballadora".

    Una baixada de pantalons total i absoluta. La direcció carrillista es venia pel plat de llenties d'un parell de poltrones institucionals, per uns quants sous dins de l'administració. Tota la sang vessada pel poble en la lluita per la llibertat només servia ara, en mans d'un P"C"E promocionat per tots el poders de l'Estat, per lloar el sistema. La direcció carrillista es conformava en fer de criats i servils del gran capital.

    Miquel López Crespí

    Del llibre No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc, Lleida, 2001)


    0 0
  • 03/24/14--21:39: Agonies
  • El que ha succeït aquet cap de setmana amb l'agonia d'Adolfo Suárez ha resultat com mínim estrany. Des de divendres fins a diumenge hem assistit a l'insòlit homenatge com si fos morta a una persona que encara era viva.Encara avui molts de ciutadans ens demanam qué sentit va tenir la roda de premsa del fill d'Adolfo Suárez quan ja se sabia que estava hospitalitzat i que pateixia una malaltia irreversible. Què necessitat havia d'anticipar en viu i en directe una mort anunciada? El que és cert és que l'agonia de Suárez s'ha utilitzat de forma perversa com a cortina de fum per intensificar l'apagada informativa sobre la marxa de la Dignitat 

    Respecte a la informació periodística que ha acompanyat la mort d'Adolfo Suarez resulta escandalós que s'arribi a parlar de la "curta carrera política d'Adolfo Suarez"  quan aquest tenia un curriculum franquista bastant notable. També resulta patètic l'intent de recuperar la imatge del rei aprofitant la mort d'en Suarez. I no per habitual no resulta menys penós que quan un escolta les notícies sembla que la democràcia va venir només de la mà de Suarez i del rei com si no hi hagués hagut vagues, manifestacions,  i morts al carrer per demanar la democràcia. Entre 1975 i 1983 va haver 188 persones assassinades per la violència de l'estat.

    Respecte a la Marxa per la Dignitat el dissabte hi havia dos milions de persones al carrer, xifra dels convocants i de la premsa internacional, sota el lema “Pa, Feina i Habitatge” com a resum d’una llarga llista de reivindicacions fruit de les retallades dels drets socials. Com als pitjors dies de la transició l'apagada informativa que hi ha hagut sobre les marxes ha estat escandalosa. La Marxa per la Dignitat ha estat una de les convocatòries populars més multitudinàries en la història del règim sorgit de la Transició, un règim que agonitza i la mort del qual és inevitable. La situació actual recorda molt a la de principi del segle XX, quan la primera restauració borbònica estava en plena crisi, amb un bipartidisme caduc i no representatiu de la majoria dels ciutadans. Com recordava aquests dies, en Julián Casanova, catedràtic d'història contemporània a la Universitat de Zaragoza, en referència a l una data clau al curriculum democràtic d'Adolfo Suàrez; el 18 de novembre de 1976, quan les Corts franquistes van votar a favor de la Llei per a la Reforma Política ( el que es denomina hara-kiri del franquisme): "...La coalició de notables franquistes que acabava de fundar Aliança Popular, va exigir una sèrie de mesures perquè l'ordre que representaven no corregués perill. Es va afavorir per a les futures eleccions, alguna cosa essencial, un sistema bipartidista que privilegiava el vot conservador de les províncies petites enfront de la zones urbanes més poblades. Molts procuradors sabien que tornarien a les Corts com a polítics, ja en la democràcia, triats per les seves províncies d'origen, o senadors de designació real, i tots sabien que tindrien premis, prebendes i càrrecs públics. Només cal anar província per província i veure el passat d'els qui van sortir triats diputats per AP o UCD en les primeres eleccions democràtiques de juny de 1977." És aquesta "democràcia" segrestada i limitada la que avui agonitza.

    Normal021MicrosoftInternetExplorer4

    Com deia Antonio Gramsci estam a un moment que el vell món es mor i el nou tarda a aparèixer. Cal recuperar  la democràcia que ens van robar a 1936 i que no ens van tornar a 1978.

     

    Vergara al diario.es

     

     


    0 0

    El ilustrador de barcos ha añadido en su web la imagen del "Villa de Sóller", un vapor construído en Kiel, Alemania, que desde 1903 perteneció a la Marítima Sollerense, que fue vendido en 1912 y torpedeado hundido en 1918. Hablan de él Vida marítima en La Marítima sollerense y el Villa de Sóller y Alta mar Los vapores de Sóller y Porto Colom, artículo de Manolo Rives.

    barcos
    El ilustrador de barcos: Villa de Sóller y San Miguel

    En la ilustración aparece también el "Pailebote San Miguel", también con la matrícula de Sóller, construído en 1873 por los maestros de ribera Juan Mateu Magraner y Francisco Mateu Mas y al que en la década de 1920 se le añadió un motor. Hablan de este velero Vida marítima: El San Miguel, pailebote de la matrícula de Sóller y, en el Setmanari Sóller, Francesc Asensi: La goleta pailebot "San Miguel".

    barco
    Ramon Pou Vidal: "Villa de Sóller"

    Se da el caso que esta semana, la renovada revista Brisas - no está en Internet - publica un reportaje titulado "Mallorca y la Gran Guerra" con texto de Miquel Ferrà i Martorell. Se refiere, claro, a la Primera Guerra Europea, de 1914, que afectó de varias formas a esta isla, ya en el comercio, en la producción del calzado, en el contrabando, en la carencia de combustibles y, también, en la navegación naval pues los submarinos alemanes llegaron hasta estos mares.

    Recojo algunas noticias:

    mapa
    Ilustración de Salvador Martínez

    Luego, otra cosa, es la arriesgada aventura de capitanes y patrones de navío a la hora de salir al mar. Los contrabandistas baleares, que los había no sólo de suministros y víveres sino también de armas, sabían en todo momento que se jugaban el tipo. No así los otros, los legales, los que llevaban agrios, vinos y diversos géneros siguiendo la ruta de Cette y del litoral de la Provenza. Allí hubo episodios de todo tipo dado que los submarinos alemanes dominaban prácticamente la cuenca mediterránea. Podríamos poner por ejemplo a aquel patrón Josep Valls, del llaüt 'Virgen del Carmen', con matrícula de Alcudia, que era detenido el 23 de mayo de 1916 a la altura del Cap Ferrutx por uno de aquellos sumergibles de la marina del Kaiser. Interrogado, no hubo manera de entenderse, y el capitán alemán, viendo que no llevaba nada significativo, le dejó marchar. En realidad parecía un auténtico bloqueo.

    En dos ocasiones llegaron a Sóller los náufragos de sendas tripulaciones italianas cuyas naves habían sido torpedeadas. Luego, otros cuatro buques de bandera italiana eran igualmente hundidos frente a las costas de Mallorca y el 1 de noviembre de 1916 se daba noticia de un combate naval en nuestras aguas. Y todo junto no evitaba que indiscriminadamente fueran hundidos muchos de nuestros tradicionales buques de vela, fueran laudes, bergantines, goletas ... cuyas tripulaciones, en la mayoría de los casos, eran obligadas a regresar a tierra en sus botes. Quizá el último barco de origen mallorquín, torpedeado por un submarino fuera el "Villa de Sóller", en aquel momento ya cedido a una compañía catalana. Se trataba de un bello vapor, de construcción inglesa, que había cubierto la línea regular Puerto de Sóller, Barcelona y Sur de Francia. Repatriados, náufragos, comerciantes, contrabandistas y ya el 26 de junio de 1918, aquel soldado exhausto, único superviviente de un transporte de tropas francesas, que llegaba por su» propios medios a una de nuestras playas.

    Hasta aquí la historia que cuenta Miquel Ferrà en cuanto a las noticias relacionadas con el mar. Acompaña el reportaje con fotografías de la época y una postal de "La Artística de Sóller" en que el vapor está amarrado al muelle del puerto. Otra de las ilustraciones, que recojo, es "Zona de ataque de los submarinos alemanes en Baleares entre 1916 y 1918". En la Leyenda se nombran 16 embarcaciones hundidas, indicando la fecha y la procedencia.

    leyenda

    Los números se corresponden con los símbolos del mapa, número que aparece en la parte inferior de cada símbolo.

    Precioso dibujo de El ilustrador de barcos con dos embarcaciones históricas de Sóller. Muchísimas gracias por enviármela y avisarme de su incorporación en gran tamaño en la web. Gracias.


    Warnning: Do NOT Get Caught While Searching!!
    Your IP : - Country : - City:
    Your ISP TRACKS Your Online Activity! Hide your IP ADDRESS with a VPN!
    Before you searching always remember to change your IP adress to not be followed!
    PROTECT YOURSELF & SUPPORT US! Purchase a VPN Today!
    0 0

    La conquista de las Baleares es ordenada por el Senado Romano en el año 123 a.C., el elejido para comandar las legiones sería el Cónsul Quinto Cecilio Metelo, hijo mayor de Quinto Cecilio Metelo “ el Macedónico”. En la primavera de ese mismo año parte hacia las Baleares con la intención de conquistarlas y reordenar el territorio según las órdenes de Roma.

    La historia cuenta que en el primer intento de desembarco, el ataque fue rechazado por los proyectiles que lanzaban desde la costa los honderos, reputados guerreros con un largo entrenamiento y letales a medias distancias. Se dice que tuvo que proteger sus barcos con pieles para evitar las certeras pedradas, lo cierto es que la conquista de las islas se llevó a cabo sin mayores complicaciones y en poco más de un año, las islas quedaron rendidas.

    El Cónsul Metelo organizó los campamentos para sus legiones en puntos estratégicos de la costa que les permitían esta lo suficientemente cerca como para ayudarse y al mismo tiempo poder repeler los ataques por mar y desde el interior.

    Con la conquista de las islas se consigue estabilizar el territorio, evitando posibles alianzas entre los piratas y los Galos, que ya habían causado grandes perdidas e impedían el desarrollo comercial del imperio.

    Quinto Cecilio Metelo regresaría a Roma con los objetivos cumplidos y se le rendirían honores, a partir de ese momento se le conocería como “el baleárico”.

    Más informaciónarqueoguia.com

    0 0

      Marzo 2014

    © Miguel Veny Torres 



    pincha en la imagen para agrandarla / Beam click in the image to enlarge it

    «Monumento
    a los Saine-
    teros Ma-
    drileños
    o a los
    Chisperos»
    Escultor:
    Lorenzo
    Coullaut-
    Varela
    c/ Luchana

    «Bajorrelieve
    de la zarzue-
    la "Las cas-
    tañeras
    picadas"»
    Monumento
    a los Saine-
    teros Ma-
    drileños
    o a los
    Chisperos
    Escultor:
    Lorenzo
    Coullaut-
    Varela
    c/ Luchana

    «Andén 0
    (antigua
    estación
    de metro
    Chamberí)»
    Plaza
    Chamberí

    «Andén 0
    (antigua
    estación
    de metro
    Chamberí)»
    Plaza
    Chamberí

    «Andén 0
    (antigua
    estación
    de metro
    Chamberí)»
    Plaza
    Chamberí

    «Andén 0
    (antigua
    estación
    de metro
    Chamberí)»
    Plaza
    Chamberí

    «Andén 0
    (antigua
    estación
    de metro
    Chamberí)»
    Plaza
    Chamberí

    «Andén 0
    (antigua
    estación
    de metro
    Chamberí)»
    Plaza
    Chamberí

    «Andén 0
    (antigua
    estación
    de metro
    Chamberí)»
    Plaza
    Chamberí

    «Andén 0
    (antigua
    estación
    de metro
    Chamberí)»
    Plaza
    Chamberí

    «Andén 0
    (antigua
    estación
    de metro
    Chamberí)»
    Plaza
    Chamberí

    «Andén 0
    (antigua
    estación
    de metro
    Chamberí)»
    Plaza
    Chamberí

    «Detalle de
    fuente»
    Plaza
    Chamberí

    «Kiosco de
    música»
    Plaza
    Chamberí

    «Bancos»
    Plaza
    Chamberí

    «Panteón de
    Hombres
    Ilustres»
    c/ Paseo de
    la Reina
    Cristina

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Farola»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro

    «Desfile del
    Carnaval»
    c/ Paseo de
    Coches
    (c/ Paseo Fer-
    nán Núñez)
    Parque de
    El Retiro
           

    Palma, 25 de marzo de 2014


    0 0

    ¿Qué decía el PSOE refiriéndose a Suárez el 28 de mayo de 1980, en el marco de la moción de censura que presentó contra él?  

    "Suárez …considera la democracia como un mal a soportar"

    "Suárez y su gobierno… han hecho gala de desprecio a las reglas del juego propio de la democracia… han conculcado las libertades… han fracasado en la consecución de los objetivos económicos fijados por el propio Gobierno… han sido incapaces de ofrecer un proyecto económico sin discriminaciones; han, en fin, probado suficientemente su incapacidad para dirigir los destinos de la nación"

    "La violencia de extrema derecha encuentra cada día mayores facilidades. La acción de estos comandos se ve de alguna forma tolerada, incluso protegida por el Gobierno"

    "El Gobierno.. ampara, tolera y protege la corrupción"

    "El Señor Suárez ya no soporta más democracia. La democracia ya no soporta más a Suárez"

    La prensa, en el momento de su dimisión, no fue mucho más benévola:

    La dimisión obedece a  "tensiones internas que no eran sino el reflejo de una política titubeante con errores palmarios" (ABC)

    Su dimisión obedece a"su debilidad"… y "es sencillamente un insulto al pueblo español" (El Pais)

    "El supuesto carisma de Suárez no era tal. Lo que sí tenía era prebendas para repartir" … "Adolfo Suárez, cuya procedencia política siempre ha estado clara, se iba aprendiendo la lección democrática al tiempo que gobernaba, y de ahí las segundas y terceras lecturas, casi siempre restrictivas, de la Constitución" (El Periódico)

    Por último, conviene recordar que, en último extremo,  es la ciudadanía la que retira definitivamente a Suárez de la política al darle un apoyo progresivamente menguante al CDS, el proyecto político que dirigió tras la desaparición de la UCD

    Qué quiero decir con todo esto?. Sencillamente que la figura de Adolfo Suárez, como la propia Transición, está llena de luces y sombras y que esta "canonización" colectiva que se ha producido tras su muerte es una operación política interesada que sólo ha sido posible por la deshonestidad intelectual de la mayoría de políticos y el amarillismo y la tendenciosidad política  de la mayoría de la prensa.

    Muchas de las cosas surgidas de aquélla Transición están siendo ahora cuestionadas al calor de los efectos devastadores de la crisis: la Monarquía, la insuficiencia de la Constitución a la hora de garantizar los derechos sociales más elementales, la alternancia bipartidista, la falta de control del poder financiero y un largo etcétera.

    No importa hilar muy fino para darse cuenta de que, en este contexto, el cuento de hadas de un Rey y un Presidente del Gobierno que "nos trajeron la democracia" (aberración histórica  que tuve ocasión de denunciar hace un par de días en http://grosske.balearweb.net/post/118301), el ensalzamiento del consenso constitucional  y la puesta en valor de nuestras instituciones es agua de Mayo para reforzar la Monarquía y combatir este clima de contestación y de rebeldía ciudadana

    Por eso,  lo que debería haber sido una expresión unánime de dolor por la pérdida de un ser humano y por la tribulación de su familia y, más allá de eso, una reflexión colectiva sobre la Transición y el papel jugado en ella por Adolfo Suárez, se ha convertido en una utilización carroñera de su figura tan absurda como políticamente interesada


    0 0
  • 03/26/14--04:18: Ple ordinari de març
  • Normal021MicrosoftInternetExplorer4

    Demà dijous sessió ordinària de l’AJUNTAMENT PLE a les 20,00 hores a la Casa Consistorial.Aquest és l'ordre del dia:

    1.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació de crèdit per crèdit extraordinari finançat amb baixa per anulació (EXP MC 03/2014)

    Es tracta d'una modificació de crèdit per unes obres d'urgència al carrer Pescador que va passar per ull i el canvi d'una canonada massa estreta al carrer Roure. Aquest carrer es troba a la unitat d'execució del Pollença Park que a la comissió informativa ens van informar que havia restat suspesa fins que s'adapti al Pla Hidrològic.  Com ja vam dir al seu moment ens preocupa el tràfic que hi haurà d’absorbir el carrer del Bot amb la semipeatonització i del qual s'ha de fer la dotació de serveis.

    2.- Aprovació inicial, si procedeix, del reglament regulador d’ajudes dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Pollença (consultar reglament).

    Un reglament necessari per regular les prestacions econòmiques dels Serveis.

    Les raons tècniques/professionals que fonamenten aquest reglament són:

    ·  La necessitat de fer visibles i normalitzar els serveis socials al si de les polítiques municipals.

    ·La necessitat de millorar la coordinació interna municipal, particularment amb la consecució de formes de pagament més àgils.

    ·  La necessitat d’incrementar l’eficàcia dels ajuts, en terme d’equitat, pel pas endavant que implica haver fixat un barem social i econòmic.

    ·La necessitat de guanyar en rigor i criteris objectius, però sense rigideses i, per tant, amb la possibilitat d’atendre casos excepcionals on no concorren tots els requisits d’accessibilitat.


    3.- Proposta de nomenament de representants de la Corporació en òrgans col·legiats.

    UMP i PSOE proposen canviar els seus representants a òrgans col·legiats com la ràdio municipal (ara serien els regidors actuals).

    4.- Dació de compte de les resolucions de Batlia contràries a les objeccions efectuades, de conformitat amb el disposat a l’article 218 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), amb la nova redacció donada per l’article 2 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL)

    La nova llei de l'administració local obliga a fer a l'equip de govern aquesta dació de compte de factures a les quals Intervenció i Secretaria han formulat objeccions al ser irregulars encara que la prestació de serveis s'ha realitzat i s'han de pagar.  A l'Ajuntament encara hi ha molt de situacions irregulars que a pesar de les nostres reiterades peticions no s'han solucionat.

    5.- Moció presentada pels grups municipals A; PSM-EN i ERAM per a la devolució del “cèntim sanitari” 

    Aquesta és la moció que presentam al ple i que ja us vam explicar al seu dia (reclamant el cèntim sanitari). A la comissió informativa va ser signada també per PSM i Esquerra.  A la comissió l'Interventor ens va informar que  havia calculat que si parlam del tram autonòmic a recuperar des de maig del 2012, serien 1800 euros de l'Ajuntament i 1600 euros d'EMSER . Consideram que cal calcular també el tram estatal de l'impost, en vigor  entre 2002 i desembre de 2012. Segon alguns misser existeixen arguments per defensar la devolució  des de gener de 2002 fins desembre de 2012 (i no únicament respecte als darrers quatre anys no prescrits). L'instrument jurídic seria una reclamació d'ingressos indeguts entre  març de 2010 fins desembre de 2012 (anys no prescrits) i a través d'una reclamació patrimonial per a les quantitats de 2002 fins febrer 2010. Cal col·laborar amb altres Ajuntaments per acosnseguir aquestes devolucions.

    6.- Moció presentada pels grups municipals PSM-EN; A; PSOE i ERAM en defensa de la sanitat pública i l’Hospital Comarcal d’Inca

    Hem signat aquesta moció per reclamar a la Conselleria de Salut que mantingui operatiu i amb tota la seva capacitat l’Hospital Comarcal d’Inca, mostrar la nostra oposició al tancament de les consultes externes, i a l'eliminació de la consulta de Pediatria General que ha de poder atendre dues urgències simultànies durant les guàrdies.

    També demanam convidra el conseller de Salut i el gerent de l'Hospital Comarcal d'Inca a mantenir una reunió amb els batles i regidors de la comarca pel tal de tractar aquesta situació.

    7.- Moció presentada pel grup municipal ERAM per a una política activa envers els habitatges desocupats del municipi

    Esquerra ha modificat  la moció que va presentar a l'anterior ple (veure article).  Estam d'acord amb el sentit general de la moció hem proposat una esmena al punt dos de la moció consideram que el cens municipal d'habitatges ha de ser per fer lloguers socials no vendes.

    PRIMER. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Pollença amb planificar i desenvolupar una política d’habitatge activa i que reconegui i faci efectiu el dret a un habitatge digne per a tots els ciutadans del municipi.

    SEGON. Promoure a creació ,d'una forma voluntaria per part dels propietaris, d' un cens municipal d’habitatges i edificis buits, amb la finalitat de disposar d'un estoc d’habitatges desocupats i disponibles per a ser llogats o adquirits per altres ciutadans.

    TERCER. Demanar al Govern de les Illes Balears que avanci en l'aprovació d'una llei amb els mateixos termes que la del Dret a l'Habitatg de Catalunya (LDHC) amb l'objectiu de garantir el dret a l'hagitatge de la població . Fet que permetria als consistoris municipals de les Illes Balears iniciar procediments sancionadors a entitats bancàries i grans emrpeses  per infracció molt greu en cas que es mantingués la desocupació de l'habitage un cop exhaurit el termini atorgat per a corregir la situació.  

    QUART. Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de les Illes Balears i a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mallorca.

    8. - Propostes/ Mocions d’urgència

             Ahir els dos regidors no adscrits, na Malena Estrany i en Tomeu Fuster van registrar la seva renúncia com regidors de l'Ajuntament, que presentaran a aquest ple.

    II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

    1.- Informació de Batlia

    2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

    3.- Precs i preguntes

     Ferran Aguiló

     


    0 0

    Així com al carrillisme (PCE) li interessava el nostre silenciament polític, acabar amb els partits comunistes que lluitàvem per l’amnistia total, a nosaltres, evidentment, ens interessava tot el contrari. És a dir, emprar la lluita per la llibertat dels presos polítics per a fer veure al poble les limitacions democràtiques imposades pels pactes secrets entre la pretesa oposició i el franquisme reciclat. La lluita a Palma per la llibertat dels presos polítics va ser exemplar. Tota la militància dels partits de l’esquerra revolucionària, és a dir, els companys i companyes de l’OEC, MCI, PSAN, PORE, PTE i determinats grups anarquistes participaren activament en la lluita per l’amnistia total. S’editaren números especials de Democràcia Proletària, portaveu de l’OEC. A la impremta de Teresa Nieto, situada davant la seu dels antics sindicats verticals, s’anaven publicant les revistes, fulls volanders i cartells que eren repartits per Palma i pobles de Mallorca. I això malgrat la repressió de la Brigada Político-Social, Policia Armada i Guàrdia Civil contra els nostres militants que, sovint, eren detinguts i torturats per aquestes forces repressives del règim. (Miquel López Crespí)


    L’oposició antifranquista i els comunistes mallorquins de tendència trotskista (OEC) – La lluita per l’amnistia total a les Illes (1976) (i II)


    Per Miquel López Crespí, escriptor



    Desembre de 1976. L'escriptor Miquel López Crespí s'acomiada de la seva mare i dels companys del partit moments abans d'entrar a la presó de Ciutat per haver estat a l'avanguarda de la llibertat del nostre poble.

    L'any 76 havia estat el de la promoció de diverses organitzacions que, en les dècades de combat clandestí, no havien representat res. M'adonava que, mentre els mitjans de comunicació informaven de l'existència d'aquells grups de "notables", absents de la lluita popular com el fantasmal GASI, el Partit Socialdemòcrata Balear d'Angel Olmos i Santiago Rodríguez Miranda, l'encara més etèria Reforma Social Española d'en Jeroni Saenz i les estranyíssimes Izquierda Democrática o Concurrencia Democrática Balear), nosaltres, els comunistes, érem portats a la presó. La tàctica dels franquistes reciclats que portaven endavant la reforma del règim estava essent ben ordida. Aviat seria legalitzat el PCE de Carrillo. El PSOE -el qual no havíem vist mai per barris o caus clandestins- actuava públicament promocionant a les totes Fèlix Pons i Emilio Alonso. Al llibre "L'oposició antifranquista a les Illes" de Bartomeu Canyelles i Francesca Vidal hom pot comprovar -per boca d'Emilio Alonso- el que el PSOE havia fet en temps de la clandestinitat. A la pregunta: ¿principals fets protagonitzats pel partit?, Emilio Alonso declara que "consideren importants les entrevistes mantingudes amb Areilza, el grup "Tácito" (Marcelino Oreja) i Garrigues Walker. També han organitzat dues conferències a les Facultats de Dret i Filosofia i Lletres (Pablo Castellano i Bustelo)". Consideraven igualment cabdal haver ajudat a fundar la fantasmal Assemblea Democràtica de Mallorca. Això era tot! Hom s'adonava que la repressió esdevenia cada vegada més selectiva. Es tractava d'anar configurant les futures eleccions. El règim feia propaganda dels partits d'ordre que no posaven en qüestió la reforma pactada, mentre silenciava i detenia els comunistes que exigien la República, el dret d'autodeterminació de les nacionalitats o lluitaven pel socialisme. El final de la jugada seria a l'any 77. Però ara, a finals del 76, a la presó de Palma només hi havia comunistes i alguns dels obrers detinguts en la manifestació que hi va haver el 12 de novembre. Per part del PORE (trotskista) restaven empresonats en Ramón Molina de Dios, en Xavier Serra i na M. Dolors Montero. De MCI havien tancant Isidre Forteza. De l'OEC hi érem una part de la direcció de les Illes: Josep Capó, Jaume Obrador, Miquel López Crespí, i, dels detinguts en la manifestació del dia 12, hi romanien tancats Manuel Carrillo, Pere Ortega, Antoni López López i M. del Carme Giménez Ruiz.



    Ciutat de Mallorca, 1976. Miquel López Crespí repartia premsa antifeixista per les avingudes de Ciutat. Moments després seria detingut i torturat pels sicaris de la Brigada Social.

    Així com al carrillisme li interessava el nostre silenciament polític, acabar amb els partits comunistes que lluitàvem per l’amnistia total, a nosaltres, evidentment, ens interessava tot el contrari. És a dir, emprar la lluita per la llibertat dels presos polítics per a fer veure al poble les limitacions democràtiques imposades pels pactes secrets entre la pretesa oposició i el franquisme reciclat. La lluita a Palma per la llibertat dels presos polítics va ser exemplar. Tota la militància dels partits de l’esquerra revolucionària, és a dir, els companys i companyes de l’OEC, MCI, PSAN, PORE, PTE i determinats grups anarquistes participaren activament en la lluita per l’amnistia total. S’editaren números especials de Democràcia Proletària, portaveu de l’OEC. A la impremta de Teresa Nieto, situada davant la seu dels antics sindicats verticals, s’anaven publicant les revistes, fulls volanders i cartells que eren repartits per Palma i pobles de Mallorca. I això malgrat la repressió de la Brigada Político-Social, Policia Armada i Guàrdia Civil contra els nostres militants que, sovint, eren detinguts i torturats per aquestes forces repressives del règim.

    També hi havia assemblees en els centres de treball i centres universitaris. Es recollien diners i cada partit editava milers de fulls volanders que eren distribuïts a mercats, instituts, hotels, fàbriques... La lluita contra el règim i per la llibertat dels presos polítics, per aconseguir que tots els partits obrers fossin legalitzats sense cap mena d’exclusió, s’ampliava i consolidava a cada dia. Nosaltres, a través dels familiars que ens visitaven a la presó, estàvem en contacte amb les nostres respectives organitzacions. Aquests contactes continus ens permetien una coordinació efectiva de les lluites. Des del carrer s’organitzaven aferrades de cartells, distribucions de material, manifestacions... Les manifestacions que cada diumenge es concentraven davant les portes de la presó de Palma eren molt importants: a part de servir per a mobilitzar el poble contra la dictadura eren un suport imprescindible per als companys que estàvem tancats. Amb una hàbil combinació de manifestacions i estudiades exigències a la direcció de la presó anàrem aconseguint avantatges molt importants, no solament per a nosaltres mateixos, sinó per als possibles presos que haurien de romandre a la presó si la dictadura s’allargava.

    Lluitàvem també per aconseguir millors condicions per als presos que estàvem tancats i per als del futur. Les nostres previsions, que no eren de pactes amb el franquisme reciclat, ens feien preveure que la lluita per la República, l’Autodeterminació i el Socialisme entès com a poder dels treballadors, seria llarga. La qual cosa significava que lluitar dins la presó per aconseguir un mínim de drets per a presos i preses era essencial per al futur.



    Miquel López Crespí i Josep Capó, membres de la direcció dels comunistes de les Illes (OEC), sortint dels jutjats moments abans d'entrar a la presó de Palma (Mallorca).

    A cada manifestació davant les portes de la presó nosaltres platejàvem noves exigències a la direcció del centre. Les companyes que romanien a la presó de dones també feien igual. S’establiren contactes continus entre presos, familiars i partits d’esquerra revolucionària. Es pot dir que gràcies a la lluita combinada de tots els sectors que participaven en aquest combat per la llibertat, aconseguírem la majoria de les nostres reivindicacions.

    Fa uns anys ja havia parlat d’aquestes lluites per l’amnistia total en el llibre L’Antifranquisme a Mallorca 1950-1970 (El Tall Editorial, Palma, 1994) i, més concretament, en el capítol “La presó de Palma” (pàgs. 145-151), on, analitzant les campanyes de solidaritat amb els darrers presos polítics mallorquins, vaig escriure: “Els companys del carrer, aprofitant les possibilitats que donaven aquelles contradiccions del règim -afavorir i promocionar els partits d'ordre; detenir i silenciar els revolucionaris-, posaren en marxa una sèrie de valentes iniciatives que al final aconseguirien treure'ns de la presó. Na Teresa Nieto col.laborà activament amb la campanya muntada per la direcció d'OEC que encara romania en llibertat, i, sense problemes -malgrat la repressió que havia sofert per editar ‘Democràcia Proletària’-, ajudà a la l'edició d'un pòster -amb les nostres fotografies- que, aferrat per tots els carrers de Ciutat i part forana, evidenciava l'existència de presos polítics. Es muntà un Comitè de Solidaritat amb els empresonats en el qual participaren les forces d'esquerra (principalment els diversos grups comunistes). L'OEC, el nostre partit, edità un número especial de ‘Democràcia Proletària’ que fou repartit massivament per tot Mallorca. El PCE (a través d'en Josep Valero, na Cata Moragues o en Paco Garcia) ajudà en el que pogué. En Miquel Tugores del PTE, en Jesús Vives de MCI, en Tomeu Fiol del PSAN i membres del PCE(m-l) i l'ORT editaren octavetes explicant la situació dels represaliats. La campanya de solidaritat s'ampliava i enfortia. Nosaltres, dins de la presó pensàvem que mai una detenció havia estat tan rendible políticament per a les forces d'esquerra ni més ruïnosa per al règim.

    ‘Qui quasi no va moure un dit contra les represàlies fou la inútil Assemblea Democràtica. Hi haguérem d'anar com a observadors per aconseguir signassin un comunicat de protesta. Na Beatriz Iraburu, del Diario de Mallorca, en deixava constància dia vint-i-sis de novembre de 1976. La periodista escrivia: ‘La sesión de la Asamblea está teniendo, desde el principio, unos observadores desusados: tres miembros de Izquierda Comunista. Como se sabe, Miguel López Crespí, José Capó y Jaime Obrador, ingresarán el sábado por la mañana en prisión por negarse a pagar las setenta mil pesetas que les han sido impuestas a cada uno por la presentación de su partido en Palma. Ellos fueron a la Asamblea porque pensaron que la situación exigía que las `fuerzas democráticas' denunciasen juntas una serie de cosas. A este respecto, llevaron un comunicado con la idea que la Asamblea lo suscribiera. Y esto provocó una nueva ronda de discusiones largas, largas, largas. Al final, y por iniciativa del PC, se decidió que fuera la Asamblea quien redactara el comunicado y que OIC lo firmara. El comunicado que redactó la Asamblea y que firmó OIC `como miembro observador' -esta calificación provocó también discusiones- acusa al gobierno de no ser democrático y protesta por la represión de los sucesos de la `Jornada de lucha pacífica', así como por el futuro encarcelamiento de los tres miembros de OIC".

    ‘Per sort, cada diumenge, gernació de companys d'OEC i altres organitzacions venien davant la porta d'aquell cau on romaníem tancats a cridar consignes per l'Amnistia i a pintar les parets demanant la nostra immediata llibertat. El PTE, PSAN, MCI i OEC organitzaren, al descampat on ara hi ha el parc del Polígon de Llevant (al final de Ricardo Ortega), un míting amb nombrosa participació ciutadana. Hi intervingueren, a favor de l'Amnistia, en Miquel Tugores (PTE), en Jesús Vives (MCI), en Tomeu Fiol (PSAN) i n'Aina Gomila (per l'OEC). La revista "Cort", del PSI, també va parlar de la detenció i entrada a la garjola. A "Última Hora" en Santi Miró n'havia fet un parell de reportatges: "TRES MIEMBROS D'OIC INGRESADOS EN PRISIÓN". Hi havia ampli ventall de fotos. Al.lotes de la Promotora de l'Associació de Dones recollien firmes entre la gent que veia com ens portaven a la presó, demanant la nostra llibertat. Més de dues-centes persones ens acomiadaven, amb el puny tancat, a l'entrada dels jutjats. Hi ha fotografies de quan sortíem de declarar, en Josep Capó amb el puny tancat; na Carme (l'al.lota de l’escriptor Miquel Mas) abraçant la meva mare que plorava a un racó. Ni la policia armada ni la Brigada Social s'atreviren a detenir ningú. Dies abans, a comissaria, la Social m'havia mostrat fotografies de la manifestació del 12 de novembre -hi eren nombrosos amics i companys!- i em demanaren que les identificàs (per a una posterior detenció). Evidentment, no em tragueren ni un nom! Allà hi érem tots, tallant la circulació, provant de fer barricades davant el bar Cristal, davant el cinema Augusta, tants i tants companys de la clandestinitat. El 12 de novembre, després de mesos de no fer res, finalment, l'Assemblea de Mallorca, espitjada per les bases exigents dels partits d'esquerra, es decidí -amb contradiccions- a convocar una manifestació en exigència de les llibertats. La manifestació fou un gran èxit per l'esforç que hi posàrem tots els partits socialistes, nacionalistes i comunistes que hi participàrem activament.

    ‘Ja dins de la presó, ens anaven arribant diverses mostres de solidaritat. En Llorenç Capellà i n’Antoni Serra havien escrit articles condemnant la repressió. Un grup desconegut, amb unes cadenes, tallà la circulació davant Cort; uns altres militants llançaren pintura contra l'edifici dels jutjats. En circumstàncies de clandestinitat, més ja no es podia fer”.

    Parlant d’aquestes lluites, el comunicat que els presos polítics de la presó de Palma havíem lliurat al periodista Juan R. Vallverde del diari Última Hora (desembre de 1976) deia: “Hemos de remarcar nuestra lucha en el interior de la cárcel, donde conseguimos logros importantes, tales como disponer de condiciones para el estudio y el trabajo. Se han logrado mejoras que repercutirán en futuros luchadores que ingresen en prisión, tales como un patio para uso exclusivo y galería con una mesa y bancos para el estudio, utilización de las celdas de y la galería a cualquier hora del día y el uso de un televisor portátil particular”.

    La lluita conjunta familiars-presos-partits havia funcionat a la perfecció. S’havia aconseguit millorar la situació dels presos i preses, però també –i això era summament important en aquells moments que pensàvem en un combat perllongat contra el franquisme i els seus hereus- per als companys del futur. L’ambient de tots aquells dies va quedar reflectit en el capítol de L’Antifranquisme a Mallorca que acabam de citar, on es diu: “Nosaltres tampoc no perdérem el temps. Organitzàrem un seguit de protestes i reivindicacions davant la direcció. Volíem tenir prou espai per a l'estudi i l'esbarjo. El director i el capellà estaven una mica atemorits, davant la gentada que cada diumenge els venia a cridar davant la porta. Finalment ens donaren tota una galeria de la presó. Hi muntaren una sala d'estudi, una de cant, una per a llegir i escriure i... el rebost! Dins del rebost hi anàvem ficant els queviures que les famílies i els grups de solidaritat ens feien arribar cada dia.

    ‘A la sala d'estudi muntàrem diversos seminaris sobre història de Mallorca i del moviment obrer. Record que amb Ramon Molina (el futur historiador) refrescàvem la memòria en tot el que feia referència a la fi de la revolució d'Octubre en mans de la burocràcia estalinista. Estudiàvem de nou els anys lluminosos de l'Octubre soviètic: el poder dels consells -la democràcia de base, de la qual érem defensors i propagandistes-; la independència de Finlàndia reconeguda pel primer Consell de Comissaris del Poble leninista; la constitució de la nova Federació de Repúbliques Soviètiques independents (abans que la burgesia ‘roja’ d'Stalin la convertís en la forçada ‘Unió Soviètica’); les repressions de la burocràcia estalinista contra els membres de la generació de bolxevics que feren la revolució; els indignants processos de Moscou, l'afusellament de Radek, Bukharin, Kàmenev i Zinòviev, entre centenars de milers d'autèntics comunistes. A vegades n'Isidre Forteza (membre del maoista MCI) s'empipava una mica, car no estava gens convençut que Trotski, el company de Lenin, el fundador de l'Exèrcit Roig, i l'estrateg que guanyà la guerra civil a la contrarevolució tsarista, fos un autèntic revolucionari com nosaltres defensàvem.

    ‘A la ‘sala de música’ (una cel.la amb unes mantes en el terra decorada amb pòsters dels nostres cantants favorits cantàvem tot el repertori de Raimon i Lluís Llach. Cents de vegades, ‘l'Estaca’, ‘Al vent’, ‘D'un temps, d'un país’. També "Què volen aquesta gent que truquen de matinada" de na M. del Mar Bonet. I les més conegudes cançons republicanes de la guerra civil (‘Puente de los franceses’, l'himne del Quinto Regimiento, ‘A les barricades’ de la CNT, les marxes de les Brigades Internacionals). Quan ens encalentíem amb les cançons no hi havia qui ens aturás. Els vigilants, de bon començament, ens volien fer callar. Ens amenaçaren amb cel.les de càstig. No s'atreviren mai a fer-ho! Els amics i familiars que cada diumenge compareixien davant la garjola els feia pensar en el futur. No sabien -innocents!- si seríem nosaltres els qui comandarien l'endemà i volien estar a bé amb uns possibles diputats o regidors. I, com és normal, ens aprofitàvem de les contradiccions internes dels funcionaris. [...] A la presó, el contacte en el pati amb els detinguts socials (aleshores, a ningú entre la ‘progressia’ li hagués passat pel cap la paraula ‘lladre’), ens veia veure en la pràctica -teòricament ja ho sabíem- la injustícia del ‘dret’ burgès. La majoria d'aquells desgraciats carteristes ho eren per necessitat. El problema de l'atur, la incultura forçosa dels ambients d'on procedien, la falta d'uns estudis, la misèria on s'havien criat, els feia cometre petits robatoris que eren castigats amb fortes condemnes de presó. Vaig conèixer un jove valencià sentenciat a dotze anys per haver robat mil pessetes i dos cartrons de tabac d'un bar. De jove havia agafat una moto que no era seva, i, en ser reincident, la condemna fou així de monstruosa. Com aquest cas, n'hi havia molts. Llavors també comprovàvem com els lladres de veritat, els capitalistes de ‘guant blanc’, els qui veritablement estafaven milions i milions a la societat (especulacions urbanístiques i immobiliàries) només restaven un parell d'hores dins presidi. Els jutges en decretaven l'ingrés a la presó, però de seguida, pagant una forta fiança, sortien al carrer. Allà, dins les tètriques galeries, només hi romanien els pobres desgraciats: petites sostraccions d'un pernil, vint mil pessetes a un magatzem, un sac de ciment per a acabar de fer-se una caseta els diumenges... I els grans lladres, els que tenien despatx a Jaume III o al barri antic de Palma, apa, en dos minuts, al carrer a enriquir-se novament. Això era la "justícia" de la burgesia! Un oi, tot plegat!‘Aquell hivern de detenció em permeté (instal.lat a la nostra "biblioteca") fer un llibre de poemes que vaig titular "Poemes de la presó" i del qual, en secret, na Teresa Nieto edità un milenar d'exemplars; amb la seva venda clandestina, l'OEC pogué pagar part de la campanya per l'amnistia i les llibertats.‘M'adonava que feia anys havia deixat endarrere la tasca estrictament creativa. A part de les col.laboracions a Última Hora, Diario de Mallorca i la revista Cort, el cert era que la militància partidista -escriure a Democràcia Proletària, a La Voz de los Trabajadores i a totes les publicacions de l'OEC; les reunions diàries, l'activisme militant- no em deixava temps per a continuar aprofundint en la literatura. Quedaven lluny els premis de narrativa, poesia i teatre que, feia anys, m'havien concedit Ricard Salvat, Blai Bonet, Toni Serra, Josep M. Llompart, Josep Melià, Manuel Vázquez Montalbán, José Monleón, Jaume Vidal Alcover, Jaume Adrover i tants d'altres escriptors i intel.lectuals. Per això, quan en Mateu Morro escrigué el pròleg del llibre de poemes fet a la presó, m'animà a continuar en la tasca literària. Les seves paraules eren encoratjadores. Va escriure: ‘Es per això que aquets poemes de Miquel López Crespí, són poemes valents, poemes de combat, poemes que obren nous camins i rompen una tradició que -amb les escasses excepcions d'un Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet o d'un Miquel Bauça- no ha fet més que continuar els vells motlles ètics i estètics de l'Escola Mallorquina. La nostra poesia, la nostra literatura, necessita baixar al carrer, baixar a les presons, fondre's dins del poble, aprendre el seu llenguatge i transformar-se en una arma de combat`".



    Warnning: Do NOT Get Caught While Searching!!
    Your IP : - Country : - City:
    Your ISP TRACKS Your Online Activity! Hide your IP ADDRESS with a VPN!
    Before you searching always remember to change your IP adress to not be followed!
    PROTECT YOURSELF & SUPPORT US! Purchase a VPN Today!
    0 0
  • 03/26/14--04:18: Dimissions a l'Ajuntament
  • Els regidors no adscrits (abans de la Lliga Regionalista) Malena Estrany i Tomeu Fuster ahir varem registrar la seva dimissió. La premsa informa, a més, que en Miquel Ramon, regidor de CxI (PI), delegat de Cala Sant vicenç, també dimiteix. Tot apunta a que els nous regidors que els substituiran són partidaris del PI, i per tant l'equip de govern minicipal podria quedar amb un còmode 5+5 regidors de PP+PI.

    En farem una valoració més extensa en propers articles.

    Ultima Hora:"Estrany y Fuster dimiten y abren paso a una mayoría PP-PI en el gobierno"

    Diario de Mallorca:"La renuncia de dos ediles no adscritos posibilita una nueva mayoría absoluta"

     

     
     
     
     

     

     


    0 0


    I used them for running, walking and strength training; simply wearing these made me want to work out more. About the shoe: The severe cut of the shoe forces you to step on the ball of your foot, which may engage muscles in your legs, buttocks and core. They need to love and be loved also (Sounds familiar? I got it after watching the color purple. fitflop shoes uk Have you see the Sketcher Shape Ups? They are sneakers with huge thick soles that claims to promote many health. Their new LicketySip ice lollies (blackcurrant, mango and lemon) are yummy, too. Sip, 1. that measures up to 1 ¼ inches.   TheMore than Israel has kept theSabbath, the Sabbath has kept them. fitflop shoes
    Choose high-cut legs, but you dont want a skimpy line at the back that cuts in. Halternecks can be very flattering, as Kelly demonstrates. View larger. (Shown in Nautical Blue. Mountain Trails Grand Pass Family Dome 2 Room Tent Shockcorded Fiberglass Frame Rain Protection Mountain Trails Grand Pass Family Dome 2 Room Tent Shockcorded Fiberglass Frame Rain Protection Fiberglass Tent Description Fiberglass Tent Grand Pass 2 Room Family Dome Tent . fitflop uk online Weinfeld points out that Jeremiah belongedto a current which objected to attributing any instruction whatsoever aboutTanakh itself. It is rather a statement of fact in the sense that God has spoken
    Food and Drink Delicious looking food and drink is an important part of any party, but for a Halloween party you will want to serve food that looks disgusting and frightening. Serving a selection of finger foods works best for any age, especially if the food resembles actual fingers, eyeballs, or strange liquids. for an enjoyable walking experience. Teva made sure that it providesfrom day to day. The Crocs Tone sculpted outsole teamed with Crocs Tone RingEdible ferns havebeen enjoyed for thousands of years by rural folks. It is now making its way into gourmet restaurants and urban kitchens. You may want to do what I do and use different brands for different activities, like running, walking, working, puttering around at home, and such. Expect it to be a trial and error process.
    Jackson told the newspaper that the slavery film tells 'a dark chapter of American history. Best of friends: Samuel L Jackson and Ronnie Wood at the Closing Ball following a two-day golf tournament for Make-A-Wish Foundation UKTraining sessions were varied and lots of fun and the staff were so encouraging I wanted to work harder. On Saturdays her big treat was a massage at home (although theres also a therapy room on site). I have reservations about the way she frames her findings, but not about the quality of her scholarship, which is top-notch. For another response to Van Woldes reported findings, see Chris Heard here . fitflop uk sale The Guestbook Jazmine RocksJazzabelle's Diary_784162fitflop shoes So goodh3fitflop sale C xboter 2014

    0 0

    [26/03] Tragèdia de Jambol - Linert - Armand - Cochon - Montgon - Armanetti - Doubinsky - Callemin - Castro - Casanellas - Guigui-Theral - Masini - Mitev - Serrano Oteiza - Mannerini - Adell - García Pradas - Regueras - Téllez

    Anarcoefemèrides del 26 de març

    Esdeveniments

    Portada del primer número d'"Il Piccone"

    - Surt Il Piccone: El 26 de març de 1905 surt a Brescia (Llombardia, Itàlia) el primer número de la publicació mensual Il Piccone. Periodico minsile anarchico. Portava l'epígraf:«La verità ci farà liberi» (La veritat ens farà lliures). En va ser el responsable Arnaldo Ziliani. Trobem textos d'Olindo Guerrini, Errico Malatesta, Morel, Leda Rafanelli-Polli, Fedele Rivolta, Arnaldo Ziliani i d'altres que signaren amb pseudònims. Tracta diversos temes: abstenció, anticlericalisme, antimilitarisme, cultura, història, poesia, Primer de Maig, prostitució, repressió, vaga, etc. Només en sortí un altre número, l'1 de maig de 1905.

    ***

    Todor Darzev

    - Tragèdia de Jambol: El 26 de març de 1923 a Jambol (Jambol, Bulgària), un dels bastions del moviment llibertari d'aquest país, durant un míting anarquista prohibit organitzat per la Federació Anarquista Comunista Búlgara (FACB) per protestar contra les decisions del govern agrarista d'Stambolijski de desarmar el poble, l'exèrcit obre foc contra la massa, ferí l'orador Atanas Stoitxev i provocà una carnisseria entre els assistents. Una trentena d'anarquistes van morir el mateix dia durant el tiroteig o l'endemà afusellats a la caserna de Jambol. Entre els assassinats es trobaven: Todor Darzev, nascut a Kazanlik en 1880, oficinista i gran figura del moviment revolucionari, orador i propagandista anarquista que gaudia d'un gran prestigi en la classe obrera, i que serà afusellat el 27 de març; Pani Botxkov, sabater i secretari del grup anarquista local; Dimitar Vassilev, militant clandestí i insubmís al servei militar; Cyrille Kehaiov; Spiro Obretenov; Pétar Kassapina; Rousko Nanime; Pétar Gavtxev; etc. Més tard, el 9 de juny, un cop d'Estat d'extrema dreta enderrocà i afusellà Stambolijski, cap del Partit Agrari en el poder des del 6 d'octubre 1919, i va sumir tot el moviment obrer en la clandestinitat absoluta.

    Anarcoefemèrides

    Naixements

    Auguste Linert dibuixat per Lucien Métivet

    - Auguste Linert: El 26 de març de 1867 neix a Drosnay (Xampanya-Ardenes, França) l'escriptor, dramaturg i propagandista anarquista Auguste Linert. Amant de la literatura i de la dramatúrgia, fou un dels joves autors del Teatre Libre, creat per André Antoine. En 1885 fundà a Reims (Xampanya-Ardenes) la revista artística mensual Essor Littéraire, que durà tres mesos, i publicà la comèdia en un acte Le billet comique. En 1886 sortí el poemari Premiers bourgeons i marxà a París buscant feina i per completar la seva formació. Poc després dirigí La Revue Champenoise. Organe de l'Académia Champenoise, publicada aÉpernay entre 1887 i 1888, i dirigí aquesta acadèmia. A la capital francesa freqüentà les vetllades del cenacle «Coup de Feu», organitzades per l'advocat i antic communard Eugène Chatelain. En una d'aquestes vetllades conegué Louise Michel que havia vingut a fer una xerrada sobre les seves experiències a Nova Caledònia. El 26 i el 27 de desembre de 1890 representà al Teatre Libre el lúgubre Conte de Noël. Mystère moderne en deux tableaux, en prose, que narra la història de Rosa, dona del pastor Chariot, que infanta la nit de Nadal, massa d'hora a parer de son marit, i lliura l'inoportú infant als porcs perquè se'l mengin amb el dolç acompanyament de les nadales. En 1891, després de fer el servei militar, fundà a París, amb Gabriel de la Salle i Ludovic Hamilo, la revista L'Art Social (1891-1896), amb la finalitat d'ajudar a la transformació de la societat mitjançant l'art com a medi d'acció i on van col·laborar, entre d'altres, Augustin Hamon, Bernard Lazare, Maximilien Luce, Charles Malato, Paul Minck, Eugène Pottier, Augustin Hamon, A. Zevaés, Léon Riotor, Valois, Fernand Pelloutier, Gustave Lerouge, etc. Després el grup escampà la seva propaganda a la companyia Teatre d'Art Social, que havia de presentar la tragèdia en cinc actes Danton, de l'anarquista Paul Napoléon Roinard, al Teatre des Fantaisies Parisiennes, però finalment, mancats de suficients actors, el projecte va ser abandonat. Gràcies a una subscripció llançada en els cercles socialistes i anarquistes, el 12 de març de 1893 pogué representar en sessió privada la seva peça La cloche de Caïn. Synthèse révolutionnaire en trois parties al Teatre des Fantaisies Parisennes. Aquesta«espectacle d'assaig» denuncia els «dimonis del capital» i reivindica la destrucció del capitalisme per la dinamita i l'incendi. Els crits de «Visca l'Anarquia! Visca la Social» llançats pels espectadors en acabar l'actuació, van fer que l'autor acabés a la comissaria de policia. El text de La cloche de Caïn no s'ha conservat. Entre abril de 1932 i juny de 1932, publicà en els números 84, 85 i 86 de la revista Plus Loin una mena de memòries: Souvenirs des temps d'anarchie. Una de les seves màximes era: «L'art ha de ser terrible per a ser vertader.» Auguste Linert va morir el 21 d'octubre de 1946 a Noisy-le-Sec (Illa de França, França)

    ***

    E. Armand

    - E. Armand:El 26 de març de 1872 neix a París (França) l'anarquista individualista Ernest Juin, més conegut comE. Armand, un dels activistes llibertaris més coneguts i populars de la seva època, especialment en els cerclesàcrates lligats a l'eclecticisme, el naturisme, el vegetarianisme i les opcions comunitàries de vida. Fill d'uncommunard, no va trepitjar mai una escola, però son pare que tenia una gran biblioteca el va instruir, ensenyant-li nombroses llengües. Descobrirà l'anarquisme per mor de la lectura del periòdicLes Temps Nouveaux, de Jean Grave. En 1901 va fundar el periòdicL'Ere Nouvelle,òrgan de l'anarquisme cristià o també anomenada«tendència tolstoiana», però no va ser l'únic:Hors du troupeau(1911),Par delà la mêlée(1916). Va dirigir durant un temps el periòdicL'Anarchie; va col·laborar enLe Libertaire, de Sébastien Faure; i va ser l'animador de la revistaL'En Dehors, apareguda a Orleans des de 1922 fins a 1939 amb un total de 335 números. Aquesta revista prendrà el subtítol en 1926 de: «Òrgan de pràctica, de realització, de camaraderia individualista anarquista». També va esperonar la publicació de la seva continuadora,L'Unique, també a Orleans i que aparegué des de 1945 a 1956 amb 110 números. Va participar en l'Encyclopédie Anarchiste, de Faure. Armand va passar d'un cristianisme militant a un individualisme anarquista pacifista i no violent, encara que sempre va defensar des de les seves revistes tots els llibertaris, fins i tot els partidaris de l'expropiació, tan comuns dins del moviment llibertari europeu d'entreguerres. La seva defensa de l'«il·legalisme» en les revistes anarquistes li va crear no pocs enemics dins del moviment anarquista, de sectors més«calmats», com ara el de Jean Grave, que acusarà Armand, André Lorulot, Alberto Libertad, Paraf-Javal i alguns més del cercle deL'Anarchie, de desviació ideològica i de provocar amb la seva vida dissoluta --segons Grave-- la desmoralització del moviment llibertari. També Max Netllau dedicarà adjectius no gaire agradables al nucli d'individualistes francesos en la seva magnaL'anarquia a través dels temps. De totes maneres, la virulència de la seva escriptura, les seves positures antireduccionistes, la seva amplitud de mires i la seva constant provocació de l'ortodòxia anarquista, dotaren el moviment llibertari europeu d'una nova vitalitat. També de nous aires de renovació que paradoxalment enllaçaven amb els seus inicis i amb l'agrupació espontània en cèl·lules d'afinitat dels seus individus a la manera bakuninista. Els individualistes, gràcies a la propaganda escrita, van posar en marxa alguns sectors esclerotitzats del sindicalisme revolucionari, ja que el van dotar d'un pensament i d'una filosofia més acordes amb les idees d'autoeducació i de crítica que preconitzaven. El corpus teòric d'Armand gira al voltant de tres idees clau: l'individualisme anarquista, la camaraderia amorosa o sexualitat sense traves i la lliure agrupació d'individus en comunes, anomenades generalment a principis del segle XX pels anarquistes:milieux libres (medis o ambients lliures). La idea internacionalista també va calar en l'ideari d'Armand i va ser un gran defensor de les llengües artificials i planificades com l'Esperanto o l'Ido, que segons ell esborrarien les diferències d'enteniment entre els individus. Armand en les seves obres introdueix a Europa alguns dels corrents anarquistes comunitaristes i pacifistes més allunyats del sindicalisme revolucionari francès. Es recuperen així les línies de pensament de Benjamin Tucker, de l'stirnerià John-Henry Mackay, de Morris Hillquit, Josiah Warren, etc. També, es recupera tota la llarga tradició del comunitarisme llibertari europeu deixada de banda en el moviment obrer europeu a partir de la desqualificació marxista de l'anomenatSocialisme científiccontra el que es va anomenarSocialisme utòpic; Armand revitalitza així les idees de Cabet, d'Owen i sobretot de Fourier en donar notícies sobre les comunes creades a partir de les seves idees. Armand establirà fructíferes polèmiques amb altres individualistes anarquistes partidaris de la llibertat sexual sense restriccions, un contrapunt interessant seran les polèmiques amb la lliurepensadora anarquista brasilera Maria Lacerda de Moura i amb diversos escriptors més. La influència d'Armand en el moviment llibertari europeu, i en el de l'Estat espanyol especialment, va ser molt més gran del que a simple vista pugui semblar. Armand va divulgar en els medis obrers, amb les seves revistes i llibres, les idees més avançades sobre la sexualitat, les comunes i la posició de l'individualista autodidacta i crític contra l'autoritarisme i l'explotació. Armand va ser condemnat en diverses ocasions, especialment per «complicitat de deserció» durant la Primera Guerra Mundial, i entre 1940 i 1941 va ser internat en diferents camps de concentració. E. Armand va morir el 19 de febrer de 1962 a Rouen (Alta Normandia, França). Les seves obres més importants són:L'initiation individualiste anarchiste(1923) iLa révolution sexuelle et la camaraderie amoureuse (1934).

    Xavier Díez Rodríguez: L'anarquisme individualista a Espanya (1923-1938). Tesi doctoral de la Universitat de Girona

    ***

    Georges Cochon (ca. 1912-1913)

    - Georges Cochon: El 26 de març de 1879 neix a Chartres (Centre, França) l'anarquista i militant del moviment okupa Georges Alexandre Cochon. Obrer tapisser, va servir en la Marina i va prendre part en la campanya de Creta. Després de passar tres anys als batallons punitius d'Àfrica per objector de consciència i fundar un falansteri anarcocomunista que durà dos mesos a Vanves, el desembre de 1909, va ser nomenat tresorer de la «Union Syndicale des Locataires Ouvriers et Employés» (USLOE, Unió Sindical de Llogaters Obrers i Empleats), revifalla d'un primer Sindicat Confederat de Llogaters creat el 1903 per l'anarquista Pennelier. En 1911 va esdevenir president de la USLOE, que comptava aleshores mig milenar d'afiliats a París i el programa del qual reivindicava la prohibició de l'embargament del mobiliari, el pagament a termini vençut i l'aforament dels lloguers. El 13 de desembre de 1911 va organitzar la muda pública del seu propi domicili arrendat, al carrer Dantzing número 52, amenaçat d'embarg; quan la portera va cridar la policia, va muntar una barricada («Fort Cochon») a ca seva tot desplegant una bandera roja i una pancarta que deia:«Respectuós de la llei violada per la policia al servei de la propietat, només sortiré obligat per la força.» Assetjat per la policia, abastit pels veïns durant cinc dies, va fer que un agent judicial prengués acta de la violació del seu domicili i va obtenir la primera victòria, ja que el tribunal de recursos d'urgència li va donar la raó i la policia va haver d'aixecar el setge. Poc després, el 7 de gener de 1912, va organitzar una acció de reallotjament al Jardí de les Tuileries d'una família amb vuit infants en la qual els companys del Sindicat de Fusters van muntar en minuts una barraca improvisada; aquesta acció comportarà el vot per part del consell municipal parisenc d'un emprèstit de 200 milions de francs per a la construcció d'habitatges econòmics per a famílies nombroses. Després va crear la famosa«Raffût de Saint-Polycarpe», fanfara heteròclita que en forma d'escamot ajudava a buidar les cases amenaçades de desallotjament omplint unes carretes tirades a coll amb tots els trastos dels llogaters; el cantautor llibertari Charles d'Avray va compondre per aquest grup la coneguda cançó La marche des locataires. Mitjançant aquesta acció directa de caire lúdic, van assetjar i okupar tots els habitatges que trobaven buits, alhora que okupaven els centres públics: el 10 de febrer de 1912 van okupar el pati de la Prefectura de Policia, el març el de la Cambra de Diputats, el 12 d'abril de 1913 amb milers de persones que no tenien habitatge per arrendar van assetjar l'Ajuntament de París, i el 24 van prendre a l'assalt l'església de la Madeleine. A més d'això, van ocupar entre el 8 i el 9 d'abril de 1912 la caserna parisenca del Chateau d'Eau i hi van allotjar 50 famílies, infants inclosos, i el 21 de juliol de 1913 van okupar al bulevard Lannes la vil·la La Vérone amb la complicitat del seu llogater, el Comte de La Rochefoucauld, i hi van ser reallotjades vuit famílies i 36 infants; van ser expulsats set dies després. En 1912 va començar a col·laborar en el periòdic anarquista de Brussel·les Le Combat Social, on amb Georges Schmickrath i León de Wreker van publicar articles sota la rúbrica «Sus aux vautours» (Sobre els voltors) en contra dels propietaris. Aquest mateix any es va produir una escissió en la Unió Sindical dels Llogaters; pel maig Cochon es va presentar a les eleccions municipals pel barri de Père-Lachaise i va ser exclòs, per les crítiques dels militants anarquistes, d'aquesta organització per«electoralisme», fundant aleshores la Federació Nacional i Internacional dels Llogaters. En 1913 va fer nombroses conferències arreu de l'Estat francès, especialment a Marsella, on l'agost va organitzar una impressionant manifestació pels carrers de la ciutat, reunint més de quatre mil persones al Palais de Cristal. Quan va esclatar la Gran Guerra, va ser mobilitzat en el XXIX Regiment d'Infanteria Territorial i va participar en la batalla del Marne; el gener de 1915, va ser destinat a la fàbrica Renault de Billancourt, però quan va ser reenviat a la seva unitat va desertar el 16 de febrer de 1917. Detingut l'agost, va ser condemnat el 17 de desembre per un consell de guerra a tres anys de treballs a la comunitat. Per aquesta època va publicar a Maintenon el periòdic Le Raffût, que va ser efímer --va sortir una nova sèrie entre 1920 i 1922 amb més fortuna. Durant la guerra, la Unió Federal de Llogaters (UFL) va esdevenir Unió Confederal de Llogaters (UCL), que en 1946 esdevindrà Confederació Nacional de Llogaters (CNL), apropada al Partit comunista. Entre 1925 i 1926 encara va participar en el moviment dels llogaters i va haver de comparèixer davant un tribunal de París el 21 d'abril de 1926. Retirat amb sa companya Tounette a Pierres, a prop de Maintenon, va anar diverses vegades a París durant els anys cinquanta per evocar els seus records en l'emissió radiofònica de J. Mollion«Les rêves perdus». Georges Cochon va morir el 25 d'abril de 1959 a la seva casa del carrer Grandes Cours a Pierres (Maintenon, Centre, França). Sos fills van reprendre la torxa i durant els anys setanta van participar activament en el sindicat de llogaters. Va escriure el petit tractat 39 manières de faire râler son concierge. Es van crear un gran nombre de cançons sobre Cochon i el seu moviment okupa, com ara La Cochonette; Donnez des logements; Papa Cochon; C'est Cochon; V'la Cochon qui démémage, de Montéhus; Le chant des locataires, de Robert Lanoff; o La marche des locataires, de Charles d'Avray. El famós dibuixant Steinlein va realitzat per a la seva lluita cartells i dibuixos. En 2000 Patrick Kamoun va publicar V'là Cochon qui déménage. Prélude au droit au logement, que explicar la història d'aquest personatge i la seva lluita.

    ***

    Louis Montgon

    - Louis Montgon:El 26 de març de 1885 neix a Lorlanges (Alvèrnia, Occitània) el militant i propagandista anarquista i sindicalista Louis Montgon, conegut com Vérité. Fill d'un fuster, va fer d'obrer i després d'artesà rellotger i joier a Lió. En 1917 es va instal·lar a Perpinyà amb sa companya Marie Sannajust. A començament dels anys vint era el secretari del grup anarquista de Perpinyà i un informe de la policia el qualificava d'«enemic de tota autoritat». Militant sindical de la Confederació General del Treball Unitària (CGTU), el 5 d'abril de 1922 fou el mentor d'una conferència organitzada pel Comitè de Defensa Social (CDS) i la CGTU. Fou membre de la delegació que exigí a la Borsa del Treball, aleshores monopolitzada per la CGT, els locals per a la Unió Local de la CGTU. El 21 de setembre de 1923 representà la Unió Anarquista (UA) i assessorà una reunió contra el feixisme presidida per André Marty. El 14 de maig i el 21 d'octubre de 1923 presidí dues conferències de Jules Chazoff realitzades a Perpinyà on es criticà durament la dictadura bolxevic soviètica. Després abandonà la CGTU, controlada pels comunistes, i s'adherí a la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR). Entre el 15 i el 16 d'agost de 1925 assistí com a delegat de Perpinyà al Congrés de la Federació Revolucionària del Llenguadoc, que havia estat fundada el 19 d'octubre de 1924 a Besiers. En aquests anys presidí nombroses conferències anarquistes a Perpinyà, entre elles la de l'11 de desembre de 1929 de Lucien Huart i la de l'1 de gener de 1931 d'Émile Armand sota el títol «Peut-on croire en Dieu?». En aquests anys regentà un petit taller de rellotgeria al número 1 del carrer Lucia de Perpinyà. Entre juliol de 1936 i març de 1937, va ser responsable departamental del Comitè de Defensa de la Revolució Espanyola, de la Federació d'Emigrats Antifeixistes Espanyols i de la Federació dels Comitès Espanyols d'Acció Antifeixista a França. També fou el gerent del bilingüe (francès i castellà) Bulletin d'Information du Comité de Défense de la Révolution Espagnole Antifasciste, que edità 11 números entre el 6 de febrer i el 23 de setembre de 1937 a Perpinyà. Després de l'aparició del número 3 (15 d'abril de 1937) dimití per estar en desacord amb la línia oficial de col·laboració governamental i institucional del moviment llibertari espanyol i fou reemplaçat per Jean Ay. Així i tot, continuà representant el grup de Perpinyà en la Federació i s'encarregà, després dels «Fets de Maig de 1937», de recollir fons a favor dels companys de la Secció Francesa de la Confederació Nacional del Treball (CNT) empresonats per la reacció estalinista. Després de la Segona Guerra Mundial, va continuar la militància llibertària i fou secretari de la Unió Local de la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF) de Perpinyà. Louis Montgon va morir el 28 d'agost de 1972 a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord).

    ***

    Dante Armanetti

    - Dante Armanetti: El 26 de març de 1887 neix a Pontremoli (Lunigiana, Toscana, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Dante Armanetti. Sos pares es deien Angelo Armanetti i Elisabetta Sordi. Va fer els estudis primaris fins al cinquè curs. Començà a militar de molt jovenet al moviment anarquista de Torí, on treballà com a obrer a la fàbrica FIAT Ferriere i després com a representant de la casa Singer. Durant la Gran Guerra difongué els pensaments llibertari i antimilitarista i es dedicà a recaptar fons per a la premsa anarquista. L'agost de 1917 participà en les manifestacions contra el conflicte bèl·lic i durant postguerra en les lluites socials que es desencadenaren. El setembre de 1920 destacà en el moviment d'ocupació de fàbriques i en 1923 va ser detingut. En 1927 va ser condemnat per intentar sortir il·legalment del país. En 1929 es traslladà a Mirandola (Emília Romanya, Itàlia) per a dirigir un taller de mecànica. A començament dels anys trenta col·laborà en el periòdic clandestí del moviment «Giustizia e Libertà» Voci d'Officina. Membre del grup anarquista torinès «Barriera di Milano», format sobretot per companys toscans (Dario Franci, Settimo Guerrieri, els germans Vindice i Muzio  Tosi, etc.), i del grup«Barriera di Nizza», prengué part en el comitè de coordinació del grups anarquistes de Torí. Un cop més intentà exiliar-se amb altres companys (I. Innesti, F. Fasola i R. Alicardi), però va ser detingut a Moncenisio i condemnat. El 8 de febrer de 1931 va ser detingut a Torí amb altres companys (Arduilio D’Angina, Musio Tosi i Settimo Guerrieri); jutjat, fou condemnat a dos anys de confinament per «activitat anarquista i difusió de periòdics antifeixistes» i deportat a les illes de Lipari i de Ventotene. El 9 de febrer de 1933 va ser alliberat i tres anys després, el 9 de setembre de 1936, passà clandestinament a França per Val di Vanzo amb els companys anarquistes Antonio Calamassi i Settimio Guerrieri, gràcies al suport del Comitè Antifeixista de Chambèri (Roine-Alps, Arpitània). Mentre militava en el moviment anarquista d'aquesta ciutat i de Lió, la seva família patí persecucions a Itàlia i sa germana, Maria Felicita, va ser detinguda i processada per tribunals especials. El 15 de gener de 1937 arribà a Barcelona (Catalunya) en plena Guerra Civil i el 21 de gener va ser destinat als fronts d'Almudébar i del Carrascal d'Osca (Aragó, Espanya), però per la seva avançada edat i per la seva miopia no pogué agafar les armes, encarregant-se de les relacions entre els companys de la Secció Italiana de la«Columna Ascaso» i de ses famílies. El maig de 1937, mentre era a Barcelona amb tasques del servei postal, va ser detingut, juntament amb Ermanno Neri i Libero Mariotti, per la reacció estalinista al local de la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», espai que fou saquejat, i acusat de «deserció i espionatge». El febrer de 1938 encara restava empresonat i la Unió Anarquista Italiana (UAI) llançà una campanya per reclamar el seu alliberament, així com el dels seus companys Pompeo Crespi i Carlo Cocciarelli. Aquesta campanya tingué el suport a França de Sébastien Faure i de la Confederació General del Treball Sindicalista Revolucionària (CGTSR). L'octubre de 1938 va ser reclòs a Montjuïc. Un cop lliure, en 1939 passà a França, on fou tancat durant un any als camps de concentració de Sant Cebrià (tres mesos) i de Gurs (al Grup Italià de la IX Companyia). Després va ser incorporat forçosament en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i enviat al nord de França fins al juny de 1940. Arran de l'ocupació de París per les tropes nazis, passà a Brussel·les (Bèlgica), on visqué amb Armando Bientinesi, Aldo Demi i Ateo Vannucci. El 16 d'agost de 1941 va ser detingut per la policia alemanya amb concomitància dels serveis secrets italians. Extradit a Itàlia, va ser jutjat per un Tribunal Espacial feixista i condemnat el 17 de novembre de 1941 a set anys de reclusió a Castelfranco Emilia, a 20.000 lires de multa i a la prohibició vitalícia per a exercir càrrecs públics. Va ser alliberat després de l'anunci de la rendició italiana (8 de setembre de 1943) i marxà cap a Torí, on s'integrà en la resistència enquadrat en l'Squadre di Azione Patriottica (SAP, Esquadra d'Acció Patriòtica) de la FIAT Ferriere i en la VII Brigada «Edoardo De Angeli», comandada per l'anarquista Ilio Baroni. L'octubre de 1944 entrà en la redacció del periòdic clandestí torinès Voce dei Comunisti Llibertari i esdevingué el seu director des de l'Alliberament, moment en el qual canvià el non per Era Nuova, fins el seu últim número, el març de 1949. Entre el 23 i el 25 de juliol de 1945 participà com a delegat del Piemont en el Congrés Interregional de la Federació Comunista Llibertària (FCL). Amb Italo Garinei, dirigí entre febrer de 1951 i març de 1966 el periòdic torinès Seme Anarchico i el seu suplement Lotta Anarchica. Voce del Campeggio Internazionale Anarchico. A començament de la dècada dels cinquanta fou responsable del Bolletino Interno della Federazione Anarchica Italiana, del qual es publicaren a Torí cinc números entre novembre de 1952 i març de 1953, amb la finalitat de preparar el V Congrés de la Federació Anarquista Italiana (FAI), que se celebrà entre el 19 i el 23 de març de 1953 a Civitavecchia. Dante Armanetti va morir el 3 de febrer de 1958 a Torí (Piemont, Itàlia); incinerat el 6 de febrer, les seves cendres van ser dipositades al Tempio Crematorio.

    ***

    Jacques Doubinsky

    - Jacques Doubinsky:El 26 de març de 1889 neix a Odessa (Ucraïna) el militant anarquista Iakov Dubinsky, més conegut com Jacques Doubinsky. Nascut en una família d'artesans jueus, va fer els seus estudis en una escola professional a Odessa, tot militant de molt jove en les Joventuts Sindicalistes, i va prendre part en la Revolució russa de 1917. Però ben aviat el nou poder bolxevic empaità els anarquistes i esclafà, després d'haver-ho utilitzat, el moviment insurreccional makhnovista del qual prenia part. Jacques Doubinsky va fugir a Bulgària i va participar en el moviment anarquista d'aquest país. Arrestat i torturat després del cop d'Estat de 1923, va aconseguir evadir-se i arribà a França, on trobarà Volin i Makhno, també exiliats de Rússia per la repressió comunista. Va treballar en diversos oficis: en cadenes de muntatge, trenant sabates --com la major part dels emigrats servis i búlgars--, en la confecció i disseny de teixits --on va conèixer els anarquistes Lucien Feuillade (Lucien Daurat) i Charles Ridel (Louis Mercier Vega)--, etc. Aleshores va esdevenir redactor de la revista jiddisch La Nostra Vida. Amb Volín, Alexandre Berkman, Senya Fleshin i Mollie Steimer va fundar en 1927 el «Grup d'Ajuda als Militants Anarquistes Exiliats de l'Est» i va col·laborar en el periòdic anarquista rus Golos Trouda, publicat als Estats Units. Va realitzar col·lectes per recaptar fons per ajudar els militants llibertaris empresonats a la Unió Soviètica. Va participar en la reunió entre Nèstor Makhno i Buenaventura Durruti on aquestúltim va proposar a l'ucraïnès de continuar la lluita revolucionaria a Espanya. Entre l'11 i el 13 de novembre de 1932 va participar com a delegat del Sindicat Intercorporatiu de París en el IV Congrés de la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR), on va ser elegit membre de la nova comissió administrativa de l'organització anarcosindicalista. Amb la seva companya Rosa, va dirigir la biblioteca-llibreria anarquista jueva«L'Autodidacte». Amagat durant la Segona Guerra mundial, després de l'Alliberament i de la mort de Volin, va crear l'associació«Les Amis de Voline», que editarà d'aquest La Révolution inconnue (1947). Va ser un dels editors, amb David i Golda Stetner, del periòdic Der Freie Gedank,òrgan del Grup Anarquista Jiddisch de París. També militarà en «La Libre Pensée» i serà membre de la Comissió d'Ajuda als Antifeixistes de Bulgària, editant el fulletó Bulgarie, nouvelle Espagne (1948). Va realitzar nombrosos viatges als Estats Units, on va mantenir força contacte amb el moviment anarquista nord-americà i va ser ell qui va portar a Europa l'últim missatge de Rudolf Rocker. Jacques Doubinsky va morir el 18 de febrer de 1959 a França. Son fill Claude serà en 1962 corresponsable del butlletí anarcosindicalista publicat en tres llengües Commission Internationale de Liaison Ouvrière. Son nét, Sébastien, és també un escriptor llibertari, autor de nombroses novel·les, com ara Fragments d'une révolution, Les vies parallèles de Nicolaï Bakhmaltov --biografia novel·lada de les aventures de son padrí--, Mira ceti, etc.

    Jacques Doubinsky (1889-1959)

    ***

    Raymond Callemin en una foto policíaca

    - Raymond Callemin:El 26 de març de 1890 neix a Brussel·les (Bèlgica) l'anarquista il·legalista, membre de la Banda Bonnot, Raymond Callemin (Raymond la science). Fill d'un sabater socialista, esdevingué obrer tipogràfic. Milità un curt temps en els Joventuts Socialistes. Cap al 1906 es va fer anarcoindividualista i s'integrà en la comunitat d'Émile Chapelier a Stockel-Bois, col·laborant en el periòdic anarquista belga Le Révolté. En 1910, fugint del servei militar, s'exilià a França on trobà amics anarquistes belgues, com ara Jean de Boë, Edouard Caroy i Victor Kibatchiche (Victor Serge), que vivien a la comunitat anarcoindividualista de Romainville. Aquest grup editava L'Anarchie i passà a encarregar-se de la gestió i de la impressió amb René Valet. Amant de la ciència, de la música, del teatre, del vegetarianisme i àvid de coneixements i de lectures, va ser anomenat Raymond la science (Raymond la ciència) pels membres de la«Banda Bonnot», amb els quals cometrà la seva primera expropiació el 21 de desembre de 1911 a la Societat General del carrer parisenc Ordener. Després d'una mala fi de robatoris, tot deixant una estela de morts, i la rebequeria de la premsa contra els «bandits amb cotxe», van ser encerclats per la policia. Fou detingut el 7 d'abril de 1912 al carrer parisenc de la Tour d'Auvergne, domicili del quincaller anarquista i insubmís Pierre Jourdan i sa companya àcrata neomaltusiana Louise Hutteaux. Un cop arrestat, declarà als policies que el detingueren:«Heu fet un bon negoci! El meu cap està valorat en 100.000 francs i cadascun de vosaltres només en set cèntims i mig. Sí, és el preu exacte d'una bala de browning!» Jutjat a l'Audiència del Sena amb els altres 21 supervivents de la banda i col·laboradors, el 28 de febrer de 1913 va ser condemnat a la pena capital, amb André Soudy, Élie Monier i Eugène Dieudonné. Raymond Callemin va ser guillotinat el 21 d'abril de 1913 a les portes de la presó de la Santé de París (França), després d'haver intentat exculpar Dieudonné en una mena de notes autobiografies enviades pel seu misser a la premsa («Notes de Raymond la Science écrites à la Santé»). Deixà inèdites unesMémoires de Callemin dit Raymond la Science.

    ***

    Manuel de Castro

    - Manuel de Castro: El 26 de març de 1896 neix a Rosario (Santa Fe, Argentina) l'escriptor, poeta, periodista i torero anarquista Manuel de Castro. Fou fill de Manuel de Castro Cobas, capellà gallec, i de Soledad Pardiñas, concertista de piano i pintora; ambdós es conegueren a la Corunya (Galícia) i enamorats fugiren a París (França) i d'allà a la ciutat argentina de Rosario, on es casaren civilment. El fill de la parella s'educà a Córdoba (Córdoba, Argentina) i després estudià al Seminari Conciliar de Concepción (Concepción, Xile). De molt jove quedà orfe de mare, primer, i de pare, després --vidu reingressà al sacerdoci--, i s'establí a Montevideo (Uruguai), on restà definitivament. A la capital uruguaiana participà de la bohèmia literària --va fer una bona amistat amb Ernesto Herrera-- i també s'introduí en els grups anarquistes, experiència que més tard recrearà en la seva novel·la Oficio de vivir. Buenas y malandanzas de Gabriel (1958). D'aquests anys juvenils publicà més tard la sèrie «Cronicones montevideanos» en el«Suplemento Femenino» del diari La Mañana. En 1928 publicà Historia de un pequeño funcionario, crítica a la burocràcia estatal. Exercí el periodisme en diferents publicacions, com ara Mundo Uruguayo (Montevideo), Ercilla (Santiago de Chile), Clarín (Buenos Aires), etc.; però sobre tot conreà la poesia, la novel·la i el conte. En els seus últims anys creà la seva pròpia editorial, Banda Oriental, on publicà les seves obres. El seu art taurí recorregué les places de Montevideo, Xile, Argentina i Espanya. A finals de la dècada dels trenta, convidat pel British Council, viatjà a Londres per mediació de l'ambaixador britànic a l'Uruguai. Formà part de diversos grups literaris i d'edició de revistes culturals, com ara Teseo, Revista Oral,Cuadernos Julio Herrera y Reissing,«Meridión», etc. Participà en les Jornades Poètiques celebrades a Piriápolis. Alguns dels seus relats més aclamats van ser adaptats al teatre i a la ràdio a l'Uruguai i a Xile. Entre les seves obres destaquen Canto de oro (1917), Las estancias espirituales (1919), El padre Samuel. Su vida sacra y profana evocada por un llamado su sobrino. Novela picaresca americana (1937), Lámpara. Vigilias de la luz y la flauta (1938), Meridión. 33 cantos y 2 alabanzas (1946), Consagración de Hernandarias (1946),Pregón lírico diciendo de la muerte de Manuel Rodríguez, Manolete (1949), Retorno (1951), Hernandarias. Exploración poética on ocho cantos (1951), Pastoral melacolía y otros poemas (1954), El enigma del ofidio (1955), Encantamiento. Poesía sobre motivaciones infantiles (1955), Festival y transfiguración de Helena. Treinta poemas de amor (1957), Hernandarias. Exploración poética en XIII cantos (1957), Espantapájaro. Poesía sobre motivos infantiles y un cuento (1960), El nuevo encantador (1961), Laurel sangriento. Épica nativa (1961), Humo en la isla (1962), Metafísica del vino y otros poemas (1963), Goya y la fiesta de los toros. Estudio (1964), Víspera y olvido. Doce nocturnos y otros poemas (1965), La vida bohemia. Cronicones montevideanos (2005, pòstuma), etc. En les seves obres descriu la impersonalitat burocràtica, la incomprensió que separa els éssers humans, el món del treball i la pobresa aclaparadora, tot de manera realista i alhora filosòfica. Manuel de Castro va morir el 8 de juny de 1970 a Montevideo (Uruguai). El seu arxiu personal es troba dipositat a la Secció d'Arxiu i Documentació de l'Institut de Lletres (SADIL) de la Facultat de Humanitats i Ciències de l'Educació de la Universitat de Montevideo.

    Manuel de Castro (1896-1970)

    ***

    Ramon Casanellas Lluch amb l'uniforme de l'Exèrcit Roig

    - Ramon Casanellas Lluch: El 26 de març de 1897 neix a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès, Catalunya) --altres autors citen Barcelona-- el militant anarcosindicalista, membre dels grups d'acció i finalment dirigent comunista Ramon Casanellas Lluch. Treballador de la metal·lúrgica, de molt petit començà a militar en els moviments socials i en la Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1905 ja s'encarregava de transportar pistoles i municions per a les vagues dels metal·lúrgics. En 1911 organitzà una vaga d'aprenents contra els maltractaments dels mestres i dels encarregats. Després formà part de l'escorta personal de Salvador Seguí. En 1918 va haver d'exiliar-se a França a causa de la seva participació en les importants vagues d'aquell any. De bell nou a Catalunya, en 1919 s'enquadrà en el sectors cenetistes més durs i violents. Influït per Llúcia Fors, esposa del seu company Lluís Nicolau Fort i íntima amiga de la família anarquista dels Archs, entrà a formar part dels grups d'acció anarquistes --posteriorment se li acusà d'atemptar contra el fill de l'empresari de l'automòbil Arturo Elizalde, pel qual treballava; de la mort del sicari de la banda de Köening San Vicente, i de l'homicidi del compte de Salvatierra el 4 d'agost de 1920 a València. El 8 de març de 1921, amb Pere Mateu Cusidó i Lluís Nicolau Fort, assassinà a Madrid el president del Consell de Ministres espanyol Eduardo Dato Iradier, com a represàlia per la persecució dels anarcosindicalistes a Catalunya i del terrorisme patronal. Aconseguí escapar i després de passar dos mesos amagat a Bilbao, amb el suport de l'aleshores dirigent comunista Oscar Pérez Solís --que finalment acabà en Falange Espanyola--, passà a França i a Alemanya i després a l'URSS el setembre de 1921. D'antuvi fou enviat a Crimea i a principis de 1922 demanà l'ingrés en el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) i es posà al seu servei. Se li assignà com a traductora i mestra una antiga membre de la Txeca i amb la graduació de major en la reserva de l'Exèrcit, Maria Alexandrovna Fortus (Maria Luisa Michel), que amb el temps esdevingué sa companya. Des de l'URSS escrigué una carta exculpadora dels seus companys. Estudià quatre anys Filosofia Marxista a la moscovita Universitat Obrera d'Sverdlov i fou comandant mecànic d'aviació de l'Exèrcit Roig. Des de Rússia col·laborà en Sin Dios. En 1924 passà a Mèxic i durant tres anys participà com a agent bolxevic en l'organització dels moviments comunistes a l'Amèrica Llatina al servei de la Internacional Comunista (Komintern), alhora que treballava com a xofer, peó o carregador per subsistir. Amb la instauració de la II República espanyola, tornà pel juny de 1931 a la Península clandestinament, amb sa companya Maria Fortus i l'hongarès E. Gerö, enviat pel Komintern. Participà al costat de Pepe Díaz en un míting del Partit Comunista d'Espanya (PCE) al Teatre Maravillas de Madrid. El febrer de 1932, com a membre del Buró Polític del PCE, va intervenir en el IV Congrés d'aquest partit a Sevilla. Dies després fou detingut a Carmona i expulsat per no tenir permís de residència ja que s'havia nacionalitzat soviètic. Tornà clandestinament a Barcelona i a finals de 1932 participà amb Francisco del Barrio Navarro (Rescoldo) en la creació del Partit Comunista de Catalunya (PCC), del qual fou elegit primer secretari general. El febrer de 1933 fou detingut de bell nou i tancat a la presó Model de Barcelona. El 28 de febrer de 1933 patí un atemptat. Aquest mateix any publicà Carta a los obreros anarquistas, que havia escrit durant la seva estada a la presó. Ramon Lluch Casanellas el 25 d'octubre de 1933, anant a Madrid, en motocicleta, amb el militant comunista Francisco del Barrio, per assistir a un ple del PCE, sofrí en un estrany accident de carretera al Bruc (Anoia, Catalunya) i, amb son company, morí. Manuel Trueba Miramontes acusà directament la direcció del PCE d'haver provocat aquest accident mortal gràcies a una conspiració interna. Fou enterrat el 28 d'octubre al cementiri barceloní de Sant Andreu i tingué dos enterraments paral·lels, un per part dels seus antics companys llibertaris i altre per part dels nous camarades comunistes. Durant la guerra civil existí una «Columna Ramon Casanellas» de caire marxista.

    Ramon Casanellas Lluch (1897-1933)

    ***

    "Le droite de grève" (1937)

    - Albert Guigui-Theral:El 26 de març de 1903 neix a Alger (Algèria) el militant anarquista, sindicalista i resistent Albert Guigui-Theral. Va passar la infància i l'adolescència a París; retornant a Algèria en 1918, on va treballar de mecànic i va començar a militar. Força actiu durant les vagues de la metal·lúrgia, va ser condemnat a dos mesos de presó per propaganda llibertària. De tornada a París en 1922, va reprendre la militància, fet que li va portar l'acomiadament de la feina nombroses vegades. Després d'una temptativa infructuosa d'organitzar un falansteri a Algèria, s'instal·la de bell nou a la metròpoli on militarà en la Federació Metal·lúrgica de la Confederació General del Treball (CGT) i on es va oposar fortament als intents de control del Partit comunista. En 1928 va col·laborar en el periòdic Le Libertaire i va animar la Tribuna Sindical fins que va marxar als Estats Units per qüestions de feina. De tornada a França, va esdevenir corrector d'impremta en 1932 i va continuar les tasques sindicals en la Unió Departamental de la CGT de la Regió Parisenca. També va fer de tècnic cinematogràfic un temps. A partir de 1936 es va lliurar a l'ajuda dels anarcosindicalistes espanyols. Detingut el juny de 1940, quan va ser alliberat va marxar a la «zona lliure» i va prendre part en la resistència antinazi al costat de Jean Moulin. Va marxar a buscar ajuda a Londres en nom de la CGT clandestina amb el general de Gaulle i en 1944 va participar en la Conferència de Filadèlfia de l'Organització Internacional del Treball (OIT). Va entrar a París amb els exèrcits d'alliberament. Després de la guerra va obtenir un lloc de funcionari de l'OIT en la seu de Ginebra. Va publicar Le contrôle ouvrier (1934), Le droit de grève (1937) i Mouvement ouvrier aux Etats-Unis (1939), entre altres. En 1982 va cedir un important fons documental a la Biblioteca de l'OIT de Ginebra (Col·lecció Guigui). Albert Guigui-Theral va morir el 5 d'agost de 1982 a Thonex (Ginebra, Suïssa).

    ---

    Continua...

    ---

    Escriu-nos


    0 0

       Quanta guerra prepara Washington?, article d'En Paul Craig Roberts. 

     

     

           Primer de tot, vegeu el perfil del doctor Craig Roberts de la seva web:
         El Dr Paul Craig Roberts va ser secretari adjunt del Tresor per a Política Econòmica i editor associat del Wall Street Journal. Va ser columnista de la revista Business Week, Scripps Howard News Service, i Creators Syndicate.. Ell ha tingut moltes cites universitaris. Les seves columnes d'Internet han atret a molts seguidors a tot el món.. El seu últim llibre, El fracàs de Laissez Faire Capitalisme i Dissolució Econòmica de l'Oest ja està disponible.

     

     

           Com es pot constatar, la veritat s'obre pas de manera incontenible. Precisament, és als Estats Units on hi ha el major nombre d'intel·lectuals que denuncien la malvestat de l'imperi ianqui. Són milers i milers de publicacions i de pàgines web que ho denuncien.

     

        He pensat que seria bo facilitar l'accés a l'article del doctor Roberts als internautes catalans. 

        Al mateix temps, els savis del diari Ara podran comprovar que ells estan  a les antípodes del savi Roberts.  Vegeu l'escrit  Quanta guerra està preparant Washington?

     

     

     

     


    0 0
  • 03/27/14--04:26: Dimissions
  • A Alternativa per Pollença lamentam la renúncia a l'acta dels dors regidors no adscrits, na Malena Estrany i en Tomeu Fuster, que donarà majoria en el ple al PP-PI (CiU més Lliga) .Pensam que aquest nou govern és un frau democràtic i no reflexa el que van votar els ciutadans. En referència a la renúncia a l'acta del regidor de CiU en Miquel Ramon, pensam que aquesta s'hauria d'haver fet fa temps tenint en compte la seva irregular gestió a passades legislatures.


    La renúncia a les seves actes,  dels regidor no adscrits na Malena Estrany i Tomeu Fuster, suposarà l'entrada a l'Ajuntament de nous regidors de la llista de la Lliga, una és segur que serà na Marilén Capllonch, integrada al PI, i l'altra segurament també serà una persona afiliada al PI. Això suposarà un nou equip de govern amb una majoria absoluta del pacte PP-PI que consideram que no és el que volien els ciutadans quan van posar la seva confiança a la Lliga, i el van convertir al segon partit més votat del municipi. Pensam que part d'aquest vot a la Lliga es va fonamentar el rebuig a la gestió d'UM (de la qual era hereva la llista de CiU, ara unida a la Lliga) i en la candidata de la Lliga (na Malena Estranys) que unes setmanes abans havia renunciat a encapçalar la llista de CiU.

    Respecte a la dimissió d'en Miquel Ramon, pensam que encara que tard era necessària. Fa mesos que a Alternativa haviam demanat al ple aquesta dimissió per totes les irregularitats de la seva gestió  a les anteriors legislatures, quan era regidor d'UM. Irregularitats que indica l'auditoria, factures a l'extrajudicial de novembre, imputació al cas Ibatur i el contracte verbal i pagament de les pistes de Duva... Motius més que suficients pels quals en Miquel Ramon hauria d'haver presentat la dimissió fa temps. Aprofitam per recordar que fa més d'un any que el ple va aprovar per unanimitat fer els informes jurídics sobre l'auditoria i que els continuam esperant.

    Tan de bo tot això pugui ser útil per que els ciutadans valorin més la feina diària dels partits polítics i no les candidatures de darrer moment com va ser la de la Lliga.

     

     

     


    Warnning: Do NOT Get Caught While Searching!!
    Your IP : - Country : - City:
    Your ISP TRACKS Your Online Activity! Hide your IP ADDRESS with a VPN!
    Before you searching always remember to change your IP adress to not be followed!
    PROTECT YOURSELF & SUPPORT US! Purchase a VPN Today!

older | 1 | .... | 59 | 60 | (Page 61) | 62 | 63 | .... | 465 | newer